COM AFECTA AL PATRIMONI HISTÒRIC EL PGM (Pla General Metropolità)

BENEFICIS DEL PGM A HORTA

Afectar, però no executar, ha servit per salvar elements del nostre patrimoni

A l’escola m’explicaven dos conceptes que no vaig acabar d’assimilar prou bé. L’un era la transformació de la superfície terrestre mitjançant el treball constant de formigueta, del fenòmens atmosfèrics (jo sempre ho veia tot igual). L’altra és que una ciutat (sempre sortia quan estudiàvem Mesopotàmia) s’edifiqués sobre les runes d’una anterior.

Ja de gran vaig comprendre que no són els elements atmosfèrics ordinaris, el vent la pluja, el sol.... els que transformen d’una forma contundent i perceptible el paisatge, sinó els cataclismes, tempestes, riades que arrosseguen terres creant deltes, modificant desembocadures o formant dics que fan variar el curs de les aigües; que arrosseguen cases i camins construïts on no tocava. Terratrèmols i esllavissades que poden engolir pobles sencers. Sismes submarins que netegen la costa d’invasors o volcans capaços de crear illes. Els elements atmosfèrics ordinaris només modelen el paisatge, l’adapten i adeqüen a l’entorn.

I les ciutats, perquè es destruïen les ciutats?, perquè s’edificava sobre elles mateixes, perquè les noves no s’edificaven en un altre lloc?. És evident que aquesta transformació també obeeix a cataclismes i en algun cas, a actuacions programades. Ningú no construeix casa seva sobre les runes de l’anterior. Tothom, si pot, neteja el solar.. menys quan es tracte d’humiliar els antics habitants, d’imposar-se, de deixar ben clar qui mana.

A Horta aquests problema gairebé no l’hem tingut, fonamentalment perquè fins a mitjans del segle XVIII les terres estaven ocupades per unes poques masies, algunes hereves d’antigues vil·les romanes (S’han trobat vil·les romanes a l’avinguda de l’Estatut, a can Mariner – restes de forn romà i un grapat de sitges per emmagatzemar aliments – al carrer Salses – pedra base d’una premsa de vi- etc) . Tampoc no podem oblidar la torre romànica de can Fargues, la torre gòtica del carrer Lloret o la mateixa masia de Can Cortada.

EL PGM DE 1976

l’amenaça de cataclisme a Horta va venir de mà del PGM (Pla General Metropolità) de 1976. Aquest pla urbanístic proposa la substitució dels centres originaris del nucli antic d’Horta.

Horta neix a la zona de l’actual plaça Santes Creus i creix pel carrer Horta cap a la plaça Eivissa, Can Mariner i Can Cortada. On Horta neix, el PGM projecta les actuacions següents: la formació de dues gran places, una a Santes Creus i l’altra a la plaça Eivissa per dignificar el barri i fer-lo més accesible. L’ampliació del carrer Fulton, porta d’accés a Horta venint des de Barcelona pel passeig de Maragall. Redreçar el carrer Horta i completar la malla urbana en altres punts (carrer Palafox – de la Plana; del Vent – Mestre Dalmau, Santa Oliva – Horta i plaça de les Masies – ja executada). Malgrat tot, es pot dir que el PGM ha estat un bon pla. Ha permès el desenvolupament de Barcelona d’una forma ordenada a l’hora de reduir la densitat i alçades de plans anteriors.

També és cert que les ciutats i els edificis han d’adequar el seu ús a cada moment si volen sobreviure. La gent fuig d’un urbanisme caduc i inadequat a les seves necessitats, de la mateixa manera que un edifici sense ús acaba en runa. És impossible mantenir, com si fos un museu, tot el que és antic. Això no vol dir que conservar la memòria dels llocs i de la gent no sigui important. Adequació, substitució o creixement no són termes excloents.

En 1976 disposar de cotxe particular era un fet relativament nou, tant, que encara no s’havia trobat inconvenients. Tot eren avantatges. Tothom volia arribar arreu en el seu cotxe (a la feina, a comprar, al cinema..) i la ciutat havia (com no!) de respondre a aquella aspiració. No els ha d’estranyar, doncs, que la comunicació viària i l’accebilitat de l’automòbil fos una de les prioritats de la redacció del PGM, Aquest fent juntament amb la manca absoluta de cultura de respecte per part de tota la societat, per les preexistències (arquitectura, urbanisme o qualsevol altre element mineral o vegetal amb menys de 1000 anys d’antiguitat), van justificar, en el seu dia, la projecció de les dues places i l’obertura dels carrers esmentats.

Afortunadament per Horta, el PGM del 76 va afectar de vial d’aquestes places i carrers. Per sort les va AFECTAR i NO VA EXECUTAR la seva urbanització. Algú pot pensar que sense cap mena de protecció i sense afectació de vial ens hagués arribat, per exemple : l’antic sant Fost al carrer Tajo número 8; l’Ateneu Hortenc, la Bodega José Massana, el carrer Horta, L’edifici on fins fa poc hi havia la gelateria Eivissenca, el Bar Prats, les cases del carrer de La Plana..?, Doncs , no!.

Aquest tros de ciutat, l’origen d’Horta, ha superat els períodes de creixement i destrucció desaforats; els anys 60-70 amb la superpoblació dels suburbis barcelonins i el més recent dels anys 2000. Resistirà el següent?. Millor no provar-ho!.

«Està igual»

Tornava suat, cansat, era juliol, hora de dinar, no hi havia ningú, feia sol i aquell home, just davant l’antiga Cooperativa de la Vanguárdia Obrera (carrer de La Plana, 18) se’m va tirar a sobre i em va abraçar.

- Està igual!, està igual com quan jo estudiava!, està igual que quan era petit!.

No s’ho creia. Davant les escales que pujaven a l’antiga escola (ara locals de l’Associació de Veïns d’Horta i Cau de Sant Francesc) estava feliç. Feia anys que vivia fora de Barcelona, va tornar, ja gran, i va anar a veure la seva escola, i ... hi ra!. El vaig felicitar. Tenia sort, aquesta societat no valora el que té. Ha menyspreat la memòria dels llocs. Ha assimilat antic a vell, brut i inútil, ; i ha apreciat en excés el que és nou i modern. Gràcies a aquesta opinió ens hem carregat, bé per substitució, bé per abandonament, una part importantíssima del nostre patrimoni arquitectònic.

Quina enveja! Quan creues la frontera cap el nord i veus que els pobles han crescut, però conserven els edificis antics rehabilitats, adaptats a les noves necessitats, mantenint la memòria urbana i col·lectiva.

Dit tot el que he dit i plorat tot allò deplorable vaig reprendre el camí de casa mirant l’agulla de Martí Codolar envoltada de verd mentre desfeia el camí de Can Traví. 

• Escrit de Mariano Serrano - Arquitecte - Grup de Patrimoni .
• Publicat en la revista nº 4 annual EL POU l'any 2015. Qui estigui interessat en llegir tot l'article encara la pot adquirir demanant-la a les llibreries del barri .