LA BAIXADA DEL MERCAT

Durant anys l'únic mercat que jo havia conegut era el del carrer Tajo, per tant, per deducció el carrer que feia baixada a la seva dreta  havia de ser  la Baixada del Mercat, quan en realitat era la Baixada de la Plana.

A aquesta confusió va contribuir el fet que per anar al mercat des del final del carrer  Feliu i Codina, (que era on vivia de petita i de jove), la meva mare i jo el recorríem fins baixar per Combinació, entrar per Alta de Mariner fins arribar a la baixada de la Plana i des d'allà fins al carrer Tajo, on estava i està l'únic el mercat que jo vaig conèixer.

Durant els cinquanta, cap escola explicava quina havia estat la història i del nostre barri, ni que la plaça Eivissa en temps havia estat la seu del mercat a  l'aire lliure i que per aquesta raó el carrer de baixada a la riera d'Horta, es deia i es diu encara  baixada del Mercat.

Plaça del Mercat en la dècada dels quaranta, al fons l'entrada  a la baixada del Mercat

Quan anys més tard van arribar a les meves mans fotos antigues de la baixada del Mercat,  em vaig adonar que la baixada del Mercat era el petit espai que va des de la Plaça Eivissa fins a Tajo (abans Riera d'Horta),  actualment només destinada als vianants.

Mireu que n'eren de maques les cases baixes amb primer pis que hi havia, quina pena no les conservessin, que se n'haurà fet dels ornament que hi havia sobre sobre la porta i balcó principal d'una de les cases,  concretament la del forn i que segurament feia sentir tant d'orgull al seu propietari o llogater.

Foto Miserachs

Foto Miserachs

En el número 4 de la revista EL POU,  es publica un article  on alguns antics veïns del carrer expliquen els seus records sobre el carrer, com qui hi vivia, quines tendes i negocis duien a terme les seves tasques, quina era la vida del veïnat.

Destacarem l'escrit que es va publicar en 1996 en la revista HORTAVUI, si us interessa tot el contingut de l'article, encara la podeu comprar.

Explicava en Pere Solé i Sans respecte a la foto que reproduïm seguidament

Foto de 1906, autor desconegut

"Quina foto més encisadora!. què bonic fan les cavalleies que esperen pacientment el canvi de calçat al davant de la ferreteria !. La finestra con està lligat un dels cavalls ja no hi era en 1913. Havia donat pas a l'entrada d'una carreteria."

De la foto només sobreviuen avui dia els edificis del fons, en la plaça del Mercat (avui Eivissa). La més alta va desaparèixer quan la van derruir per construir l'edifici de la caixa sobre els anys 60.

Del propi carrer només un parell de cases de la dreta, molts canviades.

Explica en Pere que en 1913 ja tenia tres anyets i que la seva família ocupava el número 12  del carrer, la que feia cantonada amb la riera, on ara hi ha un edifici de pisos enorme.

A l'esquerra la casa de Pere Solé a primers dels segle vint. Autor desconegut.

La riera en 1909

En 1920 la família es trasllada a viure  a l'habitatge  pis del número 6 bis, on s'hi van estar fins 1924, que finalment es van traslladar a viure al carrer del Vent.

Continua explicant que "en temps la Baixada del Mercat era el carrer més industrialitzat  de la barriada. En el número 6 hi havia  la ferreteria amb vivenda d'en Pessetes, motiu amb el que es coneixia en  Jaume Vila perquè, aquella paraula tenia continuament a la punta de la llengua. Amb tot el que  el taller era ben gran , l'acte de ferrar els cavalls i muls i haques (1) , es verificava sempre al carrer."

Al costat en el 6 bis  havia instal·lat el taller de carreteria i boteria  d'en Quico Llobet.

En Quico Llobet i els seus treballadors.

Al seu costat en el número 8 hi tenia la fusteria en Pere Casas, conegut familiarment com en Perico.

"Quan les tres indústries coincidien en soroll, quan l'alegre martelleig pam-pam-pam damunt l'inclusa d'en Pessetes, els imponents cops de mall d'en Perico, funcionaven al mateix temps, l'escàndol era infernal". 

"A l'altre costat del carrer, al número 5, hi havia un pintor Diego Ramon; en el número 7, el forn de pa de la senyora Treseta que cap 1915-1916 fou traspassat a l'Andreu Carrió, qui va arribar a ser durant molts anys president del Gremi de Forners . Al número 13, la vivenda i llauneria d'en Mingo que també feia el seu sorellet".

Recorda també "la merceria de la Gasparona, els cafès Debray, la vella Bacardina, l'Agustí que tenia la parada de fruita i verdura al mercat, en Miquel Llobet, en Rafel Bonete i el veterinari municipal Mariano Perea, amb les famílies respectives".

A l'escala d'accés a la vivenda número 6 bis, el germà d'en Pere i ell mateix explotaven el seu petit negoci... "tot sovint muntàvem un teatre de titelles que es veia concorregut  per la quitxalla del barri, els nois pagaven l'import de l'entrada amb cromos i les noies amb agulles de cap. és obvi que no es fèiem rics però la nostra mare  no tenia mai que comprar agulles".

A l'estiu traslladaven  el camp d'operacions de la riera al propi carrer, on no paraven de jugar mentre la gent gran prenia la fresca asseguda, a les voreres del carrer.  A vegades, jocs i tertúlies s'havien d'abandonar a tota pressa, perquè les simpàtiques bugaderes buidaven el safareig i l'aigua bruta baixava abundant en direcció a la riera, deixant irrespirables perfums.

Passat els anys, la fesomia del carrer va anar canviant, altres negocis, altres edificis. A primers dels anys quaranta el tramvia va donar la volta a la plaça Eivissa i baixava a la Riera d'Horta,  ja Tajo, per la baixada del Mercat i es va acabar la bonhomia de l'espai, ja no s'hi podia jugar ni prendre la fresca. 

Finalment, a primers dels cinquanta el mercat que ocupava la plaça Eivissa es traslladà definitivament al carrer Tajo i l'espai que ocupava va ser enjardinar.

Plaça Eivissa 1951. Autor desconegut

A sota dues fotografies de la baixada del Mercat en la dècada dels seixanta.

Casa cantonada a la Riera . Foto dels anys 60.

Vista general de la Riera anys 60. Fons Desideri Díez . AMHG

Baixada del Mercat 1962, foto de R.M. Puentes. 

Enderrocament de la casa de la dreta que tocava el carrer Tajo, dècada dels 80?.

Final de tota una època que no va saber guardar les seves millors essències, la flaire de poblet assentat en una vall entre muntanyes, de cases baixes amb un pis i l'hortet al davant. Els camps i les muntanyes han estat engolides per edificis la majoria dels quals són la viva  representació de la mediocritat  que va imperar entre els anys seixanta-vuitanta i que va culminar quan abans de 1992, la construcció de la Ronda de Dalt va donar lloc a la mort de moltes de les seves masies més emblemàtiques.

(1) Cavall petit i vigorós, l'alçada del qual no passa dels 148 centímetres).

Fonts informatives; Revista EL POU, Artícle HORTAVUI, de Pere Solé i Sans, 1996.