UNA MICA D'HISTÒRIA DE TORRE GARCINI

Una masia en mig del Camp. fons família Alòs

Les cases comencen a encerclar-la. Fons família Alòs

Torre Garcini és una masia bonica i sòlida enclavada entre edificis de molts pisos, en ple barri del Guinardó. Si t'acostes des del Passeig de Maragall sembla poc menys que impossible que en mig d'aquell infern de ciment encara subsisteixi un reflex d'una època ja passada, un oasis rural que dóna testimoni de la història agrícola del barri, de quan aquesta zona pertanyia al municipi de Sant Martí de Provençals.

Pg. Maragall ds de Torre Garcini anys 20. Fons Alòs

Els terrenys de la masia, que fou construïda a principis del segle XVII, s'estenien per on avui discórrer el Passeig de Maragall.

Actualment rodeja la Torre Garcini un petit jardí amb una fabulosa solana a on els últims senyors de la casa recorden haver pogut contemplar el mar i la muntanya. Ara mateix, la vista la tapen els edificis de pisos del voltant, i malgrat conservar aquest racó verd, un luxe per a qualsevol persona en una gran ciutat, els últims habitants es sentien tancats dins la seva propietat.

Fins 1850, Torre Garcini fou propietat del sr. Garciny, magistrat de Barcelona, del que rep el nom la masia i el carrer. En 1900, el mas va passar a mans de Manuel i Miquel i Margarola, adoptant, per poc temps, el nom de Can Margarola. Posteriorment, Lluís Alós i de Martín, avi dels últims propietaris, li fa retornar el nom de Torre Garcini

Torre Garcini és doncs, una masia clàssica, construïda  amb forma rectangular, de tres cosos, amb planta baixa i pis “Encara recordo quan els cavalls entraven per on nosaltres ara ho fem, que és la porta principal”, ens conte Lluís Alós.

En racó que segueix a l'estable fou, en altres temps, una capella petita.

En les fotos podem observar aspectes de l'interior de la casa pairal. La sala i alcova de gran majestuositat i bellesa i la cuina, centre de la vida de la masia.

Foto de La Vanguardia

Foto de La Vanguardia

Les imatges de Can Garcini, evoquen l'entranyable ambient d'una masia rural.

Pujant al primer pis per una àmplia escala de pedra, ens rep una impressionant biblioteca amb uns 30.000 volums de literatura, particularment catalana i italiana. L'adquisició i col·lecció d'aquest volums fou obra del pare de últim propietari, bibliògraf i secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans, tota la decoració de l'interior de la masia és antic. Així, per exemple, es guarden les arques de la núvia i del nuvi i el llit ample de l”hereu”, alta com un temple pagà, de fusta noble amb incrustacions de plata.

Publicada a La Vanguardia

Malgrat la solidesa, la masia que ja té 300 anys, necessita contínues renovacions, arranjament i cura especials i el seu manteniment és costós.

Tot plegat pertany ja a un passat no massa llunyà, actualment la masia està buida i va ser  tapiada a la fi d'evitar ocupacions indesitjades i  pertany a la constructora Nuñez i Navarro i si l'Ajuntament  no hi posa remei pot arribar a enderrocar-se en dates properes per construir-hi més pisos. 

La Sra. Alòs

Qùe diferent  llueix el balco de Can Garcini ara mateix

L'Ajuntament vol arribar a un acord de permuta amb la constructora i s'està portant  les negociacions en aquest sentit amb el el Sr. Núñez i Navarro que no ho està posant pas fàcil.

Els veïns continuem treballant i  lluitant a la fi que sigui un parc i equipament pel nostre barri. 

• *Informació aconseguida en gran part, d'un reportatge que data de 1987 publicat a La Vanguardia. Fotos de la Família Alòs i del meu fons personal.