CAN VALLHONESTA

Aquesta és l'unica foto que hem pogut aconseguir de Can Vallhonesta a principis del segle XX, darrera es pot observar la Torre Sobirana

Can Vallhonesta està situada a tocar de la Torre Sobirana, darrera mateix del palau Llupià, al Laberint d'Horta, pertanyia en alou franc als Vallhonesta, que tenien cura d'algunes finques de la torre Sobirana.

El nom i la història de la família que la va habitar durant molt segles els Vallhonesta, en general no és molt coneguda malgrat l'antigor de la seva nissaga, car ha quedat enfosquida per la lluentor que ha desprès el Palau Llupià i els seus jardins construïts en el segle XVIII.

En efecte, qui visita la finca es pensa que tot plegat és una mateixa construcció realitzada en diferents etapes i no és pas així. De primer, va ser la torre Sobirana els orígens de la qual sembla que es remunten fins el segle XI, desprès la masia de Can Vallhonesta del segle XII i finalment el Palau Llupià que es va construir al segle XVIII quan el marquès d'Alfarràs va adquirir la propietat, tots els terrenys, masos, mines etc de la contrada per construir-hi el seu Palau i els jardins que l'envolten.

La masia és d'aspecte sobri i de molta amplària. A l'entrada es pot admirar una estança molt espaiosa dedicada a les feines del camp. A dalt en un primer pis, diverses amplies habitacions i un segon pis també amb espaioses cambres.

La casa es conserva en molt bon estat i és grat visitar-la juntament amb la Torre Sobirana i el Palau neo-àrab dels Llupià. 

Can Vallhonesta i la Torre Sobirana - Foto de la Fototeca

Segons explica Desideri Díez en el seu llibre LES MASIES D'HORTA”, existeixen molts testimonis escrits dels Vallhonesta, ja que s'han conservat molts pergamins i documents notarials.

“El primer pergamí que ens dóna notícies és de l'any 1224 i ens parla d'un acte de venda que Pere Borrell fa a favor de Bartomeu Vallhonesta i de Bernat son fill “d'una casa de sota la torre i prop de la porta del muro amb un lladoner a la part solixent, que avui, dia 25 de maig de 1817, és la casa que té i poseeix lo marquès de Llupià en Sant Genís d'Horta, dit d'Agudells, qual venda fou feta en lo any 1224”.

“Aquest pergamí, el contingut del qual acabem de resumir, obre una sèrie de documents que deixen constància d'alguns del aspectes de la vida a Can Vallhonesta al llarg dels segles, entre XII i el XVI. Compra i venda de terrenys, actes matrimonials i clàusules testamentàries i un seguit de referència l'administració de les propietats configuren aquell fons documental de gran valor històric però de prolixa enumeració. La lectura dels documents ens dóna notícia fideligna dels moradors de Can Vallhonesta i d'altres llinatges de la Vall d'Horta, però hi abunden també referències breus al rerafons històric i sobre tot la lectura de documents ens recupera en molts moments l'orografia, la fesomia ancestral de la vall a través d'un toponímia rica que, sota el ciment i l'asfalt, configura encara l'espai vital i oblidat dels actuals veïns d'Horta i rodalia”.

Línia successòria:

1224 : El mas pertany a Bartomeu Vallhonesta i de Bernat

1260 : Passà a mans de Bartomeu Vallhonesta, casat amb Sobirana.

1265: Passà a Bernat Vallhonesta el fill de l'anterior.

1288 : En morir Bernant, la propietat passà al fill següent Ramon Vallhonesta.

1319: La propietat és dels (2) curadors dels fills de Ramon Vallhonesta.

1353: Propietat de Jaume Vallhonesta.

1435: Propietat d'Anton Vallhonesta.

1477: Propietat de Joan de Vallhonesta qui el deixa al seu fill Gabriel.

1522 :Propietat de Narcís Vallhonesta qui el llega al seu fill Gabriel.

1530: Passà a nom d'Eulàlia la seva dona i del seu fill Nacís Valerià de Vallhonesta.

1573 :Propietat de la seva filla i hereva Elisabet de Vallhonesta, que casà amb Salvador Antich, natural del Masnou.

1624 :Propietat de Salvador Antich, àlies de Vallhonesta i de la seva muller Marianna Liera.

1629 : Propietat de Marianna, filla d'Andreu Rius fill, casat amb Anna Llàcer.

1669 :Passà a mans del seu fill Francesc, casat amb Elena Albareda: fills Pere, Josep, Francesc i Joan.

1745: Propietat de Francesca Cardona, vídua de Pere Vallhonesta : la propietat passà desprès al fill de Joan de Vallhonesta que es casà amb Eulàlia Casas natural de Barcelona, del matrimoni nasquí Maria Rosa que es casà amb el seu cosí Rafael de Vallhonesta.

1787: Propietat de Francesc i Maria Rosa, néta de Pere, fill de Francesc Vallhonesta i el dit Rafael, nets del dit Josep, fill segons de Francesc, nous hereus del testament.

1791 – Nou propietari per permuta, el Marquès de Llupià (30.8.1791).

1795 : El 4 d'agost de 1795 Joan Vallhonesta paga als seus germans 685 lliures, nou sous i cinc diners i firmaren (1)àpoca en poder del notari Plana.Joan Vallhonesta havia rebut àpoca del seu germà Josep, segons document de Joan Baptista, notari de Barcelona el 19.5.1757, per això el Marquès de Llupià quan intercanvia la finca demana tota renúncia a reclamar res de don Joan Vallhonesta.

• El Mas Vallhonesta i les seves terres passa a mans de del Marquès de Llupià, qui cedeix als Vallhonesta la masia i terres de Can Papanats. Els Vallhonesta continuen visquen al mas Vallhonesta. sense ser-ne els propietaris deixant constància però, de la relació dels amos que han posseït els béns o heretats del Mas Vallhonesta.

1810 - Josep Vallhonesta fill de Francesc, es casa amb Josepa Arell, natural de Sta. Eulàlia de Ronçana: fills Jaume, Agnès, Josepa, Rosa, Cecília i Maria.

Del matrimoni de Jaume Vallhonesta i Adelaida Xammar i Drapì, nasqueren : Maria i Ignasi. Marià casà amb Jacint Barrera i Arenas i Ignasi es casà en primeres núpcies amb Elisa Mayol i Viñamala, en morir no deixa cap fill i l'Ignasi es torna a casar am Matilde Joanola i Danés i tingueren dos fills, Ignasi i Jesús.

Els últims Vallhonesta ja visqueren a Can Papanaps a partir de 1928. Si voleu saber més de Can Papanaps cliqueu sobre el link de sota

HISTÒRIA DE CAN PAPANAPS 

Actualment Can Vallhonesta forma part del conjunt que forma el Palau Llupià, la Torre Sobinana i els jardins del Laberint

En el segle XVIII, tenim l’interessant testimoni que ens l’ofereix Ricardo Zamora:

“Tiene este término una partida de tierra que llaman la parte del Call. Por qué se llama así no se ha podido saber, sólo se sabe que sobre ella tiene el dominio directo el Marqués de Llupià, que como hemos visto se llamaba la Torre Subirana y del Call, y a todos sus vecinos los llamaban los emphitheotas de la Torre de Llupià. Es antiquísima aquella Casa y se halla que de sus primitivos dueños hubo uno que se llamó el Caballero Dosrius. En el siglo XV la ocupaban los Nobles de Vallseca, y era la que tenía más extendido su dominio en el término. Vese ser así por sus mismos emphitheotas que ocupan la mayor parte de aquel territorio, y son las casas de Vallhonesta, la pequeña de Llupià, la de Pallós, la de Montaner, la de Pastor con su casilla, labrador propietario, y dentro su àmbito la Torre del Cónsul de Malta Don Onofre Gloria, hecha a la moderna y de las mejores en fàbrica del termino. Casa de Bofarull, hoy de Joseph Sabadell, inhabitada, parte de cuyas tierras posee Gloria; la de Eulalia Saladriaga, hoy Baliarda, labrador propie¬tario; la de Alós, Marqués de Puertonuevo, la de los Caballeros Tamarit de Barcelona, la de Antonio Janer, Corredor de Cambios, que fue el solar primitivo de los antiquísimos Calvets de San Ginés; la de Duran, antiguamente de Pedro Ferrer, y en el día del Cabildo y Catedral de la Iglesia de San Pedro de Vich, con un apartamento o casilla a su lado: la Casa de los Padres de San Francisco de Paula de Barcelona, llamada en sus principios Manso Desquer, la de Golorons, antiguamente Manso Salat, y la Casa de Exmo. Virrey del Perú, Don Juan de Amat, antes de Rosell. Dos casillas en la montaña de San Cebrián, cuyas pocas tierras están plantadas de viña y diferentes árboles frutales, cuyos dos dueños son cortantes de bosques.


Todas estas casas son del antiguo territorio de la Torre del Marqués de Llupià, que en el dia, no obstante de tanto emphitheota, es de un patrimonio muy bueno, y de mucho bosque de corte para faxinas. Las casas de sus alovarios son de las mejores del término en labranza, viñas, regadío, árboles frutales, y las más con agua”

Can Vallhonesta en l'actualitat

*Institutu d'estudis Catalans : àpoca: f. Document públic o privat en què el creditor declara haver rebut del deutor la quantitat deguda.

(1) Enciclopèdia Catalana: alou : Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns immobles, que diferia, així, del que hom tenia en feu o en emfiteusi.

(2) Enciclopèdia Catalana: curador :Persona designada en testament o judicialment que ha d'intervenir en certs actes que no poden realitzar per si mateixos els menors emancipats, orfes de pare i mare, els menors que han obtingut el benefici de majoritat i els qui han estat declarats pròdigs.

• Fonts informatives: Desideri Díez LES MASIES D'HORTA”; Blog del Col·lectiu Agudells http://col.lectiuagudells.blog.cat/2012/08/14/la-torre-subirana-i-lantic-casal-dels-horta/#comment-212