Una de les finques de més
rellevància per al barri del Carmel va ser la de Can Grau, la casa va ser enderrocada
el 2006; acollia una granja que comercialitzava llet a Horta i
Gràcia, i repartia fins i tot a Barcelona. Tenia una superfície de
140 000 m², i incloïa una capella dedicada a la Verge del Roser,
que era la que oferia servei religiós per aquell temps a la zona. El
1900 va passar a ser propietat d'Alexandre de Bacardí i de Janer, un
dels principals promotors de la zona.
 |
| Malgrat el que s'indica en la postal, aquí no surt per a res Sant Andreu del Palomar, son terrenys que comprenen els barris actuals de El Carmel, La Clota i Sant Genís dels Agudells |
Can Grau era coneguda com
la Torre Roja i havia estat situada entre els carrers Bernat bransi, Pantà de Trem, Moratín i Ramon Rocafull i era, potser, la finca rural més important de tot el Carmel. L'accés, en els últims anys de la seva existència, s'efectuava a través d'un estret passadís emplaçat en el núm 22 del carrer Bernant Bransi.
Ha rebut diferents noms
al llarg de la seva història relacionats amb els noms dels seus respectius
propietaris: Mas Busquets, Mas Estaper, Frederic Desplau, Josep Amat. Va ser quan Josep Amat es va casar amb la pubilla Desplau i a la seva mort el va deixar en
herència al seu fill Joan i Josep Grau, quan va rebre l'ultim nom pel que es va conèixer “CAN GRAU” i del qual passà a
Francesc Galceran casat amb la pubilla de Can Grau.
En 1800 el Mas Grau havia
estat propietat d'Antoni Moreno, i en el seus jardins hom hi podia
contemplar una gran cascada amb un bon doll d'aigua que rajava sempre
i dues glorietes o pavellons que, per la seva decoració, eren
anomenades Paradís i la Glòria.
 |
| Vista General de Can Grau - Foto del Treball que sobr la masia catalana va realitzar el CEC |
A principis del segle XIX,
el Marquès de Maldà, visitant habitual de tota la contrada, en
deixa aquestes referències de Can Grau, conegut a l'època com Manso
Moreno.
 |
| A l'esquerra la capella de Can Grau |
“ ..i luego después
d'haver passat a la de Moreno, que per tan deliciosa dita heretat en
Glorietes, no diuen a una Glorieta i altra lo Paradís, no menos
deliciosa en tota aquesta frondositat i una gran cascada d'aigua que
rajaba. Satisfets d'aquells passeigs, sols que al matí estava
cubert, que impedia resaltàs tanta verdor i demés objectes de tant
terreny que descubria amb molta caseria, hem entrat a la torre de la
Sra. Vídua del difunt Agustí Moreno, a la qual hem encontrada en un
d'aquells passeigs de sa gran heretat...”
“...hem entrat a la
de la Sra. Vídua Moreno i certament un bella torre, per totes ses
circumstàncies i lo ben situada..”
“...l'hem seguida
tota amb les galeries o terrats, àduc la cuina...”
També
Francisco Zamora en el conegut “CUESTIONARIO”, ens va deixar
aquesta notícia del lloc:
“Desde
Morros se passa al antiguo Manso Grau, en el dia de don Agustín
Moreno, otro de los Asesores de la Real Intendencia de este
Principado. Es cosa de gusto ver el conjunto del buque de aquella
casa rodeada de muralla i con peizas bastantes para la comodidad de
sus dueños y famíliay para sus caseros y aparceros. Tienen buena
huerta con agua bastante y casi medio cuarto de hora de desierto
hermoseado con diferentes árboles emparrados y caminos cubiertos con
la verdura de aquéllos. Es patrimonio de suficientes viñas, árboles
y de poca sementera, por ser casi toda montuosa”.
Finalment el 1900 va
passar a ser propietat d'Alexandre de Bacardí i de Janer, un dels
principals promotors de la zona qui la va comprar a “Doña
Isabel, Doña Elvira y Doña Maria del Carmen Villavecchia y Rabassa
por haberlas correspondido en la división de las herencias de Doña
Maria Isabel Alfonso, Don José Milá de la Roca y Don Jerónimo
Rabassa y a los padres de dichas hermanas en la parte que heredaron
por herencia intestada de Doña Maria Villavecchia y Rabassa”
- Si voleu més informació sobre la urbanització de les terres que va adquirir Alexandre Bacardí cliqueu sobre el link de sota.
Segons explica Julio-Carlos Garcia, historiador de la família : El manso Grau, Alejandro de Bacardí lo compra a los hermanos Heriberto y
Toribio Calafell y Samada, hijos de Juan Calafell. ëste lo hipotecó,
junto con mas propiedades hacia Maria Isabel Alfonso. Al morir, donó
dicho crédito a Isabel, Elvira y Mª carmen Vilavecchia, casadas con un
Milá de la Roca y la otra con un Vidal-Quadras, pero estos no eran
propietarios sino prestamistas con garantía hipotecaria.
...... El Diccionari Nomenclátor de
les vies públich de Barcelona 1996, en Pasatge de Calafell dice: Jaume
Calafell i Rovira, paleta (1861.1937). Aconseguí la propietat dels
terenys per establiment al seu favor d'Alexandre de Bacardí i Janer.
Terrenys de part de l'heretat "Manso Grau". [RP11.79.].
Efectivamente Jaume Calafell y Rovira le censó en veinticuatro de Noviembre de mil novecientos ante el notario Costa.
Sinceramente, no creo que dicho pasaje se le pusiera este nombre por
Jaime Calafell, en todo caso por los antiguos propietarios los Calafell.
Por algún motivo se ha preferido dar la leyenda anterior.
Lo mas
interesante es el Conde que ha puesto interrogante. Era el Conde Linati,
Claudio Linati Cocorani, un "carbonara (masón)" liberal, que luchó
contra "Gli stranieri", me gustaría que a quien le interese viera su
vida. vale la pena.
Creo que a dicho Conde, que fue un autentico romántico, se le hubiere tenido que dedicar una calle.
Finalmente el Manso Grau lo dejó en herencia Alejandro de Bacardí a los Linati de Bacardí, (El Conde era tio de Alejandro)". Interessant nota que aporta més llum a la història de Can Grau.
Quan la finca
va ser venuda a Alexandre Bacardí, va haver de pagar totes les
hipoteques que la gravaven, en concret “las fincas y censos
vendidos que se hallan hipotecados para responder de dichas sumas,
cancelando por lo que respecta a adichas cantidades el debitorio
origen de ellas” en l'escriptures datada el 14.10 de 1890.
En
l'escriptura de compra-venda es donava la següent descripció de la
finca on es situat Can Grau: Toda aquella heredad denominada en
el dia "Manso Grau" situada en el termino municipal de San
Ginés de Horta, inscrita en el tomo seiscientos treinta y cinco,
libro cincuenta y nueve de Horta, folio cuarenta y dos vuelto, finca
número seiscientos noventa y uno triplicadom antes ciento cuarenta y
uno, inscripción decimo quinta, compuesta de una casa de labranza
que ocupa una superficie de unos veinte y cinco mil palmos, con su
capilla, oficinas, bodega, lagares y una pieza de tierra parte campa
y parte regadio con tres minas de agua existentes en la misma,
acueductos, servidumbres y pertenencias de cabida dicha pieza de
tierra en el dia, a dos millones nuevecientos tres mil quinientos
treinta palmos, iguales a ciento nueve mil seiscientos noventa y un
metros treinta y cuatro decímetros y cuarenta y nueve centímetros
cuadrados aproximadamente, lindante de por junto a levante parte con
honores del Señor Marqués de Castellvell, parte con Antonio Bosch,
antes Bacigalupi, mediante un torrente o camino que dirige al Coll
del Portell, parte con los hermanos Comellas y parte con la pieza de
tierra que se describe en segundo lugar; a mediodia con Andrés
Batlle, Horacio Tortosa, Miguel Tortosa, Baudilio Piera y Ramon Roig
y con la pieza de tierra que se describirá em decimo lugar; a
poniente con Don Domingo Hortal antes con honores de Don Salvador
Clos, Juan Duran y S. José Morros; y a cierzo parte con José Xinxó,
parte con José Morros y parte con Jaime Durán mediante el camino
que dirige de Horta al Coll del Portell.
Aquestes
escriptures d'època constitueixen pels historiadors documents de
vital importància que contenen gran quantitat d'informació sobre
la situació territorial del moment, cases, bens, llindars,
torrents, camins, entre el veïnatge de la zona, que donen perfil i
forma d'un territori del que queden escassos testimonis . (del web de Julio-Carlos García, el link del qual trobareu més abaix.
Per
aquesta escriptura sabem que els Morros propietaris la masia
coneguda com Can Morros i Josep Xinxó propietari de la masia de Can
Xinxó, eren veïns propers a Can Grau., aleshores
Manso Grau, que era una casa de camp que ocupa una superfície
d'uns vint- i-cinc mil pams, una capella, oficines, i una peça de
terra part camp i part regadiu, amb tres mines d'aigua, aqüeductes,
servituds i permanències que té la indicada peça de terra, a dos
milions nou-centes-tres mil, trenta i quatre decímetres i
quaranta-nou centímetres quadrats, que llinda a llevant amb terres
del Marquès de Castellvell, part a les d'Antoni Bosch, mitjançant
un torrent o camí que es dirigeix al Camp del Portell i part amb
terres dels germans Comelles i
d'altres propietaris de la zona, com els Morros i el els Xinxó,
anteriorment indicats.
Per tot aquell que vulgui saber més
sobre la història de la família Bacardí i el que respecte a les seves terres, us recomano un bloc que està
molt ben documentat escric per Julio-Carlos García, que tracta sobre la
història del la família de la seva dona i en el que els estudiosos
sobre la història recent de la burgesia catalana trobaran força
material.
Altre
informació sobre Can Grau :
- En 1901, durant el des 22, 23 i 24 de setembre, es
celebraren festes religioses a la capella de Can Grau, que havia
estat utilitzada algun temps per la parròquia de Sta. Teresa.
 |
| capella de Can Grau dedica a la Mare de Déu del Roser |
 |
| porta de la capella de Can Grau |
- A Can Grau s'organitzava
l'ajuda als pobres i s'hi feien festes populars, cucanyes, balls
populars, envelats, focs d'artifici.
- Alexandre Bacardí va
parcel·lar la zona i hi feu construir habitatges que eren petites
torres amb Jardí, algunes del quals encara es mantenen dempeus avui
dia. En 1930 Can Grau, ja sense terres es mantenia en peu entre tres
carrers i conservava la casa íntegrament.
- En 1968 estava en un alt
grau de degradació. Hi vivien moltes famílies i era coneguda entre
el veïnat com el “Rancho Grande”, trist final per una gran casa.
 |
| Gran Grau convertit ja en el " Rancho Grande" |
En el 2005 la casa presentava aquest aspecte tan deplorable (fotos M.LL.Bou)
Es va enderrocar l'any
2006.
- Informació aconseguida de diversos espais d'internet, Wikipedia EL CAMEL. Llibre LES MASIES D'HORTA de Desideri Díez. Fotos del Estudi sobre la Masia Catalana del Cec. Bloc de Julio-Carlos Garcia, Monaco de Bacardí. Llibre El carmel Ignorat. de Lluís M. Bou i Eva Gimeno Cases.
