Segons la llegenda urbana, els veïns de molt antic anomenaven
a les cases del Ptge. Aloi “Les Onze Cases”, situades molt a prop
de la masia que li va donar el nom. El raó sembla que ve del
fet que el fill d'un terratinent d'un barri veí, Sant Martí, va
deixar prenyada a una noia de la contrada. La família del noi no
volia pas que es casés amb la noia i per tancar les boques dels seus
familiar, els van regalar les onze casetes perquè les explotessin i
les donessin de lloguer i amb això mantinguessin la noia i el fruït
de la seva relació.
Foto cedida per la família Sindreu |
Foto cedida per la família Sindreu |
Aquesta
és la llegenda però, el cert és que les casetes en qüestió, la
majoria de les quals encara sobreviuen al pas del anys, es troben en
el passatge Aloi, prop del Passeig de Maragall, en la frontera de tres
barris diferents, Camp de l'Arpa, Navas i Guinardó, una espècie de
lloc de ningú que fa que, el barri de Navas al que
administrativament hi pertany, faci la forma d'un número 1, en fi
coses de l'Ajuntament, jo apostaria més pel barri del Camp de
l'Arpa, on els carrer més propers hi pertanyen .
Collage de fotos del Ptge Aloi. Fotos C. Martín |
És
un carreró estret i agradable en l'actualitat, però quan les cases
es van construir, segurament a les primeries del segle XX, era un
carreró polsós, on vivien persones molt humils i treballadores, les cases són
estretes i al fons tenen un petit pati, i un pis a dalt, on estan les
habitacions més privades.
Les terres i la masia eren propietat de Jaume Aloy i Romaní 1836-1898) , i el passatge rep el nom en la seva memòria. Jaume Aloy era rajoler i propietari dels terrenys. Aquest antropotopònim, d'acord amb el Decret 78/1991 sobre l'ús de la toponímia, fou normalitzat junt amb la resta de topònims de la ciutat, per aquesta raó en el passatge hi consta escrit com Aloi..
En
Anuario
General de España de 1922, “el Pasaje Aloy es coneixia ja per (las
Once Casas)”. Imatge cedida per David Montón, per tant aquesta
denominació li ve de lluny.
Imatge cedida per David Montón |
La
realitat però, de l'origen i construcció d'aquestes cases nos és
pas tan romàntic, sembla ser que “els antics
propietaris de Ca l'Aloi van parcel·lar la finca a principis del XX
, urbanitzant 3 carrers: el passatge Aloi, passatge Constància i el
carrer Porvenir (Ara Capella).
Cases del C. Capella. Fotos Carme Martín. |
Cases del carrer de la Constància. Fotos Carme Martín |
Els propietaris de ca l'Aloi es van instal·lar en tres torres que feien
cantonada entre el passatge Aloi i el carrer Porvenir (Capella). En
l'actualitat dues d'aquestes torres han desaparegut, es van vendre i
s'hi està construint un temple ortodox (sic). (Records Alfred Puig).
La porta principal de la
masia de Ca l'Aloi donava al C. Guinardó, on ara hi ha la plaça del Taxi, i la masia s'encabia entre el
carrer Guinardó i el passatge Constància, mentre hi havia la masia
aquest carrer no passava del carrer Porvenir (Capella) .
Tot
el conjunt era com un petit poblet on tothom es coneixia, la majoria
de terrenys de la vora estaven sense urbanitzar, a prop hi tenien les
masies de Can Garcini i Can Girapells i el carrer principal i més
important era el carrer Garrotxa, és a dir l'antiga carretera
d'Horta.
Masia de Can Garcini o Torre Garcini - Fons família Alòs - Moner |
Masia de Can Baste (Can Girapells). Fons de la família Alòs-Moner |
I
no va ser fins la dècada del 20 als 30 quan van començar a
proliferar més edificis en el que ja es coneixia com el Pg.
Margall, recorda un veí del passatge que quan van construir en
l'altra banda del Pg Maragall la primera casa de pisos, com hi vivia
molta gent els veïns li deien el Rancho grande.
Futura Plaça Maragall i Pg. de Maragall, 1928 foto Domínguez Marti, AFB |
"Les
onze cases es refereix al nom que tenia popularment el passatge Aloi, doncs havien onze habitatges, entre ells el que va ser casa
meva amb el número 20, aparellats i, en aquells anys singularment,
de construcció o aspecte igual o similar.
Edifici conegut com el Rancho grande |
Davant
d'aquest gratacel havia una de les botigues mes populars del barri,
el bar o bodega Rustullet", la botiga de queviures (records de Vicenç Pera).
En el Carrer Capella la senyora Lola i en Sr. Juan tenien una tenda de comestibles, vivien en la part de darrera de la casa, ell era fotòfraf del diari esportiu "Dicen". (Records de Mario Velasco)
Foto del Passarge Rustullet |
Els
Rustullet eren una família molt coneguda, propietaris dels safareigs
públics, situats a la cantonada del carrer Trinxant, davant per
davant de l'escola Emili Juncadella, també hi tenien una bodega o
bar, cantonada Joan de Garay, nom d'un explorador i descobridor
español*, en record d'aquesta família, en els terrenys que havien
estat de la seva propietat, existeix un passatge amb el seu nom,
Passatge Rustullet.
Els
nanos de la contrada buscaven entre les deixalles del bar xapes
amb
les que jugar.
Per les escaletes de la dreta s'entrada als safareigs comunitaris Foto cedida per la família Rustullet |
Cap
els anys 40, desprès de la guerra, al final del passatge Aloi entrant
en el carrer Capella, just al costat de les escales que baixen al carrer Trinxant, concretament en el número 30, la Sra.
Consuelo va muntar una casa de cites coneguda com “Can Trenta”,
en relació al número de l'edifici, totes les veïnes del voltant
estaven sempre pendents que no hi entrés cap home conegut.
"Els xavals grans de l'escola Emili Juncadella, provocaven al més petits per veure si eren capaços de pujar les escales i trucar al timbre de la casa de cites, hi havia famílies on la mare li deien als fills que anéssin a buscar al pare a Can 30 que el dinar ja era a taula" (Records de Mario Velasco).
Les
famílies del passatge tenien mots com en els poble, al final del
passatge hi havia una casa que era un dipòsit de gel que li deien
Cal Bombero.
També
estaven, Cal Bombo, Ca l'Estela , Ca la santera, Can Pelegrí, Trini
la Drapaire, Ca la Pallissaire, Cal Mariano, Ca la Filomena, Cal
Pixaolives, Can Carrasco, Can Barrachina, Ca la Mercè la morena, Ca
la Maria dels Castellans, Ca la Vicenta, Ca la Filomena, Ca la
Paqueña, Can Pitarch eren d'altres dels noms pels que es coneixia
als veïns. (Records sr. Rustullet).
Veïns de la zona. Foto Susagna Román |
Foto Família Sindreu |
El
29.10.27, i amb molta expectació per part del veïnat, és va
inaugurar l'Institut Ginecós (desprès rebatejat com Clínica
Victòria). Va assistir el Rei d'Espanya Alfonso XIII, que va estar
acompanyat per les autoritats competents, metges i el gerent i
secretari de la institució. La gent de la contrada podia estar més
tranquil·la, tenien ben aprop els seus metges i molts dels seus
fills hi van néixer.
Institut Ginecós, Clínica Victòria i Cap Maragall |
Premer
el link de sota per conèixer la històriad'aquesta institució.
L'escola
Emili Juncadella ja existia quan la República i es coneixia amb el
nom de Pi i Margall, desprès de la Guerra va ser reoberta el 12
d'octubre de 1940, amb el nom de Emili Juncadella i és una de les
escoles més longeves del districte.
Escola Emili Juncadella. Foto del bloc de Martín M. Checa-Artasu |
Pocs
o ningú dels voltants no sap qui va ser Emili Juncadella, ni la raó
per la que li van donar aquest nom.
Per
aquells que no ho saben, Emili Juncadella Vidal (1885-1936) va ser un
dels nets d’un important industrial tèxtil, Jeroni Juncadella.
Era
un enginyer industrial i un actiu mecenes cultural , un catòlic
militant, amb acostumats donatius a l' Acció Catòlica i també, un
monàrquic declarat. Va formar part del partit Unión Monárquica
nacional i segons sembla es cartejava amb el rei alfons XIII i el seu
fill Joan de Borbón, en 1924 fou nomenat regidor i diputat de la
Comissió d' esports populars de l' Ajuntament de Barcelona.
(Martin.M. Checa-Artasu)
Molts
dels nens que hi van estudiar recorden encara l'olor de la fàbrica de
Galetes Glòria, ja que els veien les trecades a millor preu. (Records de Mario Velasco"
Ca
n'Aloi, va sobreviure fins finals dels 80. En els últims
anys s'hi va instal·lar un forner que feia un pa cuit amb llenya que
era boníssim.
Ca l'Eloi ja envoltada d'edificis de pisos, quan ja era un forn de pa |
Quant
es va obrir el carrer Pare Claret, després d'enderrocar l'Institut
Ginecós, i les cases costat mar del carrer Porvenir , ja coneguda
amb el nom de Capella, hi va quedar un petit espai que l'Ajuntament
va aprofitar fer fer unes pistes esportives i una escola.
Amb
la construcció de l'Escola Balmanya, el edifici de l'escola va
esdevenir un casal d'avis. Ara, en els terrenys de les pistes
esportives hi ha el casal de la gent gran de Navas, i l'antic edifici
de l'escola es van aprofitar per ampliar els serveis del Institut Català de la Salut, Cap Maragall.
(Records
d'Alfred Puig). Actualment són una escola per donar una segona oportunitat a nois que van deixar els estudis en el seu moment.
*Juan de Garay (1528 - 1583)
fou un explorador i conqueridor espanyol. Va explorar el riu Paranà
i va fundar, entre d'altres, les ciutats Santa Fe i Buenos Aires,
5 comentaris:
M'han agradat molt els testimonis i
les descripcions d'aquest racó de ciutat avui gairebé desaparegut. Em desperta molts records d'infància!! Molt bona feina Carme!!
Bones! Sóc Belén, filla de Mª Luisa Díaz i néta de Francisco Díaz i Maria Garcia, que a mès vivien conjuntament amb Juana Quiñonero, l´àvia. Vivien al Passeig Maragall 84 cantonada Passatge Aloi des de 1940 fins 1960. A mès, al Passatge Aloi vivien els seus tiets, els avis paterna Maria Pelegrín i Pedro Díaz. El meu avi, Francisco Díaz, tenia un taller de muelles y resortes al carrer Navas de Tolosa. A mès, tots eren originaris d´Águilas (Murcia) menys ma mare que va nèixer a aquell pis. Està molt enyorada, si poguèssiu bescanviar fotos, anècdotes, ella se´n recorda d´un amic d´infantesa anomenat Santi i la senyora Estela... també ella podria passar les poques fotos que té. us deixo el mail: belencampos82@hotmail.com
Gràcies!
Fantàstic blog amb molts records de la meva infantesa. Vaig viure al davant de la torre Garcini des de l'edat de un any (1949) fins el 1985, anava a l'escola Emili Juncadella, la família coneixia els Rustullet, i recordo els safareigs on anava la meva tia-avia a rentar. La dona de neteja que ens venia a casa vivia al Rancho Grande, on llogaven habitacions amb dret a cuina als immigrants. A la bodega dels Rustullet tenien unes de les primeres TV i allà vam anar a veure amb la meva tia el casament de la Fabiola amb en Balduino de Bèlgica. El cine dels diumenges era el Maragall, dues pel·lícules i l'obligat "NODO".
Moltes gràcies per ajudar a mantenir aquests records
Hola, mi madre Paquita vivió con sus padres Tomasa y Antonio Francisco en este pasaje los mejores años de su infancia. Me hablaba del Perearnau, el Barrachina, su gran amiga Consuelo y otra amiga llamada Amparo. De las niñas ricas de la torre, que tenían una habitación llena de juguetes... Y tantos otros recuerdos. Me encantaría contactar con alguna de estas personas y recuperar recuerdos y memorias. Gracias, dejo aquí mi correo betxameli@gmail.com
Hola Carme!
Des del centre cívic de Navas i de la Comissió de Memòria Històrica de Navas ens agradaria molt convidar-me a venir demà dissabte 2 d'abril a les 11.30h a una acció de l'artista Albert Gusi en la que reivindicarem el barri de Navas tot jugant fent una ruta i explicant història del barri.
Publica un comentari a l'entrada