Ateneu Català del Guinardó - Salón Guinardó - Cinematogràfica Marín

En 1931 es posà la primera pedra d'un nou local de la Lliga Catalanista, sota el nom de l'Ateneu Català del Guinardó, al carrer que, des dels anys 80 porta el nom de Renaixença i que anteriorment s'havia anomenat del Renaixement, una època ben diferent en la història de la cultura. Era una interessant construcció racionalista que va passar per diverses mans després de la guerra.

En l'Ateneu Català del Guinardó, es duien a terme tota mena d'actes polítics i cultural tals com conferències, jocs florals, teatre, actes benèfics, como posen de manifest les fotos adjuntes del Fons de Cultura de la Generalitat. 

Edifici de la Lliga posterior cine Salón Guinardó (recreació C. Martín)

                                                        

Fotografies de l'Arxiu Nacional de Catalunya

 

L'Ateneu català del Guinardó, local de la Lliga, que tenia entrada pel carrer Renaixença, va acabar la seva vida social quan va començar la Guerra Civil en 1936 que va ser ocupat persones afins a la CNT. 

A la fi del conflicte bèl·lic, el local  va ser requisat per la Falange que segons explica un veí, s'hi va estar fins 1954. Desprès una part, la que donava al carrer Escornalbou 43,  es va convertir en el primer cinema del barri el "Salon Guinardó", on també es feien "varietats". El propietari era el mateix que anys més tard van obrir  el cine Maragall en 1946 i tancà l'anterior.

La part de l'antic l'Ateneu de la Lliga, la que tenia entrada pel carrer Renaixença, es van compartir la dècada dels seixanta en els estudis de Cinematogràfica Marín, dedicada al doblatge, muntatge i lloguer de pel·lícules i projectors, que en la seva època van ser tot un exemple de bons projectors de l'època i que actualment són motiu de culte entre els col·leccionistes.

Projector Marin de 1950

Segons dades recavades, Cinematogràfica Marín va instal·lar-se al Guinardó en 1929 però, desconeixem si s'ubicaven  en el mateix lloc on es localitzava en la dècada dels seixanta. Aquells eren els anys de l'Exposició Universal a Barcelona i els temes del cinema es van posar en marxa d'una manera extraordinària. La casa Marín es va dedicar, com ja hem dit a fabricar projectors sonors, el súmmum de la modernitat. Tenia la seva seu al carrer Balmes i la fàbrica al Guinardó al carrer Renaixença i va sobreviure a la Guerra.

Segons explica la periodista Mercè Ibarz, en un artícle de El País de lany 2007:

En la biblioteca de la Filmoteca, en los archivos del gran coleccionista y cineasta Delmiro de Caralt, localizo un catálogo de 1954 de Cinematografía Marín. Transcribo su presentación, su estilo y sus comas: "Nos complace presentarle nuestra lista de películas sonoras en 16 milímetros, que como podrá apreciar, son en su mayoría títulos seleccionados para su proyección a menores, siendo todos ellos temas muy interesantes y atractivos, especialmente apropiados para centros católicos, parroquiales, colegios, etcétera. quienes se encontraban faltos de material apto, por existir en el mercado un vacío de argumentos de orden moral, que tenemos la seguridad dejamos cubierto con esta magnífica lista". La película estrella del 54 era Hay un camino a la derecha, de Rovira Beleta.

Com ja hem dit més amunt, la sala d'actes de l'Ateneu, amb entrada al carrer Escornalbou, 43, es convertí en el Salon Guinardó, el primer cinema que hi va haver al barri, que va obrir portes en 1940, Durant la immediata postguerra el Salón Guinardó s'alternava, com era habitual en moltes sales de cinema de barri, el cinema i els espectacles de varietats propis de l'època, en els que dominaven artistes del cante español i del flamenc. 

Aquest és el local que es va convertir en cinema. fotos ANC

 

Conservava una àmplia terrassa i el bar a l'aire lliure, però va arribar als anys 50, ja que la mateixa família propietària del local va obrir el 23 de febrer de 1946 el cinema Maragall, al passeig del mateix nom fins el seu tancament el 3 de novembre de 1985.

el bar i la terrassa. Foto ANC

Va conviure amb el cinema Montserrat i el Dorado, conegut popularment com el Doré o “la barraca”, al carrer Garrrotxa, ja no existeixen ni l'un ni l'altre.

 

Tancat el Salón Guinardó en obri-se el cinema Maragall i la Cinematrogràfica Marín a l'inici dels 90, els locals van quedar abandonats.

L'edifici es va conservar fins fa pocs anys; abandonat des dels noranta i després d'una llarga vida destinat o donar diferents serveis, es va convertir en refugi de persones sense casa, altre ben dit “okupes”, fins que finalment l'Ajuntament el desallotjà i derruí les antigues instal·lacions en juny de 2007.

En principi , l'Ajuntament el el terreny que va ocupar l'Ateneu, hi volia construir un aparcament però finalment es va decantar per bastir una petita plaça que bona falta li fa al barri del Guinardó.

 Solar que ocupaven l'Ateneu Català del Guinardó i Cinamatogràfica Marín així com el Salón Guinardó

• Fons d'informació: Colec·ció "ELS BARRIS DE BARCELONA", Editat per l'Ajuntament de Barcelona; artícle del País: "LA PALMERA D'ESCORNALBOU", de Mercè Ibarz, de l'any 2007. Fotos del Fons fotogràfic del Departament de Cultura de la Generalitat.