REFUGI ANTIAERI 647 del barri de Can Peguera

Barcelona va ser la primera ciutat de la història a ser sistemàticament bombardejada amb la finalitat de provocar terror entre els seus ciutadans. Amb aquest objectiu molts avions del bàndol nacional van planar sobre la ciutat i molts dels seus habitants van haver de fugir cap a les afores , cap a pobles del voltant o cap a la muntanya.  Per aquest motiu, molts habitants del centre de Barna es van traslladar a viure a les seves cases d'estiueig als barris del Guinardó, Font d'en Fargues, Horta  i d'altres, fugint de la barbàrie

La majoria però, restaren en les seves cases i es van amagar en el refugis  que els comitès  de defensa antiaèria van decretar construir. Es calcula que a Barcelona es van construir més de 1500 d'aquests refugis, molts dels quals encara perviuen molts d'ells oblidats sota terra.

Els primers refugis de Barcelona, van ser les parades i passadissos del metro i dels ferrocarrils però aquests espais eren del tot insuficients, calia pensar en altres mètodes de defensa passiva  i es van començar a construir sota terra o en el soterranis de les cases particulars per encabir  la societat civil en cas de bombardeig.

Malgrat que a Horta i Guinardó  no van patir el gruix dels bombardejos, la instal·lació de canons antiaeris al Turó de la Rovira,  van atraure a l'aviació enemiga que va bombardejar cases dels carrers Camil Oliveres, paral·lel a Garriga i Roca  que van provocar víctimes i destrosses.

També va patir un bombardeig el pati de la masia de Can Travi vell i el Club de Tenis Horta.  L'objectiu d'aquest bombardeig va ser rebentar les canonades d'aquella zona que havien estat  omplertes de benzina pel govern republicà.

Els refugis antiaeris d'Horta i rodalies eren espais senzills excavats aprofitant els petits turons de la contrada. Tots els refugis de Can Peguera, com el del carrer de Cornudella, s'endinsen en el Turó de la Peira.

Altres refugis d'Horta com  son el del Torrent d'en Quintana  i el Torrent d'en Mariner, s'endinsaven en  llera del propi torrent. Altres refugis d'Horta coneguts són el refugi de la part alta del Parc de la Unitat, les coves del Mas Pujol, el refugi de la Plaça Bacardí i el més conegut de tots el refugi del Parc de les Heures que es va construir per refugiar al president Companys i a la seva família.

Menys el del parc de les Heures, la gran majoria de refugis d'Horta van ser construïts pels propis veïns i són una mostra important del que va significar la defensa passiva de la població de Barcelona.

• Agraím molt calorosament la col·laboració de Josep M. Clariana de l'Associació de Veïns de Can Peguera, que va fer les gestions necessàries per poder visitar el refugi 647, a Josep Maria Contel del Taller d'Història de Gràcia i a Xavi Pérez de Tudela per la logística.

*Fonts informatives: Font d'en Fargues, génesi, història i records d'un barri,  de Paulina Almerich, Carlota Giménez i Teresa Morros, Horta 1904-2004 Aproximació a Cent Anys d'història de Desideri Díez .