El que queda del Mas Enrich és una torre vigia, una ciutadella, que estava en una petita plaça coneguda popularment amb aquest nom, del seu entorn format per cases humils i la torre indicada, només resta aquesta última i en unes condicions certament deplorables.
A la plaça Ciutadella s'accedia per la Baixada de Can Fontaner i sortida per Santa Eugènia, segona documents de 1904. A partir de 1907 té la mateixa entrada però sortida a la Riera d'Horta.
Situada en terrenys de Can Fontaner, s'alçava la torre de reminiscències àrabs, en la qual, el poderosos de Barcelona - Marquès de Castellbell (propietari de disverses masies com Can Sitjà, Can Peguera i Ca Lapeira entre les més conegudes), Don Joan d'Ardena (propietari de Can Don Joan) i el Marquès d'Alfarràs (propietari de la Torre i jardins del Laberint), sortien de Barcelona per la part de l'Arc de Triomf a prop de la Ciutadella, feien el primer descans en el Mas Ferrer al Camp de l'Arpa, la segona a Torre Llobeta i la tercera a la Torre Enrich, abans de passar a les seves masies residencials.
Al costat de la torre, que encara es conserva malgrat el seu mal estat, hi havia les cases dels criats i les quadres pels animals, aquestes cases finalment han estat afectades per la continuació del carrer Coimbra.
La Torre Enrich, sembla que formava part de la finca de Can Fontaner però era de construcció anterior donat que les finestres són de clar d'estil gòtic i és, de fet, un dels pocs testimonis arquitectònics que queden d'aquesta gran casa de la que o no existeix o no coneixem cap gravat de com era aleshores.
A la plaça Ciutadella s'accedia per la Baixada de Can Fontaner i sortida per Santa Eugènia, segona documents de 1904. A partir de 1907 té la mateixa entrada però sortida a la Riera d'Horta.
 |
| Baixada de Can Fontaner, al darrer s'endevina la torre Enrich |
Situada en terrenys de Can Fontaner, s'alçava la torre de reminiscències àrabs, en la qual, el poderosos de Barcelona - Marquès de Castellbell (propietari de disverses masies com Can Sitjà, Can Peguera i Ca Lapeira entre les més conegudes), Don Joan d'Ardena (propietari de Can Don Joan) i el Marquès d'Alfarràs (propietari de la Torre i jardins del Laberint), sortien de Barcelona per la part de l'Arc de Triomf a prop de la Ciutadella, feien el primer descans en el Mas Ferrer al Camp de l'Arpa, la segona a Torre Llobeta i la tercera a la Torre Enrich, abans de passar a les seves masies residencials.
Al costat de la torre, que encara es conserva malgrat el seu mal estat, hi havia les cases dels criats i les quadres pels animals, aquestes cases finalment han estat afectades per la continuació del carrer Coimbra.
La Torre Enrich, sembla que formava part de la finca de Can Fontaner però era de construcció anterior donat que les finestres són de clar d'estil gòtic i és, de fet, un dels pocs testimonis arquitectònics que queden d'aquesta gran casa de la que o no existeix o no coneixem cap gravat de com era aleshores.
Can Fontaner fou la primera casa senyorial d'Horta.
 |
| Ca l'Enrich a principis del segle XX |
Al respecte del Mas Enrich, conegut també amb el sobrenom de la Torre del Moro, per reproduïr el cap d'un moro en una de les seves finestres gòtiques, un veí d'Horta en J.J. Salas explica que:
" en aquesta casa hi havia una fosa d'alumini de la família Guillen. que alli va estar-hi la cèdula del barri d'Horta del PSUC.
Coses de la vida,.... en un zulo al soterrani s'imprimia Mundo Obrero i Treball, amb planxes que venien de França adosades en els baixos d'un cotxe,,,,, i a sobre l'Associació de Veïns (que controlava el PSUC) no parava de fer actes, actuacions i denúncies de queixa per haver una foneria al lloc.
Mare meva, les voltes que dóna la vida, la de policia que va ser alli i mai va donar amb el zulo, .... ara ho explico!!".
 | |
| Torre del Moro en una foto d'època quan encara era el Mas Enrich |
 |
| La torre del Moro actualment ocupada |
La torre, com es pot apreciar, té dos pisos amb dues finestres gòtiques prou interessants L'una, la del pis de més amunt, està més malmesa que l'altre. La que es troba en el primer pis està en un millor estat de conservació i en destaquen els caps d'una jove a l'esquerra i d'un moro a la dreta, motiu que dona a suposar que d'aquí li ve el sobrenom popular de “Torre del moro”.
 |
| finestra del segon pis |
 |
| Finestra del primer pis amb els dos caps |
Aquesta torre es troba en un estat molt precari donat que ha estat deshabitada bastant de temps, malgrat estar catalogada entre les 545 cases, masies i torres que té inventariades la Generalitat com Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
A tot el que hem indicat cal afegir el fet que des de fa uns anys l'ha ocupada una colla de joves del moviment okupa que, exteriorment han pintat las seva façana i parets laterals amb els dibuixos típics del col·lectiu i han tapiats les finestres amb plàstics negres que li donen encara més sensació deixadesa i decrepitud al monument.
 |
| finestra tapiada amb plàstics negre |
En el Pla d'Actuació de l'Ajuntament PAD 2007-2011 per el districte d'Horta Guinardó, en l'apartat
4. 2 URBANITZACIONS, MANTENIMENT I ESPAI PÚBLIC.
Succintament s' assenyala al respecte que, “ Cal Vetllar per la conservació de la Torre del Moro”, (sic).. i amb això es queden tan amples.
Què significa que “cal vetllar”, qui, com, de quina manera, què pensen fer al respecte?, deixar-la caure com molts cops ha passat amb altres monuments per tenir un motiu per enderrocar-lo?. Aquí queden les preguntes.
Per altra banda, cal afegir que en un article del diari El Peródico de 19.2.2016 , firmat per Tristan Ibáñez, s'assenyala al respecte:
La Associació de Veïns d'Horta reclama al Ayuntamiento que directamente se encargue del edificio. Ana González, presidenta de la asociación, indica que hablaron con los dueños, pero no llegaron a un acuerdo. “Si el propietario no la cuida, creemos que el ayuntamiento debería recuperarla, y convertirla en un equipo municipal”, argumenta González. “Durante los tres últimos mandatos de consistorio, no nos dan respuesta. Dicen que tienen la intención, pero no hacen nada”, explica Carlota Jiménez, experta en historia de Horta y miembro del grupo de estudios El Pou. Este colectivo presentó al ayuntamiento una propuesta para convertir el espacio en un museo del agua, por su proximidad al torrente de Can Cortada, sin suerte por ahora.
Està clar que el "propietari", vol que finalment s'ensorri a la fi de poder utilitzar el solar per finalitats més lucratives però, al meu entendre i d'altres persones interessades en conservar el poc patrimoni que ens està quedant al barri, s'haurien de crear lleis mitjançant les quals "si un element considerat patrimoni històric no se'n cuida el propietari de mantenir-lo, se l'hauria de multar amb quantitats de diners prou significatives per a fer-lo reflexionar al respecte".
Per altra banda, cal afegir que en un article del diari El Peródico de 19.2.2016 , firmat per Tristan Ibáñez, s'assenyala al respecte:
La Associació de Veïns d'Horta reclama al Ayuntamiento que directamente se encargue del edificio. Ana González, presidenta de la asociación, indica que hablaron con los dueños, pero no llegaron a un acuerdo. “Si el propietario no la cuida, creemos que el ayuntamiento debería recuperarla, y convertirla en un equipo municipal”, argumenta González. “Durante los tres últimos mandatos de consistorio, no nos dan respuesta. Dicen que tienen la intención, pero no hacen nada”, explica Carlota Jiménez, experta en historia de Horta y miembro del grupo de estudios El Pou. Este colectivo presentó al ayuntamiento una propuesta para convertir el espacio en un museo del agua, por su proximidad al torrente de Can Cortada, sin suerte por ahora.
Està clar que el "propietari", vol que finalment s'ensorri a la fi de poder utilitzar el solar per finalitats més lucratives però, al meu entendre i d'altres persones interessades en conservar el poc patrimoni que ens està quedant al barri, s'haurien de crear lleis mitjançant les quals "si un element considerat patrimoni històric no se'n cuida el propietari de mantenir-lo, se l'hauria de multar amb quantitats de diners prou significatives per a fer-lo reflexionar al respecte".
- Fons d'informació:. Llibre "El que ha estat i és Horta" de Desideri Díez Quijano.
7 comentaris:
Salutacions.
És vergonyós l´estat de la torre i la deixadesa de l´ajuntament. Vaig tenir la oportunitat de fer un treball de recerca sobre l´edifici per la U.B. i és una llastima que es perdi d´aquesta manera un llegat com aquest.
He publicat una entrada al meu bloghttp://www.marcelalbet.com/
espero que serveixi per donar més ressò de mal estat de la Torre del Moro
no hi ha diners i com no li poden donar cap aplicacioó determinada, deixaran que s'ensorri sola
Si senyor és una deixalleria plena de negres ilegales seguramente amb carros que recullen per tota Barcelona ferros I ho fiquen aquí. Es una vergonya viure al barrí I veure-ho cada día!
Realmente es penoso y vergonzoso lo que esta pasando con este edificio historico. Hace años que lo vengo denunciando al ayuntamiento. Al mal estado de la torre le acompaña la suciedad de la zona y la contaminacion acustica, ya que hace varios años que la torre esta ocupada por chatarreros subsaharianos, de hecho es la chatarreria al aire libre de varios barrios de la zona, autenticamente vergonzoso en la epoca que estamos. La ultima noticia del ayuntamiento es que es una propiedad privada y no pueden hacer nada al respecto. A mi entender podrian hacer bastante mas y no escudarse en ese hecho. El propietario deberia hacerse cargo del mantenimiento y si no puede el ayuntamiento deberia actuar por el bien de todos los vecinos que lo sufrimos
Està clar que l'Ajuntament no vol fer res i és queda tan ample considerant els veïns d'Horta com a veïns de segona categoria. Són incomptables les denúncies presentades que contesten amb un "no podem fer res car el propietari és privat".
La Guardia Urbana m'ha reconegut que l'única manera de fer seure l'Ajuntament sería mitjançant la mobilització veïnal tallant l'Avinguda de l'Estatut per exemple.
La degradació de l'entorn és ja evident:
La ocupació de l'edifici és diaria (ja no hi dormen des que es va declarar un petit incendi fa uns anys durant la nit).
Les restes que descarten després de trinxar tot tipus d'aparells a l'aire lliure queden tot sovint a la vorera o a la vía.
La llum està punxada ja que s'utilitzen radials a qualsevol hora del dia.
Empreses de reformes venen amb les seves furgonetes a entregar ferralla sense passar per les deixalleries infringint la llei.
Alguns veïns intolerants prefereixen deixar les deixalles al carrer qualsevol dia de la setmana tot pensant que els ocupes de l'edifici en faran servei i els recolliran.
I també hi ha un component de perill i temor entre el veïnat ja que s'hi ha vist enmagatzemar bombones de butà.
Cal afegir dues dades més: la deixalleria del barri, on es tracten les deixalles correctament, és molt aprop (Avinguda de l'Estatut).
Les cases/magatzems abandonats/en semiruïna de la vorera del davant (que també utilitzen per emmgatzemar ferralla) encara contribueixen més a la degradació de la zona.
Per tant, és tant urgent dignificar la torre del moro com l'entorn en sí per evitar que el problema senzillament canvïi de vorera.
Bones, estic fent el TFG de la Torre del Moro i m'agradaria poder trobar més informació respecte el monument, ja que l'article està bé, però agrairia poder trobar més fotografies d'època/antigues.
Podeu enviar qualsevol informació a: egatius97@gmail.com
Gràcies per tot.
Publica un comentari a l'entrada