Masia
situada al començament de la carretera d’Horta a Cerdanyola, a
tocar dels terrenys de can Baliarda i de can Sitjar Gran. Aquesta
estava dedicada totalment al conreu de la terra: vinyes i hort, ja
que posseïa una mina d’aigua importa, coneguda com la Font de cal
Notari, on més tard coneguda com la Font del Gos. Va ser enderrocada
per fer una variant de la Ronda de Dalt. (de la Carta Arqueològica de Barcelona).
 |
| On estava situat Cal Notari assenyalat en groc |
La
Núria Ballester i Galimany, és la neta de Francesc Galimany i
Colomer i Teresa Pont Tomàs que l'any 1918, procedents de França,
es van fer càrrec de la masia de Cal Notari.
Cal Notari era el nom popular amb el que es coneixia la masia atès que
el seu antic propietari havia estat notari de professió.
 |
| El camí de Cal Notari o de la Font del Gos |
 |
| Entrada lateral al pati de la masia |
La
Masia de Cal Notari estava situada a prop de Can Glòria, anant al
camí de la Font del Gos. Fins fa poc encara hi havia restes de
l'edifici i d'una palmera que recentment ha mort del que es coneix
com la malaltia de l'escarbat vermell, arbre que identificava la
finca.
Era
una finca fèrtil en terres de conreu que treballava la vinya i
l'horta, que es regaven amb una abundosa aigua de la mina coneguda
com la Font de cal Notari (font del gos), avui dia desapareguda que
estava situada a la cruïlla del Camí de Cal Notari amb el torrent
Fondernils, segons explica Na Carlota Giménez en el seu llibre
“Rieres,
torrents i fonts als barris d’Horta-Guinardó”, imprescindible
per qui estigui interessat per les rutes de l'aigua al barri d'Horta.
 |
| el paisatge era així de bonic |
Era
la típica casa de pagès que posseïa cup i celler amb grans bótes
de vi.
Els
portaven el vi en bots de pell que transportaven en carros guiats per
cavalls des de el Pla del Penedès. Com veien de tan lluny, la persona
que els hi duia fins a la finca era ja com de la família i es quedava a dinar, explica la Núria Ballester, descendent dels últims
propietaris de la masia. Amb el temps però, els bots de pell es van
substituir per bocois i el vi es traspassava mitjançant una mànega
pot manxant la bomba d'aspiració.
La
iaia Teresa preparava els esmorzars i berenars per a la gent que
entrava a la masia a fer “pa i trago” camí de la muntanya. La
majoria eren els llenyataires, els carboners, bosquerols i
carreters. Així era la taverna de Can Notari.
La
família l'any 1934 els propietaris es traslladen a viure al passatge mariner i van
obrir una taverna a la mateixa casa durant quatre anys. Poc desprès
de la guerra Civil en 1939, es traslladen a viure al Carrer Horta,
81, lloc on més se'ls recorda.
...
en el portal com una mà, ens allarga una branca de pi.
A
la mort dels avis, la Teresa Galimany va rebre en herència la bodega
i ella i el seu marit van continuar fent de taverners.
La
Núria Ballester serva el record familiar de Cal Notari i encara té
la visió de la masia amb la palmera que, talment com un vell Xiprer,
és senyal d'acolliment.
 |
| L'últim vestigi |
 |
| Últims dies de la masia, les bombones d'en Porcioles ja existien i les excavadores ja estaven a sobre. Foto de 1986 |
- Fonts informatives: Llibre Cròniques d'Horta d'en Mingo Borràs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada