 |
| Recreación de camp de concentració d'Horta i dels seus presoners. Carme Martin |
El febrer de 1939 es va crear a París un Consell General Moviment Llibertari, dirigit per Mariano Rodríguez Vázquez, que en companyia de Juan Manuel Molina (recordem que ell i la seva companya vivien en les cases Barates d’Horta abans de la guerra), van posar fil a l’agulla per tractar de treure dels camps de concentració d’un i l’altre costat de la frontera el nombre més gran de persones possible.
 |
| Juan Antonio Molina (Juanele) i la seva companya |
El primer que van alliberar del camp de Vernet Francisco Pozan i la seva gent, el seu grup estava especialitzat en actuar rere les línies enemigues, tant en tasques d’informació i desinformació, com el pas de persones i en sabotatges.
Un dels primers grups que es va enviar a Barcelona fou el de Salvador López Talón o José Tarín Marchet, la seva missió era alliberar companys detinguts en les presons i camps de concentració de Barcelona, entre els quals es trobava el germà de Salvador, en Rafael.
 |
| Francisco Pozas. Foto del Blog Un salto própio |
El 21 de juny travessen la frontera, i dirigeixen els passos cap a Barcelona. Van estudiar les guàrdies i els trasllats del camp de concentració d’Horta i de la fàbrica de cànem del Poble Nou propietat de l’amo de La Vanguàrdia, que els va cedir la fàbrica per tancar presoners.
 |
| Fàbrica de cànem al Poble nou, convertida més tard en camp de concentració dels franquistes. Fons Carme Martín |
Van aconseguir vestits de militars i de guàrdies Civils, i van buscar companys d’arts gràfiques per començar a falsificar segells i documents.
Contactaren amb Mario Marcelino Goyeneche, un impressor del carrer del Carme i amb Manuel Benet Beltrán, gravador de professió, qui tot seguit es posà a falsificar segells i cunys de la Jefatura de la Falange del Disricte IX (segurament la que hi havia a la plaça d’Eivissa), de la Tenencia de Alcaldia, del camp de concentració d’Horta i de la Guàrdia Civil. Van alliberar presoner amb falses ordres d’alliberament o de trasllat, entre ells el del germà d’en Salvador, Rafael.
Com sempre, per dur a terme aquestes accions feien falta diners, així que el grup també es dedicà a donar cops econòmics.
Entre d’altres es va atracar la fàbrica de galetes “La Inglesa” del carrer Horta (?), a més d’anar facilitant l’evasió de persones. Però quan repeteixes diferents vegades la mateixa acció, sempre sorgeixen imprevistos, una de les vegades el grup van alçar sospites entre els guardes del camp de concentració d’Horta. La guàrdia va donar l’alto i van tractar escorcollar-los, aleshores es va desencadenar un fort tiroteig en el qual va resultar ferit el sergent Antonio Garrido López i mort el soldat José López Hernández.
Des d’aquell moment van canviar el mètode d’acció. Vigilaven els trasllats dels presoners i les seves rutes i van començar assaltar els furgons i a alliberar la seva preuada càrrega de convictes.
Per descomptat, les autoritats franquistes estaven ja molt alarmades pels fets que s’havien produït i ben aviat van reaccionar.
El 7 de setembre de 1939, eren detinguts a Barcelona els germans Gómez Talón, juntament amb en Juan Baeza Delgado, Pascual López Laguarta, Mario Marcelino Goyeneche, Alfonso Martín González, Manuel Nebot Beltrán, Juan Pallarés Mena, Fulgencio Rosauro Martínez, los hermanos José y Dolores Tarín Marchuet, Juan Tarrazón Hernando i Rafael Valverde Cerdán, entre altres.
Quatre dies més tard, es va dur a terme un Consell de Guerra contra els anteriorment indicats alguns dels quals, que van ser executats tan sols un dia després davant d’un escamot d’afusellament en el tristament cèlebre Camp de la Bota: Rafael i Salvador Gómez Talón, Juan Baeza Delgado, Juan Pallarés Mena, Fulgencio Rosauro Martínez i José Tarín Marchuet.
La Vanguàrdia va encarregar de publicar la notícia, en data 8.9.1939
- Article traduït al català i resumit per Carme Martín, de l'article del blog:https://www.elsaltodiario.com/memoria-historica/uno-primeros-grupos-guerrilleros-actuo-barcelona-ano-1939, 28.2.23 , foto de Francisco Pozan del mateix blog. Imanol
