Aquesta magnífica masia del segle
XIV, estava situada entre el Passeig de Maragall i el C. Cartellà,
malauradament ha estat una víctima més de l'especulació
immobiliària.
 |
| Situació de Can Sabastida |
La casa era la típica masia de planta
rectangular amb teulada de quatre vessants, amb caraner paral·lel a
la façana. La planta que estava a peu pla era ocupada pels masovers
i també hi havia altres dependències, Al primer pis, com era
habitual, la planta noble i a dalt, les golfes i les habitacions
secundàries.
 |
| Can Sabastida i la seva capella al fons el Turó de la Peira (foto de 1890) |
La part posterior havia estat
engrandida en més d'una ocasió, fet que li donava una imatge
bigarrada, més aviat com un caseriu (quadres, cellers, estables,
bassa..)
 |
| Vessant dret mirant des de la façana |
 |
| Vessant esquerra mirant des de la façana |
Era un casalot gran sense gaires elements decoratius. A l'esquerra de la casa, apartada uns pocs metros, hi
 |
| Capella i un dels magatzems de la masia |
 |
| Capella de Can Sabastida |
 |
| Retaule de la Capella |
La masia possiblement era del segle
XIV, en el segle XV el propietari era Joan Sabastida, veguer(1) de
Barcelona (1449-1450), una notable família els molts dels membres de
la qual van ocupar càrrecs importants en el Consell de Cent.
La finca era més una explotació
agrícola que una residència en el sentit estricte del terme. Els
Sabastida, molts dels quals van ser militars, es van distingir en la
defensa dels drets dels catalans: en 1655 Francesc Sabastida i de
Cartellà era mestre de camp dels terços de Barcelona en la Guerra
de Secessió(2).
En 1668 la finca pertanyia a Josep
Galceran de Cartellà i de Sabastida, baró d'Albi. En 1707 Jordi
Galceran i de Sabastida, partidari de l'Arxiduc, va rebre el
marquesat de Cartellà i de Sabastida.
D'aquí venen els noms dels carrers que ara existeixen en el paratge on havia estat la masia de Can Sabastida: C. de Cartellà i C. de Sabastida, en un altra època terrenys de la masia de la qual parlem.
En 1810 el baró Josep de Sabastida era
detingut pels francesos que ocuparen Barcelona i acusat de conspirar
contra ells. Va rebre l'ordre d'abandonar la ciutat i això li va
salvar la vida.
Per successió directa el títol i la
finca van passar a la família Montoliu i Carrasco, els quals van
procurar embellir la casa on hi van residir de tant en tant.
 |
| Vista general de la contrada des del que ara és la muntanya del Guinardó. En primer terme el Pg. de Maragall |
Durant la guerra Civil la presència
dels masovers va salvar la masia de ser malmesa durant la contesa.
En 1978 n'és l'hereu Carles de
Montoliu i Carrasco que es va vendre la casa i la finca pels vols
dels anys 80, la casa va desaparèixer i en tota la extensió de la
finca que quedava es van construir blocs de pisos.
 |
| Riera d'Horta (avui c. Cartellà), al centre la quarta torre d'aigua de Can Travi- Al fons a la dreta, la teulada de Can Sabastida. |
Actualment de tots els elements edificats que es poden visualitzar en la foto només queda en peu la Torre d'aigua de Can Travi.
(1) Veguer : Des del s X la
denominació de veguer era aplicada, a voltes indistintament amb la
de batlle, tant a qui exercia govern i jurisdicció pel comte o pel
vescomte, com per barons.
(2) LA GUERRA DE SECESSIÓ O DELS
SEGADORS (1640-1659) .
- La majoria de la informació del post, és del llibre FONT D'EN FARGUES Història i records d'un barri - Paulina Almerich, Carlota Ginménez i Teresa Morros. Les fotos del fons fotogràfic del CEC, estudi sobre la masia Catalana. La foto panoràmica del sector que ara es coneix com de Vilapicina, fou cedida per Núria Garí.
