Valentí
Escardívol i Soler , va néixer a Barcelona on treballava en l’antiga fàbrica del Vapor
Vell de Sants -actualment Barcelona-. Quan van traslladar la fàbrica a Santa Coloma de Cervellò, per trobar "la pau social que garantís la
continuïtat del negoci ", en Valentí s'hi va traslladar.
En la Colònia va conèixer a la que seria la seva futura dona Raimunda Porqueras i Zamora que era filla de Poboleda (Tarragona); es van casar molt joves, ell tenia 20 anys i ella 18 el 7 de maig de 1921, i quan ja tenien el primer fill en Valentí, en Ramon (en això també va ser una persona avançada al seu temps), van tenir tres fills més, en Ramon, en Joan i en Miquel.
En la Colònia va conèixer a la que seria la seva futura dona Raimunda Porqueras i Zamora que era filla de Poboleda (Tarragona); es van casar molt joves, ell tenia 20 anys i ella 18 el 7 de maig de 1921, i quan ja tenien el primer fill en Valentí, en Ramon (en això també va ser una persona avançada al seu temps), van tenir tres fills més, en Ramon, en Joan i en Miquel.
“La
Colònia Güell començà a formar-se el 1890, per iniciativa de
l’empresari Eusebi Güell a la seva finca Can Soler de la Torre,
situada en el terme municipal de Santa Coloma de Cervelló. Allà
traslladà la indústria tèxtil que tenia a Sants (ara municipi de
Barcelona).
L’interès
d’allunyar-se dels conflictes socials presents a la ciutat, féu
que la nova indústria, -equipada amb la més moderna tecnologia de
l’època- es plantegés en el marc d’una colònia industrial; amb
les cases dels obrers al costat de la fàbrica, integrades en la
mateixa propietat, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia
i amb la seva vida social i econòmica tutelada per l’empresa.”
En
el llibre històric sobre la Colònia Güell, “Àvies – besàvies
i rebesàvies – la dona en la industrialització (Colònia Güell,
1891-1973), de Montserrat Vilajuliu, explica, entre d'altres coses,
com es controlava la vida de la gent que hi vivia, el control
s'exercia en tots els sentits del terme, essent els capellans els
seus garants principals, en l'educació catòlica de l'època que
controlava la “moral” dels seus habitants, si eren casats o no,
si els seus fills eren fruït d'un matrimoni legal o no, si tenien
costums castes, si anaven a missa, etc., es duia, doncs, un control
estricte de les seves vides i costums, en notes com les que
reprodueix l'escriptora inclou en el seu llibre:
Sabem
doncs que en 1893 Valentí Escardívol tenia 20 anys i treballava a
la fàbrica jornaler, que la seva dona en tenia 18 i que ja tenien el
seu primer fill, sense estar legalment casats.
Sobre
la seva vida a la fàbrica en tenim poques dades més, tan sols que cap a
principis de segle ja era un dels encarregats de la factoria, segons és de comprovar per la foto on apareix amb el seus treballadors al
costat
Ramon Carreras Arimany director de la Colònia Güell, que, naturalment és el del barret. Als peus del Sr. Escardívol, assegut a primera fila el seu fill Valentí.
Ramon Carreras Arimany director de la Colònia Güell, que, naturalment és el del barret. Als peus del Sr. Escardívol, assegut a primera fila el seu fill Valentí.
 |
| Treballadors de la Colònia Güell, encarregat Sr. Escardívol i Ramon Carreras Arimany el director, al seu costat. Fons familiar. |
També
tenim coneixement per un dels seus besnets, que havia inventat una
màquina que millorava els acabats dels teixits i per aquesta raó el Sr. Güell el va premiar oferint-li la possibilitat de quedar-se
amb la tela sobrera a millor preu, atès que quan es començava a teixir un peça
els primers metres es desestimaven, que són els que li van oferir comprar a peu més econòmic.
Com era un
bon negociant , va muntar una tenda a Sant Boi de Llobregat
on s'oferien aquestes teles millor de preu i més tard també, una
botiga de mobles.
Era
un home lliberal i d'idees republicanes i creia en el valor de
l'escola per aconseguir una societat millor i més justa. Havia
viscut en la seva pell el que era estar entre els més socialment
desprotegits quan era un simple jornaler i mai no ho va oblidar.
Feia
de secretari a l'Ateneu Santboià i a la fi que l'entitat pogués
construir unes escoles pels nens de Sant Boi, els va cedir uns terrenys dels que n'era
propietari a canvi d'uns “censos”.
“El
1918 en Valentí Escardívol i Soler, persona generosa, que estimava
l'Ateneu, fins i tot per sobre dels seus interessos particulars, va
donar uns magnífics terrenys per a la construcció d'uns nous
col·legis. Són els terrenys que actualment ocupen les escoles de
l'entitat (Nota del WEB de la pròpia entitat). La ubicació de les
escoles era la de la plaça de l'Ajuntament.
 |
| Primera pedra de les escoles de l'Ateneu Santboia. Foto del seu WEB |
Quan les escoles van celebrar els 50 anys de la seva inauguració, van oferir a la família Escardívol un diploma donant les gràcies a la família per la cessió dels terrenys que Valentí Escardívol Soler va donar a l'entitat, que la família conserva amb molt d'orgull.
No
sabem exactament quan però, en Valentí Escardívol Soler va deixar de conviure amb la que havia
estat la seva dona durant anys i amb la que va tenir quatre fills
mascles i des de aleshores dividia la seva vida entre Sant Boi i Barcelona, on vivia amb la nova parella, amb la que va tenir una filla que va rebre el nom de Dolors, en una casa al carrer Dos Rius més o menys on ara estan els Laboratoris del Dr. Esteve.
Com
era una persona molt estalviadora, a principis del segle XX, ja
disposava de rendes considerables i va decidir invertir-les comprant
diversos terrenys sobre els que hi feia construir casetes destinades
a petits rendistes i menestrals, entre els quals cal destacar, per
interès nostre, els que va adquirir de l'heretat Torre dels Pardals
en el que aleshores es considerava una barriada de Sant Andreu del
Palomar, i ara Guinardó, aquestes propietats es situaven en els
carrers: Varsòvia, Sales i Ferrer i Plaça Catalana i l'avinguda de
la Mare de Déu de Montserrat.
Aleshores,
les terres que hi havia passat el torrent de la Guineu fins a la
carretera d'Horta, depenien administrativament del poble de Sant
Andreu del Palomar i des de l'indicat torrent cap l'altra banda, de
Sant Martí de Provençals.
En
aquella època, l'activitat de compra de terrenys per construir-hi
casetes no era en gaire habitual
i els veïns de la barriada no entenien massa aquesta dèria
adquisitiva que es considerava una bogeria.
 |
| Valentí Escardívol Soler. Foto família Puy-Escardívol |
Però
ell, que era una persona intel·ligent, no en feia pas cap cas del
que la gent del barri deia al respecte, tenia la intuïció que en un país petit
com el nostre posseir terres era o podia ser en el futur un negoci
pròsper i segur, com així va ser, sens dubte.
Tal com ja hem comentat més amunt, Valentí Escardívol Soler va comprar en el Guinardó diversos terrenys, entre els quals cal destacar-ne el del C. Dosrius, cantonada amb La Havana (Av. Mare de Déu de Montserrat – Sales i Ferrer) on, posteriorment en data 4 de setembre de 1920, va edificar la casa en la que va viure el seu fill Valentí i la seva família situat al costat del local on va ubicar l'edifici d'un casal catalanista amb finalitats político-culturals, que amb el temps es va convertir en el Casal Federal del Guinardó. Aquest terreny anteriorment havia estat del Sr. Alejandro Condó Queldrà.
 |
| Valentí Escardívol fill i la seva dona Dolors Julià i Màs, amb les seves filles Isabel i Maria.Foto família Puy-Escardívol |
La
façana de casa i el local donaven al carrer Dos Rius (ara Av. De la
mare de Déu de Montserrat), per la part de darrera amb el carrer del
Telèfon (ara Varsòvia) i per l'esquerra amb el carrer de La Havana
(actualment Sales i Ferrer).
 |
| Casa familiar i bar del Casal. Foto família Puy-Escardívol |
El fill del sr. Escardívol, Valentí Escardívol Porqueras, administrava els edificis del seu pare al Guinardó i a més regentava el bar ubicat en la part baixa que donava al carrer Dos Rius i a la terrassa del Casal .
L'edifici
del que desprès seria el Casal Federal, va ser llogat per l'entitat
Casal Instructiu i Recreatiu del Guinardó i com a tal es va
inaugurar l'any 1923. A finals de 1930, s'hi instal·là d'Acció
Catalana i a mitjans de 1931, Acció Catalana s'integra Esquerra
Republicana de Catalunya, que el dirigirà fins al final de la
Guerra.
 |
| Vista general del Casal del Guinardó. Foto família Puy-Escardívol |
Les cases dels Escardívol i l'edifici de l'antic Casal van resistir la força especulativa dels nous temps fins 1974, en la que van ser enderrocats per construir un edifici d'habitatges tan impersonal com tots els edificis de la dècada dels 70.
 |
| Enderrocament del Casal del Guinardó i cases Annexes. Foto família Puy-Escardívol |
Desprès de la guerra ja res no va continuar igual, degut a les activitats polítiques d'esquerres que s'hi havien dut a terme en el Casal abans i durant el conflicte bèl·lic, el local va ser ocupat per la Falange, que en cap moment va pagar el mínim lloguer durant el temps que el va ocupar i finalment va servir per encabir activitats industrials d'una fusteria.
Quan
va acabar la guerra, el Sr. Valentí Escardívol Soler, no va poder
assumir la derrota dels que considerava els seus, el seu fill gran en
Ramon s'havia exiliat a França i al segon fill Valentí l'havia
denunciat injustament un veí i estava tancat a la presó del Poble
Nou. Al cap d'un any va ser alliberat gràcies a que el rector de la
parròquia va intercedir davant les autoritats franquistes i d'altres
veïns el van avalar.
Tot
plegat, va pertorbar les seves facultats mentals i morí poc desprès
el 1941 a l'edat de 68 anys. Va ser enterrat a la vila Sant Boi de
Llobregat.
- Fonts informatives Família Puy Escardívol
