dimarts, 23 de març del 2021

CASA SALA del carrer Campoamor.

 

En qualsevol fotografia panoràmica de finals del segle XIX i principis del X, destaca la gran baluerna coronada per la gran miranda de la casa Sala. Torre de gran volum de dos pisos i una torrassa, de volumètrica general cúbica, la torre, el pòrtic d’entrada i la forma de la coberta copiat d’algun model europeu de l’època envoltada d’un gran jardí, demostraven el gran poder econòmic del seu propietari.


La casa Sala destaca en mig de la foto.
Foto de finals del segle XIX dels fons AHDHG


La Casa Sala està situada en el número 9 del carrer de Campoamor, aleshores Rambla Cortada, fou construïda en l’any 1861 pel mestre d’obres Frederic Farreres, per encàrrec de Ramón Sala Brugués, fill de Manresa. Fou un dels fundadors de la naviliera Línia de Vapores Tintoré, S, A, (1852-1915). Sobre 1915 aquella naviliera fundada 73 anys abans acreditava la possessió de set vapors diferents sota els noms de Francolí, Tintoré, Turia, Tordera, Tambre, Torreblanca y Telmo i seguia donant beneficis, això si, més moderats donada a conjuntura favorable per a les navilieres espanyoles derivada de la neutralitat del país en la primera Gran Guerra. Finalment la naviliera es va integrar en un nou i ambiciós projecte empresarial impulsat des de València com fou la creació de la Compañía Trasmediterránea.

En 1876, pocs anys abans de la seva mort, el sr. Sala va demanar a l’Ajuntament, del aleshores poble d’Horta, permís per construir una entrada per a cotxes en la façana de la seva torre, firmat pel mateix mestre d’obres que va construir la casa.

En 1883 Mor Ramon Sala Brugués, un diari de l’època relatava d’aquesta manera el seu enterrament:

-Llamó ayer tarde la atención del público que en la Rambla del Centro estaba reunido un entierro concurridísimo que saliendo de la calle de Escudillers entró por la de Fernando para llegar hasta la iglesia de San Jaime. Era el de don Ramón Sala y Brugués, conocido fabricante de pintados en San Martín de Provensals, fallecido en edad algo avanzada- La Vanguardia 11 d’agost de 1883.



Fotos de principi del selge XX on destaca la miranda de la casa Sala.
La primera és una postal de la època. Autors de les fotos desconeguts.
.

A partir d’aquest moment, la propietat de la casa Sala queda en mans del seu fill Ramón Sala Perera, casat amb Aymèe Bordes, no consta que tinguessin pas fills, qui en l’any 1900 va fer construir la meravellosa tanca de ferro que dona al carrer, que avui dia encara podem contemplar .


Fotos carme Martín . 2021

En 1919, segons informacions no contrastades per no haver aconseguir els documents que ho acreditin, Ramon Sala Perera va fer engrandir la casa, el més segur per la part del darrera on, segons hem deduït in situ, va fer afegir en la planta baixa i en el primer pis una galeria arrodonida amb cinc balcons finestres i un terrat sobre l'espai que ocupa aquesta sala. En la façana posterior apareixen esgrafiats en el primer pis un gerro de terrissa ple de flors on en destaca una de més gran  i en el segon,  motius geomètrics en mig dels quals apareix la mateixa **flor de sis pètals, motiu que es repeteix en moltes parts de  l'edifici i en la mateixa porta principal; les obres segons sembla les va dur a terme el mestre d’obres Josep Masdeu, 


Detall dels esgrafiats de la part posterior de la casa.
Fotos Carme Martín

Ramon Sala Perera, era Enginyer Industrial, també fou membre del consell d’administració de la societat Línia de Vapores Tintoré, S.A., propietari d’un fàbrica de pintures de Sant Martí de Provençals i *accionista del Banc de Barcelona que va fer fallida en 1920, Morí a Barcelona el 4 de juny de 1953, a la seva casa del carrer Ausias March, 48, ja feia temps que s’havia venut la torre d’Horta.

En 1931 en la casa Sala s'instal·la l'acadèmia Martin fins que l’escola va tancar en 1988, Des de llavors es va dividir en diversos apartament on viuen diferents famílies. Ara mateix l'edifici està en venda.





*Ramon Sala Perera fill de Ramon Sala Brugés, fou accionista de Banc de Barcelona que va fer fallida en 1920, Llibre BANC DE BARCELONA (Decadència i Fallida) de Yolanda Blasco Marell .

** Flor de sis pètals, significat: Abans que els nous corrents místics inspirats en religions orientals s’apropiessin del que anomenen la ‘flor de la vida’, els nostres avantpassats les esculpien a les llindes de portes i finestres per protegir les llars dels mals esperits.