CLÍNICA GINECÓS - CLINICA VICTÒRIA - CAP MARAGALL

Si parlem de l'Institut Ginecós, segurament el 80 per cent dels llegidors d'aquest bloc no en sàpiguen de què parlo; si anomeno a la Clínica Victòria, el tant per cent dels llegidors dels que no la coneixen el més segur és que baixi considerablement perquè molts d'ells hi van nèixer en les seves instal·lacions, per últim, si faig menció al CAP MARAGALL, estem segurs que la cosa canvia ja que actualment no creiem que hagi ningú al barri que no sàpiga que és i on està.

Perquè hem fet aquesta exposició prèvia?, doncs perquè tots tres centres han desenvolupat les seves activitats a la mateixa superfície del passeig de Maragall. En efecte, l'Institut Ginecós era una societat sanitària que va bastir l'edifici que anys més tard ocuparia la clínica Victòria i, un cop enderrocat aquest centre, s'hi construí el CAP Maragall.

Institut Ginecós . Fons  bancodeimagenesmedicina

Clínica Victòria  anys 70. Foto autor desconegut

Foto anys 40-50 darrera de l'arbre la Clínica Victòria (foto Sindreu)

Pg. Maragall Sant Antoni Ma. Claret  (foto Sindreu)

En J.M. Contel, explica en el WEB de l'Ajuntament la història d'aquests tres centres, segons indica:

L'any 1923, es va constituir la societat Institut Ginecós, SA, fundada pels metges: Climent Selvas i Bolós, Enric Baldocchi i Foment, Emili Ardèvol, Joan Riera i Vaquer, Salvador Casanovas i Gasulla i l'industrial Josep Lafitte. D'aquell any mateix s'han trobat dos plànols, un de la façana de l'edifici i l'altre del solar, signats el 23 de juliol per l'arquitecte de l'obra i el gerent de la societat Climent Selvas i Bolós. La clínica, destinada inicialment a prestar assistència només a les dones en tot el que feia referència als problemes ginecològics, es va aixecar en el carrer llavors anomenat Garrotxa, 52-54 (avui passeig Maragall), al costat d'un altre edifici que fou enderrocat a mitjan dècada de 1970 per donar continuïtat al carrer de Sant Antoni Maria Claret.

L'edifici era format per dos blocs, els quals acollien unes 60 habitacions individuals amb el seu corresponent lavabo (vàter i rentamans), dos departaments quirúrgics complets, servei d'ascensor i muntacàrregues, calefacció, etc. L'Institut, a més, comptava amb un cos d'entesos metges interns, cirurgians i especialistes, com ho deia La Veu de Sant Martí del mes d'abril de 1927. Malgrat la voluntat d'atendre només dones, al cap de poc temps de la inauguració ja va admetre malalts masculins.

La clínica es va inaugurar el 29 d'octubre de 1927, en presència d'Alfons XIII aleshores Rey d'Espanya, i del Dr. Climent Selvas i Bolós (Gerent) i Josep Lafitte Sopena (Secretari) També  apareixen en les fotos  Francesc Espí (Sogre del Dr. Selvas) i el pare Casulà prior del Carmelites calçats.

Fotos cedides per Josep Lafitte familiar d'una de les persones que apareixen en les fotos

   

La visita la van recollir  els diaris de l'època.

Segueix explicant en Contel que: Acabada la guerra, l'edifici de l'Institut Ginecós, situat al passeig Maragall, 152, va anar a parar a mans de la Delegación Nacional de Sindicatos de la FET i de la JONS de la Obra Sindical del 18 de Julio, organisme que depenia del Seguro Obligatorio de Enfermedad, que el va comprar al començament del 1943.

Ja en mans de les noves autoritats franquistes, es va canviar el nom de la clínica pel de Victòria. Pel que fa a la política assistencial, aquest centre fou el primer de Barcelona i de Catalunya que fou immers en la nova xarxa sanitària denominada "azul". Amb uns 140 llits, distribuïts en quatre plantes, la nova clínica estava pensada per atendre, especialment en la part de cirurgia, pacients crònics o jubilats. Pel que fa als metges, els quals depenien de la mateixa Obra del 18 de Julio, eren professionals consultors que només anaven a la clínica quan calia fer una operació o una visita a un malalt predeterminat.Per al servei ordinari, la clínica comptava permanentment amb un equip de metges de guàrdia.

De tota manera, contrariament el que ens explica en Contel, la clínica ja havia canviat de nom abans de la guerra donat que el 1934, segons esqueles de persones que hi van morir en la clínica, ja  rebia el nom de Clínica Victòria, el que ens fa pensar que, donat que la clínica havia estat inaugurada pel Alfons XIII, la van rebatejar amb el nom de Victòria, en honor  de la seva dona la reina Victòria Eugènia de Battenberg, un nón més curt i comercial, una altra explicació no s'ens acut. (informació rebuda de l'amic Miquel de Barcelofilia)

Recordo quan de petita, sobre els meu 10-12, baixava d'Horta en el tramvia i baixava fins el que ara és l'estació del metro del Camp de l'Arpa per visitar als meus avis, quan tornàvem a casa, teníem la parada del tramvia pràcticament a costat de la Clínica Victòria. Es tractava aleshores ja, d'un edifici decadent i brut, de façana fosca com l'ànima dels temps que corríem. Us parlo de la dècada dels seixanta, quan l'entitat encara estava en funcionament i suposo que en mans de lObra social18 de Julio.

Clínica Victòria , foto de Juanjo Fernández, anys 70-80, ja tapiada

D'aquesta manera va funcionar fins al 1975, quan l'Obra Social 18 de Julio la clínica quedar integrada en la Seguretat Social. Uns anys després, al començament de la dècada de 1980, la va ser traspassada a la Generalitat de Catalunya, dins dels traspassos en matèria de Seguretat Social. Finalment el Servei Català de la Salut, a causa de la poca utilitat funcional i estructural de l'edifici, com també de la nova urbanització de la zona, va decidir enderrocar-lo, fet que es va produir el 1988.

Uns anys després, el 1997, en aquest mateix indret es va inaugurar el nou edifici que acull el CAP MARAGALL.

El Cap Maragall foto actual

• Informació: Història de la clínica per J.M. Contel (Taller d'Història Clot-´Camp de l'Arpa). Fotos antigues del centre cedides al Cap Maragall per Josep Sindreu). Fotos de la inauguració cedides per Josep Lafitte. Més informació al respecte en  http://barcelofilia.blogspot.com.es/2014/01/clinica-victoria-1934-1988-institut.html