dilluns, 28 de març de 2011

INAUGURACIÓ DEL NOU MAS GUINARDÓ




Les persones de la meva generació,  varem passar moltes de les nostres hores de joventut en el Mas Guinardó. Jugant a basquet, mirant com jugaven els altres, ballant els diumenges per la tarda, prenent alguna cosa en el bar del Mas, que aleshores el regentava en Roman. 

Ens hem retrobat aquesta tarda, amics, amigues, familiars, companys de joc, antics "noviets", tots ens miràvem el Mas i lògicament ja no és el nostre Mas, perquè aquella època ha passat i , segurament serà un lloc magnífic per a les noves generacions, no ho dubto, però aquella esplanada tan buida, tan freda, tant minimalista, pràctica, incòmoda!,  trobàvem a faltar el camp de joc,  les baranes de ferro sobre les que ens recolzàvem , que el delimitaven,. Tants anys jugant al Mas i no hi ha ni unes simbòliques cistelles que recordin que allà hi va haver el centre del basquet del Guinardó.

A la pregunta de perquè no hi ha ni un simbòlic camp de basquet per a la canalla del barri, ni que fos com el de petanca, de terra batuda i dues cistelles, la resposta de la regidora de l'Ajuntament ha estat, que eren moltes les sol·licituds, que s'ha hagut de negociar i fer concessions.
 
Sincerament, no crec que hagués costat tant que al Mas Guinardó hi hagués una mínima constància  que,  durant molts anys  havia existit un club  bressol  de persones molt importants pel basquet.català i espanyol com  l'Eduard Portela, Maria Planas,  jugadores que han jugat a primera divisió com Rosa Castillo i un munt de jugadors que després  van seguir les seves carreres esportives en altres clubs on van destacar i que es van fer en el Pem, al Mas Guinardó.  

Unes cistelles, una placa, i el pressupost no s'hagués disparat pas tant, simplement és  que no s'hi ha  pensat. Qüestió de tacte, llàstima.



diumenge, 27 de març de 2011

QUAN ANÀVEM A BARCELONA

www.btvnoticies.cat



L'exposició de Can Mariner va ser molt interessant i instructiva. Les tres persones que van parlar pertanyen al grup d'estudis Històrics EL POU, interesssats en la història i costums del Barri d'Horta, del Guinardó i dels tres turons (el de la Rovira, el Camel i el del Coll).





Primera part: Com i amb què es viatjava de Barcelona fins a Horta o el Guinardó, quins camins hi havia, mapes dels camins a partir de 1700. En un d'aquests mapes ja es marcava el Mas Guinardó com un punt estratègic.




El Mas Guinardó  (en el pujol del Cogoll a la part mitjana darrera de la barrera militar), assenyalat com indret estratègic en un mapa segle 17


La segona part va tractar sobre totes les vies aqüíferes de la serralada del Collserola, com tot aquest territori era un territori ric tan en aigües freàtiques  com les de superfície, tals com mines, fonts, torrents i rieres, que finalment morien en el mar. Com aquestes rieres eren sovint marques de frontera entre pobles.


Mines i dipòsits d'aigua  a la Muntanya Pelada mapa 1900


I per últim, la tercera part, va tractar sobre la ràpida repoblació del pla de Barcelona quan van ser enderrocades les muralles i finalment com van ser annexionats els pobles de la perifèria, construint el que ara és coneix com la ciutat de Barcelona, la gran Barcelona.


dijous, 24 de març de 2011

BATERIÈS ANTIAÈRIES DEL CARMEL

www.btvnoticies.cat


El proper diumenge s'inaugura la recuperació de l'espai de la bateria antiaèria al Turo de la Rovira, l'hora és 10,30 del matí.

En aquest lloc,  durant molts anys hi van viure un munt de persones en barraques i donat que estem en època d'eleccions i que els polítics estan especialment predisposats  a fer gests d'aquesta mena,  (fa dos dies van inaugurar una placa i volen  erigir un monòlit  que  recordi que  a  la platja  del Barri Olímpic, hi va  haver durant anys el barri  de barraques del Somorostro,) aprofiem per reivindicar, si és que ja no  ho han pensat fer, erigir un altre monòlit i placa per recordar a  totes aquelles persones que van viure un munt de temps en condicions molt precaries, en el cim d'aquest turó.

Segurament serà un dels llocs privilegiats per a contemplar tot el pla de Barcelona a partir d'ara.

Barraques del Turó de la Rovira  - anys 70






divendres, 11 de març de 2011

CAN CLARIANA - un viatge en el temps



En un altre post d'aquest bloc hem parlat de la masia de Can Clariana al barri del Congrès, estava situada una mica més avall de Ca l'Armera en la cantonada Concepció Arenal - Cardenal Tedeschini.


Can Clariana de la família Boada



Pintura de l'entrada de la masia


Moltes persones es pensaven  que el nom Clariana es corresponia amb el cognom dels propietaris de la masia però,  no era pas així,  sinó que la finca era de la família Boada.

Segons investigacions personals de l'historiador local Jordi Sánchez ".... l’heretat on hi havia can Clariana estava situada al poble de Sant Martí de Provençals i barri de la Sagrera. Els seus orígens provenen de la família Martí dels quals destaca Josep Anton Martí i Creus que fou un ciutadà honrat de Barcelona i que el rei Carles IV l’ennobleix. El 1798 Francesc Boada i Felip compra un petit fragment d’aquesta gran finca per treballar la terra. El seu fill Francesc Boada i Miralles construeix la masia de can Clariana el 1854 on es trasllada amb la seva muller Gertrudis Pujadas i Parellada (filla dels masovers de can Sitjà). Com era habitual a l’època la casa se situa en un encreuament de camins, en aquest cas, el camí reial de Ros i Julià (després carrer de Vilatrau i ara carrer del Cardenal Tedeschini) i la Travessera de Gràcia (després carretera de Dalt i ara carrer de Concepción Arenal). Diverses generacions de la família Boada van viure a la masia fins al seu enderroc d’inicis dels anys cinquanta del segle XX que coincideix pràcticament amb la mort d’Adelaida Tapias i Canalias (25/04/1951), vídua de Francesc Boada i Pujadas".

Quan la família Boada va vendre la seva masia i  la van  enderrocar, se'n van anar a viure al barri de Gràcia però,  tot i així, no va perdre la vinculació amb les seves arrels donat que, anys més tard, van ser els propietaris de la Sala de ball i patinatge "RIO DE JANEIRO" al barri dels Indians, que quan  va tancar donar pas al CINE RIO.

La Montserrat Bueno Boada, descendent de la família  Boada , va viure molts anys al barri de la Sagrera  prop on havia estat la masia familiar, fins que recentment va traspassar. Ella ens va facilitar aquesta petita joia de pel·lícula on es poden apreciar algunes escenes de la vida quotidiana dels seus avis en la seva masia familiar situada al barri de La Sagrera.

És una pel·lícula dels anys 30 del segle passat i les imatges que veurem  no són tant clares com voldríem però tenen el valor del que ha desaparegut en el temps i ja no ha de tornar.

Donem gràcies per la seva confiança i esperem que els agradi aquests tres minuts d'imatges colgades en el vell mig de la memòria del barri.



Fonts informatives : Investigació personal de  l'historiador Jordi Sánches i Montserrat Bueno Boada, que ens va cedir les fotos i el vídeo familiar.


dijous, 10 de març de 2011

CA L'EUDALD - és així com s'han de fer les coses?

www.diaridebarcelona.cat

Avui hen  visitat la masia de Ca l'Eudald al barri d'Horta. Ens ha rebut la sra. Maria  la pubilla de la masia, una persona molt activa i plena de vida que vol defensar la casa on han viscut cinc generacions de la seva família, davant la imposició de l'Ajuntament de voler expropiar els terrenys i la Masia sota l'eufemisme de convertir l'indret en un equipament verd pel barri.

Foto de Vicky Fortuna


Ca l'Eudald és una masia de dues plantes molt ben cuidada, amb uns safareigs on podien rentar  fins  a sis persones alhora i esbaldir-hi quatre. Té un parells de pous d'aigua, molts arbres fruiters i un gran hort esmeradament treballat. El senyor Francisco, el seu fill i una altra persona de la família s'hi passen hores cultivant tota mena de verdures i patates.




Foto de Montserrat Bueno


Desprès de molta lluita, la família ha aconseguit que la masia continuï essent d'us privat al menys fins que els actuals propietaris segueixin vivint,  però desprès d'això, la masia es convertira en  un equipament públic i els horts comunitaris, per a  us  i cultiu dels veïns.

Nosaltres  no entenem ni massa ni poc de lleis, només de la llei dels sentiments d'una família a la que pretenen o pretenien fer fora de casa seva, ÉS AQUESTA LA MANERA ADEQUADA DE FER LES COSES, SENYORS DE L'AJUNTAMENT?.

Aquesta no és una zona deprimida on faci falta un parc com la pluja al desert. La majoria de cases tenen un tros de jardí i estan en una zona privilegiada en quan a vistes i aires sans. ¿Serien capaços de fer el mateix, per posar un exemple, amb els terrenys que ocupa un collegi religiós que hi ha molt a prop propietaris de la masia de Can Carabassa?, sincerament no ho creiem, perquè amb certs estaments l'Administració no vol problemes.

No és que entenguem que Can Carabassa és millor opció que C l'Eudald per ser expropiada, l'exemple el citem per posar de manifest que contra les persones "normals" l'Administració es veu legitimada a imposar el seu criteri donat que darrera no existeix un poder estrucurat  prou fort per fe-li front , en canvi no es plantejaran mai fer una cosa així amb una propietat eclesiàstica.

Està molt bé que es conservin les casetes i els safareigs del carrer d'Aiguafreda però, Ca l'Eudald i les altres casetes que estan al seu costat, totes al carrer Llobregós, es mereixen un tracte similar.




Fotos originals de Montserrat Bueno