Situada prop del torrent de Fontanills, en un camí amunt just al capçal del torrent, es va construir una magnífica torre que, malauradament a dia d’avui ja no existeix, es tractava de can Massó fou una torre d’estiueig construïda al Portell de Valldaura a la carena de Collserola a les primeries del segle XX pel promotor i propietari Antoni Massó Casañas que segons explica el seu net Jordi Massó, podria ser una obra menor o primerenca del conegut arquitecte Josep Puig i Cadafalch, malauradament després d’anys d’abandonament i d’espoli va ser enderrocada l’any 2009 per l’Ajuntament.
Antoni Massó nascut a Barcelona en 1850, morí 1 de febrer de 1938, també la la ciutat Comtal; fou un gran amant de la natura i la va fer construir sobre 1906, a la fi de poder anar-hi a estiuejar i passar els caps de setmana amb tota la seva família, en aquell temps arribaven a la torre amb tartana des d’El Putxet on tenien el domicili habitual.
A la fi de fer arribar els materials de construcció a un lloc tan poc accessible es van utilitzar mules. Era una joia modernista construïda amb pedra natural i fusta de melis, la teulada eren de ceràmica vitrificada de colors verd i negre, les cantonades i marc de portes i finestres acabades amb totxo vermell, segons l’estil de l’arquitecte que aleshores devia tenir uns 35 anys.
Per aconseguir tenir llum, una instal·lació d’acetilè (carbur més aigua) arribava a totes les dependències però era un mitjà una mica perillós la van substituir per Petromax, les espelmes i la lot.
Tenien un pou d’aigua de ferro que es bombejava a ma, que la feia pujar d’alt el dipòsit de la torre i des d’allà es repartirà per tota la casa, pel bany i la cuina i els safareigs.. Més endavant un altre pou d’aigua normal bombejava l’aigua a motor, va substituir la de ferro, la qual es tenia per aigua no solament potable sinó també medicinal. Com nevera feien servir com moltes masies i cases de poble de muntanya, una gruta excavada sota terra i per la que baixant per escales excavades en la pedra fins arribar a l’aigua que brollava de la terra, fou on es van posar uns prestatges per posar les viandes fresques.
La casa per dins disposava d’un terrassa principal des d’on s’entrava al rebedor i una escala, sota arcades que portava al pis on hi havia tres dormitoris dobles, cambra d’armaris, lavabos, bater. La terrassa de l’espadanya amb la campana i una altra escala que conduïa a dalt de la torre. Del mateix rebedor, per la dreta, s’entrava a un gran menjador, amb terrassa coberta, i a dos dormitoris dobles; per l’esquerra, al lavabo gran, amb WC i urinari, i a la cuina i la cambra de rebost.
A l’exterior es criaven gallines i conill, ruscos d’abelles per a la mel, una coberta per la tartana, una bassa per regar l’hort, els safareig i els jardins gaudien de de lliris i violeteres i, com sinó, arbres fruiters una cinquantena d’ametllers, castanyers parres, avellaners ceps, picapolls, parres de moscatell. Figueres, colls de dama, figues de moro, presseguer, pomers de sant Joan, cirerers i peres.
També hi havia arbres d’ornament com palmeres e palmó, palmeres de ventall, un arbre japonès, bosc de pins pinyoners i bords, cireres d’arbost, farigola, romaní, ginesta, comí etc., tot un paradís particular, que s’ha deixat perdre, com tantes coses en aquest país.
El mobiliari estava compost com en tota segona residència, de mobiliari vell, però hi havia algunes peces que avui dia tindria un cert valor com moble isabelí i alfonsí i un dormitori principal al amb un llit tipus imperi.
Com va poder ser que tot plegat acabés en la més absoluta ruïna?. Els hereus foren tres, el pare de Jordi Massó Sans, Antoni Massó Llorens, el seu germà Manuel Massó Llorens i uns nebots que no van col·laborar en les despeses de manteniment.
El fill d’Antoni Massó Casañas, Antoni Massó Llorens va rebre una tercera part de l’herència dels seu pare, vivia del seu treball i va haver de suportar durant anys el cost dels masovers, reconstruccions, i totes les reparacions que requeria una casa situada en mig de la muntanya.
A tot plegat es va sumar l’assassinat en 1943, quatre anys després de finalitzar la Guerra Civil, dels masovers Bernardí Gil i la seva esposa Carme a ganivetades i la posterior llançament del cos de la masovera al pou de la casa. Es va insinuar al respecte, que un fill dels masovers va tenir quelcom a veure i que van ser un grup d’anarquistes els que van entrar buscant diners i joies amagades, que no existien. Fins el dia d’avui els assassins no s’han van arribar a trobar.
Segons explica en Jordi Massó, ja al principi de la Guerra Civil i atès que eren una família benestant, «Un dia en què ell i son germà jugaven al carrer van anar els de la CNT-FAI a casa seva. Els va rebre l’oncle Pepe qui s’encarà amb ells, se l’endugueren i no el tornaren a veure més. Van registrar la casa i requisaren els diners i els objecte de valor. Tot i això, la casa gaudia d’una certa protecció doncs, en ser la mare argentina, tenien col·locada sobre el portal una bandera d’aquesta nacionalitat». Aquest succés esdevingué al barri d’El Putxet, on la família tenia la seva residència a la ciutat de Barcelona al carrer d’Humbertes, 8 comprada pel seu avi, que temps després canvià el nom per el de carrer Hurtado, res a veure, o pot ser si, amb els esdeveniments de 1943 a la seva casa a la serralada de Collserola.
Les notícies luctuosos al voltant de la família Massó, no acaben pas aquí, ja que posteriorment, i també després de la Guerra Civil, un altre masover va matar d’un tret a la seva dona. A tota aquesta suma de desgràcies, s’havien de sumar els riscos d’incendi, la casa ja era vella, tot plegat una finca que per als hereus ja no servia pas de res, sense electricitat ni telèfon ni calefacció.
En aquell moment va aparèixer un advocat i escriptor interessat en comprar-la dient que la volia per convertir-la en un lloc per escriure. L’home disposava d’informació privilegiada la va comprar en 1955 per 125.000 pessetes, menys un tres per cent de pagament accelerat, acte seguit va expulsar els masovers i la va fer expropiar per l’Ajuntament de Barcelona per 1.450.000 pessetes, un negoci rodó.
En deixar la casa sense masovers que se’n fessin càrrec, va començar l'espoli, l’Ajuntament la va abandonar per complert, fins el punt que, després uns executius que jugaven a guerres la utilitzessin com a decorat de guerra pel seu estat ruïnós segons es publicà en el diari AVUI.
La torre va ser expropiada en 1956 per l’Ajuntament de Barcelona, essent alcalde Josep Maria de Porcioles Colomer, i enderrocada en octubre de 2008, quan ja era una pura ruïna, pel Consorci del Parc de Collserola degut a la dificultat d'accés i el mal estat de la casa que van portar a prendre aquesta decisió. (sic)
Antoni Massó i Casañas (Barcelona 3.juliol 1848 – 2 de febrer de 1938)
Fou un dels primers excursionistes catalans i soci fundador de la Societat X (1872) i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876), en la qual impulsà la secció topograficopintoresca. Recorregué la nació per fer-ne un estudi directe des d’un punt de vista científic, literari i cultural. Promogué la creació del mapa cartogràfic de Catalunya (1878). Fou cofundador d’una Societat Particular de Vistes, que publicà l’Àlbum pintoresc i monumental de Catalunya (1878), amb fotogravats segons els procediments introduïts per H. Mariezcurrena, on publicà fotografies i articles, que també publicà en les Memòries de l’Associació (1880-88), en La Renaixença i en La Ilustració Catalana. Un recull fotogràfic seu de monuments catalans obtingué la medalla d’or en l’Exposició Universal de Barcelona del 1888.
En l’àmbit professional, fou soci fundador i membre del consell de la cimentera Asland (1901), director del Banc de Préstecs i Descomptes de Barcelona (1911), president de la companyia del Ferrocarril de Medina del Campo a Ourense i Vigo (1912), president del Casino Mercantil de Barcelona (1914), embrió de la Borsa, i corredor de canvi i borsa (1915). També fou membre de la junta de la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona (1914), del consell de govern de l’Associació del Mercat Lliure de Valors de Barcelona (1915), de la junta consultiva de la Fira de Mostres de Barcelona (1922), del consell de constitució de la Sociedad Constructora Ferroviaria (1927) i del Consejo Superior de Ferrocarriles (1930).
Fonts informatives:
Butlletí de l’associació de veïns del Putxet, «Putxet Actiu», número 50 gener de 2017. Entrevista a Jordi Massó Sans.
Rutes del Collserola, article de Miquel Tormos, article l’entrevista realitzada a Jordi Massó Sans, parlant de la torre de ls Massó a la serra del Collserola. L’Arxiu de la Biblioteca de Nou Barris.
https://fenix-art.com/2023/06/07/el-cementiri-dhorta-tombes-i-panteons/
Foto d’Antoni Massó Casañas, foto 1910, https://www.spanishrailway.com/medina-del-campo-a-zamora-y-orense-a-vigo-mzov/
https://parcnaturalcollserola.cat/pdfs/memories/COLLSEROLA_MemoriaGestio2008.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada