diumenge, 26 d’octubre del 2014

HISTÒRIA DE CA N'ANDAL O CA N'EUDALD


Panoràmica del poble d'Horta a principis del segle XX. Autor desconegut


Eudald Barnet i Antones i Narcisa Molins Baliarda, es traslladen de Girona al poble de Sant Joan d'Horta l'any 1854 on compren un terreny al Torrent de la Carabassa on es fan construir una masia que seria coneguda a Horta com a Ca l'Andal.


Foto propietat de la família 

Eudalt Barnet era rajoler i a la fi de treballar en l'ofici va comprar una bòbila, que es coneix a Horta com a Ca l'Elies, situada prop de cementiri d'Horta.

En tant la Narcisa, a la fi d'ajudar en l'economia familiar, feia de bugadera en un gran safareig que encara avui dia es conserva en la masia en perfecte estat de conservació.


Un dels safarejos de la finca
                                                         
Un altre dels safarejos . Foto. C. Martín

La finca també es va utilitzar com bòbila, amb una creixent producció de rajoles que es van utilitzar prioritàriament en la construcció del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Com no totes les terres són prou bones per fer rajoles van haver d'utilitzar també les de la mateixa finca on vivien.

L'Eudald i la Narcisa només van tenir un fill, en Josep Barnet i Molins, qui es casà amb Maria Brunat i Oliva filla d'Horta, van tenir cinc fills, quatre noies i un sol noi que va néixer 18 anys desprès de l'última filla, quan ja ningú no l'esperava.

L'Hereu l'Eudald Barnet i Brunat es va casar amb Teresa Viñals i Artagó, avis de l'actual propietària.


L'Eudald era molt espavilat però li agradava massa la gresca i de treballar la terra ni poc ni gens. Anava a la bòbila això si però igual que anava tornava. La Teresa , va morir jove a l'edat de 37 anys, contagiada del tifus degut als molts viatges que feia fins Barcelona, per recollir la roba bruta i tornar-la neta, malaltia que a l'època feia bastants estralls a ciutat.

Va deixar orfes dues nenes ben petites de vuit i dos anys d'edat, l'Eudald es va tornar a casar al poc amb una gitana blanca que va donar molt mala vida a les dues nenes, el fet era de coneixement general a Horta, poble petit on tot es sabia .

En 1927 es casà una de les nenes, Maria Barnet i Viñals i va anar a viure amb el seu marit a una masia del torrent d'en Mariner, no van tenir descendència, va treballar durant molts anys a l'antic Mercat de la Plaça Eivissa de Carnissera i desprès al del carrer Tajo inaugurat en 1951
Per altra banda, l'altra filla la Narcisa Barnet i Viñals es casà amb Joan Rovira Font, forner que tenia el negoci a la Plaça Bacardí. Ells sempre van viure a la masia del carrer Aiguafreda, núm 3, on al cap d'un any va néixer l'actual propietària Maria Barnet i Rovira

Quan va esclatar la Guerra Civil en 1936 Joan Rovira va ser mobilitzat i destinat al front, en acabar la guerra però, va a tornar a casa on l'esperava la dona i la seva filla.

Durant el temps de la guerra l'absència de l'home va marcar la vida de la petita masia de la mateixa manera que la de tota la gent dels país durant tot aquest trist període.

Joan Rovira va morir en 1988 i encara va poder conèixer al seu besnet Rubèn. Tant ell com la seva dona sempre van tenir molta cura de la masia.

Maria Rovira Barnet filla dels anteriors, es casà amb en Francisco Perna Colomes. Es van conèixer a la sala de ball de l'Ateneu on anaven tots els diumenges a ballar, en un poble que pocs motius de distracció hi havia, ella tenia 16 i ell 19, amb el servei militar encara pendent. Van festejar durant molts anys fins que va tornar de la mili.

Finalment es van casar en l'església de Sant Francesc de Pàdua el 28 de maig de 1956.

En Francisco Perna des d'aleshores  té cura de la finca i de tot el que es produeix i sempre resta enfeinat. La Maria i ell es mostren sempre molt orgullosos de la seva terra, que és bona i agraïda, de l'hort cullen fruits i tota mena de verdures.


Hort de ca l'Eudald. Foto C. Martín

L'hort de ca l'Eudald. Foto C. martín




La masia de ca d'Andal o ca l'Eudald,  com resa sota el rellotge de sol de la porta d'entrada de la seva llar, ara té entrada pel carrer Llobregós, carrer que es va obrir sobre el Torrent de Can Carabassa no fa masses anys, aquesta casa i tres o quatre més que la segueixen són un clar exponent de la vida d'Horta fa més de 100 anys.


C. Llobregós. Foto C. Martín

Altes cases masia del c. Llobregós . F. Carme Martín 


Els propietaris de ca l'Andal mantenen un llarg litigi amb l'Ajuntament que pretén expropiar-los a ran de la reordenació del territori, tal com s'explica també en un dels capítols del Bloc:




esperem que les diferències es resolguin finalment en favor de la família tristament afectada i tots puguem gaudir tot contemplant el goig dels seus camps ben treballats i de la bella masia.

Portalada de masia
amb flaire de romaní
imatge de fantasia
nascuda d'un bell camí
braços oberts a la vida,
benvinguts a la masia...
d'en Francisco i la Maria.

Poema de Maria Rovira.




La finca de cal'Eudald en l'actualitat. Fotos Carme Martín 

  • Fonts informatives: Del llibre Gent popular d'Horta d'en Mingo Borràs del que s'han agafat algunes de les fotos en blanc i negre. Fotos en color de collita pròpia en una visita realitzada a la masia on vaig ser rebuda amb molt d'afecte.




dilluns, 20 d’octubre del 2014

ELS MERCATS DEL GUINARDÓ passats i futurs




El Mercat del Guinardó que tots coneixem es va inaugurar  el 19 de març de 1954, dia de Sant Josep i es va enderrocar l'any 2009. 

Foto de dalt construcció de la volta del mercat. Autoria desconeguda

Foto de la dècada dels 50. Autoria desconeguda
Vista interior del Mercat. Autor desconegut


Inauguració del mercat

Una parada de l'antic mercat en 1954


Foto  cedida per Lluïsa Capdevila

Prèviament havia existit una nau de tipus industrial on es va muntar el primer Mercat del que se'n té notícia, que per ser tan petit i cassolà el veïnat l'anomenava el "Mercadillo". Aquest mercat curiosament estava situat el mateix lloc que el provisional que es va  construït mentre duraven  les obres de construcció del nou, en terrenys que majoritàriament eren de Can Vintró,  masia que ja no existeix i que  es situava entre els carrers  Art i Garrotja.

Es desconeix la data exacte de la creació del Mercadillo que va tenir vida fins  a finals de 1953, data  en que es va enllestir el nou obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda.


Mas Vintró
En 1938,  el paper del Mercat és tan important pels veïns que vivien al barri del Guinardó que fins i tot li van dedicar una Sarsuela, obra de teatre que és com una mena de teatre musical de l'època.



Llibret de la sarsuela en qüestió
"El mercat del_Guinardo" sarsuela catalana en un acte, de Ramon Juncosa Sabater, amb musica original de Jaume Bienvenido Canals (de 1938). L'acció transcorre cap a 1915 davant de la porta del director del mercat".

Al Guinardó de l'època hi havia poques tendes i s'acostumava a a comprar l'imprescindible al Camp de l'Arpa i el Clot, que eren els nuclis habitats més propers. El pa el duien en carro des de la ja barriada d'Horta, fins que es va obrir el primer primer forn al passatge Garrofers.

Les mestresses de casa doncs, havien de fer front als grans desnivells dels carrers la majoria sense asfaltar, donada l'orografia del terreny, a la fi de proveir-se del més necessari , així que, centralitzar una sèrie de productes en el mateix punt de venda, va ser un primer avenç en un barri mancat de tot.

 L'acord municipal d'adquisició dels terrenys fou pres el 25 de febrer de 1931 però van trigar bastants anys  en  construir-lo, tants com 24 , com es pot comprovar.

El primer mercat va fer servei  fins que en 1954, any en que es va inaugurar el recentment enderrocat.

En en plànol de sota sol·licitat per l'arquitecte Cap de l'Agrupación de Edificios Municipales" de 31, de gener de 1950, en color crema està dibuixat a la part de dalt a l'esquerra l'espai propietat de l'Ajuntament on s'havia de construir el Mercat del Guinardó.

En blau clar, l'espai que ocupava el "Mercadillo", en mig de fabriquetes i naus industrials, al qual es tenia accés des del carrer Teodor Llorente. 











Enderroc del mercat

Els nous equipaments que es construiran juntament amb el nou mercat comprenen:  una escola bressol, una llar d'avis i un centre de dia, un centre cívic, una escola primària, un centre d'atenció primària, un casal per a joves i habitatges de protecció oficial 


Maqueta del projecte

Maqueta del projecte
També, dues zones verdes de 2800 metres quadrats de superfície. La urbanització del passatge Llívia esdevindrà un futur eix comercial i el carrer Teodor Llorente tindrà doble sentit de circulació. Està previst que hi hagi al voltant de 250 places d’aparcament per a facilitar l’accés als clients del CAP i del nou mercat del Guinardó.


Aquest espai actuarà com a centre de polaritat i ajudarà  al mercat a esdevenir un veritable motor comercial, o això diu l'Ajuntament.

Les obres del mercat provisional inclouen  l’illa delimitada pels carrers Teodor LLorente, l’Oblit, la Garrotxa, Dr. Valls i el passatge de Llívia.


Mercat provisional




El carrer Teodor Llorente també ha sofert recentment notables canvis, l'han enllaçat directament amb la Ronda del Guinardó i l'han fet més ample.


C. Teodor Llorente 2006 - foto de Juan Antonio Domingo



Teodor LLorente 2006 - Foto Andreu Marfull


Teodor Llorente tal com és en l'actualitat - Foto Andreu Marfull

Nous edificis  s’aixequen en el solar que fa pocs anys ocupava la masia de Can Girapells, projectat pels arquitectes Alonso i Balaguer i construït per REGESA, hi viuen persones grans i d’altres que es veuen afectades per les obres de connexió de la ronda del Guinardó amb el carrer Olesa i la futura estació de l’AVE de la Sagrera.

A la façana d'aquests pisos s'han construït uns porxos que donen certa personalitat al carrer.


Maqueta dels nous pisos del C. Teodor Llorente


  • Aquest és el poema que un dels nostres veïns ha dedicat al record d'un barri que mor dia a dia en la fràgil memòria de la gent. Mario Velasco

Mira cómo se me pone
la piel cuando te recuerdo.

Por la garganta me sube
un río de sangre fresco
de la herida que atraviesa
de parte a parte mi cuerpo.
Tengo clavos en las manos
y cuchillos en los dedos
y en mi sien una corona
hecha de alfileres negros.

Mira cómo se me pone
la piel ca vez que me acuerdo
que soy un hombre INDIANO 
Y ...POCO A POCO 
MI BARRIO PIERDO.....