COSTUMS DEL BARRI DEL GUINARDÓ entre 1900-1950

Entre primers i mitjans del segle passat, la majoria de festes, tant les  populars com les religioses es celebraven a l'aire lliure.

Teatre, balls populars,  festes a cases particulars.
Fotos fons Renom.

El carrer acostumava a ser el lloc de trobada natural entre veïns,  qui treien les seves cadires a la porta de casa  i es dedicaven a xerrar dels afers de casa, comentar les petites històries del barri, jugaven a les cartes  o es ballaven al son del gramòfon d'algun veí,  mentre la canalla  es sentia lliure hi trobava en aquest espai el millor lloc per als seus jocs i aventures. El canti d'aigua fresca sempre el tenien  aprop.

El joven  es veia a la parròquia on organitzaven festes, balls de sardanes i obres de teatre. També  en feien festes i balls al jardí d'alguna torre del barri, mentre els gran els observaven asseguts al voltant de la pista de ball.

Els nois acostumaven a jugar al futbol o a basket i les noies feien labor i estudiaven el sistema Martí per aprendre a cosir. Als 14 anys les noies deixaven  l'escola majoriatàriament ja que es considerava que amb llegir, escriure i les quatre regles, una mestressa de casa ja en tenia suficient per a ser una dona com cal.

Jugadores del Pem anys 50 Fons Planas

Jugadors del Pem anys 50 Fons Caldentey.

Les festes religioses més celebrades eren els casaments, les comunions, la festa de Rams, el Cant de Caramelles, les catifes de flors del Corpus, les processons de Setmana Santa, sempre tant fosques, tan tristes, aquells dies no es podia ni parlar, només es sentien cants religiosos per la ràdio i divendres era pecat menjar carn.

Una festa especialment recordada per tothom eren les berbenes, La de San Joan, Sant Pere i San Jaume. La de Sant Joan era la millor, la canalla es passava una setmana abans recollint llenya pel veïnat.

Els homes i algunes dones treballaven fora de casa en fàbriques, 14 hores o més, i les avies es feien càrrec de la canalla mentre els pares no arribaven a casa, sempre cansats i sense gaires ganes de fer-se'n càrrec  dels fills. S'acostumava anar a dormir d'hora i aixecar-se d'hora també, Menys en dies de festa i per l'estiu quan la canalla no tenia escola i voltava tot el dia pels carrers.

Les persones grans, sobre tot les dones, es passaven vestides la vida,vestides de negre o morat,  donat que el dol durava tres o quatre anys i sovint s'empalmava la mort d'un familiar amb un altre.

Parlar amb el sexe masculí estava mal vist, les dones estaven fortament controlades per la família i l'església.

S'acostumava a anar a missa cada diumenge i moltes escoles et feien portar la cartilla segellada pel capella a l'escola per justificar-ne l'assistència als serveis religiosos.

Joan Caldentey durant el servei militar a Caballeria
caserna de Girona.

 Les dones entraven a missa amb el cap cobert per un mocador o mantellina. Era pecat anar escotada, amb pantalons, faldilla massa curta, etc. La dona no arribava a la majoria d'edat fins els 23 anys i tot i així, no es podia obrir un negoci propi sense el permís del pare o del marit. Els homes es consideraven adults als 21 anys .

Els homes havien de servir a l'exèrcit durant tres anys i les dones fer el "servei social", o no et deixaven treure el passaport per sortir del país.Es tenien els fills que deu volia, no et podien divorciar, això si existia el "aquí te quedas", sense dret de cap mena, però estava molt mal vist i tothom amagava aquesta circumstància com podia

Ara pots semblar que tot plegat queda lluny, però no ho està pas tant, al jovent tot això li deu semblar d'èpoques molt pretèrites, i just fa 60 anys, com qui diu ara mateix.