dilluns, 19 de març del 2012

CAN SABASTIDA - Torre Albí

Aquesta magnífica masia del segle XIV, estava situada entre el Passeig de Maragall i el C. Cartellà, malauradament ha estat una víctima més de l'especulació immobiliària.

Situació de Can Sabastida


La casa era la típica masia de planta rectangular amb teulada de quatre vessants, amb caraner paral·lel a la façana. La planta que estava a peu pla era ocupada pels masovers i també hi havia altres dependències, Al primer pis, com era habitual, la planta noble i a dalt, les golfes i les habitacions secundàries.


Can Sabastida i la seva capella al fons el Turó de la Peira (foto de 1890)

La part posterior havia estat engrandida en més d'una ocasió, fet que li donava una imatge bigarrada, més aviat com un caseriu (quadres, cellers, estables, bassa..)


Vessant dret mirant des de la façana
Vessant esquerra mirant des de la façana



Era un casalot gran sense gaires elements decoratius. A l'esquerra de la casa, apartada uns pocs metros, hi

Capella i un dels magatzems de la masia


Capella de Can Sabastida
Retaule de la Capella














La masia possiblement era del segle XIV, en el segle XV el propietari era Joan Sabastida, veguer(1) de Barcelona (1449-1450), una notable família els molts dels membres de la qual van ocupar càrrecs importants en el Consell de Cent.

La finca era més una explotació agrícola que una residència en el sentit estricte del terme. Els Sabastida, molts dels quals van ser militars,   es van distingir en la defensa dels drets dels catalans: en 1655 Francesc Sabastida i de Cartellà era mestre de camp dels terços de Barcelona en la Guerra de Secessió(2).

En 1668 la finca pertanyia a Josep Galceran de Cartellà i de Sabastida, baró d'Albí. En 1707 Jordi Galceran i de Sabastida, partidari de l'Arxiduc, va rebre el marquesat de Cartellà i de Sabastida.

D'aquí venen els noms dels carrers que ara existeixen en el paratge on havia estat la masia de Can Sabastida: C. de Cartellà i C. de Sabastida, en un altra època terrenys de la masia de la qual parlem.

En 1810 el baró Josep de Sabastida era detingut pels francesos que ocuparen Barcelona i acusat de conspirar contra ells. Va rebre l'ordre d'abandonar la ciutat i això li va salvar la vida.

Per successió directa el títol i la finca van passar a la família Montoliu i Carrasco, els quals van procurar embellir la casa on hi van residir de tant en tant.

Vista general de la contrada des del que ara és  la muntanya del Guinardó. En primer terme el Pg. de Maragall


Durant la guerra Civil la presència dels masovers va salvar la masia de ser malmesa durant la contesa.

En 1978 n'és l'hereu Carles de Montoliu i Carrasco que es va vendre la casa i la finca pels vols dels anys 80, la casa va desaparèixer i en tota la extensió de la finca que quedava es van construir blocs de pisos.


Riera d'Horta (avui c. Cartellà), al centre la quarta torre d'aigua de Can Travi- Al fons a la dreta,  la teulada de Can Sabastida.


Actualment de tots els elements edificats que es poden visualitzar en  la foto només queda en peu la Torre d'aigua de Can Travi.




(1) Veguer : Des del s X la denominació de veguer era aplicada, a voltes indistintament amb la de batlle, tant a qui exercia govern i jurisdicció pel comte o pel vescomte, com per barons.
(2) LA GUERRA DE SECESSIÓ O DELS SEGADORS (1640-1659) .

  • La majoria de la informació del post, és del llibre  FONT D'EN FARGUES Història i records d'un barri - Paulina Almerich, Carlota Ginménez i Teresa Morros. Les fotos del fons fotogràfic del CEC, estudi sobre la masia Catalana. La foto panoràmica del sector que ara es coneix com de Vilapicina, fou cedida per Núria Garí.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

bon post com sempre.
La casa del centre de la imatge de la foto desde el guinardo , la dels arcs de toxo, encara existeix pero una mica canviada.

http://maps.google.es/maps?q=cartella,bcn&hl=es&ie=UTF8&ll=41.428001,2.171589&spn=0.001128,0.002411&sll=40.396764,-3.713379&sspn=9.717901,19.753418&t=h&hnear=Carrer+de+Cartell%C3%A0,+08031+Barcelona,+Catalunya&z=19&layer=c&cbll=41.428001,2.171589&panoid=wMxBOx6hzo2ILEqDTYUmNg&cbp=12,49.88,,0,6.91

carme ha dit...

bona troballa, sembla que o sigui si sobre tot per la planta baixa. M'agradaria saber el teu nom, sempre és més personal respondre. De totes maneres gràcies a tu per llegir-me.

Anònim ha dit...

Trobo a faltar fer esmena de que can Sebastida formava part de Santa Eulàlia de Vilapiscina. I la foto panoràmica, efectivament està feta desde el Guinardó. I el que es pot veure, és tot Santa Eulàlia de Vilapiscina.
Felicitats pel treball.

Núria

carme ha dit...

els limits territorials han canviat molt al llarg dels anys. Quan la masia es Va bastir i va estar en la seva màxima esplendor, el territori on estava pertanyia al poble d'Horta. Ara ño hi ha cap dubte que seria del barri de VIlapicina del districte de Nouz Barris. La masia de la Torre dels Pardals es considerava dins del territori d'Horta a principis del Xix, ara seria a no dubtar del Guinardó.

Anònim ha dit...

El meu pare estava molt enfadat amb el tema dels noms del barri. Ell no volia que el seu barri es digués Nou Barris. Volía reivindicar el nom de Sta. Eulàlia de Vilapicina. Però com tú molt bé dius, el territori, era d'Horta. Jo, encara recordo que, les cartes que rebíem a casa meva, hi deia Horta i després Barcelona. I en les cartes i papers dels meus avis, també hi constava Horta.

Núria

carme ha dit...

Estic amb el teu pare, Vilapicina no té massa en comú amb la majoria de barris de Nou Barris. Sta. Eulàlia de Vilapicina independent, jaja

Anònim ha dit...

Muchas gracias por contar la historia del carrer donde vivo (si, en uno de estos bloques de pisos). No se por que, pero pensé que en lugar de masia está ahora el colegio del Cor de Maria.Gracias una vez mas por la presiosa historia.

carme ha dit...

gràcies a tu

Redactora ha dit...

Hi ha algunes inexactituds.No és Torre Albí, és Albi, sense accent,del poble garriguenc de l'Albi del qual els amos n'eren marquesos. Sta. Eulàlia de Vilapicina va pertànyer al territori de Barcelona, del qual un dels Sabastides en va ser Veguer. Quan es creen els municipis de llei espanyola Sta. Eulàlia de Vilapicina resta inclosa al terme de Sant Andreu de Palomar i així ho fou fins a l'annexió a Barcelona. L'únic territori que pertangué a Horta a la dreta de la riera en la seva part baixa fou el de Can Carol, que formava un enclavament rodejat pel terme de St. Andreu, com bé es pot apreciar en els mapes de T.M. no sé si en aquest mateix bloc es pot consultar. El torrent de Mariner també feia de partió, per això el turó de la Peira o Muntadell era de St. Andreu.Tan la Plaça Bacardí com les casetes que avui en diem de les bugaderes d'Horta eren en terme de St. Andreu, altra cosa és que la gent s'hi referís com a Horta per la proximitat i un cop consumada l'annexió a Barcelona. La divisió actual que comença al carrer Petrarca és dels temps actuals. A l'esquerra de la riera si hi baixava un torrent, més o menys davant la benzinera, que feia de partió amb el terme de St. Andreu i s'enfilava per la muntanya fins a trobar-se amb el de St. Martí, tots tres al cim de la Rovira, per tant, el Carmel, a la dreta de la riera si pertanyia a Horta. Bé, disculpeu la lata, aquest blog fa un gran treball.