dissabte, 16 de novembre de 2019

ISABEL DE POMÈS I SOLER una veïna del Guinardó


Foto del fons Caldentey

Tot revisant fotos familiars va caure en les meves mans la fotografia que reproduïm més amunt, una colla de criatures del Guinardó posen en un portal del carrer Sales i Ferrer, amb un parell de veïnes, una d’elles, la de la dreta, era segons em va explicar un familiar, Isabel de Pomés i Soler, ja aleshores una senyora de mitjana edat doncs deuria tenir prop del seixantena.

Isabel de Pomès feia de mestra particular en un piset on malvivia donant classes de reforç a nens i nenes del barri, entre els que es comptaven alguns dels germans del meu marit i la meva cunyada que degut a una malaltia que la impedia poder anar a l'escola va aprendre les primeres lletres gràcies a ella; també rebia l’ajuda del seu germà l’actor i director de cinema Félix de Pomès Soler, qui l’ajudava econòmicament i la visitava tant com podia.

Però que feia mig amagada en un barri obrer una dona que era membre d’una família de l’aristocràcia barcelonina?. 

El seu pare era un gran apasionat del viatges. Era soci des de 1880 de l'Associació Catalanista d'Excursions Cientítiques, En 1885 consta que va  publicar un articles en el butlletí de l'entitat  sobre un viatge que havia fet al Marroc, i a finals de gener de l'any següent va pronunciar a la seu de la institució una conferència titulada "Viaje a las Islas canarias y de Cabo Verde", sobre els diferents fets històrics, comercials , naturals i monumentals (La Vanguardia 1.2.86 ),

Isabel va néixer a Barcelona l’11 de gener de 1892, al domicili familiar del carrer Trafalgar. Li posaren el nom de Maria Isabel Madrona era filla de Pelegrí Pomés Pomar i de Maria Isabel Soler Batlle . La mare morí el 1898, quan ella només tenia 6 anys i el seu pare va morir el 14 de febrer de 1900 als 38 anys.  

Les circumstancies de la seva mort als escassos 38 anys, donen que pensar i si no  va patir un atac de cor fulminant o bé un accident mortal, les hipòtesis semblen apuntar a un final autoprovocac, donat el cúmol de desgracias seguides que va patir l'home, mort de la dona molt jove, pare de quatre criatures encara petites que calia pujar, un negoci en ruïna  (en 1892 la seva empresa de guanos (1), va fer fallida i va deixar un munt de deutes que va haver de fer front el seu germà Benito de Pomés),  denuncies del banc per impagament de pagarés. En fi, amb menys motius d'altres persones prenen aquesta mena de decisions provocades per l'angoixa que pateixen que d'altra manera no haguessin dut a terme. 

Un altre detall que reafirma lo inesperat de la mort, és que va morir sense testar i  que els que els fills quedaren en mans dels seus germans  per a la seva subsistència,  

En l'apartat ENTIERROS I FUNERALES  "La Vanguardia" publicava  sense cap mena de pompa ni floricultures orals i que sorprén per lo concís, una comunicació de la seva mort, una més dins una llista amb d'altres persones que havien finat.

"Con la solemnidad propia del culto católico
celebráronse ayer en la parroquia mayor
de Santa Ana, funerales por el eterno descanso
de don Pelegrín Pomés y Pomar.
El templo víóse ocupado por gran número
de amigos del finado, que quisieron rendir
piadoso tributo á su memoria y testimoniar
nuevamente a sus hijos y demás familia el
sentimiento producido por tan irreparable
pérdida"

Com hem pogut apreciar, ella i els seus germans Pelegrí, Rafel i Félix van quedar orfes de pares molt aviat i com era encara molt petita petita va ser acollida pels seus oncles Benet de Pomés i Anna M. Turull, amb els que se la veu compartint excursions i activitats en diverses fotos familiars..
Maria Isabel  Pomés,  llibre familiar

Benet de Pomés i de Pomar, Comte de Santa Maria de Pomés, cavaller de l’Ordre de Sant Gregori el Magne, advocat, el qual a principis de 1912 era president de la Secció Catalanista de la Congregació Mariana i de Sant Lluís de Gonzaga. 

El 1904 era membre de la Junta de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, que es va adherir entusiàsticament a l’Obra del Diccionari i el 1906 es va fer part de l’executiva i la comissió econòmica del I CILC, en la que a més va participar activament i el 1919 va ser fundador de la Unión Monárquica Nacional, partit dretà on els hagi i antiautonomista i el 1936 es va adherir públicament al Movimiento Nacional, per la qual cosa va ser desposseït dels seus bens «por las hordas rojas» (segons les seves pròpies paraules). 

Els Pomés tenen els seus origens a Santa Coloma de Queralt segons així s'explica en el Fons Històric de l'Hospital de  la Santa Creu. Herències, llegats- Biblioteca de Catalunya.


Aquest era l’ambient familiar de Maria Isabel de petita i de jove. El maig de 1912, la trobem junt amb la seva àvia Isabel de Pomar (ja tenia 20 anys), com a subscriptora per costejar la bandera del cuirassat España, subscripció iniciada per la reina, a partir d’aquí, se li perd el rastre fins trobar-la vivint al Guinardó quan tenia poc més de cinquanta anys.

Físicament es veu que s’assemblava molt a la seva mare Isabel Soler Batlle. De la que no tenim cap referència ni tampoc de la família materna.

Isabel de Pomes,
fotollibre familiar 
Maria Isabel va passar gran part de la seva joventut fent companyia i cuidant malalts de la família, primer acompanyant a la seva àvia Isabel Pomar, en les estades a Santa Coloma, desprès de la seva tieta Mercè Pomés Pomar que vivia molt a prop. Finalment també va cuidar del seu oncle Rafael Pomés Pomar.  Magnífica juventud per una persona de vint anys i sense cap llegat propi..

Va fer de mestra durant uns anys, res sabem dels seus estudis, ni on va dur a terme la carrera de mestra ni on va treballar abans i durant la guerra Civil Espanyola.

Què en sabem dels seus germans, ens ho explica una cosina llunyana que viu a França Isabel Silva de Pomés: 

Peregrí era mariner de professió i un  gran amant dels viatges ,  es va casar amb Maria Illa de Montevideo. 

Quan va deixar la marina es va establir a l’Argentina on va muntar un magatzem de ferreteria. Es van omplir de deutes i el matrimoni va acabar molt tràgicament atès que ambdós es van suïcidar.(*)

Rafael va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona i desprès marxà a França on va fer de metge durant vint anys. Durant la primera Guerra mundial es va casar amb una infermera francesa de nom Suzanne que el va salvar dels seus problemes amb la droga, havia de ser difícil suportar el que va haver de presenciar la massacre de la primera guerra Mundial a primera fila. Durant la Segona Guerra Mundial va tornar a Barcelona am la seva dona que mai es va acostumar al nostre país. No va ren tenir pas fills. Va haver de tornar a estudiar durant tres anys més a la fi de convalidar els seus diplomes francesos. Va morir als 58 anys d’un atac de cor en 1953.(*)

Desconeixem el destí del seu germà Félix que tenia 9 anys quan es fa quedar orfe, si sabem però,  que  que va acabar els estudis i va poder accedir a la Universitat on es va treure la carrera de dret que mai no va exercir.


Félix va ser un destacat esportista bon jugador de futbol i campió Olímpic en esgrima.  A més d'esportista fou dibuixant, actor, guionista i director de cinema. La seva carrera d'actor es perllongà entre 1928 i 1967. En total actuà en 74 pel·lícules i en dirigí dues.

Es dóna la circumstancia que el 1937 intervé com protagonista, en la pel·lícula Aurora de esperanza, bastant coneguda en l'època  on es narren les peripècies d'un obrer barceloní que es queda sense feina i que a rel d'aquest fet pren consciència de classe i participa en el mítins i manifestacions prèvies a la Guerra Civil.  Aquesta pel·lícula fou promoguda per la FAI, que controlova el cinema aleshores i que pretenia denunciar les injustícies i volia exaltar l'esperit revolucionari que inflamava l'ambient  de guerra que es vivia (2).

Aquest fet per si mateix demostra ja el tarannà `demòcrata i republicà   del seu protagonista, donat que no pas tothom s'hagués avingut a rodar un film d'aquestes característiques i menys venint de l'ambient d'on venia.

Com esportista, va destacar en esgrima i futbol on va jugar durant alguns anys en el Club Esportiu Espanyol i el Futbol Club Barcelona, desprès es dedica a l’Esgrima on va arribar a campió de Catalunya i d’Espanya, va particular en els jocs olímpics de Paris en 1924 i Amsterdam i 1928 i finalment es dedicà al món del cinema.

Tornant a la nostra protagonista,  interessa situar-nos en l’època per saber quins fets marcaven el dia a dia dels barcelonins en general i conèixer qui era l’oncle que va acollir Isabel en quedar-se òrfena.  

Benito o Benet (segons el moment) de Pomès i de Pomar, Comte de Santa Maria de Pomès, cavaller de l’Ordre de Sant Gregori el Magne, advocat, del que em explicat més amunt el seu ideari particular, era completament contrari  a les escoles laiques com l’escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia, quan en 1910 es va obrir el procés contra els anarquistes, que segons el govern del aleshores d'Antoni Maura van originar els aldarulls i la crema d’esglésies i de convents, Benet de Pomès es va posicionar i assenyalar  cap  el seu creador com a instigador intel·lectual dels fets, com catòlic recalcitrant que era, es mostrava aferrissadament contrari al fet que existissin escoles laiques com l’escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia. 

En 1910 quan es va obrir el procés contra els anarquistes, certs sectors socials, àvids de revenja, van apuntar cap a l'escola laica com a incitadora de l'odi al sistema polític i religiós.


Seguint l'acusació formulada en una carta que li dirigiren els prelats de Barcelona, va ser detingut Francesc Ferrer i Guàrdia  creador de l'Escola Moderna, a qui acusaren de ser l'instigador de la revolta. Malgrat les protestes internacionals, el  13 d'octubre va ser afusellat al castell de Montjuïc juntament amb quatre acusats més.

Benet de Pomès i Pomar va anar a testificar en contra dels processats, ell estava al costar de les més ràncies idees catòliques sobre l’ensenyament.

"19 de octubre de 1909: En esta fecha declara ante el Juez instructor el testigo Benito de Pomés y Pomar, conde de Santa María de Pomés. Su influencia fue determinante en la manifestaciones realizadas por el Fiscal del Tribunal Supremo a la prensa, en relación con la responsabilidad de Ferrer Guardia en estos sucesos. " .

Era Maria Isabel partidaria de les escoles laiques i progressistes i per aquest motiu i per les seves idees, sembla ser que properes als postulats comunistes, va ser apartada de la família del seu oncle i en conseqüència  desprès de la Guerra Civil va haver de viure mig amagada en el barri del Guinardó?.

Certament Felix va ser l’únic que en les seves èpoques bones va ajudar a la seva germana Maria Isabel. Els altres dos no van poder fer-ho res degut als seus greus problemes personals.(*) 

D'altra banda el seu oncle, aquell que la va acollir de petita (única persona a la família amb títol nobiliari), financerament tampoc la va poder ajudar, atès que ja no podia exercir la seva carrera d’advocat degut a una depressió severa motivada per la mort de quatre dels seus set fills, la pena el va deixar destruït físicament.(*) 

En 1938, en plena Guerra Civil, el seu fill Benito de 22 anys va ser assassinat, suposem  que per combregar obertament amb l'ideari del  bàndol nacional (desgràcies de la guerra), el seu pare era marcadament anti republicà i pro monàrquic i es va adherir al «Movimiento Nacional». 

Ja havia suportat la mort de dues de les seves filles quan eren petites i en 1947 mor la seva segona filla Anita de peritonitis.(*)

La vida de Benito de Pomés desprès d’aquesta tràgica sèrie de fets luctuosos ja no va ser la mateixa, no podia fer d’advocat que era la seva professió, el que va representar que la família passés moltes dificultats per poder tirar endavant. La seva filla Montserrat sense cap carrera ni estudis va entrar com secretaria en l’Aviació, desprès d’haver treballat en altres empreses sense cap porvindre, per tant poc podia ajudar en res a la seva neboda quan no podia ajudar a la pròpia família.(Barcelona 1875-1953)  (*).

Com un senyors amb tots aquests títols i amb les relacions que tenia amb gent important, no va poder ajudar a la seva neboda en les circumstàncies que es trobava ni tampoc ningú més de la família ho va poder o voler fer, de quin delit tan important  se l'acusava per apartar-la d'aquesta manera de la família?. Tinc entès que el senyor Benet de Pomés havia tingut diversos germans a més del pare de la Isabel, desconec però,  si van sobreviure tants anys com ell.

Isabel de Pomés Soler, era segons els que la van tractar ja de gran, una dona molt culta que parlava perfectament el francés i  que per motius polítics concretament es deconeix quins eren, va ser desheretada i apartada de la família, sempre comentava als seus amics i veïns que li havien robat l’herència familiar. 

Isabel  Pomes, filla
de Félix de Pomés
Va fer de mestra particular al Guinardó on vivia mig amagada segons els veïns per combregar amb l’ideari republicà com, per altra banda també ho feia  el seu germà Félix, tenia pocs amics fora dels veïns més propers. Només aquest germà  la visitava els diumenges i li duia postres. Vivia en un petit pis de dues habitacions sota l’edifici de l’antic Casal Federal del Guinardó, en aquell temps una fusteria) i en una d’elles donava classes a nens del barri i fins i tot va ser padrina d'una de les filles d'una veïna amiga que li feia companyia moltes tardes.

Germana de l’actor i director de cinema Felix de Pomés Soler, com ja hem comentat, la filla del qual és deia també Isabel i va ser una artista de cinema bastant reconeguda els anys quaranta-cinquanta.

A més d’en Felix, que per la forma de guanyar-se la vida, fent de pintor, actor i director de cinema, devia tenir una mentalitat suficientment oberta per entendre les idees de la seva germana, tan contràries a les familiars com, per altra banda,  també ho eren les seves,  la va ajudar mentre va poder tant econòmicament com emocionalment parlant. Felix va morir el juliol de 1969.

Maria Isabel vivia a l’Avinguda Mare de Déu de Montserrat 182, baixos de Barcelona. 

Va morir el 3 de juny de 1964, en un hospital Psiquiàtric de Santa Coloma de Gramenet, Tenia 72 anys.

Curiosament una persona el nom de la qual no té importancia pel devenir de la història i  gràcies al blog, es va posar en contacte amb mi i gràcies a ell  sé  de l'existència d'un llibre familiar que recull a tota les persones de la branca Pomés. Desconec  qui de la família va editar-lo.

D'aquest llibre, vaig rebre una còpia de la plana que afectava a Maria Isabel de Pomés,  he pogut extreure les fotos d'Isabel jove. De la seva vida només assenyala que va cuidar les persones de la família citada en el text i que va fer de mestra i pel que es detecta per l'esqüet enunciat,  la seva vida no fou prou interessant ni remarcable per incloure res més.

Finalment, dedueixo que pel fet de morir abans que els seu germà,  va ser ell  qui es va preocupar que atenguessin  degudament  la seva demencia  senil en una  institució psiquiàtrica de Santa Coloma de Gramenet.




Reproducció  de la plana dedicada
a Isabel de Pomés del llibre familiar indicat.





Fonts informatives:
(*) Isabel Silva de Pomés, embre de la família Pomés, aporta dades sobre els germans d’Isabel Pomés i de Benito de Pomés
(1) El guano és un tipus de substrat natural d’origen animal, es feia servir com abonament, doncs incloïa fòsfor, nitrogen i potassi que ajudava al desenvolupament de les plantes.
(2) Irrepetibles: Félix de Pomés , del blog EL HONOR DE PALÊNCIA . Irrepetibles: Félix de Pomés






10 comentaris:

Isabel Silva de Pomés ha dit...


Primerament perdó per no escriure en catala. Soc de la familia POMMES TURULL

Pero mi padre Andrés SILVA PRIETO que se casó con Isabel de POMES TURULL nos hacía hablar nada má que en castellano. Aprendí mi tidioma natal a los 30 años Todo esto para permitirme una pequeña correccion a este excelente texto sobre mi antepasada Isabel Pomés Soler.

Dicha prima hermana de mi mamá era hija de PELEGRI POMES POMAR Y DE M ISABEL SOLER BATLLE. FELIX era su hermano su padre se llamaba PELEGRI.

Atentament desde França.

Isabel Silva de Pomés (esposa Marcoux)

Isabel Silva de Pomés ha dit...



PARA CARME,

La familia de Maria Isabel Pomés Soler se compone de tres hermanos después del fallecimiento prematuro de sus padres.

PELEGRI marino de profesion que se casó con María ILLA de Montevideo. Cuadndo dejó la marina se eestableció en Argentina donde tuvieron un almacén de ferreteria. Se llenaron de deudas y el matrimonio acabó trágicamente con un doble suicidio.

RAFAEL estudió medicina en la Universidad e Barcelona y luego se marchó à Francia donde ejerció como médico durante 20 años. Durante la primera guerra mundial se casó con una enfermera francesa (Suzanne) que lo salvó de sus problemas con la droga. Después de la segunda guerra volvió a Barcelona con su esposa que nunca se acostumbró al país.No tuvieron hijos. Tuvo que estudiar de nuevo durante 3 años para que sus diplomas fueran reconocidos. Falleció a los 58 años del corazón en 1953.

Es cierto que FELIX el tercer hermano en sus época de gloria ayudó a Maria Isabel. Los otros dos NO PODIAN NADA POR ELLA a causa de sus problemas personales graves!

Por otra parte su tío BENITO DE POMES (el único que tenía título nobiliario) financierament tampoco podía ayudar a nadie dado que ya no podía ejercer su profesión después de pasar por el fallecimiento de 4 de sus 7 hijos, dolor que lo dejó destruido físicamente.
En 1938 su hijo Benito (22 años) fue asesinado durante la horrible guerra civil. Ya había soportado el fallecimiento de dos de sus hijas (cuuando eran pequeñas) y en 1947 muere su segunda hija Anita de una peritonitis. La vida de Benito de Pomés después de esta trágica serie de acontecimientos ya no fue nunca la misma y no podia ejercer su profesión de abogado.Lo que representa que la familia tenía a penas de que comer con el sueldo de su hija Montserrat sin carrera ni estudios entró como secretaria en Aviación después de haber estado en otras empresas sin porvenir. COMO AYUDAR A UNA SOBRINA CUANDO ?O SE PUEDE MANTENER A LA PROPIA ESPOSA E HIJA?
El padre de M Isabel falleció en 1900 a los 39 años sin dejar testamento y en 1892 su empresa de guanos anunció la suspensión de pagos. Solo quuedaron deudas que tuvo que pagar su hermano BENITO DE POMES

Antes de afirmar que "la familia se quedó con la herencia" es mejor INFORMARSE DE LA VERDADERA HISTORIA DE LA CUAL QUEDAN PUEBAS ESCRITAS!!!

Cordialmente.
Isabel Silva de Pomés

carme ha dit...

Estimada Isabel, me ha sido muy difícil conseguir información sobre Isabel de pomés que era madrina de mi cuñada, gràcias por tu información puedes escribir me al respecto al correo carmemartin@hotmail.com.

carme ha dit...

lo referente a la supuesta herència, lo decia ella a quien la queria escuchar, i hablava de un abogado?, que le estava arrreglando los documentos, se lo aclaro porque no me lo he inventado yo, agradezco mucho la información. Sabe usted por que motivo Isabel vivia en el Guinardó medio escondida?

Teresa Macià Costa ha dit...

al padró de Barcelona del 1924 Isabel de Pomés Soler té 33 anys i viu al carrer Anglesola, 60 Torre com el seu tiet Rafael de Pomés Pomar. Potser la va acollir aquest i no el Benet de Pomés
https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:3Q9M-CS2B-4928-Q?i=610&cat=1193835
https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:3Q9M-CS2B-4QKF-T?cat=1193835

Teresa Macià Costa ha dit...

al padró de Barcelona viu amb el seu tiet Rafael de Pomés i Pomar (+14.4.1928) metge al carrer ANGLESOLA, 60 TORRE
https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:3Q9M-CS2B-4928-Q?i=610&cat=1193835
https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:3Q9M-CS2B-4QKF-T?cat=1193835
poter se'n va fer c`rrec el RAFAEL I NO EL bENET.

carme ha dit...

Aquesta dona pobre, quan era molt jove va estar tenintcura d'avia i tiets una bona temporada i és molt possible que en algun moment estigués empadronada on diu vostè. Gràcies per la informació. Sobre tot ens interessa la història que la va portar a viure amagada una colla d'anys. Si algú en sap alguna cosa, que ens ho faci saber.

Marcel ha dit...

El seu germà Fèlix Pomés Pomar es va casar a Alemanya amb Margot Hahn.

https://www.sport.es/es/noticias/barca/polifacetico-felix-pomes-11858545

Marcel ha dit...

En la partida de naixement del seu germà Fèlix de Pomés Soler indica que els seus avis materns eren : Felip Soler i Madrona Batlle.

https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-599N-FP?i=2693&cc=2015324

ISABEL SILVA de POMES ha dit...


Es una mica diferent ! El seu avi matern era FELIX SOLER

Felix Pomés es va casar a PARIS amb la MARGOT que era molt simpatica i molt animada ella era enfermera durant la guerra i el va salvar de la droga. Explicat per ella mateixa al meu fill JUANITO quan ell anaba a casa de la viuda per sapiguer mes detalls de la vida del cosi germa de la seva avia (la meva mare)