Història abreujada dels barris Congrés-Indians

El que ara es coneix com a barri del Congrès-Indians, abans  formava part del ampli barri de Sant Martí de Provençals,  que s'extenia per tot el Guinardó fins a Torre LLobeta.  Per aquets motiu,  el Barri dels Indians era considerat pels veïns del Guinardó com la part nova del seu barri.

Actualment tot ha canviat i per lògica geogràfica i per pròpia personalitat, les persones que viuen al barri es consideren més properes al barri del Congrès.

Fins a principis del segle XIX tot eren camps de conreu, de regadiu- eren famoses les hortes i els planter - que aprofitven l'abundosa aigua que s'extreia mitjançant pous, sínies i molins de vent, així com el secà amb cereals i garrofers i de forma especial vinyes. Gran massos i torres senyorials controlaven l'explotació de la terra: el Mas Guinardó, la Torre dels Pardals, la torre de Fang i can Ros eren, amb Can Sellés (situada al que ara és el carrer Espronceda entre Juan de Garay i Pare Claret), grans edificacions d'orígen provablement medieval, tot i que van ser reedificades i ampliades en el segle XVI. Amb el temps es van bastir peties masies com la de Can Berdura, Can Girapells, Can Sabadell, Can Jordi o Can Forgues, que configuraven amb els camps de conreu, un paisatge eminentment rural.

Les terres del que desprès seria el barri del Indians vistes des del carrer Acàcies

Prop de Can Ros també hi havia les masies de Can Clariana  (Concepció Arenal-Cardenal Tedeschini) i Can Cascante (Cardenal  Tedeschini - Av. Meridiana),  aquesta última  pertanyia a una finca que tenia un gran jardí que  donava a la Meridiana on encara sobreviu la Palmera de la masia.

Com a tota la plana de Barcelona, hi havia finques i masies els propietaris de les quals es dedicaven al conreu de les seves pròpies terres i d'altres més senyorials que pertanyien a senyors de Barcelona que les deixaven a en mans de masovers. En las de la primera categoria hi entra  Can Clariana.

A Can Clariana a més de les trerres de conreu, hi haviia un pou d'aigua fresca i medicinal  Els metges de l'època aconsellaven a alguns dels seus pacients que beguessin aigua d'aquell pou, la qual, pel que  s'explica, rebia els seus efectes benèfics d'unes determinades herbes de la contrada. La gent  bevia d'aquella aigua tot berenant i passant la tarda sota el arbres de la finca . 

Una altra dada a tenir present,  és que en Pere Boada, el propietari de Can Clariana, era un  actor aficionat (famós per Sant Andreu), que organitzava teatre als terrenys de Can Clariana.. Segons ens  conte la neta d'en Pere Boada,  tot això va marcar una època en aquella part del barri.

Pintura de l'entrada de la masia de Can Clariana

Fotografia d'època de Can Clariana

Can Cascante  i els seus jardins. La palmera és l'unica que hores d'ara sobreviu

El barri es va començar a urbanitzar i poblar a principis del segle XX . Les terres de Can Sellés van ser utilitzades per construir les casetes de la urbanització Meridiana, les de Can Berdura part dels barri dels Indians i la Plaça Maragall i les de Can Ros el barri del Congrés.

Can Berdura i la seva bassa

Dues dones davant la masia de Can Ros ara carrer Cardenal Tedeschini

El barri dels Indians el va fundar,  entre d'altres, famílies vingudes de les colònies d'Amèrica, el anomenats Indians, per això tots els carrers tenen noms de ciutats  o personatges de més enllà de l'oceà: Francisco Tàrrega, Campo Florido, Cienfuegos, Manígua, Puerto Príncinpe i la que ara és coneguda com Jordi de Sant Jordi va ser batejada com carrer de L'Habana.

Es van edificar tot de torretes i torres més grans, moltes de les quals ja han desaparegut i alguna encara sobreviu com la que es coneix com "Torre Rosa" i el nom de la qual  era Villa Jazmines", que ara és un bar musical.

Villa Jazmines (1920), obra de l’arquitecte Ferran Tarragó i propietat de José Racionero. Durant més de 30 anys i fins la primera meitat dels anys 80, la casa va acollir l’Escola Ferton. El 1987, però, l’edifici va passar a ser un bar musical, amb el nom de Torre Rosa .

Informació aconseguida en  en bloc de celiaroca.blogspot.com

En Josep Maria Huertas en el seu llibre  "Tots el barris de Barcelona", en la que parla del Guinardó i del Barri dels Indians, explica al respecte "a Acàcies Garcilaso es conserven  rodejades de jardins dues torres i el Laboratori del Dr. Ferran on hi va treballar comissionat per l'Ajuntament en la fabricació de diverses vacunes".(ara  ja no existeix, i que en el seu lloc hi ha una escola i el centre cívic Garcilaso)

Molts dels joves del Guinardó baixaven a passar el seu temps de lleure a  les dues pistes de ball que hi havia al barri dels Indians.  Una d'elles era coneguda amb el nom de  "PISTA AZUL",  una sala de mides reduïdes anomenada així perquè el seu terra era de color blau,  i l'altra "RIO DE JANEIRO", a l'aire lliure  on s'organitzaven  balls, patinatge, festes populars, etc..

En Josep Maria Huertas "Tots els barris de Barcelona", parla del fet  tot dient que al carrer Pinar del Rio-Puerto Príncipe,  existia una pista de patinatge on també hi havia futbolins, que era segurament el lloc més popular de trobada del jovent del barri anomenada Pista Azul.

Noies patinant a la pista Rio de Janeiro

La Pista Rio de Janeiro en un dia de ball

Avui dia  la pista RIO DE JANEIRO ja no existeix, ni tampoc el Cinema Rio que la va substituir.