LA PLAÇA DEL NEN DE LA RUTLLA.

Foto de Francesc Ribera 1959 

Foto de Francesc Ribera 1959. 

Foto de Francesc Ribera, 1959.

La Plaça coneguda amb el nom de la del Nen de la Rutlla, es va bastir en terrenys sense edificar l'any 1959, hi havia això si, alguna casa antiga per la banda que donava al carrer Garriga i Roca i alguna altra més, eren velles i estaven en mal estat i es van derruir, a la fi d'unificar la plaça amb el Parc del Guinardó.

Quan la van inaugurar en 1961,  va rebre el nom de  Plaça de (*) Puig i Alfonso. Al senyor Porcioles, aleshores Alcalde de Barcelona,  li va agafar la dèria d'omplir d'escultures algunss dels parcs  de la ciutat a la fi de fer-la més monumental.  Es va convocar un concurs  on es  van seleccionar deu peces una de les quals era aquesta. 

Escultura de Joaquim Ros i Bofarull, foto Pérez de Rozas 1961

És obra de Joaquim Ros i Bofarull, escultor noucentista  i representa la figura d'un nen d'uns deu anys  jugant amb una rutlla, joc molt conegut en altres temps.

Joaquim Ros Bofarull visita la seva obra 

Mentre  es fonia en bronze l'escultura definitiva, en el seu lloc van plantar una reproducció realitzada en guix .   Finalment l'escultura del Nen de la rutlla  que tothom coneix, va ocupar el seu lloc a la plaça  el 28 de gener de 1961. 

L'escultura  va agradar tant als veïns que es van oblidar els nom oficial de la plaça i tothom l'anomenava Plaça del Nen de la rutlla, van haver moltes veus que demanaven el canvi de nom  a l'Ajuntament , fins que finalment el 2001, va haver un canvi de Nomenclator li van  donar el nom  que popularment havien decidit els veïns del Guinardó.

En 2011 el Nen de la Rutlla va celebrar el seu cinquentenari i es conserva així de jove amb la capacitat de no perdre la connexió que manté amb el seu barri.

(*) Francesc Puig i Alfonso (Barcelona, 1865-1946) fou un editor, llibreter i polític local català, avi del pintor i artista  Antoni Tàpies i Puig. 

(**) Joaquim Ros i Bofarull, va néixer  a Barcelona el 15 de desembre de 1906, però  la seva vida des de ben petit va transcórrer al barri d'Horta. Ja d’infant anava a buscar fang a les vinyes del costat de casa seva, amb el qual modelava figures de pessebre i que, d’amagat de la seva família, duia a vendre a la fira de Santa Llúcia. Després d’una dilatada carrera com a escultor, va morir als 84 anys, el 18 de juny de 1991.