divendres, 24 d’agost del 2012

CASTELL FORTÍ - Horta

Vista d'Horta des  de la muntanya entre els anys 20-30 del passat segle

 
Recordo que quan era petita, sobre 10 o 12 anys aproximadament, anàvem amb la família a dinar a les muntanyes que envolten Horta. Aleshores ho feia molta gent, els temps no estaven per masses alegries, no hi havia tantes distraccions per a la gent treballadora i aquesta era una manera de passar el dia  en família sense gastar, acompanyats d'una bona truita de patates, amanida i una bona bota de vi.

Un del llocs habituals on hi anàvem estava darrera del laberint, que en l'època era una finca abandonada i tancada al públic. De fet nosaltres no sabíem la seva història be, ni la del laberint ni de pràcticament cap de les cases de la contrada ningú no en parlava aleshores.






Ctra. d'Horta als anys 50


Camí cap el Collserola. F. Rossend Flaqué 1918


Pujàvem fins la coneguda aleshores com carretera d'Horta estreta amb arbrat a banda i banda, la creuàvem i anàvem muntanya amunt per un camí ample de terra  que  arribava a prop d'una de les moltes fonts que hi havia a la contrada, crec que era la font de la Llet, font que està situada al darrera de l'ermita de Sant Cebrià i Santa Justina, lloc d'aplecs i fontades. 

Nosaltres però, no arribàvem pas tant lluny i ens quedàvem a mig camí.

Mentre que els grans xerraven i preparaven el dinar, nosaltres corríem muntanya a munt fins arribar a una edificació que tenia tota la pinta de “fortí” de les pel·lícules de l'oest, on els indis sempre eren els dolents. Això desbordada la nostra imaginació, ens imaginàvem mil històries lligades amb el lloc.

Fotografía de l'any 1923  del Fortí
foto Matas i Ramis principis del segle xx

foto Matas i Ramis principis del segle xx

Aquest és el record que jo guardo del fortí que ja aleshores estava en molt mal estat. 

Pel que sembla  havia estat un espai militar, era un edifici de planta rectangular, amb dos angles situats en diagonal, el qual disposa de cubs de fortificació semicirculars amb una entrada al costat esquerre que té forma poligonal, situat a mig camí del cim darrera dels jardins del Laberint a 265 metres sobre el nivell del mar.

L'obra és de maçoneria de calç i pedres, amb una filera d'espitlleres que circumden tot l'edifici.

Ningú de nosaltres sabia la seva història i de fet ningú no la sap del cert, es calcula que té poc més de dos cents anys i que la seva història va començar a redós de les guerres carlines de principis del XIX.

Les investigacions que se n'han fet determinen que data de la primera de les guerres carlines (1833-1840) quan el capità general de Catalunya Manuel de Llauder va fer construir fortificacions a reu del Principat.

Un anàlisi comparativa amb d'altres de l'època com el del Bruc , a la Massana, permet constatar que s'hi assemblen molt, pel que fa a l'estructura i als materials utilitzats en la seva construcció.

El fortí de la Massana va ser bastit per l'enginyer Francisco Javier de Palacios entre el 9 de juliol i el 9 d'agost de 1836, el que en duria a especular que fos el mateix artífex que va alçar el fortí d'Horta.

El  d'Horta es va bastir a la fi de guardar el Camí ral entre el Vallès i i el Barcelonés, important medi de comunicació entre les comarques i Barcelona i ja en els anys 50 estava en estat ruïnós i ara a no dubtar ho deu estar molt més.

Segons explica Dora Serra en el seu Llibre Vall d'Horta, "A la mort de Ferran VII el 29 de setembre de 1833 va provocar un problema de succecció que acabà amb l'alçament militar i la separació en dos bàndols de la societat: isabelins i carlins. La nostra societat quedà dividida, Barcelona es veié sacsejada per la violència. Entre el 25 de juliol i el 9 d'agost de 1835 les bullangues populars es saldaren amb la crema de cinc convent, la mort de setze frares i dos capellans, la crema de la fàbrica Bonaplata, l'assassinat del genral Bassa, l'afusellament d'alguns responsables d'aquests fets i la substitució de Llauder pel Capità General de Catalunya F. Espoz i Mina (1835-1836), el qual va decretar l'estat de setge. El 4 de gener de 1836, el poble assaltà la presó de la Ciutadella, on s'hi trobaven presoners de guerra carlins i n'assessinaren més de cent”.

Entre 1835 i 1860 hi hagueren diverses convulsions revolucionàries amb la destrucció d'esglésies i convents a Barcelona i pobles del voltant, entre les que cal destacar la de de Sant Jeroni de la Vall d'Horta, tant important per a la història d'Horta. 




De 1839 a 1849 el poble d'Horta compta amb passaport interior per a la seguretat ciutadana, donat pel “Gobierno Político superior de a Provincia de Barcelona”, en benefici de la protecció i seguretat dels ciutadans. Cada passaport contenia tres característiques de cada individu : Edat, estatura, cabell, ulls, nas, barba,cara,color... (del llibre Que ha estat i és Horta, de Desideri Díez)

Per tant, Horta essent un punt estratègic important des d'on es podia guaitar tot el pla de Barcelona i rodalies, és normal que disposés d'edificis per guaita i vigilància com el forti. És molt possible que el fortí d'Horta a més de guardar el camí ral del Vallès al Barcelonés fos la torre de guaita sobre el mar, també va poder ser refugi de bandolers, en fi com res no és segur la imaginació pot treballar amb llibertat.

Si que es coneix que en 1845,  Joaquim Desvalls i de Sariera, propietari de les terres, el va fer derruir segons així consta en un document de l'època on es descriuen les "Obras en la casa de campo de Horta empezadas en 1845 ", i que  concretament fa esment que es va fer derruir el fortí que les autoritats militars van fer construir en el bosc de Fontanilles per causa de la guerra carlina i allà continuen el que queda de les seves ruïnes.


Estat actual de les ruïnes





  • Fonts informatives: Dora Serra VALL D'HORTA, Desideri Díez  EL QUE HA ESTAT I ÉS HORTA. 
  • El Palau Desvalls, Carlota Giménez, revista EL POU núm. 9.
  • Fotos actuals extretes dels blocs:


4 comentaris:

Joan M. Vives i Teixidó ha dit...

Bona nit,

Segueixo el bloc i el trobo interessant; per aquest motiu he decidit concedir-te el premi Liebster.

Si vols més informació: http://patrimonimuntanyenc.blogspot.com.es/2012/08/premi-liebster.html

Salutacions,

Joan M. Vives

carme ha dit...

bé em sento molt honorada pel teu interès. Moltes graecies. Demà amb més calme miraré de seguir les teves instruccions Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

aquesta setmana hi aniré al fortí, gràcies per la recomanació

Marcel Albet Guinart ha dit...

Jo també hi penso anar, quan passi la calor, no en sabia res del Fortí.Els teus post com sempre tan suggerents.