Salvador
Riera Giralt era fill d'una família numbrosa del barri de Sant martí de Provençals, la casa pairal de la qual , anomenada CAN RIERA, i està situada
entre Sant Andreu i Sant Martí de Provençals.
Inscripció de la porta de la masia on es pot llegir el cognom Riera (foto J. Corbera) |
Les
divisions territorials del segle passat eren bastant diferents al que
ho són ara mateix, així moltes de les masies que s'agrupaven sota el manto municipal
de Sant Andreu del Palomar, pertanyen ara mateix a Horta, Nou Barris, La Sagrera o
Sant Martí de Provençals , essent el barri de Muntanya d'aquest últim el
que coneixem avui dia com Guinardó.
Salvador
Riera era un comerciant ric, casat amb Cecília Estapé i Maymó que també
provenia d'una família amb recursos econòmics importants. Era la Sra Cecília una dona
amb un gran caràcter i do de mando i posseia una gran energia, tothom la coneixia amb el sobrenom de
la "Sileta". Els Riera van tenir dues filles, la Maria i la Francisca.
Salvador Riera i la Cecília Estapé i els seus nets |
Salvador Riera, la seva dona i filles i net, així com els masovers de Can Viladomat |
A
finals del segle XIX, concretament el 18 de juny de 1894, Salvador
Riera va comprar el Mas Guinardo i les terres que l'envoltaven. Poc
desprès, també comprà la masia de Can Sors i finalment adquirí el
Mas Viladomat, ambdues finques amb les seves extensions de terres.
Finalment se'n va desfer de Can Sors i es va quedar amb les terres i les
masies del Mas Guinardó i el Mas Viladomat.
De les tres masies el Mas Guinardó, que és l'unic que en perviu, està situat sobre un petit turó conegut amb el nom de Cogoll i
té arrels molt antigues, ja que en el
segle XV apareix documentada una construcció coneguda amb el nom de
Colomar del Guinardó.
Al cap de pocs mesos Salvador Riera en va promoure ja la
seva urbanització. Tenia pressa, de manera que el 22 de juliol de 1895
presentà a l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals un projecte
d'urbanització del Mas Guinardó i amb la mateixa pressa, l'Ajuntament
va donar-li llum verda .
El 9 d'abril de 1896 , va comprar la finca veïna CAN VILADOMAT, el propietari de la qual posava inconvenients a la urbanització de les terres del Mas Guinardó., a causa de l'evaquació futura de les aigues residuals del futur complexe residencial. Situada al sud-oest del Guinardó arribava fins el carrer Sant Antoni Ma. Claret i el Passeig de Maragall. L'heretat Viladomat estava formada per una torre i una gran extensió de terreny.
Només sis dies desprès d'haver comprat la finca,
Salvador Riera va presentar una nova proposta urbanística que integrava les
dues propietats, la del Mas Guinardó i la del Mas Viladomat. Faltaven només dos mesos perquè Sant Martí de Provençals fos agregat a Barcelona.
El mateix any, la
sra. Cecília Estapé, muller de Salvador Riera, el gran propietari del
barri, va batejar la primera plaça del Guinardó amb el nom del seu marit
al
peu de
Mas Guinardó, al mateix temps que es donava nom al carrer Art,
al carrer Villar i a la Rambla Volart, a més d'una dotzena de carrers
més que ja no conserven el nom primitiu.
És
curiós constatar que dos dels carrers més importants del nou projecte
van rebre els noms de Volart i de Villar, que es corresponien amb els
noms
del notari que va gestionar els permisos i el de l'arquitecte municipal
de Sant Martí de Provençals que va tramitar l'autorització. Seria, pot
ser, per agrair els favors rebuts de part dels indicats senyors, en
relació a la ràpida tramitació dels permisos municipals?.
El Sr. Riera va fer amb tot plegat un gran negoci,
en comprar terres i
cases a preu dels terrenys d'un poble rural, quan només dos mesos més
tard serien terres que formarien part de la ciutat de Barcelona, vet
aquí el motiu de tantes
presses.
La idea de Salvador Riera era aixecar una ciutat-jardí en terrenys de la
seva propietat. Ell i la seva dona Cecília Estapé i Maymó, van anar a
viure a la Torre Viladomat, situada a la cantonada de la Rambla Volart
amb Sant Antoni Maria Claret, on ara hi ha l'edifici de la Caixa. Era un
edifici senyorial, envoltat de jardins i la gent del barri, amb el pas dels anys, el coneixia
amb el nom de Ca la Sileta, ja que era així com era coneguda popularment
la mestressa....
Mas Viladomat a principis del segle XX |
Fotos de la Cecília Estapé al Mas Viladomat |
En 1904, seguint amb la seva idea de ciutat-Jardí, el Mas Guinardó va ser transformat considerablement amb la
intenció de convertir-lo en Hotel. No era pas una idea nova. Abans els
propietaris del Mas Casanovas que estava situat al carrer Cartagena,
darrera de l'Hospital de Sant Pau – enderrocat quan van començar les
obres de l'Hospital de Sant Pau – van aixecar, de nova planta, un
magnífic hotel que es deia Hotel Casanovas (ara escola pública). Els
promotors creien que malgrat la considerable distància amb el centre de
la ciutat, els futurs clients valorarien les condicions saludables,
higièniques i paisatgístiques dels nous equipaments. Els resultats no
van ser els que s'esperaven i van tancar al cap de pocs anys.
Malgrat aquesta circumstància, Salvador Riera estava decidit a impulsar
la nova barriada. Va desistir de instal·lar-hi l'hotel i l'any 1906 va llogar el Mas Guinardó a la nova
Associació de propietaris del Guinardó que s'acabava de constituir.
Segons explica Joan Corbera, historiador del barri "pel
cap de Salvador Riera corrien moltes idees. Volia que la nova
urbanització tingués un atractiu especial. El seu pla era aixecar una
ciutat jardí, un model residencial de moda a començament del segle XX.
Les aspiracions del promotor, en realitat eren modestes, com la mida
petita de les parcel·les en venda, dirigides més a petits rendistes que
no pas a grans fortunes". "La urbanització del Guinardó tingué bona acollida i el nombre d'habitants s'anà incrementant dia a dia...".
L'antic barri de muntanya de Sant Martí de Provençals se'l coneixia ja com el Guinardó, gràcies a la promoció urbanística de Salvador Riera i formant ja part de Barcelona, ja va ser considerat un barri més de la gran ciutat sota el nom de Guinardó..
L'antic barri de muntanya de Sant Martí de Provençals se'l coneixia ja com el Guinardó, gràcies a la promoció urbanística de Salvador Riera i formant ja part de Barcelona, ja va ser considerat un barri més de la gran ciutat sota el nom de Guinardó..
Salvador Riera Giralt va morir el 9 de juliol de 1916, desconeixem a quina edat va morir però per les fotos de l'època és de suposar que era ja prou gran, bastant més gran que la seva dona..
Esquela de Salvador Riera |
Cecília
Estapé Maynou va viure a la seva masia del Guinardó fins que va morir
el 29 de gener de 1930. Aleshores, el mas va passar a mans de les seves
filles Maria i Francisca.
Durant
la Guerra Civil, el mas va ser expropiat i va ser la seu del comitè
del barri. Expliquen els veïns del barri que allà hi havia una txeca.
Més d'una persona va sortir de Can Viladomat en 1936, per aparèixer a
l'endemà cadàver a la propera carretera d'Horta a Cerdanyola.
En
acabar la guerra, la casa va ser retornada als seus antics
propietaris, és a dir, les filles de Salvador Riera i Cecília Estapé o bé als seus
descendents directes, que la van vendre a la Caixa d'Estalvis que hi va construir
el polígon de la Caixa inaugurat en 1949.
D'aquesta manera es va perdre una de les masies més lligada a la història del barri.
11 comentaris:
Molt bo...i les fotografies de les Senyores, no tenen "desperdicio" m'agraden molt.
Boníssim, Carme.
Instructiu, amè, una meravella.
Clar, però, que no em sorprèn, acostumats com ens tens.
Moltes gracies als dos.
BONÍSSIM DE LO MILLOR, TOT ...UNA ABRAÇADA
MARI TRINI
Gràcies M. Trini, ets molt amable.
Molt bo i molt interessant. M'agrada conèixer la història del meu barri.
Una abraçada.
gràcies Anna
Anònim ha dit...
Carme, va molt bé després de la conferència
poder tenir el resum tant ben fet i les fotos.
Gràcies ,nena.
Assumpció Capellades
gràcies a tu Sun per seguir el bloc.
Salvador Riera Giralt va morir a l'edad de 79 anys
Molt emocionada en tornar a veurà Avon vaig néixer... just a la plaça Salvador Riera número 4 i saber-ne la Història i tot lo viscut al Más Guinardó...Avon els meus pares van celebrar el seu casament fa 66anys i posteriorment el meu bateig
Publica un comentari a l'entrada