EL CASTELL DE MASCARÓ

Foto  de 1901 de l'Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.
A l'esquerra la que seria la plaça del Nen de la Rutlla . 
 El caminet que puja, seria  amb el temps l'Avinguda Mare de Déu de Montserrat. 

Castell del Guinardó. Foto de 1902 del fons d'Enric Marimon

Segons dades de l’historiador Jordi Sánchez, el julio de 1897 Francesc Mascaró i Gauran compra una gran finca en terrenys del que era aleshores territori de Sant Andreu de Palomar (1). Les obres van finalitzar cap el març de 1901, que és quan es signa l’acta notarial i simultàniament l’hipoteca.

El sr. Mascaró segurament devia sentir-se molt cofoi el dia que es va fer la foto que mostrem on es retrata amb el bo i millor del Guinardó, de fet la imatge resulta prou il·lustrativa d’aquest sentiment. El senyor Mascaró - segurament el vestir amb jaqueta blanca – en companyia de les forces vives de la barriada, a la sortida de la reunió que van mantenir en l'edifici Mascaró on van organitzar la primera festa major del barri en 1902. Altes banderes posen de manifest la solemnitat del moment, a l'esquerra un guàrdia enviat per vetllar per la seguretat de l’acte i del veïnat, ja que aleshores, el Guinardó era més aviat un lloc solitari on només es movien les famílies que hi vivien i les nits no eren massa segures degut a que els lladres aprofitaven la manca d’enllumenat que patia el barri per dur a terme les seves malifetes.

Podem observar també com les senyores de la casa es miren l'escena des de dins de la finca, a la vora d'un camí que condueix fins l'entrada de la casa. A la dreta de tot, una torre d'aigua en forma de torrassa. Una imatge digna de sortir en algunes d'aquestes revistes d'ara on el famosos ens mostren les seves llars.

El Castell de Mascaró o del Guinardó, el va fer construir com ja hem indicat per Francesc Mascaró Gauran, una de les fortunes més importants del Guinardó i estava situat al que ara és l'avinguda Mare de Déu de Montserrat amb Garriga i Roca, aleshores carrer Dos Rius.

Alguns veïns li donaven el nom del Castell francès perquè la dona del sr. Mascaró era d’aquesta nacionalitat. 

Castell de Mascaró i horts vista des del que ara és c. Varsòvia.
 Foto de principis del s. XX. Foto Enric Marimon

Estava situat sobre un petit turonet se'l  podia veure des de qualsevol lloc del Guinardó  i va arribar a ser tan popular en l'època que tanmateix es va arribar a editar alguna postal com la que seguidament reproduïm, amb la llegenda "Castell en el Guinardó"

Es tractava d'un bast edifici amb pretensions de castell feudal construït a d'alt d'un turó des d'on el podia albirar tot el Guinardó , el pla de Barcelona i el mar al fons donada l’escassetat de construccions de gran alçada que l’època. La casa estava envoltada per un mur amb acabaments en forma de merlets, igual que la paret que separava la casa dels jardins i una de les portes de la finca s'ubicava més o menys on es troben les escales que pugen en l'actualitat a les cases de dalt del turó. A ran de mur, es va edificar una caseta més humil on el més segur és que hi visquessin els porters o masovers de la finca.

Els Mascaró eren a més propietaris de tot el Turó i d'altres terres que arribaven fins a la Carretera d’Horta 

El Castell de Mascaro cap els anys 30.
Foto Emili Marimón.

El senyor Mascaró, l'any 1901 va promoure la primera associació del barri, de curta durada, la primera reunió de la qual es va celebrar al propi Castell, a la fi d'organitzar en 1902 la primera festa major, Anys desprès ja en 1906 va néixer la Associació de Propietaris del Guinardó i entorns, amb seu al Mas Guinardó, que amb alts i baixos s'ha mantingut fins els nostres dies.

En record dels Mascaró, existeix un carrer prop d'on estava el castell del que hem parlat, amb el nom de Mascaró, segurament obert en terrenys de la seva propietat.

Una de les tasques preferides del sr. Mascaró era la de promoure esdeveniments. Com propietari de nombroses finques al Guinardó, li interessava juntament amb d'altres terratinents d'Horta, Santa Eulàlia i del propi Guinardó, que el tramvia arribés regularment fins a Horta, tot donant la volta al barri del Guinardó i finalment ho van aconseguir, així que l'esperat transport es va inaugurar el 20.6.1901, el número de la línia era el 46 (per més informació al respecte, cliqueu sobre el link de sot

Història de com va arribar el tramvia elèctric

El bitllet del tramvia  fins al Camp de l'Arpa valia de 10 cèntims, fins a Can Bartra 15 cèntims, i fins a Horta 20 cèntims, es per aquest motiu que a l'indret del Guinardó situat al final de l'avinguda Mare de Déu de Montserrat  se'l coneix des de llavors amb el nom de  ELS QUINZE, el cobrador en arribar-hi cantava, final dels ELS QUINZE..

Al cap de pocs anys els greus problemes econòmics que va patir els senyor Mascaró, van provocar que se li expropies el castell i que el maig de 1906 se l’arribés a  subhastar.

La subhasta fou molt curiosa, segons conta Jordi Sánchez, i plena de dubtes sobre la seva legalitat, perquè : «La subhasta fou el 4 de maig de 1906 i el castell el compra l'apoderat de Ramon Albó i Calveria. El que succeeix és que aquest mor casualment el mateix dia de la subhasta», segons l’hora de la seva mort doncs, la subhasta seria il·legal perquè l'apoderat no podria haver comprat res si el client ja estava mort, no sabem com es va resoldre l'atzucac.

En la primera dècada del segle XX, la casa la va llogar com residència d’estiu de Manuel Ballarín Lacuentra, reconegut mestre de la forja (2) 

Acabada la primera Guerra Mundial el 11 de novembre de 1918, el Castell es va convertir en la seu de l’Oeuvre de Proteccion aux Enfants Francais” dedicada a acollir nens orfes. 

Per les  fotos que tenim on apareix el Castell, es pot deduir fàcilment que estava a dalt de tot de turó que hi ha a la dreta de la plaça del Nen de la Rutlla, més o menys on mostra la foto. com podem observar, les escales que condueixen al cim estan en el mateix lloc on es trobava l'entrada de la finca en 1900.

Avui dia, com moltes de les antigues cases importants del Guinardó, el castell ja no existeix, ja que el van derruir el 1941 del passat segle XX.

                                            ON ESTAVA EL CASTELL DE MASCARÓ

Fotocomposició Carme Martín

.

Fonts informatives: 

Jordi Sánchez.

"El sr. Joanet del Guinardó" de Carles Sindreu

(1) el Torrent de la Guineu feia de partió entre el que eren terres de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals; el torrent neixia al Parc del Guinardó, creuava el carrer Dos Rius (Avinguda Mare de Déu de Montserrat) i baixava més o menys pel carrer Art, travessant la carretera d'Horta i la plaça Maragall..  Abans  de la annexió de Sant Martí de Provençals a la ciutat de Barcelona , el Guinardó era el barri de muntanya d'aquest poble.

(2) Manuel Ballarín i Lancuentra  (Aragó 1863 - Campo Ribagorça , Osca 23  de setembre de 1915)va ser un artista forjador modernista i autor de les grans obres dels arquitectes de més prestigi a l'època.