SALVADOR RIERA GIRALT - Fundador del Guinardó

Salvador Riera Giralt era fill d'una família numbrosa del barri de Sant martí de Provençals, la casa pairal de la qual , anomenada CAN RIERA, i està situada entre Sant Andreu i Sant Martí de Provençals.

Inscripció de la porta de la masia on es pot llegir el cognom Riera  (foto J. Corbera)

Les divisions territorials del segle passat eren bastant diferents al que ho són ara mateix, així moltes de les masies que s'agrupaven sota el manto municipal de Sant Andreu del Palomar, pertanyen ara mateix a Horta, Nou Barris, La Sagrera o Sant Martí de Provençals , essent el barri de Muntanya d'aquest últim  el que coneixem avui dia com Guinardó.

Salvador Riera era un comerciant ric, casat amb Cecília Estapé i Maymó que també provenia d'una família amb recursos econòmics importants.  Era la Sra Cecília una dona amb un gran caràcter i  do de mando i posseia una gran energia,  tothom la coneixia amb el sobrenom de la  "Sileta". Els Riera van tenir dues filles, la Maria i la Francisca.

Salvador Riera i la Cecília Estapé i els seus nets

Salvador Riera, la seva dona i filles i net, així com els masovers de Can Viladomat

Barcelona en 1854 havia trencat les seves muralles i creixia a gran ritme cap a les muntanyes del voltant, engolint els pobles dels voltants, seguint la pauta del Pla Cerdà.

A finals del segle XIX, concretament  el 18 de juny de 1894,  Salvador Riera va comprar el Mas Guinardo i les terres que l'envoltaven. Poc desprès, també comprà  la masia de Can Sors i finalment  adquirí el Mas Viladomat, ambdues finques amb les seves extensions de terres. Finalment se'n va desfer de Can Sors i es va quedar amb les terres i les masies del Mas Guinardó i el Mas Viladomat.

De les tres masies el Mas Guinardó, que és l'unic que en perviu, està situat sobre un petit turó conegut amb el nom de Cogoll i té arrels molt antigues, ja que en el segle XV apareix documentada una construcció coneguda amb el nom de Colomar del Guinardó. 

Al cap de pocs mesos  Salvador Riera en va promoure ja la  seva urbanització. Tenia pressa,  de manera que el 22 de juliol de 1895 presentà a l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals un projecte d'urbanització del Mas Guinardó i  amb la mateixa pressa, l'Ajuntament va donar-li llum verda .
 

El 9 d'abril de 1896 , va comprar la finca veïna CAN VILADOMAT, el propietari de la qual posava inconvenients a la urbanització de les terres del Mas Guinardó., a causa de l'evaquació futura de les aigues residuals del futur complexe residencial.  Situada al sud-oest del Guinardó  arribava fins el carrer Sant Antoni Ma. Claret i el Passeig de Maragall. L'heretat Viladomat estava formada per una torre i una gran extensió de terreny. 

Només sis dies desprès d'haver comprat la finca, Salvador Riera va presentar una nova proposta urbanística que integrava les dues propietats, la del Mas Guinardó i la del Mas Viladomat.  Faltaven només dos mesos perquè Sant Martí de Provençals fos agregat a Barcelona. 

El mateix any, la sra. Cecília Estapé, muller de Salvador Riera, el gran propietari del barri, va batejar la primera plaça del Guinardó amb el nom del seu marit al peu de Mas Guinardó, al mateix temps que es donava nom al carrer Art, al carrer Villar i a la Rambla Volart, a més d'una dotzena de carrers més que ja no conserven el nom primitiu.

És curiós constatar que dos dels carrers més importants del nou projecte van rebre els noms de Volart i de Villar, que es corresponien amb els noms  del notari que va gestionar els permisos i el de l'arquitecte municipal de Sant Martí de Provençals que va tramitar l'autorització. Seria, pot ser,  per agrair els favors rebuts de part dels indicats senyors, en relació a la ràpida tramitació dels permisos municipals?.

El Sr. Riera va fer amb tot plegat un gran negoci, en comprar terres i cases a preu dels terrenys d'un poble rural, quan només dos mesos més tard serien terres que formarien part de la ciutat de Barcelona, vet aquí el motiu de tantes presses.

La idea de Salvador Riera era aixecar una ciutat-jardí en terrenys de la seva propietat. Ell i la seva dona Cecília Estapé i Maymó, van anar a viure a la Torre Viladomat, situada a la cantonada de la Rambla Volart amb Sant Antoni Maria Claret, on ara hi ha l'edifici de la Caixa. Era un edifici senyorial, envoltat de jardins i la gent del barri, amb el pas dels anys, el coneixia amb el nom de Ca la Sileta, ja que era així com era coneguda popularment la mestressa....

Mas Viladomat a principis del segle XX

Fotos de la Cecília Estapé al Mas Viladomat

En 1904,  seguint amb la seva idea de ciutat-Jardí, el Mas Guinardó va ser transformat considerablement amb la intenció de convertir-lo en Hotel. No era pas una idea nova. Abans els propietaris del Mas Casanovas que estava situat al carrer Cartagena, darrera de l'Hospital de Sant Pau – enderrocat quan van començar les obres de l'Hospital de Sant Pau – van aixecar, de nova planta, un magnífic hotel que es deia Hotel Casanovas (ara escola pública). Els promotors creien que malgrat la considerable distància amb el centre de la ciutat, els futurs clients valorarien les condicions saludables, higièniques i paisatgístiques dels nous equipaments. Els resultats no van ser els que s'esperaven i van tancar al cap de pocs anys.

Malgrat aquesta circumstància, Salvador Riera estava decidit a impulsar la nova barriada. Va desistir de instal·lar-hi l'hotel i  l'any 1906  va llogar el Mas Guinardó a la nova Associació de propietaris del Guinardó que s'acabava de constituir.

Segons explica Joan Corbera, historiador del barri "pel cap de Salvador Riera corrien moltes idees. Volia que la nova urbanització tingués un atractiu especial. El seu pla era aixecar una ciutat jardí, un model residencial de moda a començament del segle XX. Les aspiracions del promotor, en realitat eren modestes, com la mida petita de les parcel·les en venda, dirigides més a petits rendistes que no pas a grans fortunes". "La urbanització del Guinardó tingué bona acollida i el nombre d'habitants s'anà incrementant dia a dia...".


L'antic barri de muntanya de Sant Martí de Provençals se'l coneixia ja com el Guinardó, gràcies a la promoció urbanística de Salvador Riera i formant ja part de Barcelona, ja va ser considerat un barri més de la gran ciutat sota el nom de Guinardó..

Salvador Riera Giralt va morir el 9 de juliol de 1916, desconeixem a quina edat va morir però per les fotos de l'època és de suposar que era ja prou gran, bastant més gran que la seva dona..

Esquela de Salvador Riera

En 1919 el mossèn Eugeni Florí rebé l'encàrrec de fundar una parròquia al Guinardó, però mentre es bastia l'edifici, va estar cantant  missa a la capella del Mas Viladomat. Com és sabut, totes les masies senyorials de l'època tenien la seva pròpia capella.

Cecília Estapé Maynou va viure a la seva masia del Guinardó fins que va morir el 29 de gener de 1930. Aleshores, el mas va passar a mans de les seves filles Maria i Francisca.

 

 

Durant la Guerra Civil,  el mas va ser expropiat i va  ser la seu del comitè del barri.  Expliquen els veïns del barri que allà  hi havia una txeca. Més d'una persona va sortir de Can Viladomat en 1936,  per aparèixer a l'endemà cadàver a la propera carretera d'Horta a Cerdanyola.

En acabar la guerra,  la casa va ser retornada als seus antics propietaris, és a dir, les filles de Salvador Riera i Cecília Estapé o bé als seus descendents directes, que la van vendre a la Caixa d'Estalvis que hi va construir el polígon de la Caixa inaugurat en 1949.

D'aquesta manera es va perdre una de les masies més lligada a la història del barri.