EL TRAMVIA ELÈCTRIC ARRIBA A HORTA - Les Cotxeres de Borbó

Inauguració del tramvia elèctric Urquinaona-Horta el 20 de juny de 1901 –

Així donava la notícia el Diari de Barcelona del 21.6.1901

Conforme estaba anunciado, en la mañana de ayer se verificó la inauguración oficial del tranvía eléctrico de Barcelona a San Juan de Horta habiendo asistido al acto un centenar de convidados, quienes recorrieron la línea en cuatro coches adornados con banderas belgas y españolas. Los convoyes salieron a las once y cuarto de la calle Ausias March junto a la plaza de Urquinaona, compuesto cada convoy de un carruaje con trole, que llevaba a remolque otro sencillo, de mayor capacidad, el cual, lo propio que los demás coches de la nueva línea, tiene los asientos transversales, como las jardineras tiradas por caballerías.

Inauguració del Tramvia d'Horta (abans de passar pel pont de la Riera) Fons Eulàlia Rousse. Autor desconegut.

La línea del nuevo tranvía empieza en la calle Ausias March, plaza de Urquinaona y termina en Horta, pasando por las calles de Gerona, Consejo de ciento, Roger de Flor, Mallorca y Sicilia, donde entra en el cauce de la riera de Horta, el cual no abandona hasta cerca del pueblo del mismo nombre. El paisaje resulta muy pintoresco y en especial al salir de la barriada llamada “Camp del Arpa”, para dirigirse a Horta, pués la vía recorre, en zanja o terraplén, por entrecampos, huertas, casas de campo y quintas, disfrutándose a la par del panorama de la inmediata cordillera y el del mar que se abarca desde Barcelona a Montjuic.

Foto de Josep Domínguez, de la dècada dels vint. AFB

Foto Josep Domínguez, dècada dels vint. AFB

Foto de Josep Domínguez anys 20, AFB

Curva de la plaça Maragall, bassa de can Berdura, foto Josep Domínguez AFB

Davant de la font d'en fargues 1902. Desconec l'autor.
  

Antes de llegar a Horta, y en el sitio llamado Santa Eulalia de Vilapiscina se ve en una hondonada un gran cercado que encierra las pertenencias de la nueva línea, como son las cocheras, casa de máquinas, la fábrica donde produce e gas mixto que consumen dos motores de 160 caballos cada uno y otro de 300 que todavía no se halla montado, la cuadra de acumuladores en los que funcionan 260 de estos, otros edificios, y entre ellos una casa de gusto francés que sirve de morada al director e ingeniero del tranvía, y en la que había izada ayer la bandera belga, por pertenecer a esta nación la compañía explotadora.

Façana de la primera cotxera. Foto autor desconegut.

Los invitados recorrieron todas las dependencias acompañados del administrador de la Sociedad belga, del ingeniero y de otros empleados. Al terminar la visita, a la una y media de la tarde, se obsequió a los visitantes con un lunch que fue servido en la gran sala-cochera, adornada con damascos, cortinajes, escudos y banderas, pronunciándose al final, varios brindis. En los mismos carruajes de ida, regresaron los invitados a Barcelona a las tres. El precio total desde Barcelona a Horta será de 20 céntimos.

 

Com podem comprendre per la descripció que en fa el diari del trajecte, aquesta no era pas la Barcelona d'ara, la ciutat de Barcelona acabava de perdre les seves últimes muralles que havien tingut portes d'accès i de sortida, i desprès de tants anys de tancament tenia ganes d'obrir-se a tot el que l'envoltava. Una d'aquestes portes es trobava en l'actual Passeig de Sant Joan i justament allà començava el camí d'Horta.

Dibuix del camí d'Horta  en de la sortida de la ciutat de Barcelona  segle XVIII

Camí d'Horta des del Camp de l'Arpa (linia en verd) (mapa finals del XIX)

Horta és doncs, juntament amb el que començava a conèixer-se com Guinardó, un dels dos indrets que més es van beneficiar de l'arribada del Tramvia elèctric fins a la Plaça d'Eivissa.

Anem doncs a finals de 1800. per aquell temps existia una de les tantes masies que formaven la contrada que aleshores es coneixia com les afores d'Horta i que ara es coneix com “ELS QUINZE”, perquè era fins allà precisament on el bitllet del tramvia valia 15 cèntims i el motiu del nom prové del fet , segons explica el veïnat, que molts dels habitants del poble d'Horta a la fi d'estalviar-se un centimets, hi baixaven i anaven a peu fins el poble d'Horta.

El nom de la masia era Can Xiringall o Xiringoi, era petita i no disposava de massa terreny. En aquests terrenys es va construir la primera cotxera d'Horta – Durant molt de temps la cotxera va créixer al costat d'aquesta masia, fins que finalment es va enderrocar més o menys cap a la dècada dels 70.

Can Xiringoi a finals dels 70

Diu en Desideri Díez en el seu llibre "Les masies d'Horta" que:

" La ja desapareguda Can Xiringall, estava situada a l'extrem de la vall d'Horta, en l'actual av. De Borbó, a tocar del Passeig Maragall, on estan les actuals cotxeres d'autobusos “. La seva estructura corresponia al model de masia tradicional catalana, si bé no disposava de molt de terreny..”.

El llibre ja fa anys que es va editar i ara mateix les cotxeres tampoc existeixen  donat entre finals de 2008 i principis de 2009, que fa poc van ser traslladades al costat de la barriada de la Font del Gos a la Vall d'Hebron.

El servei relacionat amb el transport ferroviari fins a Horta va generar la construcció de les primeres instal.lacións, és a dir, un lloc on guardar els cotxes, on disposar d'unes oficines o fer-ne reparacions, aquest fet va obligar a la companyia a comprar els horts de Can Xiringall en els que es va construir la primera cotxera.

El mateix Desideri, en el seu llibre “Els transports a Horta”, ens parla de la manera següent:

"...la cotxera era un espai tancat per murs amb façana que donava a l'antic Camí de Sant Iscle i de la Riera d'Horta...on hi havia també una petita capella..”.

L'any 1901, arriba el Tramvia elèctric, amb el número de línia 46, que anava d'Horta a Barcelona sense necessitat de fer cap transbordament. El recorregut exacte: Plaça Urquinaona, Ausias March, Bruc i Cots Catalanes, Travessava el Passeig de Sant Joan, seguia pels carrers de la Diputació, Roger de Flor, València, Nàpols, Mallorca, Dos de Maig, Barriada del Camp de l'Arpa, per entrar tot seguit al Camí d'Horta, del qual se n'apartava en arribar davant la casa Vintró, al terme municipal de Sant Andreu, a fi de dirigir-se tot directe i seguint la nova carretera d'Horta, al costat dels rails caducats del tramvia de Vapor d'Horta a La Sagrera. Travessava la barriada de Sta. Eulàlia, i entrava a Horta pel pont de la Riera. Al llarg dels temps també van anar variant els itineraris i prolongacions de la línia 46.

Inauguració del tramvia elèctric a la Plaça d'Eivissa

De la inauguració del tramvia elèctric a Horta, també se'n feia ressò “La Veu de Catalunya”, una altre diari de l'època , concretament en la seva edició del divendres 21 de juny:

"Ayer por la mañana se inauguró oficialmente el nuevo tranvía eléctrico de la S.A. Barcelona-San Andrés y Extensiones, que hace el trayecto de Barcelona a San Juan de Horta.

Una estona abans de l'hora anunciada per a la sortida del primer tren inaugural, es presentà en la Plaça d'Urquinaona, punt de sortida del tramvia, una comissió d'autoritats i membres de la companyia promotora.

"...después los expedicionarios se trasladan a las dependencias de la compañía, verdaderamente dignas de visitarse. En primer lugar sobresale la cochera, espaciosa y bien condicionada; la sala de máquinas... las instalaciones de los acumuladores... El edificio se ha construido en nueve meses bajo la dirección del arquitecto Sr. Vila..."

Les cotxeres en diferents èpoques

La línia del tramvia fou projectada per Alexandre de Bacardí, Josep Comas Argemír, Francesc Mascaró i Gausan i Pere Fargas i Sagristà, grans terratinents de la zona que hi tenien molt d'interès que es fes, de cara a promocionar les urbanitzacions de les seves terres.

L'Arribada del tramvia elèctric converteix a la petita cotxera que es va bastir per encabir-ne el tramvia de vapor, en unes dependències modernes i bens instal·lades i a partir de llavor es va anar ampliant i modernitzant depenent de les necessitats del moment.

De tota manera hem d'indicar que aquest tramvia no funcionava mai bé i sovintejaven les protestes dels veïns, entitats i personalitats del barri, segons queda reflectit en la Revista “Horta” des de 1916 a 1917 i el “Diluvio” de 1918-1919.

Mentrestant  Horta  ja disposava de 4000 habitants, estem parlant de 1903. Fou aleshores que fou annexionat a Barcelona com un barri més.

Un altre moment culminant de a cotxera es va produir en 1914, quan la cotxera es va convertir en Subseu. El gran moviment de línies de transport i el creixement d'Horta com a barri va augmentar la necessitat d'energia i manteniment dels combois, moment que es va aprofitar per ampliar les instal·lacions existents.

En principi l'edifici s'havia bastit en un estil àrab i la cotxera era només per cotxes de via estreta, amb els anys va canvia i es va adaptar als gustos i necessitats de les diferents èpoques en les que va estar donant servei continuat, fins a finals de 2008. 

Aixi podem constatar que entre 1947-1951 es va enderrocar l'antiga cotxera i se'n va construir una de nova de via ampla. Entre 1952 i 1953, es van fer obres complementària per evitar que les inundacions produïdes per la llera de la Riera d'Horta li poguessin afectar.

 

Desprès de nombroses millores, la línia d'Horta va arribar a ser una de les més utilitzades, sobretot per les barriades d'Horta, Baix Carmel, Maragall, Guinardó, Camp de l'Arpa, fou finalment suprimida el 20 de desembre de 1965

També la línia 49, Drassanes – Horta, que es va posar en servei als voltants de 1925, va funcionar amb diferents itineraris. A partir de 1967 però, ja no el van variar més fins a la seva supressió el 19 de març de 1971.

Fotos de la desfilada del últim tramvies 49

El Tramvia elèctric d'Horta desprès de tants anys de servei continuat a la ciutat, a les 3 hores i vint minuts de la matinada del 19 de març de 1971, va entrar per última vegada el tramvia núm. 1653 a les cotxeres de Borbó, fou l'ultim en circular per Barcelona, el responsable de la seva desaparició fou l'inefable José Maria de Porcioles, aleshores Alcalde de Barcelona.

El nostre admirat amic i col·lega, Ricard Fernández i Valentí, de l'interessant bloc “EL TRANVIA 48”, narra de la següent manera l'ultim viatge dels tramvies per la ciutat de Barcelona:

“En la misma cochera de Borbón se encontraban concentrados varios aficionados a los transportes preparados con sus cámaras de fotos. Precisamente serían ellos quienes pidieron una especial protección de los vehículos históricos ante cualquier posible acto de vandalismo. Saliendo de la cochera, los vehículos recibieron aplausos por parte de la gente que había presente por la calle. Además de la jardinera, había un tranvía de la línea 51 conducido por el señor Brañas, un veterano conductor de la Compañía, dos tranvías de la serie 800, el tranvía 547, dos tranvías de la línea 49 y dos tranvías más modernos de las series 1200 y 1600. Cerraron el desfile varios autobuses. Los tranvías fueron conducidos por los empleados señores Membrado, Bonet, Gascuña, Bofarull, Lozano, Alguacil y Feijó, que iban acompañados de los cobradores señores Blanco, Landa, Ginés, Novo y Dorado. Mucha gente, desde el balcón de su casa, esperaba ver pasar el que sería el primer y último desfile tranviario. Varios coches y motos que seguían la fiesta callejera terminaron congestionando el tránsito de la ciudad. Cuando los vehículos ya llegaron al paseo de Colón, un grupo de vándalos los asaltaron, y ante la inoperancia de la policía, los aficionados a los transportes los tuvieron que defender. Al final del trayecto, después de cuatro horas de duración, llegados a la plaza de la Puerta de la Paz, todos los vehículos iban llenos de gente. Allí esperaba el director general de Coordinación de la Compañía, Miquel Cabré y Llistosella. Un montón de personas esperaban impacientes la llegada de la comitiva. Se podían leer algunas pancartas como “Se despide alegremente con nostalgia de la gente. No me marcho por mi gusto, me marcho por lo más justo”. Para el público se repartieron hasta 15.000 boletines especiales sobre los tranvías de Barcelona y se expidieron 80.000 billetes conmemorativos. “

Poc desprès els tramvies van abandonar la cotxera i va iniciar-se l'època dels autobusos i del metro, però aquesta és ja una altra història.

* Fonts documentals: Les Cotxeres de Borbó, sobre un treball de la UOC, Borbon Interactivo, . Desideri Díez  dels seus llibres "Transport a Horta"i  "Les Masies d'Horta", í sobre el treball de Ricard Fernández :  40 años de la despedida del tranvía en Barcelona (1971-2011), del seu Bloc El tranvia 48.