Abans d'endinsar-nos a considerar el camí antic que portava fins al poble d'Horta tot vorejant la Serra del Baró o Serrat de la Rovira com se'l anomena ara mateix, i que des de principis del segle XX es va convertir en el que ara coneixem con Passeig Maragall, ens hem de fer algunes preguntes: qui era el propietari dels camins i qui els va construir ? i per altra banda, i molt importamt per l'època donat la gran extensió de territoris escassament poblats, qui assegurava la pau del camí?.
Són preguntes que poca gent es fa i que són prou importants com per tenir-ne un mínim coneixement sobre el tema.
 |
| Can Girapells des de l'antic camí d'Horta, foto de finals del XIX quan encara no existeix el futur passeig Maragall |
El camí, en l'antiguitat romana, era una res pública * i en conseqüència el camí medieval continuava essent una regalia**. Regalia que fou exercida pel poder sobirà amb tota mena d'usurpacions o violacions fetes per la noblesa feudal, fos militar o senyorial. El “Príncep” donava permís per construir el camí, pont o hospital però no en finançava la construcció que per norma la feien els mateixos usuaris, els quals per diferents sistemes o mitjans, freqüentment peatges, aconseguien pagar-ne la construcció.
El poder sobirà a partir del segle XI, serà exercit pel comtes catalans i d'una manera hegemònica pels Comtes de Barcelona, per això la pau del camí fou garantida pels tractes de Pau i Treva. Els usuaris dels camins tenien assegurada la justícia del “Príncep” si eren atacats pels habitants del territori pels quals passava el camí, fossin els senyors del territori, o els fidels o camperols.
Aquí tenim la resposta a les tres preguntes que ens fèiem més amunt però, en el Pla de Barcelona, quan van néixer els camins que conduïen a la ciutat de Barcino o Barcelona?.
Durant dos mil·lenis, la geografia del Pla de Barcelona havia facilitat la formació d'una xarxa viària que va convertir-se poc a poc, en una xarxa tradicional de camins, l'origen dels quals ha estat pre-romà, amb les modificacions introduïdes per les característiques del poblament medieval, especialment per la creació de parròquies, embrió de futurs nuclis de poblament. En el segle la seva continuïtat ha estat una realitat fins al segle XIX, en que la construcció sobre el sobre el Pla dels carrers i edificis de l'Eixample va esborrar-ne els camins, amb tot, en algunes parts es van respectar les característiques anteriors, tot incorporant-les a la nova realitat urbana.
Un dels camins antics millor conservat en part fins els nostres dies, ha estat el que des del Portal Nou anava al Poble d'Horta, donat que el carrer Fresser i el Passeig de Maragall conserven en part el seu traçat.m( Text extret en part d'una conferència d'en Joan F. Cabestany i Fort).
Sobre el tema que ens ocupa, podeu accedir si voleu més informació, al post d'aquest mateix bloc denominat QUAN ANÀVEM A BARCELONA, cliqueu sobre el link de sota:
*Res publica és una expressió que en llatí significa literalment “cosa pública”. Etimològicament és l'origen de la paraula “república”.
**Regalia , és el que en anglès es coneix com “royalti” , que no és una altra cosa que la quantitat que s'ha de pagar per l'us d'una propietat registrada a nom d'una altra persona.
Mapa de la la zona Horta- Guinardó de 1900:
 |
| Plànol d'Horta-Guinardó-Sant Andreu de 1891 |
Dit lo dit, parlarem tot seguir i pròpiament de l'antic camí d'Horta, que posteriorment amb els canvis de traçat que comentarem seguidament, es va passar a anomenar Carretera Nova d'Horta, al menys la part que anava des del carrer Art fins el pont de la Riera d'Horta, quan es va posar en servei el tramvia de vapor de la Sagrera a Horta l'any 1883.
El traçat que no el nom del passeig, neix amb l'arribada del tramvia elèctric a Horta. Aquest tramvia entrava al que ara coneixem com Districte Horta-Guinardó per carrer Fresser i desprès s'endinsava pel carrer Garrotxa, part del qual seguia fins pràcticament arribar a la que desprès seria Plaça Maragall. Amb l'arribada de la dictadura d'en Primo de Rivera aquest tram va ser batejat amb el nom de passeig de General Martínez Anido. Com el carrer Garrotxa era molt estret el tramvia només discorria sobre una única via, fins arribar a la part de la Nova carretera d'Horta.
En arribar la República en 1931 el van canviar per Passeig de Maragall, aleshores ja van empalmar els dos trams i disposant ja de dues vies, va passar a denominar-se de principi al final Passeig de Maragall.
De manera resumida aquesta és la història del canvi de denominacions del nostre passeig per excel·lència.
El traçat que no el nom del passeig, neix amb l'arribada del tramvia elèctric a Horta. Aquest tramvia entrava al que ara coneixem com Districte Horta-Guinardó per carrer Fresser i desprès s'endinsava pel carrer Garrotxa, part del qual seguia fins pràcticament arribar a la que desprès seria Plaça Maragall. Amb l'arribada de la dictadura d'en Primo de Rivera aquest tram va ser batejat amb el nom de passeig de General Martínez Anido. Com el carrer Garrotxa era molt estret el tramvia només discorria sobre una única via, fins arribar a la part de la Nova carretera d'Horta.
En arribar la República en 1931 el van canviar per Passeig de Maragall, aleshores ja van empalmar els dos trams i disposant ja de dues vies, va passar a denominar-se de principi al final Passeig de Maragall.
De manera resumida aquesta és la història del canvi de denominacions del nostre passeig per excel·lència.
L'antic camí d'Horta començava al Portal Nou, en el baluart de la muralla que donava quasi al que ara està situat l'Arc de Triomf i d'allà anava pujant fins el Camp de l'Arpa Per que respecte als barris dels Guinardó i Horta, el carrer del que parlem començava al carrer Fresser antic carrer del Carme, enfilant cap l'oest fins on ara està la benzinera situada entre la Rambla Volart, antic carrer Coello (ara Sant Antoni Pare Claret) i Passeig de Maragall, allà creuava amb la Travessera de Gràcia o Camí del Mig (abans de ser construir l'Hospital de Sant Pau s'allargava fins creuar l'antic camí d'Horta), per continuar una mica més amunt del que ara és pròpiament el traçat del Passeig fins empalmar amb el l'actual carrer Garrotxa, seguint-lo en la totalitat de la seva longitud. Al final de l'indicat carrer (carrer Muntanya), creuava per aquell punt el que desprès va ser passeig Maragall per baixar per l'antic camí de Sant Iscle (ara av. dels 15) fins arribar a la riera d'Horta (ara Cartellà), tot vorejant la riera arribava a la plaça de la vila d'Horta (línia vermella del Mapa).
L'estat dels camins fins a cent anys en darrera era en general pèssim; el d'Horta més que detestable, pel fet de coincidir amb el llit de la riera d'Horta i altres torrents. En temps de pluges el seu pis esdevenia intransitable . El Barò de Maldà, que hem anomenat d'altres cops en aquest Bloc, tenia descripcions d'allò més pròpies de la contrada, diu en el seu diari del dia 4.10.1797 "no ens hem escapat d'alguns tostorrots. en un bassal d'aigua que a més lo cotxe se'ns va anar al canyet, a trabucar, mes no a vingut el cas (a Déu gràcies) tirant les quatre mules seguidet lo cotxe ab nosaltres dintre", 30-10-1797 "Carretera prou fangosa ab alguns bassals d'aigua i lliscosa en erts passos difícils per lo enderrocats ab fangueras i roderas en estos i en altras..". En fi que era prou deliciós viatjar fins al poble d'Horta o qualsevol dels que existien en la rodalia donat el mal estat dels camins.
Bastants anys més tard, a la fi de fer arribar el tramvia de vapor fins a Horta des de de la Sagrera, es va haver condicionar un nou carrer prou ample amb arbres a les dues bandes que arribava fins a l'antiga carretera de la Sagrera, avui dia Garcilaso, a prop de Els Quinze, bastant més amunt de l'antic camí que vorejava la Riera d'Horta. El Tramvia de vapor es inaugurar el 5.7.1883. (línia verda en el mapa)
 |
| Tramvia de Vapor pel Passeig Maragall |
Finalment el tramvia elèctric va arribar des del centre de Barcelona el 20 de juny de 1901, concretament era la línia 46. Entrava al Guinardó pels carrers Fresser i Garrotxa i en un principi arribava fins pràcticament el que seria en el futur la Plaça Maragall i disposava de tan sols una via donat que el carrer Garrotxa era no massa ample fins 1904. Finalment en 1907 es va fer més ample i amb aquest motiu va desaparèixer en gran part la masia històrica del segle XVII Can Ferrer. aquesta part va sobreviure fins entrats els anys setanta. Abans però, es va obrir l'altre tram del passeig, el que havia d'anar des de la plaça Maragall (ja dibuixada en la seva extensió), fins el carrer Garcilaso, El trams del carrer Garcilaso fins a Horta ja s'havia condicionat quan es van fer les vies pel tramvia de vapor
 |
| Can Bartra a l'esquerra del Passeig Maragall al tram dels Quinze. A la dreta es pot apreciar Torre Llobeta . AHHG |
ELS QUINZE
Aquest tram del Passeig Maragall popularment es va conèixer i es coneix actualment com Els Quinze, ja que els bitllet fins aquest punt valia 15 cèntims i moltes de les persones treballadores que vivien a Horta hi baixaven aquí i caminaven fins a Horta a la fi d'estalviar-se 5 cèntims dels 20 que era el preu fixat fins el final del trajecte.
 |
| Per darrera de la masia (Can Girapells) que es veu al fons a la dreta es veu clarament el camí que era l'antic camí d'Horta. |
L'antic camí d'Horta, tal com es pot observar en la foto de més amunt de més o menys 1928 , és aquell que es veu a dalt a la dreta, darrera la Masia de Can Girapells, i el Passeig de Maragall el que es veu en primer pla a mig urbanitzar.
El Passeig que es va obrir per donar via lliure al transit del tramvia elèctric fins al poble d'Horta, era molt més ample i pla que l'antic Camí d'Horta, que finalment el va suplir. El tram que quedava del carrer Garrotxa, es va convertir en un carrer més del Guinardó.
El passeig rebia diferents noms segons el tram com ja hem explicat més amunt i l'Ajuntament va batejar la via amb el seu nom definitiu de Passeig de Maragall durant la segona República en 1931, segons consta en el Nomènclator de carrers de l'Ajuntament. Fins no fa masses anys hi havia a la plaça Maragall un monòlit honorant a l'insigne poeta que va desaparèixer quan van iniciar les obres de la inacabada línia 9,
El passeig rebia diferents noms segons el tram com ja hem explicat més amunt i l'Ajuntament va batejar la via amb el seu nom definitiu de Passeig de Maragall durant la segona República en 1931, segons consta en el Nomènclator de carrers de l'Ajuntament. Fins no fa masses anys hi havia a la plaça Maragall un monòlit honorant a l'insigne poeta que va desaparèixer quan van iniciar les obres de la inacabada línia 9,
En arribar a Horta, el passeig acabava i acaba on estava la riera d'Horta (avui carrer Tajo), per facilitar que el tramvia arribés fins la plaça Eivissa, es va construir un pont (avui dia soterrat), i el tramvia recuperava de nou la via única en entrar a la plaça Eivissa .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada