divendres, 6 de març de 2020

HISTÒRIA DE L'INSTITUT RAVETLLAT-PLA i dels seus propagonistes.


TORRE FITONA – ELS SEMINARIS


Els Seminaris i els terrenys que ocupava a finals del segle XIX. Composició de diverses fotos d l
 l'Arxiu de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau


La finca que actualment conté els Jardins del Dr. Ramon Pla Armengol, era coneguda fa molts anys com torre Fitona i així apareix en documents notarials de l’època. Més tard en mapes del segle XIX i en el Padró Municipal de Sant Martí de Provençals, se la denominarà els Seminaris, la muntanya on es situaven era la muntanya Pelada que era el barri de muntanya de Sant Martí de Provençals.

El Concili de Trento de 1563 decreta la creació de Seminaris Conciliars com centres de formació espiritual i intel·lectual dels sacerdots. El Bisbe de Barcelona Guillem Caçador , que també fou President de la Generalitat, quan retornà del Concili va impulsar la creació dels Seminaris a Barcelona. És molt provable que Torre Fitona formés part de la propietat del Santuari de Nostra Senyora del Coll, malgrat que històricament no ho hem pogut constatar.

Tenim, això si, més informació a partir de la Desamortització de Mendizabal que afecta a la finca guinardorenca dels Seminaris decretada per la regenta Donya Maria Cristina de Borbó, que volia rebaixar el deute públic en base a deslliurar bens eclesiàstics i posar-los a subhasta pública per a ser venuts al major postor. Així doncs es taxen aquests bens i es posen a disposició de tot aquell que estigui en disposició de comprar-los.

No ens entretindrem en nomenar les diverses mans per les que van passar aquestes terres atès que no és important pel tema que ens ocupa, finalment però, sabem que el 1895 una gran part de la finca de la Fitona està en mans de Frederic Benessat qui en 1927, la ven al doctor Ramon Pla i Armengol.


RAMON PLA I ARMENGOL

Ramon Pla i Armengol va néixer al poble d’Alentorn de Lleida en 1880 i morí a Barcelona en 1958. Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona en 1901 i doctorat en 1904.

Va ser un metge molt catalanista i amb d’idees socialistes preocupat per les condicions de vida que patien els seus malalts entre els que la tuberculosi feia estralls, va decidir participar activament en la lluita científica i política contra la pesta blanca que és com es denominava la malaltia popularment. Des de la seva lluita va plantejar des del seu catalanisme polític la necessitat d’incloure la cultura catalana en el pensament científic i viceversa la qual cosa el va dur a escriure el primer llibre de medicina publicat en català. Compromès política i socialment no entenia el progrés sinó comportava una millor vida per les classes desfavorides.

Fotos del fons familiar del dr. Ramon Pla

Mentre prepara el doctorat va exercir de metge al poble d’Albesa a Lleida.

Fou un del fundadors del Patronat de Catalunya contra la Tuberculosi 1903 (el bacil de Koch va ser descobert i descrit en 1882, com el bacteri que provoca una malaltia mortal en l’època: la tuberculosi).

Quan en va doctorar en 1904, s’establí a Barcelona on es casà amb Assumpció Monseny i Roca amb qui va tenir una única filla Núria Pla i Monseny qui amb el anys seria una de les primeres metgesses del país.

Ramon Pla entra a treballar a l’Hospital de la Santa Creu i en el laboratori Municipal de Bactereologia, sota la direcció de Ramon Turró. Coneix les teories del veterinari Joaquim Ravetllat segons les quals el bacil de Koch era el que provocava la malaltia però aquesta es desenvolupava en tres estadis diferents sobre els que es podia actuar amb èxit, i es posen en contacte a la fi de col·laborar. En 1916 decideixen fer-se socis i treballar conjuntament.

En 1923 funda amb Joaquim Ravetllat i Estech (1871-1923) l’Institut Ravetllat-Pla


RAMON PLA I ARMENGOL POLÍTIC

Ramon Pla i Armengol a més d’un gran científic fou també un conegut polític socialista preocupat per la societat del moment.

S’inicia en política en la Unió Catalanista.

En 1917 ingressà en l’Agrupació Socialista de Barcelona. 1919 candidat en les eleccions de candidats provincial per Sant Feliu de Vilanova.

Delegat al Congrés de la CNT (Madrid 1919) pel Sindicat Únic.

1928- Durant la dictadura de Primo de Rivera participa en el Congrés del PSOE

1931-1932 presidí la Delegació Catalana del PSOE i impulsà la unió amb la USC (Unió Socialista de Catalunya) amb el PSOE. Quan el PSOE trenca l’acord, ell es manté en la USC

Al principi de la guerra diversos partits, com la Federació Catalana del PSOE o la USC a la que pertanyia Ramon Pla, van unir-se per fundar el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya)

Fou delegat del Front d’Esquerres per Barcelona en 1936 per la USC i assistí a l’ultima reunió de les Corts a Figueres en 1939 com delegat del PSUC.


RAMON PLA I ARMENGOL I JOAQUIM RAVETLLAT ESTECH

Joaquim Ravetllat i Estech (1871-1923) neix al poble de Salt i realitza estudis de veterinària a Madrid. Quan acabà els estudis col·laborà amb diversos especialistes entre ells el dr. Jaume Ferran i Clua, establert també al barri del Guinardó.
Joaquim Ravetllat i Estech

Ramon Pla coneix les teories del dr. Ravetllat, li interessen i es posa en contacte amb ell, comencen a treballar junts en 1918 al Sanatori Mental de Salt, un laboratori que experimentava amb la sang de cavalls.

En 1919 ambos metges presenten la seva teoria durant el tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana, el mateix any comencen a comercialitzar els seus productes. Per consolidar el treball i davant del vuit oficial crearen un institut privat de recerca. 15 de febrer de 1922 es sol·licita el registre de la marca Ravetllat-Pla que fou reconeguda oficialment el 29.8.1923.

Un fet inesperat però va canviar la situació, a finals d’octubre de 1923 moria prematurament Joaquim Ravetllat a l’edat de 52 anys, Ramon Pla un cop refet de la mort del seu amic i soci va decidir tirar endavant amb el projecte.

Pla esdevé l’únic propietari de la societat en comprar a la germana del dr. Ravetllat, la part del seu germà. En l’acord s’explicita que el nom de l’Institut continuaria essent el mateix.

Va portar el laboratori d’investigació de Salt a Barcelona, al passeig de Gràcia 62, mentre continuava a Salt el laboratori de producció.

A la fi de resoldre el problema de la doble seu, en 1924 l’Institut Ravetllat-Pla s’instal·la a la masia de ca l’Hortal al barri de la Salut, que s’inaugurà el 16 de maig de 1924 i que de seguida se’ls va quedar petit i van haver de buscar altres possibles seus amb unes determinades característiques que facilitessin el benestar dels animals amb els que treballava i amb espai suficient per a dur a terme les seves investigacions.



Masia de ca l'Hortal dia de la inauguració de l'Institut Ravetllat-Pla


INSTITUT RAVETLLAT-PLA AL GUINARDÓ.

Frederic Benessat ven a Ramon Pla i Armengol la finca coneguda com la Fitona en 1927. El conjunt format pel laboratori i la casa del Dr. Pla, ideat per l’arquitecte Adolf Florensa en estil noucentista, es construí entre 1930 i 1932.

Ja el mateix 1927 es presenta davant l’Ajuntament els plànols d’un edifici, signat per l’arquitecte Adolf Florensa que va ser aprovat pel Consistori; en gener de 1928 es demana l’ampliació per un ala lateral i un pis. El projecte s’inspirà en el més pur estil Noucentista i es combinava la influència italiana amb la tradició catalana.




«L’Edifici situat en una finca de quatre hectàrees, es va projectar com una vil·la pal·ladiana a la façana sud, amb una portalada al mig d’un mur de carreus bossellats a la base, un primer pis dotat de galeries amb arcs, un segons pis en forma de llotja amb columnes i una balustrada com acabament de l’immoble.

La façana nord de la que hi ha un primer dibuix de caràcter del tot rural, dona directament al segon pis de l’Institut i està tractada com si fos una masia catalana del segle XVIII. Ambdues façanes recullen l’estètica del classicisme mediterrani i la tradició de l’arquitectura rural catalana. De fet va ser declarada bé d’interès local». (Mercat de l’art, col·leccionisme i museus. Estudis sobre el patrimoni - Per Bonaventura Bassegoda, Ignasi Domènec)

Casa del dr. Ramon Pla i família


"L’interior de la casa del Dr. Pla, decorat per la seva muller Assumpció Montseny, que era una dona de gustos refinats i profundament religiosa, amb la formació d’una dona de la burgesia catalana de l’època, va ser decorat amb mobles d’estil clàssic espanyol i els combinà amb algun d’autèntic amb rèpliques més o menys afortunades. Aquests fet influenciaren decididament en la seva filla Núria Pla, qui a la mort de la mare es desempallegar de la majoria de mobles i els substituí per altres d’època del mateix estil, però autèntics" (*).

L’Institut es posà a treballar intensament, les seves instal·lacions van acollir més de 100 cavalls, els quals degudament immunitzats eren la base de dos productes antituberculosos l’hemoantitooxina (ingerible) i el serum Ravertllat-Pla (injectable).


Edifici de l'Institut Ravetllat-Pla

Fins el principi de la Guerra, l’Institut va desplegar una gran activitat productiva i un gran desenvolupament comercial, exportant productes a més de 27 països preferentment de Sud-Amèrica on Ramon Pla hi va viatjar donant conferències i assistint a congressos.

A principi de la Guerra les patrulles control anarquistes van originar mort i destrucció arreu de Barcelona, al Guinardó el lloc escollit pels afusellaments era darrera Sant Pau on hi havia una pedrera inhòspita i solitària a la banda est de la finca de l’Institut Ravetllat Pla. També es van utilitzar amb la mateixa finalitat altres pedreres que estaven situades a l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, ben a prop de la porta principal de la finca.

Des de casa del doctor Pla, sens dubte, es devien sentit amb gran claredat els trets dels fusells de les patrulles de control i més si tenim present que era un barri on durant la nit regnava el silenci més absolut. Entenem que per la seva coneguda ideologia socialista el doctor Pla no tenia perquè sentir-se en perill però, suposem que tant la dona que era profundament religiosa i com tal molt conservadora, com la filla del doctor Pla que aleshores tenia 19-20 anys, mortes de por, forcessin la sortida del país de la família i fugint cap a Bèlgica.

Desprès des de França, les dones entraren a territori nacional (desconeixem els mitjans que van ser utilitzats per viatjar i es van traslladaren fins a Burgos capital provisional dels sublevats). Finalment es van instal·lat amb el germà sacerdot del dr. Pla, Miquel Pla Armengol en un poble proper a Burgos.

A Burgos Núria Pla es feu de la Secció Femenina de la Falange i ajudà a les forces sublevades, mentrestant el seu pare va tornar a Barcelona a principis de 1938, on els antics companys de partit el van rebre molt malament i van castigar la fugida amb la seva expulsió del PSUC.

En 1937, la casa del doctor Pla va ser confiscada i la Generalitat va facilitar que s’hi establís el Govern Basc en l’exili, al capdavant del qual estava Manuel d’Irujo. El Doctor Pla en saber-ho es va quedar més tranquil sabent que d’aquesta manera es respectarien les seves pertinences. Durant la guerra el laboratori va continuar treballant i va servir els seus productes gratuïtament als soldats del front.

Ramon Pla retornà a Barcelona a principis de 1938 i es quedà fins dos dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Barcelona el 26 gener de 1939, tornà a creuar la frontera cap a França. Va passar un temps a Paris i fugint de la persecució nazi arribà a Montpeller on s’hi quedà fins 1942.

En quan va ser informat de l’abast de la condemna, on se’l castigava al a ser desterrat a perpetuïtat del país, embarcà cap a Mèxic on va desenvolupar una intensa activitat mèdica i política durant els anys que hi va viure. Allà va participar en les activitats de l’Orfeó Català en l’exili i fundà l’editorial Minerva amb d’altres dues persones.


ETAPA NÚRIA PLA I MONSENY

Acabat el conflicte bèl·lic, Núria Pla i la seva mare, junt amb la majordoma que les havia servit a Burgos van tornar a Barcelona i van reclamar la propietat de la finca i l’Institut, els quals els hi van ser retornats gràcies a l’adhesió de Núria Pla al nou règim, va tornar a la universitat i va acabar la carrera amb bones notes i va dirigir l’Institut fins que va tancar.
La doctora Núria Pla sobre els anys 50

Es va casar amb Alfonso Carro Crespo fiscal general de l’Estat per Girona, no sabem l’any, existeix escassa historiografia sobre la doctora Pla.

l’1 d’agost de 1939 el Tribunal de Responsabilitats Polítiques, inicià el procediment contra Ramon Pla. La sentència es va publicar el 26 de març de 1941 on se’l condemnava al desterrament perpetu i a una sanció econòmica de un milió de pessetes de l’època. L’Audiència Provincial de Barcelona podia fer una interpretació pròpia de la sentència i així ho va fer estimant que la multa no podia pas afectar a la dona i la filla del dr. Pla, notòriament addictes al règim. Per evitar qualsevol responsabilitat Núria Pla va demanar al seu pare de crear una societat anònima, d’aquesta manera es garantia el futur de la finca i de l’Institut al separar els drets de cadascú.

La ferocitat del règim es va mitigar en finalitzar la II Guerra Mundial amb el triomf del aliats. Ramon Pla torna a París en 1946 i finalment es va acollir a una de les mesures de gràcia del règim i torna a Barcelona en 1948 però ja no era el mateix, havia marxat un home lluitador i tornava un home vençut, ja no va aixecar cap mai més. A pocs mesos de tornar morí la seva dona Assumpció Monseny. Ell visqué fins 1958, va morir a la seva casa del Guinardó oblidat de tothom..

Durant els anys 40 els productes de l’Institut Ravetllat-Pla arribaven ja al mercat com simples tònics per millorar l’estat de salut de les persones, els antibiòtics ja es coneixien i van anar guanyant terreny en la lluita contra qualsevol infecció.

A finals dels anys 70 l’Institut va tancar, ja no els van renovar els permisos per comercialitzar els seus productes.

Nuría Pla que era una dona culta i una bona pianista, es va dedicar aleshores a donar sortida a les seves aficions personals, tocar aquest instrument, la compra i restauració de mobles antics i a la cria de gossos boxer que van ser molt apreciats i amb els que va guanyar algun que altre concurs.
La doctura Núria Pla amb alguns dels seus gossos boxer. Fotos del fons familiar.

Al Sr. Carro el van jubilar del càrrec de fiscal el 1979 i va morir el 9 de juliol de 1989.

Núria Pla, sempre va ser una persona molt reservada i poc donada al tracte amb els veïns i de gran com tota persona que no té família bastant desconfiada.  Quan va morir el seu secretari de confiança, ella mateixa feia els rebuts a màquina dels lloguers del pisos que tenia en propietat i que li anava a cobrar la portera d’un dels seus blocs de pisos, la filla de la qual li feia de xofer donada l’avançada edat de la senyora.

El mateix any la senyora Pla va signar un acord amb l’Ajuntament per qual el consistori li comprava 5700 metres quadrats per 97 milions de pessetes, destinats a l’obertura de la Ronda del Guinardó amb la condició que el resta de la finca de 36.000 metres 2, amb la casa i els jardins, lliure d’impostos, fossin cedits gratuïtament al municipi en quan la propietària hagués mort.

Poc abans de la seva mort, no se sap exactament quan, mitjançant testament signat en llit de mort la doctora Núria Pla demanà (?) crear una Fundació que dugués el nom del seu pare a la fi que administrés tots els seus bens, que lògicament donades les circumstàncies es constituiria «Post Mortem». És a dir, amb aquest darrer testament feia hereva universal a la Fundació en qüestió.
Núria Pla ja molt gran

Sabem per una cosina segona seva, que la doctora Núria Pla va morir el dissabte dia 5 de març de 2011. No es va publicar cap nota als diaris relacionada amb la seva mort ni tan se val una mínima esquela a «La Vanguárdia» (al menys que nosaltres haguem pogut trobar), malgrat s’havien publicat en el seu moment, la del pare i la del seu marit. Hores d’ara encara no consta el dia de la mort ni en la mateixa Fundació, sempre es parla de març de 2011, es molt possible a la vista de com va anar tot plegat, que a algú no li convingués que la notícia es fes pública ni tampoc el dia de la mort.

Pel que es veu la doctora Núria Pla era la madrina d’aquesta senyora a la que també li posà de nom Núria, que viu a Jerez de la Frontera on fa professora de piano i que per iniciativa seva es va posar en contacte amb nosaltres : «una colla de persones properes a la doctora Pla, es van aprofitar de la debilitat física i mental d'una dona de més de 90 anys per a beneficiar-se'n econòmicament.»

Aquesta senyora, assegura que la voluntat de la doctora Pla havia estat sempre la de donar tant la finca com els edificis que conté a l'Ajuntament de Barcelona .

Explicà que Núria Pla no va arribar a tenir mai fills, va patir algunes interrupcions espontànies d'embaràs i els metges li van assegurar que no podria tenir-ne mes.

Molt conscient que no tindria descendència, un cop mort el seu marit, va fer testament a la fi que tot quedés prou clar de cara al futur.

D'aquesta manera i després de moltes reunions amb els responsables de l'Ajuntament de Barcelona, va cedir-los la seva casa, propietat i mobles de la seva col·lecció particular, i va estar d'acord amb els plans que sobre la finca se li van exposar, això és: l'edifici l'Institut es destinaria a acollir la col·lecció de mobles antics que conté la casa (de cap manera va autoritzar la dispersió d'aquesta col·lecció, és més, en els últims anys de la seva vida ella mateixa ja va fer restaurar algunes de les habitacions del l'Institut, a les que va fer traslladar una part dels mobles), la seva casa personal com a fundació hauria de poder acollir a científics de pas en el país i l'altra part de la casa ser habilitada com hospital, tot plegat vinculat amb els serveis de l'Hospital de Sant Pau.






Així doncs , la doctora Núria Pla va morir el 5 de març de 2011, en dissabte, uns dies abans davant la imminència de la seva mort, de forma sorprenent, va redactar un nou testament en el que deixava totes les seves possessions a un misteriosa fundació que a la que haurien de posat el nom de Ramon Pla i Armengol, al cap d'un mes i mig la Fundació ja s'havia constituït Post Mortem i van inscriure la finca al seu nom el 27.5.2012 .

Aquestes persones properes de les que parlava el familiar del que abans hem parlat, teníem, no tenim pas cap dubte que tenien perfecte coneixement de l’acord al que havia arribat la finada amb l’Ajuntament en 1989 i tot i així varen tractar de fer-se'n amb la titularitat dels bens i terrenys de l’Institut Ravetllat-Pla, i per sort pels barcelonins no se'n van sortir del tot. Finalment com es comprovarà tot seguit,  els terrenys i els edificis van quedar oficialment en nom de l'Ajuntament i no així els mobles antics que queden en de la Fundació així com la resta de bens de la finada.

L’ajuntament per la seva part fa recórrer contra aquest acord, tot recordant el conveni que havia establer amb la senyora Pla en 1989. Desprès del procès judicial el Jutjat de Primera instància núm 12 de BCN va adjudicar la finca i la casa a l’Ajuntament de Barcelona el 17 de febrer de 2015. Sis mesos desprès es va inscriure al Registre de la Propietat a nom seu.

Finalment es va arribar a un acord amb la Fundació mitjançant el qual el Consistori, rehabilitaria tots els jardins i els obriria al públic, mentre la Fundació en comprometia a rehabilitar els edificis i a crear un museu on es mostrarien tots els mobles que eren propietat de la senyora Pla. La Fundació va inaugurar les dues primeres sales expositives el 22.10.2015, l’edifici encara està per rehabilitar.

Finalment el 15 de desembre de 2019, l’Ajuntament de Barcelona inaugurà els jardins del Doctor Ramon Pla i Armengol.



Fotos de Lourdes una veïna del Guinardó



VISIÓ DE LA FUNDACIÓ  RAMON PLA I ARMENGOL  (extreta del web a la pròpia Fundació).

La Fundació Ramon Pla Armengol va ser creada ‘post mortem’ per la senyora Nuria Pla Montseny mitjançant les normatives i disposicions contingudes al seu testament, on al mateix temps, la institució va ésser instituïda la seva única hereva. El mecanisme jurídic aplicat per arribar a aquest fi és de gran complexitat tècnica però la pròpia existència institucional actual de la Fundació acredita, sense cap mena de dubte, la viabilitat del projecte.
Les raons motivadores d’aquesta forma de procedir per part de la Fundació van ser, en primer lloc, degudes a circumstàncies personals: la senyora Núria Pla era filla única, el seu marit havia mort i no comptava amb descendència ni legitimaris així com també posseïa una certa massa patrimonial productiva; a aquestes circumstàncies personals cal afegir-hi les característiques del seu propi caràcter doncs era una persona d’extensa cultura i ambició filantròpica i posseïa una aguda intel·ligència natural i una intuïtiva capacitat empresarial per a la presa de decisions; efectivament, la concurrència de totes aquestes circumstàncies i la possibilitat tècnica de fer viable el seu desig , per altra banda molt humà, de perpetuar les seves inquietuds i iniciatives i amb això fer-les perdurar més enllà de la seva pròpia existència terrenal a través d’una Fundació hereva de duració indefinida, varen ser les bases de la creació de la Fundació Ramon Pla Armengol.



Fons informatives : 

Tesi de final de carrera de Sara Lugo (UAB), 
Web Col·legi Metges.
(*)Mercat de l'Art, colleccionisme i museus. Estudis sobre el patrimoni - per Bonaventura Bassegoda i Ignasi Domènec.
 i d'altres fons que s'anomenen en el text.