FAMÍLIA ESCARDÍVOL

Valentí Escardívol i Soler , va néixer a Barcelona i la seva muller Raimunda Porqueras i Zamora era filla de Poboleda (Tarragona), es van casar mol joves i van tenir quatre fills, en Ramon, en Valentí, en Joan i en Miquel, i una filla natural. Per raons de feina es van traslladar a viure a Sant Boi de Llobregat en la Colònia Güell, de fils i filats, on va entrar de jornaler i desprès d'encarregat de fàbrica.

Valentí Escardívol Soler en 1910

“La Colònia Güell començà a formar-se el 1890, per iniciativa de l’empresari Eusebi Güell a la seva finca Can Soler de la Torre, situada en el terme municipal de Santa Coloma de Cervelló. Allà traslladà la indústria tèxtil que tenia a Sants (ara municipi de Barcelona).

L’interès d’allunyar-se dels conflictes socials presents a la ciutat, féu que la nova indústria, -equipada amb la més moderna tecnologia de l’època- es plantegés en el marc d’una colònia industrial; amb les cases dels obrers al costat de la fàbrica, integrades en la mateixa propietat, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia i amb la seva vida social i econòmica tutelada per l’empresa.”

Com era una persona estalviadora, a principis del segle XX, ja disposava d'algunes rendes i va decidir invertir-les comprant diversos terrenys sobre els que hi feia construir casetes per a petits rendistes, entre els quals cal destacar, per interès nostre, els que va adquirir de l'heretat Torre dels Pardals en el que aleshores era la barriada de Sant Andreu del Palomar, i ara Guinardó, en els carrers: Varsòvia, Sales i Ferrer i Plaça Catalana i l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat,

Aleshores, les terres que hi havia passat el torrent de la Guineu fins a la carretera d'Horta, depenien administrativament del poble de Sant Andreu del Palomar i des de l'indicat torrent cap l'altra banda, de Sant Martí de Provençals.

En aquella època , l'activitat de compra de terrenys per construir-hi casetes, no era en gaire habitual entre petits menestrals com era en Valentí Escardívol Soler i per aquesta raó el veïnat no entenia massa aquesta dèria adquisitiva, que era considerada com una bogeria entre el veïnat dels voltants. Però ell no en feia pas cap cas, tenia la intuïció que en un país petit com el nostre posseir terres era o podia ser en el futur un negoci pròsper i segur.

A part de la peculiaritat indicada, el Sr. Escardívol era un senyor d'idees republicanes i progressistes per l'època. Creia en la instrucció com a base per a millorar en la vida, degut principalment al fet d'haver treballat durant molts anys en la Colònia Güell, on el propietari Sr. Güell, era una persona que es va preocupar per millorar les condicions de vida dels seus treballadors, essent la “Colònia Güell” a finals del segle XIX i principis dels XX, modèlica en molts aspectes.

Ell mateix, en 1918, quan ja gaudia d'un estatus social determinat, va donar unes de les terres de la seva propietat, per a construir-hi una escola a Sant Boi de Llobregat.

 Tal com ja hem comentat més amunt, Valentí Escardívol Soler va comprar en el Guinardó diversos terrenys, entre els quals cal destacar-ne el del C. Dosrius, cantonada amb La Havana (Av. Mare de Déu de Montserrat – Sales i Ferrer) on , posteriorment en data 4 de setembre de 1920, va edificar la casa en la que va viure el seu fill i família juntament amb el local on es va ubicar el Casal Federal, del que ja hem parlat en una altra entrada, Aquest terreny anteriorment havia estat del sr. Alejandro Condó Queldrà.

Valentí Escardívol Porqueres i la seva muller Lola Julià, al fons el Mas Guinardó

La façana de casa i el local donaven al carrer Dos Rius (ara Av. De la mare de Déu de Montserrat, per la part de darrera amb el carrer del Telèfon (ara Varsòvia) i per l'esquerra amb el carrer de La Havana (actualment Sales i Ferrer).

La casa dels Escardívol i l'entrada al Casal

Inauguració del Casal l'any 1923

En la foto de més amunt, la Sra. Lola Julià muller de Valentí Escardívol Porqueres i les seves filles Isabel i Maria, en la terrassa del Casal. A conseqüència de la gran onada de fred de l'hivern del 37, el darrer dia de desembre d'aquell any va caure una petita nevada sobre la ciutat de Barcelona, però només es van acumular 5 sentìmetres, per tant, al cap d'un dia ja no en quedava rastre. El 15 de febrer de 1938 la nevada ja va ser més forta, amb tempesta i amb una acumulació de 13 centímetres. Va continuar nevant durant quatre dies.

El fill del sr. Escardívol, Valentí Escardívol Porqueres, administrava els edificis del seu pare al Guinardó i a més regentava el bar ubicat en la part baixa que donava al carrer Dos Rius i que tenia sortida a la terrassa del Casal Federal.

Lola Julià i les seves filles dins el seu bar.

L'edifici del que desprès seria el Casal Federal, va ser llogat per l'entitat Casal Instructiu i Recreatiu del  Guinardó i com a tal es va inaugurar l'any 1923. A finals de 1930, s'hi instal·là d'Acció Catalana i a mitjans de 1931,  Acció Catalana s'integra Esquerra Republicana de Catalunya, que el dirigirà fins al final de la Guerra.

El local del Casal Federal estava situat a l'avinguda  Mare de Déu de Montserrat (aleshores Dos Rius), cantonada  amb Sales i Ferrer ( en l'època C. de l'Havana)  i  va restar dempeus fins 1974, que el van enderrocar per  construir-hi pisos on escara hi viuen els nets i besnéts dels Escardívol.

Desprès de la guerra ja res no va continuar igual, degut  a les activitats polítiques  d'esquerres que s'hi havien  dut a terme en l'edifici abans i durant el conflicte bèl·lic, el local va ser embargat pels vencedors i durant dos anys s'hi va instal·.lar  la Falange, que no va pagar cap lloguer mentre s'hi va estar. Finalment un dels fills Renom hi va instal·lar una fusteria.

Com ja s'ha indicat més amunt, en el mateix solar, del Casal, hi va haver un bar que regentava  la família Escardívol, amb el nom de DOS RIUS, Quan van tancar el bar, l'establiment va estar tancat fins que 20 anys més tard, el gendre del sr. Valentí Escardívol Porqueres, Josep Pui Mongay, hi va instal·lar una ferreteria.

La casa dels Escardívol cap els anys 70

Quan va acabar la guerra, el Sr. Valentí Escardívol Soler, no va poder assumir la derrota dels que considerava els seus, el seu fill en Joan s'havia exiliat a França mentre que en Valentí, l'havia denunciat injustament un veí i estava tancat a la presó del Poble Nou. Tot plegat, va pertorbar les seves facultats mentals i morí poc desprès, cap a 1941 a Sant Boi de Llobregat on està enterrat.

Durant l'etapa de la Guerra Civil i els primers anys de la postguerra, el Casal va servir de refugi a persones perseguides, tan per un bàndol com per l'altre. En acabar la guerra, el fet d'haver contribuït a salvar la vida de persones relacionades amb l'església, va ser utilitzat com un aval per salvar la vida de Valentí Escardívol. Porqueres, fill de l'anterior que, com ja hem indicat més amunt, un veí del barri i client del bar al no va voler servir-li més beguda,  perquè ja anava prou borratxo. Per animadversió, va sortir del bar proclamant  a qui el volia sentir, que tan ell com el sr. Escardívol eren uns matacapellans,  motiu pel qual els van empresonar a tots dos. 

Aquesta mala passada posa en evidència com, per motivacions diverses i principalment per d'enveja i diferències ideològiques, moltes persones van ser injustament denunciades per veïns o persones de la pròpia família.

Tornant al sr. Escardívol fill,  dèiem que el van tancar durant uns mesos a la presó del Poble Nou . Tanmateix però, la seva dona Lola va aconseguir avals del Mossèn de la parròquia del Guinardó i de les monges de Sant Francesc de Paula, d'alguns veïns i amics, que encara conserva la seva filla Isabel, en els quals es donava fe que gràcies al Sr. Escardívol Porqueres es van poder salvar diverses persones de l'església capellans i monges. L'afer va durar fins 1942.

Tarja dirigida a la presó on va estar Valentí Escardívol

Resulta curiós observar com entre els veïns que van avalar que el sr. Escardívol era una persona com cal, bona persona, que no havia fet mai mal a ningú,  no es trobaven pas alguns dels cognoms més rellevants del barri del Guinardó. L'esquerda que es va obrir entre guanyadors i perdedors, gent benestant i treballadora en l'època va ser prou important, no solament pel que fa al barri del Guinardó sinó en el conjunt de barris, ciutats i pobles de Catalunya on es van arribar a cometre tota mena d'arbitrarietats en contra dels vençuts..

Va morir a l'edat de 61 anys en la seva casa del Guinardó.

*Gràcies a la família Puy Escardívol per la informació històrica i les fotos que ens han facilitat.