"ELS OUS D'EN PORCIOLES" - Barri de la Font del Gos

Sobre finals 1966 ( no podem concretar la data perquè no hem pogut trobat la informació) i com aquell que diu "a la chita callando", l'Ajuntament del senyor Porcioles Alcalde de Barcelona, va donar permís a la companyia Catalana de Gas per construir uns dipòsits de gas en zona no apta per dur-ho a terme. Els diaris de l'època no en parlavem d'aquesta magna obra, no convenia estàvem en a finals de franquisme encara, perquè sabien que els veïns s'oposarien i així van començar les obres.

Construcció de les bombones de gas en 1967

Lògicament a partir d'aquell moment van començar a aparèixer queixes de ciutadans en diversos diaris del moment, hem trobat algunes cartes publicades en La Vanguardia, la primera de 13 de setembre 1967, on veïns de la zona es posaven les mans al cap argumentant que era un despropòsit que aquesta mena d'obres es duguessin en primer terme, en zones molt habitades i segon estimades zones de ciutat jardí semiextensiva.

La carta consta publicada és del 13 de setembre de 1967, poc desprès va obtenir una "digna" resposta de la companyia del gas amb data 21 de sembre de 1967, lògicament argumenta que el bé públic està per sobre de les ordenances de l'Ajuntament, que tenien de tots el permisos necessaris, les instal·lacions disposaven de totes les mesures de seguretat requerides i que, finalment, per posar la cirereta al pastís, s'enjardinarien els voltants de les bombones per «e,bellir l’espai.

El 28 de setembre del mateix any en el mateix diari es publicava un altre article on aquesta vegada l'Asociación de Amigos de la Ciudad, es declarava en contra d'aquesta construcció :

"Ahora es la Asociación de «Amigos de la Ciudad» la que interviene en el asunto para hacer pública «su total desaprobación y profundo disgusto». Barcelona es una de las grandes ciudades que tiene mayor densidad de población. Ese es dato fundamental y origen de muchos problemas. El término municipal está además agotado, de modo que las posibilidades urbanísticas no son grandes. Así las cosas, es de vital interés ciudadano mantener a todo trance y hasta el máximo posible los espacios verdes. Y con ese postulado estima la Asociación «Amigos de la ciudad» que entra «en colisión flagrante» la construcción por parte de una compañía de servicio público de esos dos grandes depósitos en forma sideral. Lo que la Asociación discute es la «conveniencia y oportunidad» de haber elegido para la instalación una zona que figura como «ciudad jardín semiintensiva». Añade la Asociación que se está ultimando, según le consta, un proyecto tendente a convertir el lugar en «ciudad-jardín y residencial », lo qué hubiera permitido conseguir un nuevo y bello paisaje urbanístico. «Se nos hace difícil comprender que por los organismos  oficiales competentes se haya llegado a la aprobación de una instalación én aquel lugar, de carácter totalmente opuesto a su destino, con grave, quebranto para los intereses del sector e imposibilitando cualquier proyecto urbanístico dentro de su radio.»

Be malgrat l'oposició de veïns i entitat cíviques , el projecte es va dur a terme i no és d'estranyar que finalment els ciutadans acabessin denominant l’obra amb el sobre nom de "El ous d'en Porcioles", donades les circumstàncies.

Treballaven fins i tot per la nit amb grans focus a la fi d'enllestir el més aviat possible l'obra faraònica digne del faraó de torn, el senyor Porcioles.

Segurament estareu interessats en saber qui va dur a terme els grafitis de les bombones en qüestió duant els anys 70, es tractava de l'artista Genís Cano, en un moment de la seva carrera es va interessar pels grafitis i va dur a terme algunes intervencions en parets del centre de Barcelona i en les bombones de gas d'Horta.

Els dipòsits de gas s cap els anys 80

Cap a 1989 el dipòsits de gas ja no donaven servei i la Mancomunitat Metropolitana de Barcelona volia donar una utilitat a la «gran obra» per no desmuntar-los, en la Vanguàrdia es publicava un petit article que en parlava:

"Barcelona. — La Mancomunidad Metropolitana ha convocado un concurso para la reutilización de los dos grandes depósitos de gas que están situados en el barrio de Horta, en una ladera de la sierra deCollserola. y que son visibles desde casi toda la ciudad. Ambos depósitos son conocidos, oficialmente, como los “esféricos” de Horta, aunque el saber popular les atribuye otra denominación, no demasiado grata, y que recuerda a José María de Porcioles, el ex alcalde de Barcelona bajo cuyo mandato se construyeron". Xavier Arjalaguer 

Entre les possibilitats de reutilització que es varen tractar estava la d'un museu de màgia d'en Joan Brossa i dues grans discoteques com així ho anunciava un altre article de La Vanguardia de 1989 amb aquest títol

Dos discotecas y un museo de la magiase disputan los “esféricos” de Horta"

"La decisión definitiva se adop tará antes de que termine este mes de junio y, al menos en teoría, no

se desear. La que el concurso pudiera acabar quedando desierto, El tribunal correspondiente está formado por altos cargos de la Mancomunidad, del Patronato de la Sierra de Collserola de la concejalía del distrito de Horta-Guinardó y de las áreas de Cultura y Urbanismo del Ayuntamiento de Barcelona," XAVIER ARJALAGUER

foto de Kim Manresa -
 Pub. La Vanguárdia 

El 13 de març de 1992, es publicava que finalment els projectes no havien prosperat i que en dos mesos els esfèrics s'haurien desmantellat.

"En 1989 la Mancomunidad de Municipios del Área Metropolitana planteó la posibilidad de reutilizar los depósitos y en concurso público se presentó una oferta para convertirlos en un moderno local nocturno. La idea no prosperó y la Mancomunidad aprobó hace unas semanas el desguace, adjudicado a la empresa Ferromolins. Cuando las dos estructuras estén demontadas, el terreno, ahora calificado como de uso industrial, se convertirá en forestal, como el resto de la sierra de Collserola.»

Anys desprès sobre el terreny en la que van estar edificats els dipòsits de gas es van construir unes cotxeres subterrànies per al autobusos del TMB i a sobre és va bastir un petit parc per als veïns de la Font del Gos.

 

                                         Foto de la Font del Gos de 1983- bombones a la dreta

El web de l'Associació de veïns de la Font del Gos ens fa aquest relat de la creació del seu barri:

“Per conèixer els orígens del nostre barri hem de remuntar-nos aproximadament a la fi dels anys 30, principi dels 40, data en què la família Vallhonesta decideix parcel.lar i vendre els terrenys de la seva propietat situats en el paratge de l'antic terme de Sant Joan d'Horta. En aquest moment és quan es presenta a l'Ajuntament un pla urbanístic que portaria el nom d'Urbanització Vallhonesta Can Papanaps,( ja que els habitatges es volien construir en terres d'aquestes dues masies).

Can Papanats en 1963, masia que
encara es conserva, envoltada d'altres construccions

Aquest pla urbanístic acompleix els requisits exigits per l'Ajuntament de Barcelona, per la qual cosa es comencen a vendre els terrenys i es concedeixen permisos d'obres per poder edificar, per aquell temps es van construir de 8 a 10 habitatges. Un temps després de la venda dels terrenys, l'Ajuntament de Barcelona reconsidera el projecte i diu que no compleix la normativa vigent, per la qual cosa els nous propietaris es troben amb que no poden construir les seves cases degut a que són retirats tots els permisos d'obres.”

Amb motiu d'això, van ser el propis veïns els que es van veure obligats a edificar-se les seves cases d'amagat, amb el perill que arribés al dia següent una quadrilla de l'Ajuntament i els derruís el que abacaven d'aixecar.

Desprès en la dècada dels 60 van venir més fluxos migratoris a tot el districte d'Horta i els barris es van expandir urbanísticament parlant, lògicament també el barri de la Font del gos que es va nodrir de nous habitants, en bona part per persones que treballaven a la companyia de gas que gestionava les bombones que allà s'hi van instal·lar. 

part del barri de la Font del Gos

Es va continuar auto-construint habitatges unifamiliars d’una forma incontrolada i sense cap condició d’habitabilitat.

“Des el 1970 hi ha telèfon i aigua a les cases. La Vall d’Hebron i Montbau (deformació de torre de Gombau, documentada a Horta en època medieval), creat el 1956 a conseqüència del projecte de construcció de 1.300 habitatges per a cobrir les necessitats d’habitatge de la ciutat. Cartell de l’entrada al barri de la Font del Gos, barri edificat a l’ombra dels “ous de Porcioles”

Tot el que el barri necessitava ho van aconseguir a base de lluita veïnal tanmateix l'escola unitària, o més ben dir, els barracons provisional habilitats com escola. Els veïns van preferir no protestar massa perquè tenien por que els traguessin el barracó i la possibilitat que els seus fills deixessin d'anar a escola. El habitants de la Font del Gos, també coneguda com Virgen del Camino, es va fer ella mateixa les seves cases, es va pagar l'arribada de l'aigua i de la llum. Ells tots sols van fer el seu barri..

Com ja hem dit més amunt, les bombones del gas es van construir l'any 1967, sota el mandat del desgraciadament conegut alcalde Porcioles. Sabem pels diaris de l'època que els veïns d'Horta van fer sentir la seva veu en contra d'aquesta instal·lació, bastida aprop de zones força habitades ja en els 60, de la ciutat de Barcelona.

les bombones de gas amunt a l'esquerra, darrera
de can Cortada (foto realitzada des de Ca la Sinia)

Les bombones foren part d'una xarxa de distribució de gas amb la missió de constituir una reserva en cas de necessitat. Eren dos dipòsit d'una capacitat de 100.000 m3. Cadascun. Els dipòsits eren d'una planxa d'acer de 36 mm. De gruix i les soldadures en varen comprovar radiogràficament.

El director general de la Catalana de Gas i Electricitat, sr. Arbís, va declarar a una representació de veïns d'Horta i de la Font del Gos, que la construcció era deguda a la necessitat de comptar amb grans dipòsits per servir la ciutat.

Els veïns varen continuar una lluita que no va servir de res dona que les bombones van continuar en el barri fins que vint anys més tard, van deixar de funcionar.

En efecte, l'any 1986 finalment van deixar i van passar a mans de l'Ajuntament de Barcelona que no va exigir a l'empresa que les havia explotat que les desmantellés, és més es van sentir veus de l'alcaldia que postulaven per cedir “els ous d'en Porcioles” a una empresa privada per tal de fer-hi una macrodiscoteca, un restaurant amb grans aparcaments, etc.

Així doncs en lloc de rectificar les errades del passat, el màxim responsable de la preservació del Parc de Collserola afirmà: «Las dos esferas son singulares para bien o para mal»; mentre que Jordi Borja, vicepresident de la Mancomunitat de Municipis,digué: «siempre que sea posible y no se produzca un grave perjuicio no es bueno derruir».

Això era vàlid per a uns esfèrics de 20 anys d’antiguitat, no ho era per a les nombroses masies centenàries, veritable patrimoni cultural, històric i arquitectònic que el mateix Ajuntament enderrocà a Horta, Can Besora, Can Gresa, Can Borni, Can Glòria, Can Notari, Can Sínia...

La pressió ecologista aconseguí que la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona rectifiqués a la vigília dels Jocs Olímpics i procedís al desmantellament definitiu dels «ous d’en Porcioles», instal·lant les cotxeres d’autobusos de l’ATM, mig soterrades.

L’operació de castració va costar 8,4 milions de pessetes de l'època i de les nostres butxaques, una negoci rodó per la Catalana de Gas.

* Fonts informativas: estudi “Collserola a Barcelona: història d'un desencontre”, dels Col·lectius Can Pascual, Can Masdeu i Col·lectiu Agudells, Revista Hosta – Guinardó suplement del districte de febrer de 2007, llibre de Desideri Díez “El que ha estat i és Horta”, Tots el Barris de Barcelona de J. Fabre i Josep Maria Huertas Claveria, Revista El Carrer de la FAVB de 1992, Bloc Tot Barcelona. mDiari la Vanguárdia