Família RENOM - BAGUÑÀ (Famílies antigues del Guinardó)

1908, any en que els meus avis van aterrar al Guinardo, els seus noms Pere Renom Garriga i Maria Baguñà Subirana, tenien quatre fills:  Pere, Narcís, Carme i Maria.

Pere Renom i Maria Baguñà el dia del seu casament

 

De fet vivien al carrer Més Baix de Sant Pere  al barri de la Ribera que, com tots els carrers de la ciutat vella  eren foscos i humits. L'avi era el propietari d'una petita fàbrica de màquines per fer pastes de sopa on també hi van treballar alguns dels seus fills i nets.

Van anar a viure al Guinardó per recomanació del metge de la família ja que el fill gran tenia el que en l'època s'anomenava mal de pott (tubercolosi de la columna vertebral).

Pere Renom fill es va passar gran part de la seva infantesa al llit

Un dinar als terrenys del costat de la casa familiar

En principi van bastir una casa per anar els caps de setmana i vacances a l'avinguda de la Font Castellana (ara Mare de Déu de Montserrat, cantonada amb C. del  Fonògraf, ara C. Gènova) . Els veïns cada cop que sortien per anar cap al Guinardó els acomiadaven amb els mocadors a la ma com si s'anessin a l'altre banda del món.

Maset Maria la casa primitiva dels Renom

Els nens jugant amb el cotxe de l'avi l'avi, any 1930

A l'any 1917, quan ja hi portaven  uns anys vivint al barri del Guinardó, van comprar el primer solar que estava al costat mateix de la torre primitiva situada  fent cantonada  carrer del Fonògraf (avui Gènova) amb l'avinguda de la Font Castellana (avui Mare de Déu de Montserrat). Cap a la dècada dels trenta la van ampliar i van construir en aquest solar la que seria casa del seu fill Narcís, que  aleshores vivia en l'eixample, fora de la influència de les bombes que van caure durant la Guerra Civil pels carrers de la Ciutat Comtal.

Maset Maria - detalls del jardí i alguns interiors

Cap la dècada dels 40, en van adquirir un altre terreny una casa més enllà (entre mig hi havia la casa Llovell) i van bastir una altra torreta per les filles Carme i Maria, que es van  casar respectivament amb en Lluís Sarries i l'Amadeu Capellades.

Casament de Carme Renom Baguñà amb en Lluís Sàrries el 27.4.29

Anys desprès, la filla de la meva tia Carme, quan es va casar, va anar fins a la parròquia  vestida de núvia tot caminant sobre una catifa que anava  des de casa seva (aleshores davant per davant de l'església)  fins a la pròpia porta de la parròquia, segons es pot observar en les fotos de més abaix. Una cosa així, hores d'ara, seria  impensable es tornés a repetir donat el volum de trànsit rodat de l'avinguda Mare de Déu de Montserrat.

Carme Sàrries Renom el dia del seu casament

La mare de la núvia Carme Renom - una de les minyones de la casa amb el davantal blanc mirant-se l'espectàcle

Al costat de mateix d'aquesta última casa, hi havia uns terreny on  s'hi va bastir una pista de tennis on el joves Renom, Caldentey, Sarries, Portela i d'altres, van començar a forjar la llavor del que desprès seria l'equip de basquet del Pem, tot jugant-hi en l'improvisat camp aquell nou esport que causava furor en el moment.

Els anys van passar  i la família Renom es va anar consolidant com una de les importants del barri. La construcció de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat ja estava molt avançada  i l'avia Maria que era una dona molt activa, va treballar abastament en tasques vinculades amb l'església, creant entre d'altres, el servei de Càritas.

1945 inauguració de la nau central

En la dècada dels 20, l'Associació Montserratina del Guinardó va oferir a la parròquia la campana "MARIA ANGELA", comprada amb el que es va obtenir d'una vetllada literaria-musical de l'esmentada associació. L'ofrena tingué lloc el 29 de juliol de 1923, els padrins van ser l'avia Maria i en Joan B. Coll i Batlle, tal com posa en evidència en la foto adjunta. 

En 1936 la Cripta de la nova església va ser cremada juntament amb totes les imatges que hi havia i l'arxiu parròquia i la campana de l'església va ser robada. 

L'any 1936, va néixer en Narcís un dels meus cosins grans, com estaven en plena Guerra Civil no el van poder batejar fins 1937, tot i així, a casa dels meus avis d'amagatotis.

En acabar la guerra  es van reparar els danys principals en la Cripta i es va celebrar una altre vetllada literària al Mas Guinardó per mirar d'aconseguir diners per comprar una nova campana  (la primera es va finançar de la mateixa manera 25 anys abans). Els meus avis, tan vinculats a la parròquia de sempre, van estar entre les persones que hi van contribuir amb generositat. A la nova campana li van posar el nou de "MARIA TERESA", va ser lliurada a la parròquia el 29.6.1941 i els padrins van ser Narcís Renom i Baguñà i Carme Renom de Sàrrias.

L'església es va obrir de nou al culte i l'abril de 1940. Com la imatge de la Moreneta havia estat destruïda en l'incendi de l´església  de 1936, els meus avis van fer ofrena d'una nova imatge de la Moreneta, que es la que actualment es conserva en el temple o al menys així ho explica Mossèn Florí en el llibret que va escriure sobre la història de la parròquia en 1945, a la fi de commemorar el 25è aniversari de la seva inauguració.

A la fi de traslladar la imatge fins el temple, es va celebrar una petita processó des de la torre dels avis on va ser beneïda fins al temple a la fi de retornar-la al seu lloc primigeni.

la Moreneta sortint de casa l'avi per anar fins a la parròquia

Totes les ciutats tenen les seves llegendes urbanes, les històries familiars també les tenen, a casa meva sempre havia sentit a dir i els meus oncles així ho corroboren, que quan els anarquistes van voler calar foc a l'església, un veí va avisar als meus avis del que pretenien fer.  La meva família i l'indicat veí  es van arribar fins al temple i els va donar temps d'endur-se la imatge de la Moreneta fins la bodega-ssoterrani de casa seva (davant per davant de la parròquia) i la van amagar dins el pou d'aigua que allà hi havia,  a la fi que no fos profanada . Fins i tot tinc entès que s'havien arribat a celebrar misses d'amagatotis en aquesta bodega durant la guerra. 

Jo no asseguro que aquesta història sigui ni verdadera ni falsa, només explico el que he sentit comentar a casa i en tot cas és un bonic misteri a desxifrar perquè si és certa, com penso,  perquè mossèn Florí va explicar en el seu llibre que els meus avis havien comprat una de nova?. Era, pot ser millor, que ningú sabés que havia estat amagada en una casa particular determinada?. És fantàstic mirar en darrera i tractar de desvetllar les històries amagades.

De tota manera és molt possible que la veritat sigui tan fàcil com pensar que tres anys dins un pou pot deteriorar qualsevol imatge i que tot veient com el temps i la humitat l'havien fet malbé , els avis van decidir comprar-ne una de nova i d'aquesta manera serien veritat totes dues versions.

En tot cas si algú de l'època en por aportar més informació serà ben rebuda.

A la finca Renom s'hi van celebrar les primeres festes majors, les primeres cantades de caramelles, ballades de sardanes i revetlles populars del barri del Guinardó, sobre tot la de Sant Pere que era el nom dels propietari de la casa.

Com el Guinardó ha estat sempre una barriada, primer la de muntanya de Sant Martí de Provençals i desprès amb l'annexió a Barcelona, una barriada de la ciutat, no ha disposat mai de municipi propi, la columna vertebral del barri va estar des dels anys 20 fins ben passats els 60, la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat i juntament amb ella els propietaris de les cases principals del Guinardó que hi col·laboraven estretament amb l'església.

Cases Renom - Llovell - Capellades anys 1962

Mossèn  Eugeni Florí va ser el rector de la parròquia durant molts anys. El recordo com una persona molt entranyable i acollidora i molt dedicada a les necessitats dels seus feligresos. Com era d'un poble molt a prop de Montserrat, n'era un gran devot de la Mare de Déu de Montserrat.

Amb seguretat va influir favorablement davant el Bisbe Dr. Reig, a la fi que el temple fos dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, ja que es donava la circumstància que a la ciutat de Barcelona no existia cap parròquia dedicada a la Moreneta, com també va ser ell qui sobre la dècada dels 30, va sol·licitar oficialment al conseller del districte que l'avinguda de la Font Castellana, que començava aleshores en els terrenys on es trobava la font que portava aquest nom, al cap del camí que duia fins a Can Baró, passés a denominar-se Av. De la Mare de Déu de Montserrat.

Entre els anys 40-60 els joves del barri estaven molt vinculats a totes les activitats de la parròquia , tant si aquestes eren religioses, lúdiques com culturals.

Teatre a la parròquia  -Narcís Remon sobre l'escenari

Ballets a la parròquia

Els avis tenien oberta la casa al barri per tot el que fos necessari. A casa seva es van arribar a celebrar concerts, on van actuar alguns dels artistes lírics més coneguts de l'època, tan importants com Emili Vendrell o Caietà Renom, que segons sembla era parent llunyà de la família.

El foment de la cultura catalana no va ser gaire ben vist durant anys per qui manava en el nostre petit país i la família Renom, d'acord amb les seves conviccions catalanistes de caire conservador, va contribuir dins el que va poder a mantenir-les, al menys en el Guinardó, durant els anys que van viure..

L'avia Maria va morir a casa del meus pares a l'avinguda el 7.3.73., l'avi va morir abans però no puc concreta-ne la data.

A l'esquerra els Renoms a la dreta els Capellades

Renoms ,  Capellades i Sarries

• Records de Assumpció Capellades Renom i cosins, transcrit per Carme Martín. Aquesta és una entrada que s'anirà enriquint amb noves noves aportacions de fotos i documents.

Nota de l'editora d'aquest bloc: Entre els anys 30-50 del segle XX, la gent jove del Guinardó, pràcticament no es movia del barri, les comunicacions amb la resta no eren pas fàcils, així que els seus llocs de trobada eren principalment les pistes d'esport, la parròquia, els balls del Mas Guinardó i para de comptar. Per aquest motiu va arribar un moment que moltes de les famílies que hi vivien estaven emparentades entre si en casar-se els seus fills, que en aquells temps acostumaven a ser entre 4 a 8 els que es tenien. Aquest és el cas de la família Renom, que va emparentar amb les famílies Capellades, Sàrries, Caldentey, Perelló, també del Guinardó. Totes aquestes famílies es troben entre les més antigues d'un barri que com a tal no arriba als 120 anys de vida.