Al llarg del segle XVI i primera meitat del XVII, es produeix una gran florida de noves cases pairals. En el procés influeix immigrants francesos que vingueren a Catalunya i es van instal·lar a pagès, van refer les masies abandonades per dèficit de població i van engrandir-les.
D'aquest segles són les masies de Can
Figuerola, Can Besora (de la que hem parlat en un altre entrada
d'aquest bloc) Can Sitjar, Can Travi, a més de la reforma de les
masies de Can Mariner , Can Fargas, Can Cortada i torre Llobeta ,
entre d'altres, de totes elles n'hem parlat ja també en altres
entrades d'aquest bloc.
Ens fixarem avui en Can Figuerola una masia del segle XV, situada a
Sant Genís dels Agudells, concretament al carrer del Sinaï, mostra viva del gòtic civil de la ciutat de Barcelona.
El nom el rep d'una família important
en la història d'Espanya del segle passat Laureà Figuerola, que va
ser ministre d'hisenda en el govern provisional d'Espanya en la revolució de 1868, la mateixa que va instaurar la pesseta com moneda nacional. Sota l'edifici encara es
conserven túnels i llargs passadissos subterranis que
facilitaven la fugida en un hipotètic cas d'asedi en temps de guerra o atacs dels bandolers que van actuar en la zona durant el segle XVII..
 |
| Can Figuerola en els anys 70 presentava un estat bastant degradat. |
La inmobiliaria “SADIS”
la va comprar pràcticament en ruïnes i en va urbanitzar la zona
amb vivendes que, com es pot apreciar en la foto d'abaix, es mengen tota la perspectiva de la masia , la constructora, va voler treure'n tot el suc de la superfície a urbanitzar, i no va tenir mirament ni respecte per l'edifici centenari i un dels blocs de pisos es va bastir a escassos metros de la masia, aquest blocs de pisos donen la sensació que la volen engolir sols per la gosadia de continuar existint.
Finalment el pintor Alfredo Palmero la va comprar
i rehabilitar. Va ser restaurada amb un total respecte, tant
a l'estructura externa com a la interior. La façana principal. de grans
dovelles, amb el vell escut de pedra i els finestrals gòtics, han
recuperat part de la seva anterior dignitat.
Les façanes laterals també han estat
rehabilitades, de manera que la masia presenti el caràcter i la
noblesa de la construcció primitiva.
Conten alguns veïns que aleshores encara eren nens que al mestre Palmero li agradava ensenyar-lis l'interior i a ells els feia la impressió que estaven en un castell medieval ple de princeses i cavallers amb armadura..
Conten alguns veïns que aleshores encara eren nens que al mestre Palmero li agradava ensenyar-lis l'interior i a ells els feia la impressió que estaven en un castell medieval ple de princeses i cavallers amb armadura..
Ara és la seu d'un institut d'art que
du el nom del mestre Palmero, i en el primer pis de la masia hi viu el net del pintor, que desprès del seu pare, representa la tercera generació de pintors en la família.
Aquí teniu un video on es pot admirar l'edific per dins i els quadres dels pintors.
* Documentació de la Web de la Història de Montbau, altres fonts d'internet . Fotos del primer vídeo de la Trup d'Història.
2 comentaris:
No trobo pas que estigui mal restaurada...però, que maca i melancòlica (jo)...tal com era abans de RESTAURAR....
si no l'haguessin reparat hores d'ara ja no existiria, i en aquest cas no ha passat com amb les masies de Can Mariner i del Mas Guinardó en les que l'actuació de l'administració les ha deixat mortes sense vida. Esperem que amb les de Can Fargas no passi el mateix.
Publica un comentari a l'entrada