CAN BRANSÍ

Can Bransí i els seus voltants a principis del segle XX

Can Bransi en primer terme, al fons la muntanya del Carmel i a la dreta l'observatori Fabra al Tibidabo

Can Bransi estava situada al costat de la Riera d'Horta, avui carrer del Tajo, concretament on avui es troba el Mercat d'Horta.

A l'esquerra  terrenys de Can Brasi on es va construir el Mercat d'Horta

Documentalment, existeix una llicència d'obres del 4 de maig de 1754, per remodelar la casa. Per aquell temps Can Bransí disposava de cavalleria, celler, cup, balcons i arbres fruiters.

Can Bransi  

Francesc Gomis va comprar la casa a un tal Jeroni Coromines i en 1754 fou heretada pel seu fill Ignasi Gomis, comerciant de teixit de Barcelona propietari d'una altra finca a Horta situada a prop de Sant Genís dels Agudells, anomenada Can Gomis.

Can Gomis 

Jardins de Can Gomis a Sant Genís dels Agudells

Dels Gomis passà als Bransí, desprès d'alguns plets.

Bernat Bransí era un home de reconegut prestigi per la qual cosa fou encarregat pel consistori de l'Ajuntament de Barcelona per a contestar al “Cuestionario” de Francisco Zamora de 1789, que tantes vegades es anomenat quan es tracta de descriure les cases i finques de la contrada d'aquell segle. El “Cuestionario” parlava de la situació de la Ciutat de Barcelona i de la vall d'Horta.

El pare de Bernat Bransí fou el noble Marià Bransí i Pérez, que rebé el títol de Felip V el 5.11.1743 i el rei Carles IV li atorga el càrrec de Regidor Supernumerari de l'Ajuntament de Barcelona. Vivien al carrer Sant Honorat, on ja hi vivia el seu avi Jeroni Bransí.

El 14 de juliol de 1770, Marià Bransí deixà les seves possessions a la seva dona Francesca, al seu germà Joan Bransí, a les seves germanes i als seus fills.

Entre aquestes possessions deixà “una casa i horta en el lloc i terme d'Horta, amb set quartes de terra de regadiu, plantades, arbres fruiters i cinc mujades de vinya”, a Bernat Bransí, que és qui ens interessa.

Home religiós, veient que se li morien els fills, va anar amb la seva muller a visitar al Papa demanant-li consell. El Papa després de fer-los les recomanacions que va creure oportunes???, recomenà que al nou fill que tinguessin li posessin el nom de Bonaventura.

Es així que els nasqué una filla que es va trobar batejada amb aquest “bonic nom”.  Ella serà qui rebi l'herència de la casa d'Horta. Bonaventura es va casar amb Manuel de Llauder i de Camins, militar i polític que en ordre als seus bons serveis va rebre el títol de marquès de la Vall de Ribes. Fou Capità General d'Aragó i de Navarra i també de Catalunya.

El tercer fill del matrimoni, molt vinculat a Horta, va ser qui va regalar al municipi, els terrenys de la carretera de Cerdanyola per a construir-hi el nou cementiri.

Entrada del cementiri d'Horta

No va tenir fills i el títol de marquès de Ribes va passar al seu germa petit, Josep Llauder i Bransí.

La casa residència dels Bransí a Horta havia estat un antic casalot, que els propietaris van convertir en casa d'estiueig el 3.6.1872.

Darrera de la casa hi havia el camí que conduïa a la Mare de Déu del Coll (actual c. Dante), rebia l'aigua de la Sínia mitjançant un solc i el va fer Jacint Tey, segons contracte que va fer Narcís Simó de Can Travi.

L'any 1912 la casa va ser venuda pels fills de Josep Llauder a Antoni Rosell i Malpica, segons escriptura del 28 de març de 1908, qui la va deixar en herència a la seva dona Natàlia Pascual i Ochoa.

Miquel Vila Boix comprà la finca i hi posà una vaqueria, la finca la va heretà el seu fill Ramon Vila i Furró.

La finca va començar a fraccionar-se per la venda en 1908. En una de les parcel·les venudes es va construir el Mercat d'Horta, inaugurat el 25 de gener de 1951.

Segons informa un llegidor, la casa i jardins situats en el Passatge Vila Rosell, Mestre de Santferm i Dante va  substituïts per blocs d'habitatges en els anys 60 i d'aquesta manera va desaparèixer qualsevol vestigi d'aquesta gran casa. 

Aprofito per reivindicar que el passatge Vila Rosell hauria de passar a dir-se Passatge Bransi, en record d'aquesta masia.

Mercat d'Horta en les antigues terres de Can Bransí

Un apunt interessant sobre la masia del net de l'ultima persona  que la va  habitar :

Ricard Penya-Roja Cases No tinc fotos fetes per casa nostra. Aquesta que poseu ja es de la finca en plena decadencia. No hi ha ni la porta de ferro que a dalt hi havia una campana que els nanos feiem sonar tot tirant-li una pedra. Tal com relata en el llibre en Mingo Borràs "Recull d'un temps d'Horta", el meu avi li deien En Pauet de Can Bransí i el seu pare, meu besavi Pau Casas Duran, que feia de masover a la finca, va morir dins la mateixa al donar "l,Alto" a un delinquent i quedar ferit de mort. Aixó era el 1881.



* Documentació històrica basada en el Llibre de Desideri Díez "LES MASIES D'HORTA", alguna de les fotos del fons del CEC sobre la Masia Catalana.