CA L'ANDALET / CAN GRASSES

La masia de Ca l'Andalet , rep aquest nom del masover Eudalt Bernet, conegut popularment com  “Andalet”, anteriorment però,  s'havia conegut sota els noms de Can Ventura, “Mariner del Coll” i Can Grasses .

Can Grasses a finals del segle XIX

Recorden  la història del mas, els topònims del carrer d'accés de l'entrada a la masia ( avui dia un espai públic que pertany a l'Ajuntament de Barcelona), du el nom del masover Eudalt Bernet, “Andalet” i per la part de d'alt existeix un carrer que porta el nom de qui fou senyor de la masia Josep Xinxó.

Ja se'n tenen notícies del mas en el segle XVII. Jeroni de Francolí, canonge de la Seu de Barcelona, actuant com marmessor, el 30.8.1675, ven a favor d'Hermenegild Grasses  una peça de terra annexa.

Hermenegild Grasses en fa donació al seu fill, Antoni Grasses i Deu i desprès de passar per varies generacions de la mateixa família, finalment el rep en testament el Dr. Joan Francesc Grasses el 7 de febrer de 1765. El Dr. Grasses fou un home que gaudia gran influència, tal com es pot comprovar pel conveni que es va signar el 4.11.de 1772, pel traçat de la Ctra. d'Horta a Ntra. Sra del Coll, on intervingué, segons consta en l'escriptura del notari Fèlix Campllonch.

Dos generacions més tard, Joaquim Grasses, que heretà la finca el 9.4.de 1827, la va vendré a Josep Xinxó, que provenia d'una família benestant de Barcelona. Xinxó era amant de la pintura, que conreava per afecció; bona mostra del seu amor que li processava foren els quadres relacionats amb la família i també amb la masia que estem comentant.

La família Xinxó va condicionar la masia i fer un seguit de modificacions. La planta baixa va ser destinada als masovers i eines de conreu. La segona era la planta noble i la tercera, les golfes. Comptava amb una mina d'aigua que provenia de Sant Genís del Agudells.

La finca la va heretar més tard el seu fill Francesc-Josep Xinxó que morí al 91 anys el 7.7.1923 i la seva segona esposa Pilar García, morí el 26.10.25. Com Pilar Garcia no tenia  fills ni família sobre els que testar, la va deixar en herència als fills dels masovers Pere Bernet i Seret, fill d'Eudald, i a la seva muller Teresa Vilaseca. on visqueren fins a finals dels anys seixanta

A la masia es conreava sobretot hortalisses i plantes de jardí que es venien en el mercat d'Horta fins els anys 50.

Josep Canet que hi va viure alguns  anys a la masia m'ha facilitat aquestes dades : 

"Viví desde que nací, 1953, hasta que, habiendo emigrado mi padre a Francia un año antes, en 1969 el resto de la familia fuimos a reunirnos con él. Te puedo asegurar que ya en 1953 els masovers no vivían en la masia en lo que llamáis planta baja pero no lo era: eran unos sótanos más parecidos a una cueva que a otra cosa en los que, precisamente, mi padre montó un taller. Fabricaba una especie de barriles de madera que las droguerías usaban para almacenar productos. Ya en aquellos años, y no en la década de los 60, la masia se había dividido en varios apartamentos. En uno de ellos vivíamos nosotros. A pesar de mi niñez, guardo algunos buenos recuerdos de aquel lugar. Alrededor todo era montaña y campos, la famosa higuera que aún sigue en pie, las arcadas de lo que en realidad era la primera planta, la entrada principal a la masia, con un pozo de agua a la izquierda, que era por el pasaje Xinxó, el huerto de abajo donde el taller.."

Finalment, la propietària i filla dels masovers, Teresa Bernet, la va recuperar i vendre a l'Ajuntament.

Avui allotja un centre de Barcelona Activa, que fou inaugurat l'1 de maig de 1994. 

Ca l'Andalet en l'actualitat

* Fotos del Centre Excursionista de Catalunya del seu estudi sobre les Masies Catalanes. Informació històrica basada en el contingut  del llibre  LES MASIES D'HORTA" de Desideri Díez i  d'altres fonts d'internet.