L’anomenada
oficialment carretera de Cornellà de Llobregat a Fogars de Tordera
era coneguda
entre els hortencs com la carretera d’Horta. Era una bonica
carretera que
corria entre camps i
vinyes i que disposava d’arbrat
a
ambdues bandes de
la pista i
que segons sembla es va inaugurar en 1881.
 |
| Mapa de l'època on es dibuixen les carreteres que accedien a Barcelona |
La
carretera en qüestió, començava
al centre de Cornellà, direcció Esplugues, Pg. Reina Elisenda, Pg.
de la Bonanova, Pg. de Sant Gervasi, Pg. del que seria més tard pg.
de la Vall d’Hebron i pg de Valldaura fins a Sant Andreu de
Palomar. Va ser a partir de la seva construcció la via natural per
accedir a Vallcarca
i a la Vila de Gràcia; també
la utilitzaven els hortencs, a partir dels anys cinquanta que va entrar en servei els autobusos de l'empresa Casas, per accedir
al
tramvia
que pujava
fins el cim
del Tibidabo.
La
construcció de la carretera va facilitar també als habitants del poble accedir amb més facilitat al cementiri nou que es
va edificar el 1867 en una finca Mariano de Oriola i de Cortada i
que quedava allunyat del centre del poble.
Actualment
de l’antiga carretera, només hi queda un tram petit que parteix
de la part alta del carrer Campoamor fins a la plaça de Karl Marx,
encara que el seu nom actual és avinguda de Valldaura.
 |
| Tram de l'antiga carretera que encara es conserva, foto dels anys 90. |
L’antiga
Carretera de Cornellà de Llobregat a Fogars de Tordera, era part de
les arteries provincials que en depenien de la Diputació de
Barcelona, totes elles carreteres de tercer ordre.
L'1
de gener de 1887 constituïen una xarxa de 323,232 quilòmetres de
servei. Cent anys després, la diputació té una xarxa de 2.012 km.
Dels
90,686 km projectats per a la carretera de Cornella de Llobregat a
Fogars de Tordera, en 1887 només se n’havia construït el tram,
d'uns 9 km, entre Sarrià i Sant Andreu de Palomar.
De
fet a questa
carretera, que va ser inaugurada, a trossos
l'any 1891 i
com ja hem apuntat , anava
de Cornellà
, per
la part alta de Barcelona i
circulant per Mataró i diversos pobles de l'interior del Maresme
fins,
en
teoria,
arribar
a Fogars, va
tardar anys en donar-se per acabada.
 |
| Primers autobusos a Gràcia per la carretera amb sortida al c. Chapí. |
En 1932 l'Ajuntament de Barcelona, va adjudicar de nou la línia a la societat Autobuses del Norte de Barcelona. Aquesta companyia a la fi d'aconseguir un millor rendiment del servei va idear un nou recorregut en forma de circumvalació: plaça Lesseps-Valle d'Hebron-Horta-Guinardó-Plaça Lesseps i viceversa.
Malgrat tot la línia tampoc va ser rendible i la companyia degut al dèficit econòmic que arrossegava va decidir renunciar al servei.
No
va ser fins desprès de la Guerra Civil, quan al voltant de la citada
carretera es van establir serveis que van justificar la implantació
d’un altre transport regular de viatgers. En l‘època funcionaven
l’orfenat Ribas, la fundació Albà per malalts incurables i ja
desprès de la guerra l’escola dels Salesians en 1940, afegint-se a mitjans
dels
cinquanta l’hospital
anomenat aleshores Hospital
Universitario Francisco Franco,
en
1955,
(actualment
Hospital
General de la
Vall d’Hebron) i
les Llars Mundet, en
1957.
També
hi havia finques importants
que
eren però, de particulars
com el Palau Desvalls
i el Laberint , Can Gallart
i el parc de les Heures, la finca de Martí Codolar, etc.
Principalment
la Fundació Albà va fer els impossibles per a aconseguir aquest
servei de transport, indispensable perquè els treballadors i familiars dels malalts assistits hi poguessin arribar amb una certa comoditat i també les reivindicacions d'altres serveis
assistencials que s’hi van establir a posteriori. Així mateix, hi va influir l’augment considerable de la població que
s’hi va establir al
llarg o
prop de
la carretera.
D’aquesta
manera el 10 de novembre de 1953 la Dirección General va atorgar la
concessió de
la llicència per establir una línia regular d’autobusos al
sr. Francesc Casas Estrada, qui va demanar diversos préstecs i
hipotecar el seu patrimoni familiar per posar en marxa l’empresa
Casas, comprar els autobusos i un garatge que es va establir al
carrer Salses.
Finalment
el 5 de desembre de 1953, a primera hora de la tarda es va inaugurar
oficialment el servei d’autobusos entre la plaça d’Eivissa i
l’avinguda del Tibidabo, que molts de nosaltres vam
arribar a conèixer
En
l’actualitat, ja no existeix ni la nostra estimada carretera
d’Horta com a tal, donat
que
ha
donat pas a la denominada Ronda de Dalt molt més ampla i inaccessible,
ni tampoc l’empresa Casas que
va deixar de donar servei l’
1 de Abril del 2001,
però ambdues han
quedat indelebles en
el record de molts hortencs .
Fonts
consultades :
- "Els transports a Horta" Desideri Díez.
- «El primer servicio de transporte de pasajeros entre Horta i Gràcia", del blog «Tranvia 48", de Ricard Fernández Valentí. Link d'accés al blog: El Tranvia 48
- Web Autobusos de Barcelona
2 comentaris:
Es diu fogars no folgars i la foto es dels anys 90.
gràcies per l'observació, no m'havia adonat.
Publica un comentari a l'entrada