L'Escola
del Bosc del Parc del Guinardó, va ser inaugurada el 5 de novembre
de 1923.
 |
| Fotos de la inauguració de l'escola. Dels fons fotogràfic de Cultura de la Generalitat |
El gran èxit assolit per
l'escola del Bosc de Montjuïc va estimular-ne la creació d'altres
escoles del mateix tipus per a nens i nenes de constitució feble
que, a judici de la Inspecció mèdica, necessitaven d'un règim de
vida a l'aire lliure per a constribuir al seu correcte
desenvolupament.
El Parc Municipal del
Guinardó era considerar un lloc prou adequat per establir-hi una
d'aquestes escoles. A una alçada de 200 metres sobre el nivell del
mar la seva orientació, la seva esponerosa vegetació, eren
considerats apropiats per a la fi que es perseguia. En l'any 1921,
fou acordada la seva construcció amb una cabuda de 140 alumnes i es va inaugurar el 5 de novembre de 1923, l'arquitecte que va dissenyar l'escola fou Adolf Florensa, arquitecte municipal aleshores.
 |
| Fotos del Web de la pròpia escola |
L'Escola comprèn tres
pavellons que, aprofitant la inclinació de la muntanya, consten de
dues plantes. Les dos inferiors contenien aleshores dues aules cada
un i els serveis sanitaris annexos; el pavelló superior es va
destinar a menjador i pel servei de cantina, cuina, despatx, sala de
música i departament de dutxes.
 | ||
| Classe de ballet (foto del web de la mateixa escola) |
 |
| Menjador de l'escola (foto de la web de l'escola) |
La construcció, de
sòlida arquitectura, fou intel·ligentment distribuïda respectant
els corpulents arbres que hi havia, el que va contribuir a augmentar
el caràcter propi de la muntanya. Un gran pati de joc i un mirador
sobre el mar i la costa i uns bell racons i placetes del Parc,
ofererien i ofereixen encara, espai a propòsit per a les classes a
l'aire lliure.
 |
| pati de l'escola (foto de la pròpia escola) |
Els mètodes de l'Escola
activa van ser aplicats intensament aprofitant les grans
possibilitats que el medi ambient els proporciona. Aquesta escola
quan es va crear, de tres seccions de nenes i una per a pàrvuls de
nens i nenes.
S'implantaren els
principis pedagògics del mètode Decroly, concedint una importància
extraordinària a les activitats d'observació a l'aire lliure. També
es donà molta importància a l'educació estètica, dibuix, música,
dansa i es posà en pràctica el mètode de gimnàstica rítmica de
Jacques Dalcroze."
Actualment
l'escola rep el nom de “Escola Parc del Guinardó”, el link
de la qual es el següent
La
meva estada a l'Escola del Bosc (Relat de Rosa Pié)
Escola
de Bosc, escola,
ja
tens un escolà més...
mon
recordi vola vola
i
volarà sempre més...
Aquest trocet de poema, el va escriure un capellà que va venir a l’escola de visita i sempre l’he recordat, jo tindria 10 anys.
Quan
va entrar a la classe va dir.- Quin
goig, quin jardí, flors a fora i flors a dins...han
passat mols anys i mai he oblidat aquests bocins de poema.
Recordo
el típic capellà amb sotana,(com anaven abans,) la directora la senyora Dolors Palau va explicar-nos que era poeta i seguidor de Mossèn
Cinto Verdaguer, estava desterrat al Montseny per ideal Catalanista.
Al
cap dels anys he pensat que podia ser Mossèn
Pere Ribot, el sacerdot poeta que hem
va casar.
 |
| Rosa Pié a l'Escola del Bosc |
La Escola de Bosc, estava dirigida per mestres de la República, seguia el sistema de Rosa Sensat i conservava l’esperit catalanista. Jo com la majoria de les nenes no sabíem rés del que passava a nivell polític, tampoc s’explicava i menys a les criatures.
En
l’època de postguerra, totes les escoles estaven obligades a fer
l’ensenyament en castellà, els llibres de text eren en castellà i
per imposició a les escoles només es parlava amb aquest idioma. La
diferencia de l’Escola de Bosc era notable, fora de las classes
obligatòries, la resta tot era en català, no solament això sinó
que ens feien referència de la Història de Catalunya i de la seva
geografia.
El
motiu perquè em van canviar d’escola, tampoc el sé, si era per el
sistema o senzillament perquè era mitja pensió i gratuït,
accedir-ne no era gens fàcil, per mediació de la la senyora Carme que treballava al que aleshores era la Diputació (ara de la Generalitat a la Plaça de Sant Jaume), va fer possible que jo hi anés.
El
primer dia de classe ningú va acompanyar-me i el pare en va dir.-
és a la muntanya de la Font
del Cuento, quan
siguis allí pregunta per l’escola de Bosc. (Las
coses importants de la meva vida, quasi sempre les he hagut que de
fer sola.).
El
camí era llarg però jo el recordava, alguna vegada amb la mare de
la Isabel hi anàvem a passar alguna tarda d’estiu en aquell Parc,
però aquell dia era diferent, no coneixia a ningú ni sabia quina
escola era, vaig haver de preguntar però no va ser difícil
trobar-la.
Las
experiències viscudes en primera persona, formen el caràcter i
aprens més de la vida sobretot a l’edat escolar, és la primera
lliçó que mai s’oblida.
Allà
vaig aprendre molt, sobretot l’amor la natura i valors humans.
 |
| Un dia de classe (foto del Web de l'escola) |
L’escola,
actualment encara existeix, hi és dintre del Parc del Guinardó, son
tres cases blanques, separades entre si i posades en forma de
triangle, el jardí, a diferents nivells per el terreny i rodejat
d’arbres majorment garrofers que és l’arbre autòcton de la
zona.
El
Parc estava molt ben conservat, i servia de passeig per molta gent,
pujant un petit turó és podia veure la Ciutat de Barcelona fins el
mar.
Havien
altres escoles aprop com eren l'Escola 26 de Gener i “L’Escola de
Mar.
Suposo
que cada una tenia el seu sistema educatiu, però “l'Escola de
Bosc” estava molt ben dirigida per seva directora Mª Dolors Palau
i les mestres, J.Català, Galceràn, Rovira, Carmen, i Montserrat
Mayé.
El
nostre uniforme era molt senzill però diferent als altres, una bata
de ratlles blaves i espardenyes blanques enllaçades amb betes,
teníem una especial obsessió per a que estiguessin ben blanques
pintades amb “blanc d’Espanya”.
El
“Parc Güell” una gran obra de Antoni Gaudí admirada i
valorada per tothom, de vegades hi anàvem caminant, era una petita
excursió que també servia per fer alguna classe de lectura i
comentar amb les mestres.
També
la Font d’en Fargues era un altre dels llocs d’esbarjo per fer
petites caminades.
Aquests
parcs i jardins, estan en el que es coneix com la Muntanya Pelada,
el Carmel i la serra de Collserola.
A
l’escola, apart de les classes obligatòries, cada dia teníem una
activitat diferent, gimnàstica dos dies a la setmana al matí, per
la tarda, combinàvem classe de dibuix, rítmica, música i algun
taller de teatre, lectura i redacció, una afició que jo
personalment he continuat tenint.
 |
| Classe de pintura (foto de la web de l'escola) |
De
las tres cases que formaven el triangle, la del mig la part de dalt
era el menjador, i la part de baix la sala de música, allí fèiem
rítmica, i apreníem les notes musicals, era molt elemental però
mínimament en teníem alguna noció i sensibilització en educació
musical, un altre de les aficions que he continuat practicant.
Recordo
el primer concert de la meva vida, la Coral San Jordi va oferir-nos a
la placeta (un espai en el jardí del
darrera de l’escola), tot formava part d'una educació lliure i
sòlida molt necessària en aquells moments.
Al
estiu per refrescar-nos, a la “caseta”
que estava a la part baixa del jardí hi havien dutxes, i també una
mànega que era el joc de l’estiu.
Allà mateix per grups teníem
un trocet de terra per a cultivar, apreníem a plantar, tenir-ne cura
i estimar les flors.
 |
| Dutxes de l'escola (foto de la pròpia web de l0escola) |
Els
arbres autòctons eren els garrofers, de la collita de les garrofes
al final de curs fèiem una excursió, la primera excursió va ser a
Santa Cristina (a la Costa Brava) i la última al Montseny, amb
tendes de campanya només una nit, aquesta excursió va ser per les
que ja no tornàvem al curs següent.
Els
tres cursos que vaig anar a l’Escola de Bosc, vaig ser molt feliç
i han estat a no dubtar els pilars més forts de la meva infantesa,
que m’han servit molt al curs de la vida, considero que es
important el nivell d’ estudis, però no tothom ha tingut la sort
de tenir una ensenyament tant didàctic com el que van donar les
mestres de la República en la Postguerra.
Les
mestres que de aquella època tan trista i complicada després de una
postguerra, és mereixen un record i homenatge per la seva feina ben
feta, amb pocs recursos només amb voluntat, integritat i dedicació
a l’ensenyament i formació educativa.
Al
llarg de la vida, passen tantes coses que tot s’acumula i es fa un
embolic, ara que intento posar ordre als meus records, vaig lligant
històries i fets que abans no els tenia en compte, com per exemple
el record de Mossèn Pere Ribot, que
junt amb el meu marit vàrem escollir per casar-nos, per ser una
persona emblemàtica per el seu catalanisme, per aquest motiu el van
destinar al Montseny, en aquella època
apartat del món.
Ens
va casar a l’Abadia de San Martí, a Riells, un lloc idíl·lic
sobretot en aquell temps, (ara està bastant canviat ) però mai vaig
pensar que podia ser aquell capellà
poeta que
un dia va venir a l’Escola de Bosc”.
Mossèn
Pere Ribot va morir a Girona, 24 de agost de 1997, a la Residencia de
Vista Alegre, molt aprop d'on visc ara i on participo en la Coral de
aquest mateix barri.
Pot
semblar una coincidència, però tot està programat només cal
trobar el fil conductor de la nostra vida.
 |
| L'Escola del Parc del Guinardó en l'actualitat |
Mª
Rosa Pié i Pont
Girona,
abril 2012
( Visc a Girona desde l’any 2002)
- Fonts d'informació: Publicació de l'Ajuntament de Barcelona (1949), "ESCUELAS AL AIRE LIBRE Y SERVICIOS ANEJOS). Fotos Web de l'escola. Fotos del Fons de Cultura de la Generalitat.
21 comentaris:
M'agradaría saber la opinió de alguna exalumna de la Escola de Bosc, estic quasi segura que compartiriam moltes de les coses que explico, son records molt agradables que transmeten felicitat...
Mª Rosa Pié
Som un grup d'estudiants de la Universitat de Vic i ens interessaria saber si podriem utilitzar les imatges penjades de l'Escola del bosc en aquest blog per realitzar un treball acadèmic.
Som un grup d'estudiants de la Universitat de Vic i ens interessaria saber si podriem utilitzar les imatge de l'Escola del bosc penjades en aquest blog per realitzar un treball acadèmic sobre el tema de la Rosa Sensat i l'Escola del bosc.
benvolguts amics, les imatges no són pas meves, la majoria són de l'escola però i de Memòria Digital de catalunya, suposo que si són peru un treball universitari, no tindre problemes per a,la seva utilització.
Hola, m'agrada saber que aquet escrit hagi provocat un interés per uns universitaris de Vic, si us serveix per els vostres estudis en sentiría molt feliç i m'agradaría m'ho fesiu saber.
Codialment, Mª Rosa Pié i Pont
Hola, bon dia!
Quina al·legria m´ha fet trobar l'Escola. M'ha costat una mica, però finalment. Encara que em sap greu no hi hagi fotografies de la meva època.
Jo, junt amb la meva germana vam fer la primària en aquesta escola. Als anys 60, (8 anys/cursos)
Quan nosaltres hi anàvem només era per nenes. Els meus germans, nois, van anar a l'Escola del Mar (gairebé al costat) al Guinardó també. Però la seva sí qu'era mixta, ¡no sé perquè els meus pares no ens varen posar amb ells doncs!? A saver!
Hi tinc tants de record d'aquesta escola, moltíssims. Com ja s'ha dit era una escola "avantguardista"... M'agradava molt la seva estètica, els arbres al pati, (a més les seves garrofes, molt bones); el estar al mig de tanta vegetació.
Les classes de música, teatre i pintura eren les que més m'agradaven, ah i també dibuix.
Una de les coses que també m'agradaven molt eren les nostres sortides, classes a l'aire lliure; bé a la ciutat, al camp (si era de ciències naturals) o al Palau de la música.
Anar al Palau de la Música era un plaer i privilegi. Tan fèiem les nostres representacions teatre final curs (per exempt), com representacions de ballet, o també anàvem a escoltar música clàssica (crec era els dimecres) i alguns cops també pel·lícules cine (a 4è o 5è, crec)
Era una passada!
Una cosa curiosa, per exemple, quan ens tocava passar llista per les classes, al final ens donaven una pastanaga, i ens la menjàvem amb molt de gust.
Podria explicar tantes coses, com el saló de teatre que teníem i allà fèiem les nostres representacions a Nadal o altres.
Les classes de gimnàstica... que m'agradaven molt també, i fins i tot em van escollir per anar a Montjuïc a fer les representacions gimnàstica i atletisme.
També tinc records menys bons, com per exemple l'hora del àpats (s'empra era l'ultima a sortir al pati. No m'agradava gens la llet ni la carn... i em vigilaven fins que no mho acabava tot, No em deixaven aixecar-me de la taula. Quin petir jaja
Bé, em sembla que m'he passat!
Moltes gràcies!
gràcies a tu Mar per explicar-nos els teus records.
Hola : Em dic Mª José Garrido. Vaig ser alumne del Parc del Guinardó desde pàrvuls fins 8è d'EGB vaig entrar l'any 74 i tinc uns records maravellosos. Recordo les classes de dibuix a l'aire lliure a la Placeta amb el Sr Gubianes. Recordo la coral amb la Srta Marina i les sortides que feiem per cantar amb d'altres corals. L'advent, l'anar a portar menjar als Camilos cada Nadal. La Srta Montserrat a pàrvuls , una dòna amb una edat ja que ens ensenyava el pa pe pi po pu i que tenia mitja part del seu cos paralitzat.
El menjador, que sempre ens queixavem però que ara se que vaig apendre a menjar de tot sense cap probleme, els berenars de pà amb xocolata o amb codony. Poder jugar al patí rodejada de garrofers, pins i abres .La font , la Placeta , el sorral tants i tants recons. La veritat és que em sento una privilegida per haver pogut estudiar a aquesta escola on l'art, la natura , i l'educació emocional eran la base de les matemàtiques , la ciència i la resta d'assignatures i on vaig fer del català, la meva llengua , doncs en aquells temps totes les assignatures excepte el Castellà, eren en català. Gràcies a totes les mestres com la Isabel, la Teresa, la Gloria, Àngels, Núria, Montserrat , Lolita, l'Anna , Sr Gubianes, la Cecilia, l'Ampar, la Marina i d'altres que segur em descuido . Tants i tants bons records .
Gràcies a tu Carme, per tot i per haver tingut l'amabilitat i paciència de llegir-me :)
Jo a tu, ho he fet amb moltíssim interès i satisfacció! M'ha encantat!
Hola,
Acabo de encontrar esta página web porque estaba con mi abuela y me contaba que ella ha ido a la escola del bosc del guinardó desde el 1928 hasta el 1932. Le ha hecho mucha ilusión ver estas fotos y leer sobre la historia de su primera escuela. Mi abuela se llama Aurora Roces Forn. Muchas gracias
Jo vaig anar a l'escola del bosc, que maca era la meva escola!!!!!! Recordo a la srta Montserrat, Carme, Rovira. Jo hi vaig anar des-de el 63 al 68,crec. Recordo els pessebres del sr Gubianes, les representacions de Sant Nicolau, la placeta. Tot, esticagraida d'haver pogut anar a aquesta escola
He trobat aquest blog referent a la meva estimada escola.Jo vaig ser alumna del 1959 al 68 ,coincideixo amb totes vosaltres uns grans records.
Carme Serra
Girona 2020
Hola, bon dia!
M'agradaria molt poder retrobar a alguna alumna de la meva època. Si no m'equivoco crec que vaig cursar, en aquesta escola, des l'any 1960 al 1968. (Que vaig sortir que tenia uns 11-12a per fer el batxiller a les monges). L'últim curs a l'Escola del Bosc el vaig fer amb la Srta. Galcerán. Era l'última classe. -Havien 4 casetes, la seva era l'última. I també record al professor de dibuix (l'únic profe masculí) però no recordo el seu nom-.
Em faria molta il·lusió poder contactar amb les meves companyes, de les meves classes, de col·legi i infància. Les nostres hores de pati, els nostres jocs favorits: saltar a la corda; joglar a les gomes o fer la vertical en la paret. Quins temps!
No recordo com em deien, si María Luisa, Garcia, Maisa?? O si m'havia canviat a un altra nom?
El meu nom complet és María Luisa Garcia Sáenz i la meva germana Berta Garcia.
Gràcies Carme.
Salutacions :)
M Lluisa per cronologia deviem coincidir a les mateixes classes, recordes srta Montserrat, la de parvuls.Jo ja no hi vaig anar perque al entrar a l’escola al 6 anys ja sabia llegir i vaig passar directament a la srta Rovira.Despres la srta Galceran ,seguia la srta Carme (que va morir l’epoca que anavem a l’escola) i despres la srta Català que es devia jubilar i la va substituir la srta Galceran que la varem tenir fins l’hora de deixar l’escola.Tu als 11 i jo als 14 ja que vaig fer el batxillerat lliure .
A tu no et recordo pero si recordo una Berta que debía ser un o dos anys mes petita que jo.
A l’escola jo era la Serra i sempre anavem juntes amb la Segarra
Jo visc a Girona .Deixo un correu per si voleu contactar
carme.serra.centelles@gmail.com
Salutacions
Carme
Hola Carme! Gràcies per respondre'm, m'ha fet ilusión, encara que em sap greu no recordar-te. Si dius que la Berta (de ser ella) era 2 anys més petita que tu, llavors jo en tenia 5 menos que tu (?). Recordo molt les classes de la Srta Rovira. Després la següent classe no recordo el nom de la Srta (??) Carme pot ser. La Galceran si. I la Dra.Srta Palau era? La memoria em falla, li preguntaré a la Berta i també si ella et recorda.
Gràcies per el teu correu
Salutacions Carme i fins un altre
Acabo de trobar aquesta pàgina i m'ha fet moltíssima il·lusió. Jo vaig ser alumna des del any 50 fins al 60. Tinc un gran record de la "meva escola"
Ara gràcies a la pandèmia, com visc s prop del parc del Guinardó, cada dia pujo i passo a veure l'escola.
El meu marit, els murs fills i els meus néts creuen que vaig ser una privilegiada
Maria-Mercè Calvo
Hola Mar m'agradaria posar-me en contacte amb vostè ja que som un grup d'estudiants que estem fent un treball sobre l'escola del bosc. Gràcies.
Hola Mº José Garrido, m'agradiaria posar-me en contacte amb vostè ja que estem fent un treball d'aquesta escola, gràcies.
Hola Carme, m'agradaria posar-me en contacte amb vostè ja que som unes alumnes que estem fent un treball sobre aquesta escola.
Hola Mercè! M'agradaria poder posar-me en contacte amb vostè ja que estem fent un treball sobre aquesta escola, gràcies.
Quina il.lusio q m' ha fet trobar aquestes pàgines i fotografies de la meva escola estimada, jo vaig anar- hi del 57 al 61-62, tinc molt bons records com totes vosaltres, les classes de dibuix amb el sr. Gubianes m' encantaven, ens posava música clàsica, recordo a l' Esther Pont a la Galindo, l' Asensio, m' agradaria molt poguer contactar amb elles.
Les mestres les heu anomenat la srta. Carme, la srta Galceran la srta Català i la sra. Palau.
Montserrat Jané Torres
Publica un comentari a l'entrada