dissabte, 31 de març del 2012

HISTÒRIA DE L'ANTIGA ESCOLA "26 DE GENER" avui "ARC IRIS"


L'edifici de l'escola Arc Iris abans havia estat una torre particular propietat del Sr. Víctor Valls, Interventor de la Corporació Municipal; tenia una superfície de 100.000 pams quadrats i està situada al C. Arc Iris, 70.


El propietari de la finca tenia una filla amb disminució i per aquest motiu havia fer construir la torre que, més tard va cedir a l'Ajuntament de Barcelona a canvi d'un vitalici per a la seva filla mentre visqués, això passava el 2 de desembre de 1940.
La història de l'edifici i posterior conversió en escola pública va anar més o menys d'aquesta manera, segons explica la filla d'una de les primeres mestres que van inaugurar  l'escola el curs 1942-1943, i oficialment el 16.11.1942, sota el significatiu nom de 26 de Gener, data de l'entrada de les tropes nacionals a Barcelona.

Segons informa la pròpi WEB de l'escola, l'Ajuntament la creà com escola sanatori per acollir els nens i nenes amb retards de desenvolupament físic, els quals eren motivats per les dures condicions de vida que patien: mala alimentació, etc, agreujades per la recent guerra. Els alumnes venien de diferents barris de la ciutat. Aquests alumnes, estaven necessitats d'unes atencions especials: aire lliure, sol, alimentació sana i control mèdic constant. Hi havia classes a l'aire lliure, tenien cura del jardí i de l'hort, i a més feien gimnàstica, música i plàstica Enric Gibert i Camins fou el primer director del centre, i aportà l'experiència pedagògica adquirida a les escoles i colònies escolars de l'Ajuntament de Barcelona durant el període republicà. La seva manera de fer va permetre que els nens i les nenes gaudissin d'una escola activa, oberta i lligada a l'entorn i al país, malgrat les duríssimes condicions polítiques de la dictadura franquista.





En 1949, l'Ajuntament de Barcelona publicà un llibret sota el suggeridor nom de “ESCUELAS AL AIRE LIBRE Y SERVICIOS ANEJOS”, on amb el paternalisme típic de l'època feia una encesa defensa del paper que l'Ajuntament de Barcelona havia realitzat des de ben antic (com si l'obra anterior a l'acabament de la guerra també fos mèrit particular dels vencedors), en pro del nens més pobres i desprotegits de la ciutat “ El Ayuntamiento viene preocupándose de antiguo de aquellos niños y niñas barceloneses que debido a la condición humilde de sus padres, a las circunstancias del ambiente en que desenvuelven su infancia i a otras causas diversas, presentan un índice de desarrollo deficiente que les sitúa en un plano de inferioridad constitucional respecto a los demás niños de su edad; niños retrasados fisicamente, propensos a ser víctimas de graves enfermedades, que puestos en condiciones favorables pueden compensar su falta de desarrollo y llegar a ser niños completamente normales. Sic. Com si la gana que assolava la població als anys 40, no fos pas responsabilitat d'ells.





En 1906 sota el regnat del rei Alfons XIII, l'Ajuntament ja havia creat les primeres colònies escolars que van gaudir de gran predicació entre la població treballadora, i en 1914 també va crear la primera Escola a l'aire lliure, que va rebre el nom d'Escola del Bosc, que estava situada a Montjuïc. En el llibre es parla d' aquestes escoles talment com si haguessin estat fruït de l'esforç del mateixos que creen l'escola "26 de Gener", quan és obvi que l'esperit i la ideologia de totes elles no tenen res en comú i que només les unia el fet que estaven situades fora del centre de la contaminada Barcelona.
Seguint amb el relat del llibre comentat, entre d'altres coses  també crida l'atenció l'explicació que es dona   sobre el motiu de la destrucció de l'Escola del Mar de la Barceloneta, en quan que diu textualment:  “La escuela del Mar funcionó en el edificio referido, hasta el mes de enero de 1938, que fué destruída por un accidente fortuito”.
Com podeu observar, els eufemismes sempre han funcionat quan el que es pretén és amagar algun fet o circumstància incòmode pel poder corresponent. Quan tothom sabia a Barcelona que l'escola del Mar havia estat bombardejada i destruïda per l'avió italiana durant la Guerra Civil, es parlava en el llibre de “accidente fortuito”. (sense comentaris).
Tornant a la finca Valls, un cop cedida a l'Ajuntament, el veí del costat va intuïr que amb el nou propietari  relacionat amb l'administració local, pot ser fins i tot podria fer-hi negoci, així que, els va oferir la possibilitat de comprar-li el terreny de la seva propietat.  El dia 19 de novembre de 1941, es va acordar l'adquisició. Eren 64.450 pams quadrats per a l'ampliació de l'edifici central, la continuació del pinar superior i la construcció d'altres dependències.
En relació a la situació ambiental de la finques descriu que l'escola 26 de Gener, té 70 metres quadrats de profunditat i façana a tres carrers: La situación és inmejorable, en la vertiente de la última estribación de la cadena interior de colinas paralela a la Sierra del Tibidabo, con exposición a Levante, vista hermosísima frente al mar y a las tierras del interior y de la marisma y aires secos y puros por la corriente del Montseny.
 

En la finca hay una casa torre, que consta de bajos y dos pisos, destinados a los servicios, la dirección, la sala de música, comedores, cocina y conserjeria.....
La faja de tierra paralela a la calle superior contiene "un bosquecillo de pinos i plantas aromàticas, lugar de esparcimiento i reposo de los alumnos. En la parte anterior hay unos jardines que completan el conjunto armònico de la finca. Repartidos en bancales existen numerosos árboles frutales escogidos. Y para el servicio de tan extenso terreno y de las necesidades de la institución, cuenta la finca con un abundante abasteciiento de aguas, procedentes de dos pozos propios y del servicio general de aguas de "Dos Rius".  Descripció que conté el llibre "Escuela "26 de Enero", publicat per la Delegación de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona. 1943.
En quan a les activitats pròpies de l'escola, resulta curiosa la descripció que es fa quan es mencionen les activitats que es duen a terme en el jardí i l'hort :  “Uno de los bancales se ha destinado a “pràcticas de jardineria para las niñas” y dos “prácticas de agricultura” para los niños” i les ja famoses clases “d'economia domèstica per a les nenes”. La diferenciació dels estudis en raó del sexe dels alumnes era molt marcada en els anys 40, com resulta evident.
Enric Gibert i Camins fou el primer director del centre, i pel que expliquen els responsables de la pròpia escola en el Web mencionat, sembla que aportà l'experiència pedagògica adquirida a les escoles i colònies escolars de l'Ajuntament de Barcelona durant el període republicà. Aquest punt resulta sumament curiós donat que a la majoria de mestres de la República van ser repudiats i separats dels seus càrrecs pel règim franquista. " La seva manera de fer va permetre que els nens i les nenes gaudissin d'una escola activa, oberta i lligada a l'entorn i al país, malgrat les duríssimes condicions polítiques de la dictadura franquista".

Aquesta és,  molt resumida, la història de l'edifici i dels inicis de l'escola "26 de Gener" del Guinardó, actualment "ARC IRIS", nom que va  substiuir a l'anterior quan va arribar la democràcia. 

 L'ESCOLA EN L'ACTUALITAT :

  (informació del Web de la pròpia escola):
 Els anys setanta
 És l'escola experimental del "Plan de educación". L'any 1979 s'inicia l'ensenyament en català i també es fa la proposta de canviar el nom de "26 de Enero" pel  d'escola "Arc Iris".
Els anys vuitanta
 
L'any 1982, té lloc la formació de l'APA. El 1986, es construeix l'edifici per a educació preescolar. S'inicia el parvulari a l'escola: P-4 i P-5. Es constitueix el consell escolar. Es fa el reglament de règim intern i s'inicia el projecte educatiu. I es crea la revista d'escola El Reglet.

Els anys noranta 
 
Es consolida el projecte d'escola de tots els anys passats, projecte educatiu, projecte lingüístic, i avancem en nous reptes cap al futur. El 1990, s'inaugura el gimnàs i celebrem les primers jornades esportives, tot i que en anys anteriors ja hi havia activitats esportives similars. S'inicien les primeres jornades de jardineria amb les famílies, tot i que cal dir que des d’els inicis de l'escola i llarg dels anys ja hi havia hagut activitats de jardineria. El 1992, celebrem el Cinquantenari de l'escola, amb actes múltiples. A partir d'aquest any s'inicien els tràmits per fundar l'Associació d'Exalumnes, i se signen els seus Estatuts el 1993. El 1997, amb motiu del 55è aniversari, els alumnes de l'escola construeixen el gegant Martí i a partir d'aquí es comença a preparar la formació de la colla gegantera, i se signen els seus Estatuts el 1994. 
A partir del 2000 fins ara
 
El 2000, iniciem la nostra trajectòria com a escola verda i participem en l'Agenda 21 Escolar, en la línia del que hem estat treballant tots aquests anys, a l'escola Arc Iris. I avancem amb les noves tecnologies, tant pel que fa a dotació, com a la preparació de mestres, per poder incidir directament en els alumnes

  •  Fonts d'informació: Web de l'escola; llibre "Escuelas al Aire libre i servicios anejos", publicat per L'Ajuntament de Barcelona l'any 1949. Fotos del propi llibre. llibre ESCUELA 26 DE ENERO", editat pel propi Ajuntament en 1943.

34 comentaris:

Anònim ha dit...

magnifique tasque com sempre Carme de veritat enhorabona, Joan Marc Perez de Tudela

Toni ha dit...

Com sempre: molt interessant. Gràcies Carme.

carme ha dit...

gràcies a vosaltres

Anònim ha dit...

Menudo colegio "26 de Enero".....
Pase 7 años de mi vida....recuerdo que nos hacian formar en filas ....nos pegaban si nos moviamos....hizabamos bandera española con el aguilucho cada día y como no!!! Rezar
Años 1970-78
Recuerdo un Director-GARCIA de León-
Llevaba el centro como un Campo de Concentracion
LAVERGNE. JJ

Jordi Carrió ha dit...

Jo hi vaig anar del Octubre del 1956 al Juny del 1960. El director es deia Rocamora, em sembla i la mestra de primer Luz. Hi havia quatre nivells per a nois i per a noies. Feien primaria i cultura general. Anavem amb espardenyes blanques i una bata de ratlles primes. Ens donaven dinar i berenar, l'esmorzar no ho recordo. Jo no recordo ni jardineria ni horticultura.
No va estar malament tot i que em varen castigar molt fora de classe, però no recordo que ningú em pegues mai. Hi havia un tramvia especial per portar els alumnes a l'escola des de la Plaça Universitat, que a la tarda els tornava. Si que feiem classes i activitats a l'aire lliure.

carme ha dit...

gràcies Jordi pel teu testimoni.

Anònim ha dit...

Jo hi vaig cursar tot la EGB, si no mal recordo del 71 al 78
Quan vaig entrar-hi la directora era la Sra Palmira (mare) anys més tard la seva filla va ser profesora
Després va ser el Sr Gràcia (alies Cannon) era de León i tenia la ma fluxa, deixava anar cada Ostia que deu nido.
Quant es va instaurar el Català, anys després ell i la seva Sra, la Srta Eulàlia, van marxar a León; avans de tindra que donar clases en Català. Certament el nostre ensenyament no va perdre res
Recordo que els primers anys ens va tocar formar i veura alçar la bandera amb la gallina
Els últims anys només formar
Recordo també oracions, però ja d'una pmanera més difosa
A mig matí ens donaven un tros de pa que variaba l'acompanyament, xocolata, o bé formatge o codonyat
Tenia un bosc i uns jardins que per mi en aquells temps eran inmesos
Vull destacar que també recordo una de les millors mestres que he tingut, la Srta Rosario. Gracies siguis on siguis
Malgrat algunes coses, tinc bonics records del 26 Enero
Un personatge públic actual va ser alumne del colegi (per respecte a l'intimitat, no dono el seu nom) i ja en aquell temps era conegut per tots la seva capacitat i dots
Uf podria allargar els records doncs en tinc molts
Records a tots els ex alumnas i alumnes

Josep Jalmar

Anònim ha dit...

Yo asistí desde el 70 al 74 , como directora la Señora Palmira
Jamás ningún profesor pego a nadie en mi presencia y se impartían clases en catalán sin ningún problema. No puedo decir nada malo del centro. Eso sí el tal Canon , era de cuidado.
A.Grau

Unknown ha dit...

Jo vaig fer tota la egb, del 66 al 74 crec. Recordo molt bé a la directora Sra. Palmira (em semblava molt severa) i la seva filla com professora.
De nom m'enrecordo de la srta. Rosario però no do els seves classe.
Tinc bons records (el troc de pa de l'esmorcar casi sempre amb el xocolate, els espais, les clases de dibuix de tant en tan al jardins, els tiles.
pero tambe algunes coses no tan bones que s'em varen quedar grabades. Com que al menjador no es podia parlar, que el cap de taula et podia fer posar de peu castigat, que no es podia deixar res al plat.
Tinc molt bon rècord de les senyores que servien el menjar, però trobo molt malament que a les noies ens fessin ajudar a recollir el menjador mentres els nois anaven al pati.
Recordo les clases de Hogar o algo aixi, on ens n a les noies a ser bones amas de casa, com netejar i algunes receptes de cui a. Ens varen donar una recepte de pastis de poma, que encara faig.
I que ens ensenyaven a cosir, fer punts de vainica i coses així.
També recordo que a vuitè la directora ens va més aviat suggerir d'anar a les noies a escoles professionals, crec que varen anar inclus a fer proves o una inscripció . jo mateixa vaig decidir d'anar al institut i em vaig inscriure pel meu compte.
Recordo també que formavem al pati i que a maig fèiem no segona pregària del mà de Maria. Que els primer anys aviem anat el dissabte a resar el rosari.
Que tenia terror a la professora de música, quan et cridava al seu costat per cantar les notes seguint el compas amb la ma. Terrible, perque jo no ho estudiava mai.
Però tot plegat a mi m'agradava anar a escola.
A la meva clase hi havia una noia que es deia Africa, una Yolanda Fontanillas, però no recordo més noms, potser un noi Andreu, dos germans (Ricard un...) amb un cognom català
Margarita López

jose luis caraballo ha dit...

Me llamo José Luis Caraballo, he leído algunos comentarios y me han recordado mi paso por allí, creo recordar que entré sobre el año 1957 y me fui sobre el 60, me acuerdo que al poco de entrar pusieron a la sr. Palmira de directora yo tenía en mis clases a las srtas. Luz y Rodríguez, fantásticas muy cariñosas, no recuerdo que pegaran a nadie, al profe de gimnasia creo recordar que se llamaba García muy duro y nos hacia cantar el caraelsol nada mas llegar al subir las banderas -tres- española falange y requeté, del pan con chocolate las espardeñas blancas, del tranvía RESERVADO que venia de la plaza Universidad, del mes de MARIA, me acuerdo de apellidos como los hermanos Verdura un chico muy gimnasta que se llama Comas de las chicas cuyos nombres eran Alicia y Parcerisa, porque subíamos en la misma parada de tranvía Dos de Mayo-Industria. Hace unos doce años pasé por el colegio, entre y nadie me dijo nada y llegue hasta las escalera que subían al bosquet, por cierto de pequeño me parecía inmenso y de mayor mucho mas pequeño igual que los bancales que hay subiendo las escaleras de entreda y nada más que he pasado un gran momento recordando esta etapa de mi vida y que tantos años hace ya. si lo leen un saludo muy fuerte a los mencionados. gracias

Darderet ha dit...

Bastant bona memòria noia. Jordi i Ricard Darder. Jo me'n recordo que vivies al carrer Vinyals i duies trenes negres molt potents. L'escola estava bé, però recordo haver patit. Càstigs físics i també el que ara es diu bulling. Una pena. Me n'alegro del teu comentari perquè m'havia arribat que t'havies mort. Salut i endavant!

Anònim ha dit...

Estuve tan solo 3 años en el colegio De 1972 a 1974. Recuerdo que se izaba la bandera, formar en el patio y las oraciones. La directora era la Sra Palmira ( madre) y su hija era profesora en la misma escuela. Recuerdo el patio con los naranjos, la zona de bosque en la parte de arriba y el comedor.Durante las comidas no se podía hablar y si lo hacías te llevaban hasta la mesa donde comía la directora. Durante la comida no se servia agua sino un vaso de leche . Eso hacia que al finalizar la comida y salir al patio la sensación de sed era en muchas ocasiones agobiante, Recuerdo estar en patio y acercarme a la ventana de la cocina pidiendo un vaso de aguar a las cocineras que ya estaban recogiendo y lavando
Pese a que solo estuve tres años, sigo recordando muchos nombres de alumnos de mi época que, no sé por qué motivo, me quedaron grabados: Ortega, Vasco ( recuerdo que era muy rubio) Manzanares ( creo que sus padres trabajaban en la misma escuela) Francisco Javier Salvador, Paquito, dos chicas gemelas ( Ana y Cristina si no recuerdo mal) de apellido Moragrera . El señor Garcia del que hablan algunos y que que al parecer luego fue director de la escuela, creo que estaba de profesor cuando yo asistía a la escuela, Si no estoy confundido su esposa también daba clase en la escuela y se llamaba Aurora. Creo que son el matrimonio que luego han comentado que marcharon a León de donde habían venido

Anònim ha dit...

El compañero de clase que se apellidaba Vasco y era rubio creo recordar que se llamaba Javier, En cuanto al alumno que se llamaba Paquito tenía una hermana en el colegio que si no recuerdo mal se llamaba Adela

Ferrán Beltrán ha dit...

Bons récords Josep una abraçada

rsa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carmen jurado ha dit...

En dic Carmen
Ya tambe vaig está en aquet curs recordó molt a l' África ,Roser Marta..
Per mi no va ser una Bona época pro ting molta recors

rsa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Pasé 3 años....luego nos envia r on a unas cuantas alumnas al parc del guinardo, entre ellas las hermanas Ventura, creo q eran familia de alguna profesora o...la Sra Palmira, también recuerdo haber ido aclase con Africa...son agradables recuerdos..me llamo Mª Luisa Pérez por si alguien hace memoria. Un abrazo.

Unknown ha dit...

Pasé 3 años....luego nos envia r on a unas cuantas alumnas al parc del guinardo, entre ellas las hermanas Ventura, creo q eran familia de alguna profesora o...la Sra Palmira, también recuerdo haber ido aclase con Africa...son agradables recuerdos..me llamo Mª Luisa Pérez por si alguien hace memoria. Un abrazo.

Raül ha dit...

Hola, quins records! Jo vaig viure l'època de la directora Palmira, molt severa, la seva filla que també feia classes era tot el contrari. Un dia em va tocar tornar al seu despatx la Verge que es feia servir a l'hora de resar a les nou amb la pujada de bandera, la duia agafada per el cap i fent-la anar amunt i avall... La Palmira em va veure i la bronca a ser descomunal. També hi duia el cabell una mica més llarg que la resta (res de l'altre món) i ella manenaçava amb càstig si no me'l tallava. Li vaig dir al meu pare que va anar a l'escola a parlar amb ella i mai més em va dir res, olé per el meu pare!! Grans records del bosc, dels jardins, dels patis tan grans. El menjar no estava malament. Les cuineres molt enrollades, la profe de música tenía una mala ostia..... El famós García àlies Cannon ere un fatxa de cuidado. A l'hora de gimnàstica ens feia cantar una cançó de Falange que es deia "Montañas Nevadas", et fotia unes osties de Collons. Un dia em va arribar a estirar tant de l'orella que em va sortir sang. Grans records dels companys i companyes: En Ricard Darder, la Meritxell Canals, la Paquita Burriel, la Dori Ruiz, els germans Terribas (la Mònica ara tant coneguda....) la Maria Rosa, la Eva, en Fernando Martínez i tants i tants que podria anomenar.... Si faig un balanç de la part bona i dolenta em quedo amb la bona. Una abraçada per a tots i totes els/les ex-alumnes. Raül Rodergas

Unknown ha dit...

Hola soy lluis Ferrer del curso 1943 al 1953.Siempre he recordado con cariño al primer director Eric Robert i camin
También al profesor y después diréctor Pedro casademont una gran persona Recuerdo a compañeros como espigol Martínez,Ramos.
En una inauguración de aulas una niña Carmen Corrons y yo,hablamos a las autoridades representando a alumnos. Guardo con orgullo un buen recuerdo de la escuela.De la música clásica en el bosque.De la comida y del tranvía reservado que nos llevaba a casa. Un saludo para mis ex compañeros

Unknown ha dit...

Probar

Unknown ha dit...

Hola

lluis ferrer ha dit...

hola soy Luis Ferrer,entre en la escuela en 1943 y sali en 1953.Siempre he recordado con cariño al director fundador Don Enrique Gibert Camins y que fuimos a sus exequias a la Rambla Catalunya.Tambien al profesor Pedro Casademont una gran persona que luego fue director.Recuerdo a compañeros de clase Espigol Martinez Ramos. En una inaugurizacion de aulas una niña Carmen Corrons i yo hablamos a las autoridades representando a los alumnos. Guardo con orgullo un buen recuerdo de la escuela.Cuando escuchabamos musica clasica en el bosquecillo,de la comida del personal de servicio y del tranvia Reservado que nos llevaba a casa.Saludos a mis ex compañeros.

Unknown ha dit...

És molt cert el que dius jo també hi Hera del 56 al 60 i no pegaven vaig ser molt feliç la meva mestra era Irene

Unknown ha dit...

Hola, em dic Carles Andrada i vaig estar, crec del 1959 al 1960, junt al amb meu germá Francisco. Recordo el tranvia que venia de la plaça Universitat, fins el carrer Amilcar amb Paseig de Margall. Em va txocar molt la pujada de las banderas i la baixada al finalitzar el dia. Nosaltres que veniam de una escola ( liceo Ave Maria), no teniam ni idea del simbolismo de las banderas. Per nosaltres varem ser uns anys molt diferents de lo que estaban acostumats, desde el dinar el berenar, el mes de Maria, etc. No recordo el nom del mestres, pero si que em sona el de la diectora Palmira.

Alumne ha dit...

Canon, lo puto facha con su R12 color malva. Y su mujer Aurora la burlona...y Javier el Vasco, Rosario, Rita...y la estirada de música...vaya figurin! Y Suñé, el de administración, que sustituía alguna baja de otros profes y sólo nos hacía dormir sobre el pupitre...no tenía calle ni nada el tipo...jajajaja

Unknown ha dit...

la senyora del Garcia és deia Aurora, no Eulàlia i deu n'hi do que cabrona.

Unknown ha dit...

dels nascuts als 66 (algun del 65): Javier Alcon, Natividad Allué, Marién Arana, Javier Basco, José M Bargalló, José Manuel Caro, Montserrat Carbó, Silvia Campmajor, Marta Castro, Eulalia Cots, Enrique Cassany, Lluís Freixa, Xavier Freixa, Paquito Fernandez, Glòria Iñiguez, Alex Hernandez, Rosó Herrera (una Servidora), Victòria Lobato, Ángel Manzanares, Xavier Presseguer, M Ángeles Pardos, Conchita Samper, Javier Salvador,Salvador Vens, Heriberto Sagrera, Ortega
De tots vosaltres, me'n recordo. i sé que hi havia més gent a classe, disculpeu.

Anònim ha dit...

Cuando yo entre estaba la Srta Palmira recuerdo al sr. Garcia que pegaba unas hostias que ue te giraba la cara, al sr. Suñe siempre detrás de una sra que se llamaba Montse profesora, un año se rapó el pelo y era el azmerreir del colegio, un dia se confundió de alumno y me pegó en la cara. Recuerdo algunos compañeros los hermanos Verdura, Rotllan, Milla, habia una chica que me gustaba que se llamaba Ribas. Soy Carlos Martinez Ubeda.

Anònim ha dit...

Profesor suñe pegaba con una regla,profesora aurora capones,
Profesora Rita una mala leche y el que fue director un tal León creo para cagarse los mejores Javier y rosario

Anònim ha dit...

Que razón tienes un tal suñe el peor

Agustin jurado ha dit...

Nacido 65 estuve en EGB. La profesora aurora nos daba capones y gritos. El que acabó siendo director de nombre León para cagarse, profesor suñe el peor
Rita tenía mucho genio. Los únicos decentes Javier y la de francés

Anònim ha dit...

Mis mejores años infantiles.Yo iba a la clase de la srta.Ines.Habia cuatro clase.Violetas, gardenias, rosas y orquídeas.Nunca vi pegar a ningún alumno.Lo recordaré toda mi vida con un gran cariño.En el año 1957 me internaron en un colegio y allí todo cambió.