Vista General de Can Planàs en 1900 |
Els Seminaris a l'esquerra, mas de Can Planàs i terres on s'ubica actualment l'Hospital de Sant Pau |
Can Planàs en la nevada de 1962 |
Can
Planàs és la finca on avui es troba el Centre Cívic del Guinardó,
situat entre l'Avda. Mare de Déu de Montserrat i la Ronda del Guinardó.
A
mitjans del segle XIX era coneguda com Can Mèlic i molt abans abans com a Can
Molins. De fet el nom de Mèlic el troben escrit de diverses maneres
(Mèlik, Mèlich i també Melis) i dona nom a dos accidents geogràfics: el
torrent de Mèlic o Meris i el turo de Mèlic, situat al final del carrer
Doctor Cadevall.
Claudi
Planàs i Armet, Director de la Companyia de Ferrocarril de Tarragona a
Barcelona i de França (TBF, era un home ric que va invertir part dels
seus guanys a comprar la finca Mèlic a la dècada de 1870. A principis
del segle XX la propietat tenia una extensió de quasi setanta mil metres
quadrats (l'actual centro cívic en fa poc més de vint-i-cinc mil) i al
registre de la Propietat la descriu com "una heredad situada en esta
ciudad, barriada de San Martín de Provensals, sobre el maso llamado
"Lligalbé" y "prop de lo *Colomar del Guinardó", hoy conocida por "Casa
Melich" que consta de una casa señalada de número 12, compuesta de
planta baja, primer piso i desvàn, con su bodega, oficinas y aguas,
cercada de paredes en su totalidad". La finca va passar de pares a fills i nets, que van ser els darrers propietaris.
Com
la masia estava en estat precari de conservació, Claudi Planàs va
decidir fer-se una torre més amunt rehabilitant la masia situada en
l'anomenat turo d'en Mèlic, prop de la masia de Can Sors, a un cota de
150 metres sobre el nivell del mar, al final del que ara és el C. Del
Dr. Cadevall i en 1910 s'hi va traslladar, el sr. Planàs però, hi
visqué poc temps, donat que va morir el dia 13 de setembre de 1914.
Aquesta
torre encara existeix avui dia i es coneix ( encara que no sabem de
cert la raó) amb el nom de CAN MASCARO. Sospitem que rep el nom o bé per l'arquitecte que la va convertir en torre modernista o bé relacionat amb l'antiga masia que hi havia en el mateix lloc, ara per ara s'hauria de nomenar com can Planàs nou.
Masia convertida per la família Planàs en la torre modernista coneguda com CAN MASCARÓ. |
Durant els anys vint el fill gran del sr Planàs, va arribar a un acord
amb el dr. Córdoba, mitjançant document privat, qui hi va instal·lar una escola d'educació especial
que encara continua en funcionament.
En
quan a la finca antiga, va passar per usos diferents, sense abandonar
la seva funció agrícola. Durant un temps va ser viver de Jardineria i
cap a 1930 la societat Parques i Canódromos la va llogar per
construir-hi un canòdrom - al seu temps eren molt populars i una piscina
situada a la part alta, tocant a l'avinguda Mare de Déu de Montserrat,
on antigament hi havia hagut una gran bassa rodona d'aigua. Durant la
Guerra va ser ocupada per Milicians de les patrulles de control i també
s'hi va ubicar un cos de bombers , més endavant s'utilitzà com escola al
curs 1937-1938 (durant els bombardejos els infants s'amagaven al celler
de la masia). En Acabar el conflicte bèl·lic, Can Mèlic o Can Planàs va
ser ocupada per la Falange i el 8 de febrer de 1943 es va firmar un
contracte d'arrendament amb la Delegación Nacional del Frente de
Juventudes.
El que quedava de l'entrada a la finca de Can Planàs els anys 70 |
Quan
en 1966 la propietat passà en mans dels germans Planàs Fernández el
primer que van fer és alliberar-se de les càrregues que suportava per
poder-ne fer us lliurement. En 1976 van recuperar la finca i en 1978 la
Comissió Executiva de l'Ajuntament va fiar el preu d'expropiació de Can
Planàs i desprès de diverses obres el 19 de juny de 1982 s'inaugura el
Centre Cívic del Guinardó, el primer que es va obrir a Barcelona.
Alguns apunts sobre la família Planàs:
Alguns apunts sobre la família Planàs:
*Efemèrides: El 20 de gener passat es va celebrar els 125 anys de la inauguració oficial de la linea fèrria fins a la frontera francesa i el seu enllaç amb Port Bou i Cerbère, que va propiciar la unió de les xarxes dels ferrocarrils del Mig dia Francès i de Tarragona a Barcelona. Tres dies desprès coincidint amb el casament d'Alfons XXII i Maria de les Mercedes d'Orleans, es va obrir al públic la línea inaugurada. En l'acte es va glosar la figura de Claudi Planàs Armet, del que hem parlat abastament en les paràgrafs anteriors, en els termes següents:.
Seguidamente, tuvo lugar la esperada intervención de D. Claudio Planás, descendiente directo, en 5ª generación, del autor del enlace internacional por Port Bou.
A través de sus palabras quiso expresar la importancia del rescate de la memoria histórica que estaba llevándose a cabo y el total y decidido apoyo del conjunto de la familia Planás a las celebraciones en marcha.
Señaló, también, el elevado grado de compromiso que comportaba ostentar el apellido Planás, lo cual obligaba a un permanente esfuerzo por intentar estar a la altura de sus insignes predecesores.
Com es pot comprovar Claudi Planàs Armet, que va viure durant bastants anys al Guinardó i la família del qual hi va continuar vivint fins la dècada dels 30 del segle XX, va ser una persona molt important i inflüent en la seva època.
Fonts informatives : Gran part de la informació de Can Planàs ha estat aconseguida en el
llibre editat per l'Ajuntament de Barcelona "MASIES DE BARCELONA". En
Joan Corbera, historiador del barri, va escriure la part que es refereix
a les masies del Guinardó, algunes de les fotos de l'arxiu històric de Sant Pau i d'altres de pròpies.
2 comentaris:
És sorprenents però tot concorda. La segona foto on es veu un edifici amb una torre com de guaita és Can Sors, segur, jo tinc els plànols on es pot veure aquesta torre, abans que la remodelessin i la fessin desaparéixer fent una teulada única. Vaig tenir el plaer de ser la primera persona que va consultar l' arxiu de l' arquitecte que la remodelà i construí com és ara.I aquest senyor també era poeta! És fantàstic! Moltes gràcies.
Isabel
Doncs m'alegra saber que hi havia una torre que ara no hi és perquè no sabia com situar l'edifici. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada