L'ORFENAT RIBAS.

* Cal indicar que aquest video no ha esta pas obra meva,  l'he trobat al YOUTUBE,  però he preferit que sigui aquest testimoni i no pas el meu, el que representi a tots aquells que van passar gran part de la seva vida en la  Institució Ribas,  donat que ha estat muntat per uns dels seus interns.

Vista aèria actual de l'Edifici del Patronat Ribas

 

El que seria l'orfenat Ribas, formava part de l'herència benèfica del Sr. Lluís Ribas i Regordosa, que morí 12.d'abril de 1911.

El que temps més tard arribaria a ser ministre d'Hisenda del primer Govern d'Azaña Sr. Jaume Carner, esdevindria el seu administrador. Es va construir en terrenys de la finca de Can Besora.

En efecte, la construcció de la Institució Ribas a la Vall d'Hebron, es va dur a terme en finca de Can Besora, en un terreny de 47.000 m2, delimitats pel Pg. de la Vall d'Hebron, l'antic camí de Sant Genís i el torrent de Collcerola. Es projectà un edifici de 9.000 m2 amb capacitat per 500 llits i 800 places escolars, tot i que el nombre d'interns no passaria mai de 200.

La masia de Can Besora  es trobava darrera del que seria l'orfenat, al carrer de Natzaret i va desaparèixer en reduir-se la finca a principis del segle XX.

Quedà com representativa del lloc de la finca, l'altra casa que existia al costat de la principal, més tard  coneguda també com Can Besora,  que disposà, en principi, d'una peça de terra de 9 mujades contigua a la masia i una altra de 6 mujades.

• Wikypedia – “La mujada era una una unitat de agrària d'area d'origen romà ("modiata" en llatí), equivalent a 100 per 100 peus romans, usada -especialment pels pagesos al Barcelonès, el Vallès el Maresme i el Baix Llobregatt. Es dividia en 2 quarteres o 4 quartans, o 16 mundiners, o 64 picotins.  El seu valor era de 25 per 25 destres quadrats, equivalentment 45 per 45 canes quadrades, és a dir, 4.896,5 m2. Per tant, la mujada equivalia a un quadrat de 90 passes de costat. Aquesta mesura reflecteix aproximadament la quantitat de terra que poden llaurar un parell de bous en un dia “.

Aquesta masia va estar molt segmentada per regeneracions. Tenia Cup i seller espaiosos on s'elaboraven els vins dels seus extensos vinyars. Era una masia de finestrals gòtics situada en un turonet que li donava un caràcter peculiar. Segons explica la persona que va realitzar el video, durant l'època  que va funcionar l'orfenat es feia servir de vivenda dels professors. Desconeixem l'any concret en que va desaparèixer també però, en principi, als anys 80 encara restava dempeus.

La masia i al fons les torres del Patronat Ribas

En quan a l'edifici de l'orfenat d'aspecte noucentista, va ser dissenyat i construït per l'insigne arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, autor de molts habitatges de l'Eixample de Barcelona i d'altres construccions singulars com ara el Casal de l'Estalvi, la Cripta del temple del Tibidabo o del Palau de Justícia.

També va ser l'autor del projecte de l'església de la Mare de Déu de Montserrat del Guinardó, i diem projecte, donat que per manca de diners, mai no va arribar a ser una realitat, havent-se convertit en l'estranya barreja difícilment classificable i estèticament lletja, que tos els veïns poden contemplar avui dia.

Per a la construcció de l'edifici del Patronat Ribas l'arquitecte es va basar en el mètode Montessori, un model força avançat i innovador per l'època. El centre disposava d'instal·lacions molt completes: vestíbuls per a visites, capella, sala d'actes, instal·lació de cinema sonor, aules i sales d'estudi, biblioteca, laboratoris, gabinet de física, clínica i infermeria, barberia, etc. A més d'un seguit d'aparells molt innovadors per a l'època com a un aparell de raigs X, rentadores, rentaplats.... i una torre de ventilació per d'un dipòsit d'aigua d'uns 7 m d'altura, feta amb pedra.

L'Orfenat Ribas en 1930

Torre de ventilació de les aigües

L'asil es va inaugurar el primer dia de maig de l930. La gestió anava a càrrec d'un Patronat format per cinc persones elegides pels Col·legis Professionals de la Ciutat.

El Pla Comarcal de 1953 considerava la zona, l'Asil i Can Figuerola, com zona sanitària. En 1960 però, un Pla Parcial converteix Can Figuerola en zona edificable i el 1968 s'aplicà una disposició semblant als terrenys del Patronat.

Va començar aleshores l'edificació de Can Figuerola amb blocs de vuit pisos, aprofitant l'avinentesa,  el Patronat va vendre, mil metres quadrats dels jardins de l'Asil a la mateixa immobiliària. Més tard, el mateix Patronat, treu a subhasta tot el solar per un preu mínim de 170 milions de pessetes.

Donada la situació, l'opinió pública i les associacions de veïns de la zona reaccionen i comença la lluita per salvar l'edifici i destinar-lo a zona d'equipaments.

• Nosaltres no entenem de lleis però, ens sembla inadmissible i ens agradaria saber, com resulta possible que una donació d'un particular a la ciutat, pot arribar a convertir-se en un negoci en benefici de a saber qui, anys més tard. Si en teoria els terrenys i l'edifici els gestionava un Patronat (no eren pas els propietaris, al nostre entendre), ¿disposa de poders aquest organisme per desfer-se'n en un moment donat de la donació per treure'n benefici econòmic? i, en tot cas, si és així, ¿qui en serà el beneficiari dels diners obtinguts amb la venda?.

A l'últim moment però,  l'edifici es va salvar, el Ple Municipal del dia 3 de desembre de 1972, votà favorablement la compra de l'Orfenat per convertir-lo en un centre d'ensenyança.

El curs 1972-1973 l'orfenat ja no va obrir les portes, els pocs nens que hi quedaven van ser traslladats a les Escoles Pies de Rubí.

L'Orfenat Ribas finalment es va convertir en dos instituts públic, l'IES Carles Riba i l'IES Patronat Ribas.

Segons informa Paqui Duran Sampedro, a qui agraïm la informació:

*Fonts d'informació: Bloc AAVV de Montbau, Web de l'Ajuntament, Wikypedia i els llibres EL QUE HA ESTAT I ÉS HORTA i LES MASIES D'HORTA de Desideri Díez.