El modernisme va ser un moviment cultural. El terme modernisme va aparèixer per primera vegada a la revista “Avenç” en 1884 i serà regularment emprat a partir de 1892. Cal entendre el modernisme com sinònim de progressisme i com una voluntat de regeneració.
Santiago Rusiñol acostumava a dir que ser modernista equivalia a voler “millorar el món”, en creure en un futur diferent, anar contra l'immovilisme de la societat espanyola i catalana de la Restauració.
L'època modernista és rica en inquietuds, en desitjos d'obertura i de profunda curiositat i Barcelona jugà un paper determinant en la seva expansió.
La música, la literatura i la pintura jugaran un paper de primer ordre en la vida cultura barcelonina. En aquell moment Els Quatre Gats era l'autèntica llar cultural on hom podia estar al corrent de totes les activitats artístiques internacionals i catalanes un lloc on hi anaven des dels anarquistes fins a membres de la Lliga.
 |
| Casa Martí, seu dels Quatre Gats. Foto del WEB del restaurant |
 |
| Interior dels Quatre Gats. Foto del WEB el restaurant. |
El Modernisme és l'art de la natura, tant vegetal com animal, del colors, les tonalitats de postal i de dinamisme de les formes on l'ornamentació anava sempre acompanyada d'un extens repertori simbòlic.
Barcelona va ser el bressol del modernisme a Catalunya, i a Barcelona s'hi aplegava un nucli industrial potent , el poder de la burgesia i l'espai suficient en l'Eixample per portar a terme totes les noves idees que bullien en el si la societat.
La possibilitat d'establir uns estudis de la carrera d'arquitectura a Barcelona, fou molt determinant en el naixement del modernisme a Catalunya.
Situant-nos ja en l'òrbita del barri d'Horta, hem d'apuntar que el aleshores poble d'Horta fou fins entrat el segle XIX una sèrie de masies disseminades per un espai geogràfic prou gran.
El nucli urbà es va començar a formar a partir del segle XVI a l'entorn de la Plaça Major (ara Santes Creus), fins i tot s'hi anava a missa a la capella de Can Gras a la mateixa plaça i no a l'església de Sant Joan que els quedava massa lluny.
 |
| Antic Ajuntament d'Horta. Autor desconegut |
L'expansió d'Horta comença a mitjans del segle XIX que aconsegueix la independència municipal. Aquesta expansió comença concretament amb l'arribada de les colònies d'estiueig a partir de 1861. La petita burgesia de Barcelona va bastir a Horta torres de diumenge amb jardins, un pati, flors.
Davant aquesta tendència, els principals propietaris de les grans masies d'Horta es venen les seves terres i el nous hi construeixen les seves cases.
En 1869 l'Ajuntament comprà dues plomes d'aigua als propietaris de la mina de Can Travi, amb les quals alimentà tres fonts una a la baixada de La Plana, l'altre al carrer Major i una última a la Plaça de Major (Santes Creus).
Al mateix temps procedeix a la numeració de les cases de la vila i a la construcció d'un nou cementiri en la pedrera de Can Baliarda, donat que el que hi havia al costat de l'església antiga estava en pèssimes condicions.
 |
| Porta principal del Cementiri d'Horta |
En 1865, comença la urbanització de les terres de Can Mariner, al voltant de la qual es basteixen tot un seguit de torres modernistes que enllaça amb la zona residencial de Les Estires, en procés de construcció.
 |
| Carrer del Vent, Torre Modernista que avui és una residència d'avis. Fons G. Mayol. |
 |
| C. Chapí cantonada c. del Vent , avui desapareguda. Autor desconegut |
 |
| C. Chapi cantonada C. Martí Alsina (en perill de desaparició) . Foto C. Martín |
En 1887 comença l'urbanització de les terres de Can Cortada que abraça la Rambla Cortada (Avui Campoamor) per iniciativa dels senyors de Cortada.
 |
| Torre modernista de la família Sans-Bernet (avui dia reconvertida en en residència de la gent gran) Fons F. Capdevila |
Un tercer nucli d'estiueig es forma cap a 1904 a les terres de Can Quintana, amb famílies provinents de la Barceloneta, carrer Ample i també del carrer de Regomir.
Cases modernistes de la Rambla Quintana, avui Feliu i Codina
 |
| Edifici modernista actualment bastant modificat. Foto Fons F. Capdevila |
 |
| Casa rehabilitada cantonada carrer Hedilla. Foto C. Martín |
 |
| Centre Cívic Mata i Ramis . Foto C. Martín |
 |
| Ca l'Oliveres edifici de 1905, abans de ser rehabilitada |
 |
| Edifici de ca l'Oliveres, recentment rehabilitat per l'Ajuntament per dedicar-lo a Centre Social. Foto C. Martín |
Per conèixer millor la història d'aquest peculiar edifici, cliqueu el link que segueix: ca l'Oliveres
De la parcel·lació del barri de Can Quintana sorgeixen carrers transversals: Rambla Quintana (avui Feliu i Codina), Dr. Letamendi i Porrera, amb els que es comunica amb la Colònia de les Estires. De nord a sud, començava a Letamendi – Londres (ara Hedilla, primera persona morta per aviació a Barcelona) - Congrés i Passeig Universal, que enllaçava amb la Carretera de San Andreu.
Casa modernista carrer Hedilla
 |
| Foto C. Martín |
 |
| Foto C. Martín |
Casa Modernista carrer Congrés
 |
| Foto. C. Martín. |
A partir d 1910 s'urbanitza el nucli de la Font d'en Fargues i es perd tot l'encant i el gust popular de les torres i les cases baixes que havien nascut al voltant de la parròquia de Sant Antoni de Padua.
Casa modernista Giol, al Passeig de Maragall, Cantonada Pg. de la Font d'en Fargues.
 |
| Casal de la Font d'en Fargues. Autor desconegut |
 |
| Col·lecció de fotos Brangulí de la dècada dels 20. |
Amb la urbanització de les terres de Can Carabassa, s'obre el carrer de la Font de la Mulassa que comunica al Carmel amb la línia dels tramvia.
Totes les cases modernistes que es van bastir en els barris que formaven les colònies d'estiueig es deuen, com hem pogut observar, a les persones de la ciutat de Barcelona que van escollir Horta com a lloc preferent per a passar les seves vacances d'estiu i que desprès, per motius diversos, van esdevenir els seus habitatges habituals.
*Fonts informatives : El Modernisme a Horta de Desideri Díez.
1 comentari:
Molt bona cronica, 5 estels*****
Publica un comentari a l'entrada