Petita història de la família CALDENTEY-SERRAT (Famílies antigues del barri)

Poble de Sa Vileta (Mallorca)

Miquel Caldentey Juneda va nèixer el 1872 a Sa Vileta (1), un poble a 14 km de Mallorca i era fill de família nombrosa, concretament el més petit de 16 germans i la seva mare ja tenia 51 quan el va tenir.

La família el va internar en un seminari als 8 anys, tot considerant que allà amb els frares no passaria pas gana i si va estar una colla d’anys però, en plena adolescència quan tenia només 16 o 17 anys, li va confessar al seu preceptor que li agradaven molt les dones, el bon home esverat li aconsellà que deixés això de fer-se capellà i va tornar a la casa paterna.

Els pares el van empentar a fer fortuna fora de Mallorca i d'aquesta manera va arribar a Barcelona el 1892 en un vaixell fent de grumet amb una pesseta a la butxaca que li va donar son pare, tenia 18 anys i al poble hi va deixar una promesa per si de cas tornava. Evidentment no hi va tornar mai més.

Es va posar a treballar en una fàbrica relacionada amb la fabricació de calçat que es deia “La Palmera” fent d’aprenent  i ben aviat com era un noi prou eixerit, el van fer encarregat.

Felicitat Serrat i un dels seus fill

Allà va conèixer a Magí Serrat Bahí, qui li va presentar la seva 
germana Felicitat amb la que finalment es va casar. El pare dels germans Serrat,  tocava el flaviol en la cobla Catalonia.

Felicitat Serrat era Filla de Gerònim Serrat i Brugada (que va néixer a Girona) i de Margarida Bahí, i tenia tres germans en Gaspar l’Emilia i en Magí.

Miquel Caldentey passat un temps, es va establir pel seu compte engegant el seu propi negoci situat al carrer del Tigre en ple barri del Raval, on  també hi va viure, a l'empresa li posà el nom de Miquel Caldentey y Calzados Serrat..

Foto costumitzada del carrer del Tigre

Com seu fill gran en Jesús tenia tuberculosi, malaltia bastant comuna en l’època, els metges li van aconsellar que es traslladés a viure en algun lloc de la ciutat que fos més alt, i se'n van anar al Guinardó on de bon primer, van llogar una casa tot esperant que li acabessin de construir la torre al carrer Sèrbia, que es va enllestir l’any 1920 i a la que va posar el nom de la seva dona “Casal Felicitat”. Després va fer construir tres casetes més que va llogar i a les que va posar el nom de les seves filles.

Dona la casualitat que la persona que li va vendre els terrenys per construir-hi, anys més tard va ser el sogre de la seva filla Margot, coincidències de la vida.

Miquel Caldentey i Felicitat Serrat va tenir 8 fills, un del quals en Jesús va morir tràgicament als 21-22 anys, malalt de tuberculosi i en veient que no es curava, es va llevar la vida.

Després van néixer en Joan, en Pep, en Miquel, na Carme, en Jaume, na Margarida (Margot) i na Felicitat (Citat). Tots criats amb dida, com tota bona família de l’època, els primers amb una de Mallorca que vivia a prop dels senyors Caldentey-Serrat i els altres, amb una dida de Barcelona.

La familia Caldentey - Serrat amb els seus fills en una foto dels anys vint

A tots ells els va ensenyar a tocar algun instrument i a qui va voler va pagar classes de dibuix i pintura.

Felicitat Serrat va morir bastant  jove tan sols amb quaranta i pocs anys  el 4 d’octubre de 1929.

A la casa de l’avi també hi vivia la mare de l’avia Felicitat, una senyora petita i entrada en anys i molt possiblement també el seu marit atès que quan va morir el gener de 1924, l’enterrament el va sortir de la torre del carrer Sèrbia i la missa es va fer en l’església de l’avinguda.

L’avia Felicitat, explica la seva filla Margot, era una dona molt culta i intel·ligent.

Alguns del fills grans, seguint la tradició dels hereus de família ben aposentada, els agradava "le dolce far niente", i van malbaratar part del patrimoni familiar. Un parell com a mínim eren assidus a restaurants com “La Punyalada”, dels millors del moment, i a cabarets com “El Bolero”. Allò si que era passar-s’ho bé, eren quatre els que ho podien fer perquè la majoria de la població era pobre com una rata i aquests llocs no els olorava ni de lluny.

Restaurant La Punyalada al Pg. de Gràcia

Felicitat Serrat, com ja hem indicat, va morir relativament jove als 54 anys i Miquel Caldentey es va tornar a casar en acabar la guerra amb la Francisca Niell, també de Mallorca,  amb la que va conviure fins que va morir.

Miquel Caldentey i Francis Niell

Després de la guerra, els nacionals van obligar a  Miquel Caldentey a castellanitzar el nom de la casa “Casal Felicitat”. El senyor Caldentey, que era molt murri,  va canviar la t final per una d, amb pintura de color que amb quatre dies de pluja va desaparèixer per quedar el nom com sempre havia estat "CASAL FELICITAT".

Miquel Caldentey va morir als 94 anys el 19 de gener de l'any 1966.

Miquel Caldentey fou molt estimat pels seus nets, la majoria dels quals el recorden amb molt d’afecte i estimació, na Carme Vinaixa Caldentey explica sobre el seu avi algunes anècdotes molt tendres:

“Jo vivia, podríem dir, a la mateixa casa de l'avi, ja que les dues cases es comunicaven per una porta interior  entre elles.

Recordo l'avi amb els seus bigotis. Sempre quant sortíem a donar una vol agafava un bastó, anàvem a la font del “cuento” a buscar aigua i moltes vegades ens acompanyava algun gos, ja que era caçador i en tenia diversos.

La font del Cuento a principis del segle XX

.

 M'agradava anar amb ell, jo, la garrafa, el basto i el gos, i xino-xano cap a la font. Era un camí molt bonic ja que la font està al parc del Guinardó on l'entorn era molt agradable.

En  arribar hi havien les garrafes en fila de totes aquelles persones que havien arribat abans; nosaltres hi afegíem la nostra fins que ens tocava el torn.

En aquell indret sempre hi havia coneguts, i petaven la xerrada, mentre jo jugava per l'entorn; quan li tocava el torn a la nostra garrafa l'omplíem i a vegades ens quedàvem una estona més. Finalment retornàvem cap a casa l'avi, jo, el gos i el bastó. i la garrafa, naturalment.

A casa de l'avi hi havia un colomar, on hi tenia  coloms missatgers. Recordo l'escala que pujava al terrat, i a dalt de tot  hi havia una trampeta que s'obria i comunicava amb el colomar, quan arribàvem a dalt em semblava que tocava al cel, era  molt emocionant, m'ensenyava els nius, els coloms i colomins, obria el niu n'agafava un o dos i els deixava  anar, veia marxar els coloms lluny, lluny, fins que es perdien a l'horitzó. Sentia parrupejar les aus, i m'agradava veure els petits, els abeuradors i menjadores que eren com un espècie de càntirs ovalats en forma de pera amb uns forats, estaven fets de fang. L'avi els netejava i posava els posava en ordre, m'agradava estar allà dalt amb ell, era com si en aquells moments estiguérem aïllats de tot i de tots.

Cases Caldentey a dalt de tot el Colomar, els anys seixanta.

Quant acabava  la feina tornava a obrir la trampeta, que per a mi era com  la  frontera del colomar i la casa, i poc a poc  amb molt de compte per no caure, anàvem baixant. Algun cop es parava al terrat on hi tenia conills i gallines i revisava que tot estigués  en ordre i tornàvem a casa.

Quan ell pensava que era l’hora del retorn dels coloms, no recordo el temps que passava,  hi pujàvem de nou i els veiem venir de lluny, els coneixia perfectament, em deia a cau d'orella mira els veus allà lluny, ja tornen cap a casa, els obria el niu i tranquil·lament hi entraven, és una de les vivències que recordo d'una manera molt especial.

Quant em posava malalta i no anava a escola, m'agradava que vingués a veurem s'asseia al meu llit, i m'explicava històries de Mallorca ja que era mallorquí i el petit de 16 germans, molt entremaliat , recordo que m'explicava que li agradava passejar-se pel voledís de la Catedral de Palma, i ja us podeu imaginar l'ensurt dels que el veien.

Miquel Caldentey amb els seus gossos de caça

Ja us he dit que era caçador, i els dies de cacera, al matí hi havia un batibull de gossos i caçadors que despertaven a tota la família. Anaven a Montsó i Talamanca segons sentia dir. Quan tornava ens portava conills i perdius, la iaia Francisca els cuinava i ha menjar s'ha dit.

Recordo que netejava les escopetes i m'agradava veure-ho; els cartutxos que es posava a la cintura en unes bosses, eren marrons i al cap de vall daurats.

Un altre de les facetes de l'avi era la música , era baríton cantava molt bé feia els solos de l’església, a casa assajava i el sentia cantar , a vegades m'asseia al seu costat a la galeria treia un cançoner i m'ensenyava cançons que cantàvem junts, una de les cançons que recordo era  La  Taverna d'en Mayol, deia així.

A la taverna d'en Maiol s’hi riu i s’hi canta

a la taverna d'en Maiol una entre donzella i en surt com Déu vol.

 A la taverna d'en Maiol hi hagut punyalades

a la taverna d'en Maiol diuen que eren quatre contra un home sol.

Aleshores, el barber venia a casa a afaitar l'avi, recordo que treia una navalla molt gran i l'afilava bé amb un estri, primer amb una brotxa l l'ensabonava bé i després l'afaitava , com que la navalla era molt gran sempre em feia por que no li fes mal.

Per Nadal i el 29 de Setembre que era el seu Sant, ens reuníem tota la família a la casa gran i de gresca no en faltava, ell estava molt content, ja que li agradava veure’s envoltat dels seus fills i nets.

 Era molt fort però, quan ja era gran, va caure en enfilar-se a una escala, es va trencar el fèmur, en aquells temps no s' operava com ara, encara va durar una bona temporada, el recordo en una cadira  ja que no podia caminar.

• Fonts Informatives : alguns dels nets de la Família Caldentey
• Fotos de Carme Vilaixa i Caldentey, Joan Caldentey i Montserrat i Josep Mestres i Caldentey.