EL FOMENT HORTENC

Per conèixer la història del Foment ens hem de traslladar a 1887 i parlar d'una entitat que rebia el nom de Sociedad Casino Familiar, que tingué la seva seu a la Plaça Major (Santes creus) durant l'ultim terç del segle XIX.

D'aquí va passar a instal.lar-se convertit en Casino de la Berbena a Can Forga a la plaça d'Eivissa i més tard es trasllada a l'edifici del Cine Unión amb el nom de Casino Unión.

A principis del segle XX alguns socis afiliats a la Lliga Regionalista varen pressionar a la fi que el Casino es convertís en un centre de la Lliga, amb gran oposició de la majoria que no volia de cap de les maneres que la Societat fos la seu d'un partit concret.

Foto de 1912 . Fons de l'Entitat

La lluita entre ambdues faccions va ésser forta, certs membres de l'Entitat van recórrer a tota mena d'estratagemes per guanyar les votacions, com alterar l'hora del rellotge per aconseguir que alguns membres no hi poguessin votar, etc, finalment però com el titular del local era la Lliga, varen aconseguir el que volien.

Durant un temps, com hem pogut comprovar, varen anar de rodes a pilats sense trobar un lloc per aposentar-se, fins que en 1917 van poder adquirir un solar al carrer Alt de Mariner, núm 15, on van fer construir l'edifici social que va rebre el nom de Foment Hortenc, que fou bastit d'acord amb el projecte d'en Pere Serra Pau i gràcies a l'esforç de tots plegats.

Construcció del Foment al carrer Alt de Mariner. Fons de l'Entitat

El Foment Hortenc va ser fundat l'11 de juny de 1917 per un grup de membres del Casino d'Horta que volien una nova societat instructiva i recreativa. El primer president va ser Pere Serra i Pau i la primera acció de la Junta, la compra de la casa d'Andreu Sabadell, al carrer d'Alt de Mariner 15, que encara és la nostra seu. L'edifici va ser destruït pel foc el Nadal del 1946 i reconstruït el 1948 amb l'esforç de tots els socis de l'entitat, comptava amb quinze socis i avui dia en té més de cin-cents i una escola de teatre per a nens de 9 a 17 anys, que assegura el futur del teatre amateur de la seva entitat, una de les tres que existeixen al barri d'Horta. (fonts del propi Foment)

En una primera etapa es va fer de tot, des de sarsueles fins a òpera, obres teatrals amb el propi quadre d'actors o amb companyies professionals de fora, balls tradicionals, les festes del Maig Florit, fins i tot l'actuació d'una orquestra de senyoretes.

El Maig Florit era una festa molt popular en l'Horta de l'època, la sala de ball es convertia en un jardí, les noies joves esperaven amb il·lusió el ball i durant tot l'any es confeccionaven o feien confeccionar el seu vestit llarg de  gal·la, guardant-se en secret de com era i de quin teixit estava confeccionat, fins el mateix dia del ball.  

fons fotogràfic del Foment Hortenc

En dues ocasions es va organitzar també el Ball de la Selva, amb la sala plena de pins i ocells.

Tot plegat va transcórrer amb alts i baixos, enmig de problemes econòmics i sobre tot d'una forta rivalitat amb el Centre Català – entitat catalanista del barri – Hom feia pintades en els cartells dels altres i es despenjaven pissarres informatives, fins i tot es celebrava amb xampany la dissort dels altres.

En acabar la guerra gairebé es va haver de començar de nou, es varen resistir alguns intents de confiscació per part del nou règim i la majoria de socis del Centre Català van passar al Foment,

En 1946 el foc destruí el foment; uns i altres treballaren junts per a la seva reconstrucció i en aquell punt acabaren les diferències.

La reconstrucció es feu d'acord amb el projecte del consoci Andreu Serra i Heredero i fou gràcies al treball de tots els socis i de la Caixa de Pensions. La inauguració va tenir lloc el 19 de març de 1948. Foment sempre es va distingir pels seus balls familiars i per estar molt d'acord amb el tarannà del poble.

Envelat del Foment 1934

Van reprendre les activitats amb tant d'èxit que l'espai se'ls quedava petit però quan van aparèixer la televisió i el 600, l'entitat va tenir una etapa de enlentiment i poca activitat. Tot i així actualment gaudeix d'una bona etapa de participació.

Foto dels anys 70 del segle XX. Autor desconegut

Foment Hortenc també ha impulsat altres tipus d'activitats, com concerts, esbart, exposicions, balls, fotografia...

SECCIÓ FOTOGRÀFICA DEL FOMENT

l'Arxiu Històric Fotogràfic d'Horta, en 1951 organitzà el primer Concurs fotogràfic al als local de la Caixa , aleshores situada al Carrer Castelló de la Plana, on són exposades excel.lents fotografies de gran nivells artístic.

D'aquí sortirà la iniciativa de crear la “Sección Fotogràfica del Foment”, impulsat per Emili Reguart i Munté Àngel Pérez i Pérez i el President del Foment Hortenc.

L'any 1953 en el mes d'agost la secció fotogràfica del Foment , organitzà el primer concurs Social i el primer Nacional: s'exposen 78 treballs a la Sala de Cultura de la Caixa, El primer premis són concedits e Emili Reguart, Emili Ducet i Jaume Mut i a Angel Pérez, el primer premi Social.

El 9 d'octubre de 1953 naixia en el Foment Hortenc L'Arxiu Històric Fotogràfic d'Horta, “amb voluntat d'inculcar a tots els cors quelcom del nostre romanticisme i sentimentalisme per tal que algun dia tinguem un ajut efectiu i amb estimació es pugui prosseguir l'obra fins sense fi que amb tanta il·lusió hem iniciat.”

En aquesta obra de recerca i recopilació història cal destacar el nom de l'Emili Reguart i munté , nascut al carrer Sant Alexandre el 27 de gener de 1908, un home dedicat a la fotografia i a través d'ella recordar la història d'Horta, i part d'aquells treballs documentals com la història de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron o del Palau de Valldaura que va recollir.

Des de 1936 visqué al carrer Mariner on va morir el 2 d'abril de 1960 am només 52 anys, és a dir que calia esperar-ne molt en pro de la història del nostre barri que, sortosament, d'altres com en Jaume Caminal han continuat.

Aquest Arxiu Fotogràfic neix al Foment però amb el suport de totes les entitats del barri que signen un document en aquest sentit el mes d'abril de 1954. La seva finalitat és “proporcionar al nostre barri quantes dades històriques siguin possible reunir i a la vegada mantenir el record d'aquelles coses que van desapareixent”.

EL TEATRE

Destacarem també la importància de la cultura teatral de l'Entitat, tant important pel nostre país, gresol de grans artistes que han començar en el teatre amateur.

Representació Marieta Cistellera. WEb de l'Entitat.

Una representació teatral de 1982

"Amb el teatre els joves es diverteixen en un entorn familiar, es desenvolupen culturalment, combaten la timidesa i s'integren socialment", explica el president de Foment Hortenc, Raimon Gandia. Durant l'any fan una dotzena d'obres, algunes creades pels membres que formen l'entitat i d'altres basades en autors teatrals, i una cinquantena de representacions. La temporada té dues cites ineludibles: els Pastorets, de Josep Maria Folch i Torres, que es fa per Nadal, i l'espectacle musical Tomàquet , que es fa en diferents sessions al maig. "Ens hem convertit en una de les tres fonts de cultura teatral que hi ha al barri", explica el màxim representant de l'entitat.

A més, ha desenvolupat un vessant social. Dos cops a l'any les tres associacions teatrals del barri fan una obra i en destinen la recaptació a una entitat social del barri. Foment Hortenc mira al futur amb optimisme i amb tres objectius clars: adequar l'entitat al segle XXI, augmentar el nivell de participació i fomentar l'escola de teatre. (del WEB de l'entitat).

El Foment Hortenc en l'actualitat

• Fonts informatives: Llibre  "El que ha estat i és Horta" de Desideri Díez, "Recull d'un temps d'Horta" de Mingo Borras i Web del Foment Hortenc.

CASINO FAMILIAR HORTENC

Horta havia estat un poble i com tot poble tenia el seu casino que en aquet cas es deia  «CASINO FAMILIAR HORTENC», segurament aquest nom ara no digui res a la població del barri de Barcelona que és avui dia Horta, però si us parlo del Foment oi que ja és una altra cosa?, anem doncs per pans.

El Casino Familiar Hortenc estava situat al carrer Santes Creus, al costat de l’edifici de l’Ajuntament d’Horta, possiblement molts de vosaltres haureu vist la foto  de l'avui plaça de les Santes Creus, aleshores de la «Constitució» ja que així es va anomenar durant uns anys, plena de gent sobretot homes amb barret, la foto és de 1923 i es va fer durant la Festa de la Bandera.

Plaça de la Constitució 1923, Homenatge a la Bandera, Foto Brangulí

Com podeu observar al costat del que era l’Ajuntament es veu un edifici de dues plantes amb una bandera que cobreix els balcons del primer pis i a dalt al terrat l’asta amb la senyera voleiant al vent, aquest era la seu del Casino Familiar d'Horta,  un tros d’història que ja ha desaparegut.

Peròs seguim amb la història del Casino Familiar Hortenc, que es va néixer l’últim terç del segle XIX  concretament en 1887 es va instal.lar en aquest edifici fins a primers del segle XX,  ja que poc desprès l'edifici es convertí  fins l’any 1936  en la seu del  «CENTRE CATALÀ» i fou el local de la «Lliga Regionalista» partit polític que havia estat dirigit entre d’altres per l’Enric Prat de la Riba (1) que fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (2), des de 1914 fins la seva mort en 1917. Desprès el cap visible d’aquest partir fou Francesc Cambó, mort a l’Argentina en 1947. (3).

El Local ja era molt obsolet els últims anys de la seva existència, la qual cosa obligava a aixecar un envelat perquè els seus socis i simpatitzants celebressin la Festa Major.

S'ha de reconèixer però que l’edifici i els seus locals havien fet un bon servei a Horta. Estava situat dins al rovell de l’ou, ben bé al costat paret per paret amb la plaça del Comú o de la Constitució, com encara consta en una placa, que hi ha a la façana de l’antic Ajuntament, miraculosament salvada, no sabem si per ignorància dels que van guanyar la Guerra Civil, però allà hi continua.

En la foto de Brangulí prestigiós fotoperiodista de l’època, es pot comprovar el poder de convocatòria que tenia aquell partit aleshores al barri d’Horta, motiu que el va portar a guanyar les eleccions municipals de 1934 a Horta per aquest motiu i perquè alguns partits d’esquerra van demanar que els seus partidaris s’abstinguessin d’anar a votar.

Les dues fotos que segueixen mostra l’enderrocament del local, que disposava d’una petita sala d’espectacles, amb un petit primer pis que, no sabem el motiu però, l’anomenaven la camaril·la», i que és molt similar en quan a dimension al que té l’Ateneu en el seu local del carrer Pere Pau.

Tornarem a principis del segle XX,  quan uns quants socis afiliats a la lliga Regionalista varen pressionar per tal que el Casino es convertís en un Centre de la Lliga, amb l’oposició de la majoria que no volien que la seva associació fos la seu d’un partit polític, Desprès de considerables enrenous entre els socis amb opinions i posicions obertament diferenciades , finalment l’edifici del carrer Santes Creus, que estava al nom de la Lliga va guanyar i quedà com a seu de la Lliga, com ja hem indicat més amunt.

D’allà l’Entitat passarà sota el nom de Casino la Verbena a can Forga de la plaça Eivissa, i desprès es traslladà al Cine Unión sota el nom de Casino Unión.

Finalment alguns seguidors de la Lliga continuadors de l’esperit del Centre Catalanista, varen fundar 11 de juny de 1917 una nova entitat sota el nom Foment Hortenc , van comprar la finca de carrer Alt de Mariner 15 per tal d’aixecar la seu de la nova entitat, però aquesta ja és una altra història.

(1) Enric Prat de la Riba i Sarrà, advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del segle xix. Va participar en la redacció i aprovació de les Bases de Manresa. Viquipèdia

(2) La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes catalanes de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714. (Viquipèdia)

(3) Francesc Cambó i Batlle, Francesc Cambó i Batlle fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols. Viquipèdia.

Fonts d'informació: Hortavui nº 55 juliol 1990. El que ha estat i és Horta de Desideri Díez i Quijano.

PLAÇA SANTES CREUS d'Horta

On ara es troba  la plaça de les Santes Creus, junt a la Riera d'Horta, hi hagué el primer nucli de cases en l'any 1553, en que els nobles Jeroni Descoll i Jerònima Fiella donen principi a la plaça amb la construcció de quatre cases.

La plaça de la Vila tenia tot l'aspecte d'una plaça de poble,  allà es va construir la Casa del Comú (1),  l'escola, la tenda de queviures, la casa del metge, el ferrer, l'ebenista, l'enquadernador, el sastre, el repartidor de serradures per estufes,   l'escultor de les figures de terracota i el daguer, és a dir, s'hi aglutinava bona part del seu comerç.

L'Escola del comú es va instal·lar en una habitació del mateix edifici del Comú. L'habitació feia 32 pams de llargada i 24 d'amplada i era totalment insuficient per a la mainada del poble. El mestre tenia l'obligació d'ensenyar a llegir, escriure i comptes, això és, les quatre regles, la doctrina cristina i els rudiments de la fe Catòlica a tots els nens del terme d'Horta.

Placa de la Constitució a principis del segle XX

Al segle XIX, la plaça de Santes Creus era escenari principal, cada setembre, d'al­guns actes de la festa major del barri --que es remunta al 1831--. Durant anys les dones desvelaven allà, en el ball principal, el seu secret més ben guardat: el vestit llarg confeccionat per a l'ocasió. Més tard, la plaça es va bressolar al ritme de les havaneres i el cremat.

Va ser la plaça més important d'Horta, i tant era així que els vilatans no anaven pas a missa a l'església de Sant Joan d'Horta que estava a considerable distància del nucli central i el camí per arribar-hi era bastant impracticable, sobretot quan plovia, així que anaven a la Capella de Can Gras (masia del segle XVII) a la mateixa plaça.

Can Gras anys 70, font regalada per l'Ajuntament de Barcelona

La contractació de jornalers en 1789, es feia en la Plaça Major, en sortir de missa a Can Gras.

El diumenge era lloc de reunió. Els caps de colla pujaven les setmanades als obrers contractats a la mateixa plaça i en contractaven de nous per als conreus d'horts i de vinyes.

 Cliqueu sobre el link següent per aconseguir més informació de  la Història de Can Gras.

HISTÒRIA DE CAN GRAS 

El que va ser més tard el Foment Hortenc, en 1889 tingué el seu primer local social en la plaça de la Vila. S'anomenava aleshores “Sociedad Casino Familiar”, on s'hi va estar  més de trenta anys, fins que es va traslladar a la plaça d'Eivissa, a l'edifici on en temps hi havia la parada del tramvia i que és el més antic de la plaça.

El segle XX començà a Horta amb la promulgació del Reial Decret d'annexió a Barcelona en 1903.

foto del 23 de gener de 1923. Foto Brangulí

A l'any 1904, s'empedra el carrer Major (C. Horta), des de la Riera i es col.loca la font en mig d'aleshores anomenada  plaça de la Constitució, donada per l'Ajuntament de Barcelona, quan el poble va ser annexionat a la ciutat. Aquesta font és una reproducció de la font de Canaletes i la podem trobar també en d'altres barris com Gràcia o Sant Andreu, tots ells també pobles annexionats a la ciutat de Barcelona a finals del XIX i principis del XX.

Desprès de l'annexió va agafar protagonisme la Plaça d'Eivissa (batejada amb aquest nom en 1907) a costa del de la Plaça Major. Malgrat això, la Plaça Major va continuar essent el centre de moltes de les activitats del barri d'Horta fins ben  entrats els anys 50.

Aquest protagonisme tenia raó de ser pel fet que en el seu espai es bastia el mercat d'abastos de la vila, on els seus habitants feien les seves transaccions econòmiques, compraven venien i es relacionaven,  motiu pel qual es va convertir en el centre comercial del municipi. El moviment de gent a la plaça va propiciar  que moltes associacions del municipi, així com,  una gran varietat de comerços del poble  s'hi varen traslladar, com és el cas del ja comentat Casino Familiar que més tard es convertiria en el Foment Hortenc que tots coneixem.

Plaça d'Eivissa a principis del segle XX

 Clicar sobre el link per conèixer  la

 HISTÒRIA DE LA PLAÇA EIVISSA

Desprès de la Guerra Civil, la població patia molta fam i la  les autoritats  de van obrir en cada barri un local que sota el nom de "AUXILIO SOCIAL",  que depenia de la Falange, s'encarregava de distribuir productes de primera necessitat a la població. A Horta la seva seu es va instal.lar en la Plaça Santes Creus, en el mateix edifici on en el seu dia estava  la Casa del Comú. 

Seu de l'Auxilio Social a Horta - Fotos de Jaime  Jiménez Hinojosa 

En el mateix lloc, cap els anys 50 es va obrir el dispensari Municipal on la població anava a posar-se les vacunes obligatòries del moment. La majoria de gent d'aquells anys encara lluïm unes rodonetes molt característiques en els braços que ens les recorden.

El cert és que la Plaça Santes Creus, o el que queda d'ella, hauria de portar el nom de Plaça Major o Plaça de la Vila, nom que la distingeix fins 1870, en que va passar a denominar-se Plaça de la Constitució, nom que va perdurar fins acabada la Guerra Civil en que va passar a anomenar-se Plaça de les Santes Creus, nom molt adient amb el corrent tancat i nacional Catòlic de l'època.

Per cert, encara perdura en la plaça, una placa amb el nom de Plaça de la Constitució, que ha aguantat el pas del temps.

(1) Casa del Comú. Edifici on es reuneix el consell municipal. (Enciclopèdia Catalana).

(2) Auxili social :  Entitat que va tenir un paper preponderant en la distribució dels importants donatius d’aliments que es reberen de països amics o d’organitzacions filantròpiques desprès de la Guerra.,

• Fonts informatives : Llibre  EL QUE HA ESTAT I ES HORTA de Desideri Díez; Fotos de l'Auxilio Social de Jaime Jiménez Hinojosa. Fotos de fonts diverses i del fons propi.
  

CAN SITJAR XIC i CAN SITJAR GRAN

Situació de les tres masies veïnes

Vista General d'Horta a principis del segle XX, d'un postal d'època.

En la Barcelona de finals del segle XIX, les famílies riques competien en demostrar el seu poder adquisitiu construint-se grans cases en els millors carrers de l'Eixample, Passeig de Gràcia, Rambla Catalunya, Passeig de Sant Joan, etc.

Palau Macaya - Web La Caixa

En 1898, l'industrial Roman Macaya Gilbert va encarregar a un del millors l'arquitectes del moment, en Puig i Cadafalch, la construcció d'un palau que va convertir en el millor i més bonic del passeig de Sant Joan. Un impressionant edifici caracteritzat pels seus esgrafiats en ocre, un gran treball de forja i el acabats de les finestres de l'austera façana d'estuc blanc, avui propietat de la Caixa.

A més de la seva casa principal, tota persona important que vulgues demostar el seu poder, tenia una casa a les afores de la ciutat, en aquest cas la família Macaya va comprar una masia a les afores del poble d'Horta coneguda amb el nom de Can Sitjar Xic i la van convertir en una torre d'estiueig, amb trets afrancesats, donat que el sr. Macaya estava casat amb una dona francesa.

 

Can Sitjar xic

Anys desprès, el seu fill Jordi Macaya, va llogar la casa al polític Alejandro Lerroux, conegut republicà, fundador de Partit Radical.

Gran orador tenia idees progressistes. El seu apassionat us de la paraula i els seus atacs a la burgesia i la església li van causar molts problemes, era un personatge fogós i una mica demagògic que va tenir gran quantitat de seguidors, fustigador dels rics i paladí de la classe obrera.

En els seus mítings era rebut amb entusiasme, les seves paraules el van fer passar pels tribunals i el van dur a la presó nombroses vegades.

 

Lerroux en un dels seus mitings

 A Horta els seus mitings es van fer al Coll, la Font de la Mulassa i la Font de Can Quintana i al Guinardó al mateix Mas Guinardó.

El Partit Radical de l'Alejandro Lerroux, era a Horta el centre dels desordres. Al primer terç del segle XX, la influència política es repartia fonamentalment entre republicans i regionalistes . Els primers ho feien des del Centro de la Fraternitat Republicana, situat en 1926 en l'actual local de l'Ateneu Hortenc (Carrer Pere Pau) i desprès sobre el cinema Unión ( a la Plaça Eivissa). 

Berenar fraternal al Carmel, on personatges com
 Lerroux feien els seus miting. Foto F. Ballell

Els altres ho feien des del Centre Català d'Horta i Santa Eulàlia (a la Plaça Major- actualment de les Santes Creus), més tard, des de 1917, al Foment Hortenc (Alt de Mariner, 15).

Quan la Lliga triomfa en les eleccions, per Horta en sortí elegit Josep Maria Puig i Coromineds, prestigiós metge del l'indret.

Tot just començant el segle, l' Alejandro Lerroux, durant la primera dècada de la Setmana Tràgica exercita una forta influència sobretot en àmbits obrers.

La força dels Lerrouxistes s'estenia per Horta i més per la part alta del Coll i de la Font de la Mulassa, de Can Quintana. Hi ha material gràfic de les populars “meriendas lerrouxistes”, al voltant d'aquestes fonts, que no he aconseguit trobar.

Desprès d'Alejandro Lerroux, ocupa Can Sitjar Xic, en Martínez Anido, Governador Militar de Barcelona entre 1920-1922, repressor de les lluites obreres a la ciutat.

Finalment la casa es va vendre. A finals dels setanta, edifici i terrenys passen a dependre de l'Ajuntament i seran destinats a la construcció del parc públic de la Unitat i l'escola pública Mare Nostrum.

Can Sitjar gran en 1918

En quan a la la Masia de Can Sitjar Gran, està situada al costat de Can Baliarda, Torre d'estiueig que encara existeix i que té la seva porta d'entrada en el que avui és el Passeig de Valldaura.

És una masia força antiga, doncs en la llinda d’un dels seus balcons hi ha gravat l’any 1576, malgrat que al nostre entendre, la llinda és veu relativament nova (uns 100 anys), segurament és la reproducció d’una de més antiga que per alguna raó es devia malmetre. En la llinda consta la llegenda en llatí

INTE DOMINO CONFIDO, que traduït vol dir "En tu confio senyor", era una protecció per als moradors de la masia, contra els mals terrenals.

Foto de la llinda de can Sitjar gran,
foto costumitzada de C. Martín

Fins no fa gaire no es coneixia massa qui van ser els propieraris i/o famílies que van viure en aquesta gran masia que segurament va anar engrandint-se segons les necessitats i el moradors del moment. Finalment l'historiador Jordi Sánchez, ha aconseguit algunes  dades que seguidament reproduïm:

A principis del segle XIX era propietat del baró de Segur, Magí Antoni de Vilallonga i Grimau, però a conseqüència de la Guerra del Francès (1808-1814) començà a acumular deutes per les males collites i la baixada de les seves rentes. Aquesta situació el portà el 1823 a vendre l’heretat als germans Serafí i Antoni i Vicent Bacigalupi i Litta.

L’heretat limitava amb el terme municipal de Sant Andreu de Palomar, mitjançant l’heretat de can Quintana, i una quarta de terra situades al poble de Sant Joan d’Horta. Disposava d’una mina d’aigua, dues premses i sis bótes de vi. Al pati de la masia existia una altra casa petita. Els germans Bacigalupi parcel·laren i mantingueren la propietat fins el 1838 que la van vendre a Pere Pau Costa.

El 1845 es vengué a Maria Francisca Casas, i la seva família la mantindrà fins el 1855 quan es vengué a Joan Carsi i Plana, soci d’una fàbrica tèxtil de Monistrol de Montserrat. Aquesta família serà la que reformà la masia i la convertí en segona residència. Els seus hereus la mantingueren durant diverses generacions fins que, a mitjans del segle XX, la dividiren en habitatges, tal i com es manté a l’actualitat.

Can Sitjar gran a principis s. XX. Foto AHDHG

L'interior del casalot disposava de menjador, cuina, celler, tres habitacions, golfes amb un terrat i corral. Hi havia també una tartana, un carro i mules. A la seva mort la masia passà al seu fill Joan Carsi i Brunet, més endavant l’heretà el seu germà Josep i després la seva filla Magdalena Carsi i Figueras que es casà amb el seu cosí, Joan Alcoverro i Carsi. Ella morí el 1920 i el seu vidu residí a la masia fins a la seva mort el 1931. (Jordi Sánchez)

La finca havia estat dedicada a la vinya i l'horta i en venien productes a la Plaça del Mercat d’Horta, avui plaça Eivissa.

Mercat de la plaça Eivissa a principis del segle XX. AHDHG

Els Sitjar van ser els seus masovers durant gran part del segle XVIII, procedien de Sant Andreu de Palomar, van arribar a Horta per treballar-hi la terra. La família Sitjar van fer de masovers de Can Sitjar Gran i Can Sitjar Xic, cases que des d'aleshores es van conèixer  amb el nom d'aquesta família.

Van deixar de ser masovers d'aquestes cases per passar a se-ho de  Can Sitjar de la plaça Virrey Amat “El Col·legi de la Bona Vida”, que rep també d'ells el nom de Can Sitjar. Dels Sitjar i més concretament de la Tuies Sitjar (Sitjana), tenim algunes referències en el llibre del baró de Maldà EL COL·LEGI DE LA BONA VIDA.

Quan aquests masovers marxen, de Can Sitjar Gran es fa càrrec de la finca Joan Alcoberro Carsi fins 1931. La finca es va anar degradant fins que ben entrats els anys cinquanta la masia es va dividir en diversos habitatges, on viuen un nombre indeterminat de famílies.

Actualment la masia sobreviu sobre una capa de intervencions constructives poc adequades, darrera d'un bloc de pisos bastits sense noció de l'equilibri urbanístic ni la mesura, han acabat de degradar completament l'indret. Malgrat tot, algun dels veïns (al menys en la part on ell viu), ha tractat de rehabilitar algunes parts i parets de l’antiga masia.                                                  

                                                                                                                     

Celler de can Sitja Gran que la persona
que habita aquella part de la masia està rehabilitant.
Foto costumitzada per C. Martín sobre una foto de J. Ferández.

• Fonts informatives: LLibres. Les Masies d'Horta i  HORTA (1904-2004) Aproximació a Cent anys d'Història de Desideri Díez Quijano.
• Apunts històrics sobre la masia de can Sitjar Gran de Jordi Sánchez.

ATENEU D'HORTA

Edifici de l'Ateneu anys 70

Dora Serra en el seu llibre Vall d'Horta, inclou un apartat on parla de totes les entitats del barri, entre les que destacarem l'Ateneu d'Horta. L'Ateneu Hortenc té seu al C. Pere Pau, 8-10.

L'ateneu d'Horta va ser fundat per un grup de veïns que el trobaven al cafè de Can Balada en 1863 i és l'entitat més antiga de Barcelona amb activitats continuades. La inscripció en el govern civil no es fa fins 1868, essent la primera entitat d'aquest tipus que s'hi inscriu

El primer local social va estar ubicat en una planta baixa de la plaça Major (Santes Creus). El primer president fou el senyor Manel Bartomeu i Rovira que va fer un reglament o estatuts que van ser aprovats pels socis en 1873 i signats oficialment en 1877, el primer nom que va rebre l'entitat va ser Círculo Hortense.

Primer edifici de l'Ateneu

L'edifici en l'actualidad (C. T

Estatut de l'Ateneu

Un dels articles dels estatuts diu "Es crea aquest circul per fomentar l'ensenyament, proporcionar jocs d'esbarjo i facilitar al socis els mitjans per instruir-se en lectura, escriptura, gramàtica, matemàtiques, funcions teatrals, cants, etc". Cal recordar que en l'època era molt poca la gent que sabia llegir i escriure i existia una necessitat real d'ajudar al veïnat treballador a assolir aquests coneixements bàsics.

1921. Canvia de nom per passar a dir-se  "Ateneu obrer hortense"  per a entrar a ser-ne soci s'havien de tenir 15 anys i ésser obrer, és a dir viure d'un salari.

1924. Es trasllada al carrer Major (C. Horta), el local es queda petit molt aviat i compren el local del carrer Pere Pau.

1925 i 1926 . Compren el local de la Fraternitat Republicana, al carrer Pere Pau, centre republicà Lerrouxista.

1926. Es traslladen a la part de dalt del cinema Unió. L'Ateneu recollirà el món dels treballadors del poble d'Horta i allà es faran les seves festes populars, envelat, ball, etc.

Edifici del Cine Unión

1935, L'edifi del C. Pere Pau es reforma en 1935 i s'hi traslladen.

1939 .  L'entitat passa per un moment molt delicat, la guerra civil feia poc que s'havia acabat i es va trobar un bandera republicana en el local, amb tot amb els que això representava pel bàndol nacional, restà clausurat durant 3 anys. Desprès de la Guera civil hagué de canviar l'adjectiu "obrer" per "cultural",  i l'entitat es va convertir en  Ateneo Cultural Hortense".

1942. S'anomena una nova junta que deixa constància de la seva "adhessión al Movimiento Nacional" i torna a canviar el nom pel de Ateneo Cultural Hortense, actualment el seu nom és "Ateneu Hortenc".

1997. L'Ajuntament de Barcelona li concedeix la medalla d'or de la Ciutat de Barcelona.

2002 . La Generalitat de Catalunya el 18 de desembre d'aquest any li atorga la Creu de Sant Jordi.

2011 . Horta-Guinardó estrena la nova paret mitgera de l'Ateneu Hortenc. La mitgera de l'Ateneu incorpora l'acrònim d'aquesta institució cultural amb lletres i relleus. 

L'Ateneu ha estar sempre molt vinculat amb la vida cultural del barri.  En la dècada dels 50 els balls de l'envelat i de maig florit eren tot un aconteixement social en l'època.

 S'organitzen tota mena d'activitats lúdiques com,  campionats d'escacs, gimnàstica,  i balls de saló. grup de , gimnàstica i balls de saló entre d'altres.


Testimoniatges:

Pepita Ventura "L'Ateneu i el Foment feien l'envelat a la riera. Però quan van treure les barraques (del mercat) de la plaça Eivissa i abans de fer els jardinets, l'Ateneu hi va fer l'envelat".

Isabel Arañó "La festa d'Horta s'acostumava a fer a la riera, avui carrer Tajo, on es feien els envelats, cap a la banda d'on hi ha el mercat. El ball de Maig era una festa en la que les noies es vestien de llarg i els nois havien d'anar vestits de societat. S'adornava la sala amb flors i dues noies més destacades, amb el seu vestit llarg i uns cistellets, on diuen flors blanques, les anaven donant als nois  a mesura que anaven entrant. Es feia a L'Ateneu i també al Foment i a la Cooperativa". "HISTÒRIES D'HORTA Mingo Borràs".

L'ATENEU EN L'ACTUALITAT

Reproducció de l'article publicat al Bloc EL PARCIAL D'HORTA de 23.4.2010, link El parcial

L’Ateneu Hortenc -fundat el 1865- no passa pel seu millor moment. No és un problema puntual, sinó més aviat estructural i no afecta només al d’Horta, sinó a tots els ateneus. Així ho afirma almenys la Junta de Govern (a la foto). Tot i això, a jutjar per la gentada que s’hi aplega al bar del local i el consegüent xivarri, ningú no afirmaria amb contundència que la situació de l’Ateneu “no és gaire clara” –tal com informa el president, Enric Ferrer-. Però les xifres parlen. Fa uns 20 anys, el centre cultural comptava amb 700 o 800 associats, a hores d’ara amb uns 250.

La davallada de socis té una explicació senzilla, segons la Junta de Govern: “Els ateneus tenien vida quan era semipoble, la gent no tenia res”. “Ara el jovent se’n va a esquiar”, assevera el president (a la foto, al centre de la fila de sota). “Els ateneus eren una prolongació de les cases; després de les festes de les cases es venia aquí”, rebla.

Ferrer ho té clar. Segons afirma, la solució passa per atreure jovent. La majoria de socis són grans. Hi ha canalla (fills o néts), però no és la tònica habitual, tot i que just ara ha entrat una colla jove de teatre d’entre 25 i 30 persones. Per pal•liar l’absència de joves, “ensenyem escacs, hem fet propaganda per les escoles i ve canalla”, explica un dels vocals de la Junta, Joan Mercader, i hi afegeix que pel mateix motiu van posar “un billar” i “es fan els Pastorets”.

Els demano si han pensat a introduir ordinadors i internet a l’Ateneu. Ferrer respon que no s’ho han plantejat perquè ja hi ha d’altres indrets amb ordinadors, com la biblioteca Can Mariner, i perquè “no hi ha diners”. L’Ateneu es finança amb les quotes dels socis (40 euros l’any) i amb subvencions públiques. La Junta denuncia les retallades de les subvencions (l’últim cop del 50% per part de la Generalitat, concreten). “La de l’any passat encara no l’hem cobrada”, es queixa el president [vaig parlar amb ells a principis de mes].

¿Què es pot fer a l’Ateneu? Hi ha sessions d’escacs, balls, sevillanes, gimnàstica, conferències, festes (cagar el tió, carnestoltes, revetlles de Sant Joan, Cap d’Any...) i es programen excursions. El bar és el local on fer-la petar, jugar la partida de dòmino o mirar revistes. Al cap i a la fi, és un bar com d’altres però amb la singularitat de ser o voler ser “una prolongació de les cases”.

Un cop d’ull a les instal•lacions

En el vídeo de més a baix es pot fer una ullada a les instal•lacions de l’Ateneu. “Un edifici catalogat”, apunta Ferrer, “que no el poden tirar al terra”. Tot i que és una construcció antiga, compleix –assegura el vicepresident, Ferran Isern (a la foto, a l’esquerra de la fila de sota)- la normativa en seguretat: “Tenim sortida d’emergència, instal•lació elèctrica nova...” A la planta de dalt de l’edifici hi ha una sala espaiosa i moderna que s’usa per fer la gimnàstica i ballar.

“L’Ateneu Hortenc és l’entitat més antiga de Barcelona”, s’afirma en un full informatiu del centre cultural. Té la medalla d’Honor de Barcelona i la Creu de Sant Jordi. A punt de fer els 150 anys d’història, l’Ateneu es troba en situació incerta. Després de parlar amb la Junta per fer aquesta peça, el president va decidir estudiar la viabilitat d’endinsar-se en el món de les noves tecnologies com a forma d’atreure més joves. Seguirem des d’El Parcial l’evolució d’aquesta possibilitat.

• Fonts informatives: Recull d'un HISTÒRIES D'HORTA Mingo Borras, EL QUE ÉS I HA ESTAT HORTA Desideri Díez, VALL D'HORTA Dora serra. El Parcial