dilluns, 8 d’abril de 2013

CAN SITJAR XIC i CAN SITJAR GRAN


Situació de les tres masies veïnes


Vista General d'Horta a principis del segle XX, d'un postal d'època.

En la Barcelona de finals del segle XIX, les famílies riques competien en demostrar el seu poder adquisitiu construint-se grans cases en els millors carrers de l'Eixample, Passeig de Gràcia, Rambla Catalunya, Passeig de Sant Joan, etc.
Palau Macaya - Web La Caixa

En 1898, l'industrial Roman Macaya Gilbert va encarregar a un del millors l'arquitectes del moment, en Puig i Cadafalch, la construcció d'un palau que va convertir en el millor i més bonic del passeig de Sant Joan. Un impressionant edifici caracteritzat pels seus esgrafiats en ocre, un gran treball de forja i el acabats de les finestres de l'austera façana d'estuc blanc, avui propietat de la Caixa.

A més de la seva casa principal, tota persona important que vulgues demostar el seu poder, tenia una casa a les afores de la ciutat, en aquest cas la família Macaya va comprar una masia a les afores del poble d'Horta coneguda amb el nom de Can Sitjar Xic i la van convertir en una torre d'estiueig, amb trets afrancesats, donat que el sr. Macaya estava casat amb una dona francesa.
 
Can Sitjar xic

Anys desprès, el seu fill Jordi Macaya, va llogar la casa al polític Alejandro Lerroux, conegut republicà, fundador de Partit Radical.

Gran orador tenia idees progressistes. El seu apassionat us de la paraula i els seus atacs a la burgesia i la església li van causar molts problemes, era un personatge fogós i una mica demagògic que va tenir gran quantitat de seguidors, fustigador dels rics i paladí de la classe obrera.

En els seus mítings era rebut amb entusiasme, les seves paraules el van fer passar pels tribunals i el van dur a la presó nombroses vegades.


 
Lerroux en un dels seus mitings
 A Horta els seus mitings es van fer al Coll, la Font de la Mulassa i la Font de Can Quintana i al Guinardó al mateix Mas Guinardó.

El Partit Radical de l'Alejandro Lerroux, era a Horta el centre dels desordres. Al primer terç del segle XX, la influència política es repartia fonamentalment entre republicans i regionalistes . Els primers ho feien des del Centro de la Fraternitat Republicana, situat en 1926 en l'actual local de l'Ateneu Hortenc (Carrer Pere Pau) i desprès sobre el cinema Unión ( a la Plaça Eivissa). 


Berenar fraternal al Carmel, on personatges com
 Lerroux feien els seus miting. Foto F. Ballell


Els altres ho feien des del Centre Català d'Horta i Santa Eulàlia (a la Plaça Major- actualment de les Santes Creus), més tard, des de 1917, al Foment Hortenc (Alt de Mariner, 15).

Quan la Lliga triomfa en les eleccions, per Horta en sortí elegit Josep Maria Puig i Coromineds, prestigiós metge del l'indret.

Tot just començant el segle, l' Alejandro Lerroux, durant la primera dècada de la Setmana Tràgica exercita una forta influència sobretot en àmbits obrers.

La força dels Lerrouxistes s'estenia per Horta i més per la part alta del Coll i de la Font de la Mulassa, de Can Quintana. Hi ha material gràfic de les populars “meriendas lerrouxistes”, al voltant d'aquestes fonts, que no he aconseguit trobar.

Desprès d'Alejandro Lerroux, ocupa Can Sitjar Xic, en Martínez Anido, Governador Militar de Barcelona entre 1920-1922, repressor de les lluites obreres a la ciutat.

Finalment la casa es va vendre. A finals dels setanta, edifici i terrenys passen a dependre de l'Ajuntament i seran destinats a la construcció del parc públic de la Unitat i l'escola pública Mare Nostrum.


Can Sitjar gran en 1918


En quan a la la Masia de Can Sitjar Gran, està situada al costat de Can Baliarda, Torre d'estiueig que encara existeix i que té la seva porta d'entrada en el que avui és el Passeig de Valldaura.

És una masia força antiga, doncs en la llinda d’un dels seus balcons hi ha gravat l’any 1576, malgrat que al nostre entendre, la llinda és veu relativament nova (uns 100 anys), segurament és la reproducció d’una de més antiga que per alguna raó es devia malmetre. En la llinda consta la llegenda en llatí
INTE DOMINO CONFIDO, que traduït vol dir "En tu confio senyor", era una protecció per als moradors de la masia, contra els mals terrenals.

Foto de la llinda de can Sitjar gran,
foto costumitzada de C. Martín


Fins no fa gaire no es coneixia massa qui van ser els propieraris i/o famílies que van viure en aquesta gran masia que segurament va anar engrandint-se segons les necessitats i el moradors del moment. Finalment l'historiador Jordi Sánchez, ha aconseguit algunes  dades que seguidament reproduïm:

A principis del segle XIX era propietat del baró de Segur, Magí Antoni de Vilallonga i Grimau, però a conseqüència de la Guerra del Francès (1808-1814) començà a acumular deutes per les males collites i la baixada de les seves rentes. Aquesta situació el portà el 1823 a vendre l’heretat als germans Serafí i Antoni i Vicent Bacigalupi i Litta.

L’heretat limitava amb el terme municipal de Sant Andreu de Palomar, mitjançant l’heretat de can Quintana, i una quarta de terra situades al poble de Sant Joan d’Horta. Disposava d’una mina d’aigua, dues premses i sis bótes de vi. Al pati de la masia existia una altra casa petita. Els germans Bacigalupi parcel·laren i mantingueren la propietat fins el 1838 que la van vendre a Pere Pau Costa.

El 1845 es vengué a Maria Francisca Casas, i la seva família la mantindrà fins el 1855 quan es vengué a Joan Carsi i Plana, soci d’una fàbrica tèxtil de Monistrol de Montserrat. Aquesta família serà la que reformà la masia i la convertí en segona residència. Els seus hereus la mantingueren durant diverses generacions fins que, a mitjans del segle XX, la dividiren en habitatges, tal i com es manté a l’actualitat.


Can Sitjar gran a principis s. XX. Foto AHDHG

L'interior del casalot disposava de menjador, cuina, celler, tres habitacions, golfes amb un terrat i corral. Hi havia també una tartana, un carro i mules. A la seva mort la masia passà al seu fill Joan Carsi i Brunet, més endavant l’heretà el seu germà Josep i després la seva filla Magdalena Carsi i Figueras que es casà amb el seu cosí, Joan Alcoverro i Carsi. Ella morí el 1920 i el seu vidu residí a la masia fins a la seva mort el 1931. (Jordi Sánchez)

La finca havia estat dedicada a la vinya i l'horta i en venien productes a la Plaça del Mercat d’Horta, avui plaça Eivissa.


Mercat de la plaça Eivissa a principis del segle XX. AHDHG


Els Sitjar van ser els seus masovers durant gran part del segle XVIII, procedien de Sant Andreu de Palomar, van arribar a Horta per treballar-hi la terra.
La família Sitjar van fer de masovers de Can Sitjar Gran i Can Sitjar Xic, cases que des d'aleshores es van conèixer  amb el nom d'aquesta família.

Van deixar de ser masovers d'aquestes cases per passar a se-ho de  Can Sitjar de la plaça Virrey Amat “El Col·legi de la Bona Vida”, que rep també d'ells el nom de Can Sitjar. Dels Sitjar i més concretament de la Tuies Sitjar (Sitjana), tenim algunes referències en el llibre del baró de Maldà EL COL·LEGI DE LA BONA VIDA.


Quan aquests masovers marxen, de Can Sitjar Gran es fa càrrec de la finca Joan Alcoberro Carsi fins 1931. La finca es va anar degradant fins que ben entrats els anys cinquanta la masia es va dividir en diversos habitatges, on viuen un nombre indeterminat de famílies.


Actualment la masia sobreviu sobre una capa de intervencions constructives poc adequades, darrera d'un bloc de pisos bastits sense noció de l'equilibri urbanístic ni la mesura, han acabat de degradar completament l'indret. Malgrat tot, algun dels veïns (al menys en la part on ell viu), ha tractat de rehabilitar algunes parts i parets de l’antiga masia.                                                  

                                                                                                                     

Celler de can Sitja Gran que la persona
que habita aquella part de la masia està rehabilitant.
Foto costumitzada per C. Martín sobre una foto de J. Ferández.





  • Fonts informatives: LLibres. Les Masies d'Horta i  HORTA (1904-2004) Aproximació a Cent anys d'Història de Desideri Díez Quijano.
  • Apunts històrics sobre la masia de can Sitjar Gran de Jordi Sánchez.







3 comentaris:

APU Barcelona ha dit...

Can Sitjar Gran, todavía sobrevive pero es una construcción totalmente despojada de su esencia principal... aún se puede ver una ventana con una fecha y con un poco de esfuerzo e imaginación recordar como sería antes de dividir la masia en varias viviendas. Una verdadera pena.
Siempre me había preguntado por su pasado...Gracias por la información
Un abrazo

carme ha dit...

si tens raó, l'edifici està totalment desvirtuat però al menys continua dempeus. Gràcia a tu per llegir.me.

Anònim ha dit...

Hola! MIRAirant la primera foto, pot ser que cal Sitjar Xic estigués situada a la llar d'infants Mare nostrum, i no a l'escola de primària que porta el mateix nom i està uns metres més al sud?
David