 |
| Planol de Barcelona de 1890 |
Can Cascante estava situada entre el
que ara és C. Del Cardenal Tedeschini, C. Concepció Arenal i av.
Meridiana, més que una masia en l'estricte sentit de la paraula, era
una torre d'estiueig.
 |
| Can Cascante, és molt possible que fos el model del dibuix de sota |
 |
| Can Cascante - Dibuix de Ramón Badenes |
El que sabem de cert és que en 1846
José Cascante, comerciant i navilier de Barcelona, que disposa d'una
mojada de terra, demana permís per posar-hi una tanca al seu terreny
ja que vol construir una casa d'estiueig per a la seva família,
aquest terreny l'havia comprar a Josep Boada, propietari de la masia
del costat, ambdos habitatges tenien sortida al passatge de Vilatrau
que ara mateix ja no existeix.
 |
| Can Clariana - foto de la família Boada |
La masia del costat era la de Can
Clariana i el seus propietaris eren la família Boada. Aquesta masia
i el seu terreny donaven al que ara és Concepció Arenal, i la de
Can Cascante, a la que després seria l'avinguda Meridiana i que
aleshores era només una via ampla per la que passava el tren.
 |
| Av. Meridiana al anys 30-40 - Església de Crist Rei |
Els terrenys de la finca de Can Cascante
era a llindar de res o quatre veïns més i segons consta en el
permís d'obres “.. entre ellos se ha convenido cederse paso con
sus carruajes por las tierras respectivas durante su beneplácito,
esto es, cediendo por medio de mojones de seis palmos de terreno por
parte de cada uno para mayor comodidad habiendo entrado el que expone
por pacto expreso en el indicado contrato convencional sin que por
este se crean en tiempo alguno perjudicadas sus propiedades. “S.M.P.
27-III-1846”., arxiu municipal de Sant Martí, expedient 20, de
persisos d'obres".
 |
| Agustí Valls |
La filla del navilier Montserrat
Cascante, es va casar amb l'escriptor i banquer Agustí Valls i
Vicens, 1860 – 1920 (1) qui juntament amb el seu germà Josep Ma.
Valls i Vicens (1854-1897), aleshores propietari de la Torre dels
Pardals al Guinardó, van ser els iniciadors de la Banca Valls,
extingida per fallida en 1931.
Malgrat això, els dos germans
destacaven per per les aptituds com escriptors col·laborant en les
revistes La Renaixença, esperit Català i Il·lustració Catalana.
De fet a Agustí Valls se li
atribueixen el recull poètic Flors Lul·lianes (1918), basat en el
llibre Amic Amat i un poema patriòtic sobre Rafael de Casanova que
es va llegir durant una vetllada d'homenatge a Rubió i Ors i que fou
l'origen de la tradicional festa de l'11 de Setembre, Diada Nacional
de Catalunya.
També va ser soci fundador de la Lliga
Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i del Cercle Artístic de
Sant Lluc.
La seva polièdrica personalitat li va
permetre fer amistat amb persones de ambients artístics, financers i
religiosos, entre els que cal destacar l'amistat que el va unir amb
el bisbe Torres i Bages (2).
Com ja em dit més amunt, es va casar
amb Montserrat Cascante, amb la que va tenir (segons unes fonts 10 fills i segons unes altres onze, la questió és que eren una família molt nombrosa.
 |
| Família Valls - Cascante. Fons Oriol Guilera Valls. |
Aquesta família tenia el seu domicili
habitual al carrer Pau Claris i estiuejava a la torre un parell de
mesos l'any i a més tenien una altra casa a Camprodon a la que també hi anaven.
La finca dels Cascante a la Sagrera,
amb una extensió d'una mojada, estava dividida en dues parts
articulades a l'entorn d'un eix, un camí envoltat d'arbres que la
família anomenava “El caminal”; a la banda de ponent al costat
de la fàbrica química Albiñana Argemir (desprès coneguda com
Nevin), s'estenia el conreu que al llarg del temps va passar de vinya
a blat de moro o simplement horta; a la banda de llevant, des de la
qual es podia accedir al desaparegut carrer de Vilatrau - de fet la
casa duia el núm 3 d'aquest carrer – s'estenien tot de
dependències, des dels habitatges dels masovers, pel colomar, les
quadres i el celler adossat a la casa principal, fins a un molí de
vent preparat per a l'extracció d'aigua.
La casa principal, de formes rectes i
escassa decoració exterior, estava engalanada amb un exhuberant
jardí amb un conjunt d'equipaments – glorieta, pista de boxes, un
espai per a la gimnàstica, una caseta per als jocs infantils, etc.
Propis de l'elevada classe social dels propietaris.
Com nota curiosa cal reproduir un
anunci que el propietaris de la finca van publicar al diari La
Vanguardia el 13.7.1924, respecte de la venda d'un Billar, segurament
no n'eren pas gaire afeccionats al tema del joc.
Pel que fa al jardí, fonts orals consultades expressen
l'existència d'elements típics dels jardins mediterranis; paons
passejant per la finca, pèrgoles, safareigs, conjunts de testers,
parterres, una miranda i una font decorada amb esgrafiats i
escultures (fins i tot una Mare de Déu atribuïda a l'escultor
Llimona)..
La família Valls – Cascante,
mantenien una activa vida social que es desenvolupava en la casa, de
les visites a les amistats del banquer Valls, els Mateu, els
Quintana, el Bisbe Torres i Bages (2), poetes, escriptors, artistes, fins
i tot la celebració de reunions, festes i revetlles pel jovent de la
casa, que atreia moltes amistats que tenien a la Sagrera.
També era la residència de l'ampli
cos de servei domèstic que tenien.
Durant molts anys la Família Cascante
va acollir con gairebé fill propi, l'artista Joan Porcar i Ripollés
(3), pintor i arqueòleg aficionat que va practicar un paisatgisme
rural de termes prosaics impregnat d'un fort naturalisme i de colors
terrossos.
 |
| Foto d'una pintura de Joan Porcar os es reprodueix part de la finca des del seu estudi |
En una crònica sobre la vida del
pintor en un Web del País Valencià en fan aquesta menió de la seva
estada a casa dels Valls - Cascante
"Nuestro
pintor trabajó para el señor Agustín Valls durante seis años.
Esta
familia gozaba de muy buena posición, eran padres de once hijos,
todos
ellos con una educación esmerada. Vivían en un palacete en la
calle
Gracia. Esta casa tenía un gran comedor que era el centro de
reunión
de toda la familia, en aquel salón había numerosos instrumentos
de
música, además de un órgano de trescientas voces. Todos los
miembros
de aquella familia eran artistas, además de música escribían
prosa
y poesía. En torno a este salón se hacían fiestas solemnes y se
invitaba
a grandes artistas, organizándose veladas exquisitas.
El
señor Valls contrató a Porcar para que diera lecciones de pintura
a
sus hijos. El maestro en sus memorias escribe sobre esta familia: “No
puc
dir si jo vaig ensenyar art a ells o ells me´l van ensenyar a mi, lo
cert
és que cap d´ells han segut pintors o escultors, però sí
entusiastes
col.leccionistes,
i afegiré que en este menjador va donar un concert el
guitarrista
Francesc Tàrrega i jo he tingut l´honor de sentir en este
mateix
menjador al guitarrista Andreu Segovia”.
Existeix una anècdota sobre l'indret
on estava la torre dels Cascante prop de la meridiana que cal
destacar, con és el fet tràgic que molts suïcides i gent
desesperada es llençava a les vies del tren davant de la porta de la
casa, on la via feia una corba, aquest fet li va valer a l'indret un
nom luctuós “el matadero de Can Cascante”.
Crida l'atenció que una família tan
rica mantingués durant tants anys una torre al costat de les vies
del tren i d'una fàbrica de productes químics podent escollir
altres contrades, en fi, és una pregunta que només podrien
respondre ells.
La casa va tenir molta activitat fins
la fallida de la Banca Valls en 1931, crisi agreujada pels
esdeveniments; les primeres expropiacions per fer les alienacions de
la Meridiana en 1936 que van afectar la finca i l'esclat de la Guerra
Civil.
Durant el conflicte, la família
Valls-Cascante al complet s'hi van refugiar i va haver de patir molts
registres, la reiteració dels quals va obligar a posar un rètol a
la porta principal que deia “La casa ha estado intervenida por
el comité revolucionario de la Sagrera”.
En acabar la guerra, part de la família
es va establir a la finca ocupant també la casa dels masovers. La
normalització de la vida quotidiana va permetre amb el pas dels anys
que els fills marxessin i tornessin a utilitzar la casa per les
vacances.
 |
Família Valls - Bach, sobre els anys 40 i la besavia
Montserrat Cascante Ribas. Fons Oriol Guilera Valls. |
El 26.10.49, apareixia en el diari la
publicació d'aquesta esquel·la, en relació a la mort del marit de
la filla de Montserrat Cascante, la qual posava de manifest que la
família va fer vida a la Sagrera, després de la Guerra Civil i que
Montserrat Cascante encara vivia.
En abril de 1950 moria finalment
Montserrat Valls Cascante, filla de Montserrat Cascante , amb 86 anys. 42 nets i 22 besnets.
L'apertura definitiva de la Meridiana
va ser l'acta de defunció de la finca que l'any 1961, era venuda al
grup immobiliari dirigit per Josep M. Figueras, qui pocs anys més
tard hi va construir pisos. L'única supervivent d'aquesta gran
finca és la Palmera que presideix la Plaça de la Palmera.
 |
| Únic testimoni vivent de la història contada |
- Enciclòpèdia Catalana: Agustí
Valls i Vicens, Germà de Josep Maria Valls i Vicens. Amic de Torras
i Bages, fou soci fundador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu
de Montserrat i del Cercle Artístic de Sant Lluc. Col·laborà a La
Renaixença i participà en els Jocs Florals de Barcelona.
Publicà el recull poètic Flors lul·lianes (1918), basat en
el Llibre d'Amic e Amat. Un poema patriòtic seu sobre Rafael
Casanova llegit en una vetllada dedicada a Rubió i Ors fou el
probable origen del després tradicional homenatge de l'Onze de
Setembre.
- Josep Torres i Bages ( Alt Penedès, 12.9.1846 — Vic,7.2.1916) Va fer els primers estudis a
Vilafranca i el1859passà a Barcelona on
obtingué el grau de batxiller en arts amb el treball "Dios y el
alma humana". Estudià la carrera de dret
a la Universitat de Barcelona, sota el mestratge del vilafranquí Manuel Milà i Fontanals. Durant els
fets de l'anomenada "Revolució de Setembre" fugí a França amb la seva família. Retornà
a Barcelona
l'any següent per a llicenciar-se i immediatament doctorar-se en dret civil i canònic
amb la tesi El matrimonio cristiano........Es traslladà a Barcelona
i hi exercí una intensa labor tant pastoral com intel·lectual.
Mentre exercia de confessor del Seminari i de les monges de
Valldonzella, fou consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Unió Catalanista i fundà la Lliga
Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Anà bastint la seva
ideologia catalanista de profunda arrel cristiana, fins al punt
d'esdevenir el màxim exponent d'aquest corrent.........
- Joan Baptista Porcar i Ripollès
(Castelló de la Plana 1889-1974) - Pintor format amb Vicent Castell,
s'orientà cap a l'escultura. El 1906 anà a València, becat per a
estudiar a Sant Carles, i el 1910 s'instal·là a Barcelona, on
estudià a Llotja. Arqueòleg afeccionat, Durant la guerra civil
tingué una notable actuació en la preservació i el rescat del
patrimoni artístic a Castelló i Sogorb. Plenament incorporat a
l'estètica de la generació catalana del 1917, conreà bàsicament
el paisatgisme rural de temes prosaics (estacions, carreteres, ports,
marjals, etc. ), d'un naturalisme fort i de colors terrosos cada cop
més esbossat i esquemàtic.
- Informació històrica de la masia, aconseguida en el Arxiu Històric de Sant Martí
