 |
| Mapa i situació dels edificis en l'època. Costumització de C. Martín |
Era
durant l’any 1875 que el dominic Francesc Coll i Guitar, fundador
de les Germanes Dominiques de l’Anunciata va fundar el convent i el
col.legi de dalt de tot del carrer de Les Estires (Rambla Cortada o
Campoamor com ara es coneix). Les primeres germanes van arribar a
Horta el 30 de juny d’aquell mateix any.
 |
| Entorns del convent. Collage C. Martín |
Tot
seguit s’inicia la construcció del convent, que es va inaugurar en
1878, tanmateix però, l’església no es va bastir fins 1906.
Edifici fou cremat en la coneguda com Setmana Tràgica el 1909, juntament amb l’església vella de San Joan que estava al capdamunt del mateix carrer, però a l’altra vorera, on ara està el Club de tennis Horta de la que pràcticament només va quedar la torre i la rectoria.
 |
| L'antiga església d'Horta ja cremada |
També ho va ser el convent de les Dominiques que va quedar inhabitable, motiu pel qual de manera provisional les monges es van traslladar a un xalet del carrer Rectoria fins l’any 1913, que van tornar a la seu de la congregació ja reconstruït, millorat i adaptat per convertir-se en un internat on acudien les filles de famílies benestants d’Horta però principalment de ciutat.
 |
| Fotos de 1909 quan es va cremar el convent. Autor desconegut |
Xavier
Valls en les seves memòries explica com abans de la guerra va fer
d’escolà amb mossèn Trens, capellà de les monges a l’església
del pensionat de les Dominiques, un home explica, que el va iniciar en
la comprensió de la bellesa de la litúrgia, alhora que li ensenyava
arqueologia i art.
Per
l’època el carrer Campoamor ja lluïen moltes de les torres
d’estiuejants com en Charles Collet (3), escultor de renom suís,
que va fer-se construir una torreta al conegut com camp de les
monges cap a 1923, on hi va viure amb la seva dona Ninon,
ceramista reconeguda. En Charles Collet va ensenyar escultura en el
col.legi de les Dominiques, com s’explicarà més endavant.
Aleshores
comença una nova etapa per l’escola, sobretot
per l’arribada d’unes gemanes que venen de Bèlgica on havien
anat a estudiar nous mètodes pedagògics. Durant aquesta etapa cal
ressaltar la figura del
Dr.
Manuel Trens i
Ribas (2),
capellà
de les monges dominiques, home erudit com pocs al que les monges
donaven el tractament de Doctor.
Durant
aquell període, eminents artistes van donar classes de dibuix,
Pintura i
escultura
al col.legi de les Dominiques, entre ells: Charles
Collet, Dario Vilas, Ismael Smith, Jaume Busquets i Josep Garriga .
El
mestre Joan Llongueres donà classes de gimnàstica i danses
rítmiques que
havia importat de Suïssa.
El
centre també, pedagògicament
parlant, va comptar en
l’època
amb l’assessorament de la pedagoga Sra. Maria Montessori (4).
L’internat
de les dominiques fou el primer de Barcelona i d’Espanya en adoptar
les reformes litúrgiques del Papa Pius XX i va ser Horta on el
Primer Congrès de Litúrgia celebrat a Montserrat l’any 1915, va
va obtenir més ressò, cal tenir present que el fundador de l’ordre
de les dominiques Francesc Coll era català i la seva filosofia sobre quina instrucció i cultura haurien de rebre les dones era diferent que la
d’altres Institucions religioses.
En
octubre de 1913 comença a funcionar “l’École Ménagère”,
escola de la llar, la primera de tot l’Estat Espanyol. Aleshores
l’idioma que llustrava entre les classes benestants era el francès
i d’aquí el nom, però no deixava de ser la manera fina nomenar
el que entre la gent del carrer s’en deia “economia domèstica”.
Quan
arribà la República, desprès de la secularització el col.legi
passà a dir-se “Mutua Coll” - Associació de Pares de Família. "Al comenzar el curso 1933-1934 el colegio funcionó a nombre de la Mutua
Coll (Asociación de Padres de Familia) ante la amenaza de verse privadas de ejercer el
ministerio docente como Congregación religiosa. Se cambió el uniforme a las colegialas y las
Religiosas fueron sustituidas por profesoras seglares. En cuanto al régimen interno, una
Hermana actuaba como Directora, si bien oficialmente constaba como tal, una ex alumna del
colegio. En octubre de 1934 se inauguró la Biblioteca con algunas obras notables como la
Enciclopedia Espasa y una maestra retirada regaló para el colegio parte del material del
Sistema Montessori. En 1935 se construyó un campo de tenis entre el garaje y el corral y se
levantó un surtidor en el centro del jardín. Una pared de poca altura separó el jardín de la
comunidad del de las niñas. Durante la guerra, las clases funcionaron con maestros laicos y
acabada la misma, en abril de 1939, se abrieron al público con gran satisfacción de padres y
alumnas. Las clases estaban en buen estado y con abundante material"..(Història Oficial de la CONGREGACIÓN DOMINICAS DE LA ANUNCIATA).
"Cuando estalló la revolución el 18 de julio de 1936, la comunidad se componía de 20 religiosas profesas perpetuas de coro, 34 temporales, 7 legas y cuatro Hermanas más, no pertenecientes a la comunidad. Todas vistieron traje seglar. Se hicieron desaparecer papeles particulares y otros no pertenecientes al Archivo de la Casa, especialmente los de la Sociedad “Mutua Coll” del propio colegio y sucursales del Instituto agregados a ella y, en general, todo lo que podía comprometer a las personas adictas a la comunidad. Las Hermanas salieron de la casa, dejando el edificio solo y lo incautó la Generalidad. Una parte del edificio fue ocupada para comedores públicos y la iglesia servía de almacén ". (Història Oficial de la CONGREGACIÓN DOMINICAS DE LA ANUNCIATA).
El 19-20 de juliol de 1936 , moltes esglésies i convents religiosos foren
incendiats entre ells l’església nova de Sant Joan d’Horta que
desprès de la revolució del 36, a causa de la profanació i incendi
que sofrí el temple, quedà en gran part derruïda i només restà en peus els murs i la coberta. Durant
el període de la guerra civil l’església serví de dipòsit de
bidons d’oli i de benzina, la qual cosa produí la destrucció del
paviment i el deteriorament de les parets.
 |
| Collage Carme Martín. |
La
casa rectoral fou arrasada i amb ella l’arxiu parroquial.
Pel
que respecte a l’edifici de les Dominiques d’Horta va
ser ocupat per
la CNT-FAI
i es va destinar a l’ensenyament i a
menjador
públic; els darrers temps de guerra es va utilitzar com refugi per a
refugiats.
Es
sap també, que una part del convent es va fer servir per a
finalitats no tan honorables, donat
que s’hi
va instal.lar un
centre de detenció i aïllament de la CNT-FAI, que va estar en actiu
fins l’any 1937.
Algunes
de les monges es van amagar en cases veïnes i d’altres, juntament
amb el Dr. Manuel
Trens es van
instal.lar a la masoveria d’una casa pairal pròxima a Tolosa de
Llenguadoc. Poc
desprès el Dr. Trens va viatjar fins a la capital britànica on hi
va viure fins acabat el conflicte que va tornar.
Quan la guerra va finalitzar, l’edifici fou recuperat i s'hi intal.là “el Auxilio Social”, que no s'en va anar fins mesos més tard. Mentretant, les monges hi van poder
tornar. Les classes es van reemprendre l’abril de 1939 i
l’internat va tornar a funcionar l’octubre del mateix any.
Les
Dominiques en 1879, també van crear una escola per a les nenes del
poble d’Horta, ja hem dit més amunt que en el convent i
l’internat, normalment només hi residien noies benestants. A
aquesta escola els vilatans l’anomenaven les Dominiques pobres, per
distingir-la de la de Campoamor de les Dominiques riques.
Aquesta
escola va estar primer un edifici del carrer Horta, 50 i desprès
canvià a un altre situat en la plaça de la Constitució (desprès
Santes Creus). El 1939 es van traslladar a la torre d’estiueg
situada al carrer Chapí amb Martí-Alsina, on s’hi van estar fins
1947.
 |
| Edifici de les Dominiques al carrer Martí Alsina cantonada Chapí. Recreació Carme Martín |
Finalment, els pares d’una alumna de les Dominiques van fer donació d’una torre d’estiueg al carrer Chapí 71 i allà s’hi van traslladar el 1947 fins que el curs 1984-85 va tancar definitivament les portes, l’edifici s’enderrocà en 1988. Cal aclarir que ja en 1972, era ja una escola completament independent de la del carrer Campoamor.
 |
| Edifici de les Dominiques del carrer Chapí, 71. Collage Carme Martín |
El
col.legi de les Dominiques del carrer Campoamor no cal dir que ha
anat canviant de filosofia amb el pas dels anys adequant-se al nous
temps i encara segueix en la seva tasca educativa desprès de més de
cent anys.
(1) Francesc Coll i Guitart (sant), Religiós dominicà , nascut a Gombren a la comarca del Ripollés el 18 de maig de 1812 – morí a Vic, comarca d’Osona el 2 d’abril de 1975. Després d’estudiar al seminari de Vic (1822-30), ingressà a l’orde de predicadors a Girona, on professà (1931) i on estudià teologia, fins a l’exclaustració del 1835. Acabats els estudis a Vic, hi fou ordenat el 1836. Com a frare exclaustrat missionà per Catalunya. El 1856 fundà, a Vic, la congregació de les dominicanes de l’Anunciata i en fundà més de 50 cases arreu de Catalunya. Escriví alguns llibres de pietat i romanen inèdits alguns escrits pastorals. Fou beatificat per Joan Pau II el 1979 i el successor d’aquest, Benet XVI, el canonitzà l’octubre de 2009. (Enciclopèdia Catalana
(2) Manuel Trens i Ribas. Eclessiàtic i historiador. Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1892 — Barcelona, 1976. Format al seminari de Barcelona i a la universitat pontifícia de Tarragona. Ordenat l’any 1914, ja es destacà en l’organització del Congrés Litúrgic de Montserrat (1915). Fou professor d’iconografia i art sagrat al seminari de Barcelona (1916), director del Museu Diocesà i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc (1921-60), on constituí els Amics de l’Art Litúrgic (1923) —que E promogué diverses exposicions— i edità un anuari (1924, 1926 i 1929). Col·laborà en la fundació del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, on promogué exposicions artístiques locals (1926 i 1928). Ajudà la revista vilafranquina d’avantguarda Hèlix i hi publicà, sota pseudònim, traduccions de fragments de l'Ulisses de Joyce. El 1939 fundà i dirigí Ars Sacra. Col·laborà en la fundació de l’Institut Amatller d’Art Hispànic, i amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona organitzà una important exposició d’objectes de culte relacionats amb l’eucaristia. Col·laborà en Vida Cristiana, Ars Sacra, Full Dominical, La Publicitat, La Veu de Catalunya, El Matí, etc. És autor de Lo que debe ser un museo diocesano (1916), Sant Francesc d’Assís i l’art contemporani (1926), Oracional litúrgic (1926), La peinture gothique jusqu'à Ferrer Bassa(1933), Les peintures de Ferrer Bassa (1936), María. Iconografía de la Virgen en el arte español (1952), Las custodias españolas (1952), Vilafranca, senyora vila (1964) i Les Majestats catalanes (1967; de la sèrie Monumenta Cataloniae, premi Massana 1961). Amb el seu llegat de llibres i manuscrits a la Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona s’ha constituït el Seminari d’Iconografia Doctor Trens. També féu una deixa important d’obres d’art antic i modern al Museu de Vilafranca, on hi ha unes sales dedicades a la seva memòria. (Gran Enciclopèdia Catalana)
(3) Charles Collet- Escultor suís. Va néixer a Onex, Ginebra,1902 — morí a Barcelona el 1983. Format a Ginebra (1918-23). El 1923, a Barcelona, treballà al taller dels Corberó i amb l’orfebre Ramon Sunyer. Es presentà el 1928 en una col·lectiva de les galeries Dalmau. El 1929 esdevingué professor de l’Escola Massana. Durant la guerra civil de 1936-39 tornà a Suïssa, i el 1947 fou un dels fundadors del Cercle Maillol. Ha exposat a Barcelona, Ginebra, Milà, Zuric, Palma, Lucerna, etc, i ha participat en tots els Salons de Maig de Barcelona (1957-66). Participà del Noucentisme tardà i evolucionà cap a formes més estilitzades i esquemàtiques, de superfícies rugoses i estructura angulosa, que, emprant el plom, el ferro, etc, sovint voregen l’abstracció. La seva dona, Eugénie Millioud, coneguda per Ninon Collet (Ginebra 1903 — Barcelona 1973), ceramista i orfebre, es presentà i exposà sovint amb ell; el 1943 es presentà com a pintora a Barcelona. (Gran Enciclopèdia Catalana)
(4) Maria Montessori. Pedagoga italiana - Va néixer Chiaravalle, Marques, 31 d’agost de 1870 — Noordwijk, Països Baixos,6 de maig de 1952. Inicià les seves experiències a la clínica psiquiàtrica de la Universitat de Roma, a partir de les quals elaborà el mètode que porta el seu nom (1907) ( mètode Montessori ), que té per objecte de fomentar l’expressivitat i iniciativa dels infants mitjançant la utilització de material didàctic nou, bé que hom ha criticat el seu idealisme i l’accent excessiu que posa en l’individu. A partir del primer congrés montessorià (Roma, 1931) i dels contactes de Maria Montessori amb l’estranger (Barcelona, 1934), el mètode fou àmpliament adoptat. El treball és recollit en les obres Il metodo della pedagogia scientifica applicata all’educazione infantile (1909) iL’autoeducazione nelle scuole elementari (1912).
- Fonts d'informació: "El que és i ha estat Horta" i HORTA (1904-2004), de Desideri Díez i "La meva Capsa de Pandora" dememòries de Xavier Valls, escrita per Julià de Jòdar.
