dijous, 18 de juny de 2020

Can Giralt - can Valverde

Mapa de 1903

En 1900 la banda de mar de la Rambla Quintana estava pràcticament sense urbanitzar tal com es pot comprovar en el mapa adjunt, les primeres cases es van construir a partir de 1907. Les terres de Can Quintana van ser comprades pels terratinent de Vilapicina Borras i Guix als propietaris de la masia de can Quintana i les van posar a la venda.

La primera  casa de les que es tenen dates de construcció va ser la torre modernista Villa Dolores que estava al llindar de les terres del Marqués de Castellbell, hores d’ara tristament ja no existeix.


La barriada de can Quintana sobre 1915, la tercera casa a la dreta començant per baix és can Giralt

Can Gispert i els seus horts. foto dels anys 60
Agustí Giralt i Baixeres compra la primera parcel·la en terres de can Quintana el 19 d’agost de 1903. Aquest senyor vivia a Barcelona ciutat, al carrer Llúria, núm 2. Més tard a la fi d’ampliar la finca del passeig aleshores dit «Universal» amb Rambla Quintana, compra una segona parcel·la . Amb la ampliació la finca feia una superfície de de 2.464 m2 94 dm2

La casa dissenyada pel mestre d’obres Josep Graner Prat (*), es va construir entre 1909 i 1910, formada per soterranis, planta baixa, primer pis i golfes i una curiosa miranda. La casa feia 110 m2 de superfície.


El 1910 quan la casa ja s’havia construït, el senyor Giralt fa una altra ampliació de terreny fins arribar al límit de can Quintana i tocant les terres del marqués de Castellbell.

La superfície total sumades les tres finques juntes és de 3.976 m2 9 dm2.


Delimitat amb línees vermelles la finca de Can Gispert

Agustí Giralt Baixeras estava casat amb María García Alsina i tenien tres fills Santiago, Assumpció i Pere

Un dels impresos de del seu negoci
En 1912 el senyor Giralt formava part de la junta que fundà el Lawn Tennys Horta. Aquesta entitat tenia com finalitat que les tres colònies estiuenques Les Estires, Salses, Quintana d’Horta es relacionessin entre si. Es necessitava un club d’esbarjo i compraren els terrenys on havia estat ubicada l’antiga església de sant Joan d’Horta, cremada durant la setmana tràgica de 1909, de la que només quedava dempeus la torre.

El senyor Giralt era Vicepresident del Colegi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona i director d’una societat de la seva propietat de nom Agustí Giralt-Baixeras, destinada a la compra-venda de productes des de diferents punts d’Espanya, era per tant representant col·legiat d’aquest productes sobre els que cobrava una comissió.

Horta era només la finca d’estiueig de la família, on durant tot l’any hi vivien els masovers que tenien cura de la casa i cuidaven les seves terres el senyor Josep Aragall i Antonia Freixes.

Hem aconseguit una foto de 1920 on apareixen Antonia Freixes la masovera de can Giralt acompanyada de quatre dels seus vuit fills Paquita, Josep , Antoni i Pilar Aragall.


Foto de la familia  cedida Joan Ribas i Montfort  besnet  de la masovera de can Giral

El 6 de juny de 1937, en plena Guerra Civil, va morir Maria Garcia Alsina esposa del senyor Giralt. La família, pel que sembla, no va poder celebrar els seus funerals com ells volien donades les circumstàncies, fins dos anys més tard el 6 de juny de 1939, en temps ja de la dictadura, segons necrològica publicada en La Vanguárdia, que acaba amb amb la llegenda imposada en l’època que diu «año de la Victória»

El senyor Giral va morir el setembre de 1943, i en record seu es van celebrar funerals en diverses esglésies de tant de Barcelona com d’altres localitats, entre les que cal destacar la de Sant Joan d’Horta. Aquest detall té la seva importància doncs situa la família Giralt a Horta el 1943 i, possiblement, cinc anys més tard van ser els fills els qui van vendre la finca als nous propietaris en 1948.






La casa perviu, canvien els propietaris

La Família Valverde va adquirir can Girat en 1948. Ja no era tan gran com en èpoques anteriors, donat s’havien venut diverses parcel·les però, de tota manera era una bona finca.



Vista general de la contrada en els anys 60, can Valverde a l'esquerra
 de la foto fent cantonada. Foto aèria de l'Arxiu Nacional de Catalunya


La família estava formada per Domingo Valverde Pérez nascut a Múrcia i Angels García nascuda a Tremp, tenien cinc fills, tres noies Agustina, Angelines i Glòria i dos nois Domingo i José, conegut també com Pepe; Glòria i Domingo ja van néixer a Horta.

Quan els fills eren joves es celebraven en els jardins de la finca balls que eren l’expectació i diversió d’aquella part del barri, els fills i filles del veïnat de més de 18 anys hi anaven amb vestits de gala.

A més dels jardins pròpiament dits, la finca disposava de grans horts i alguns animals domèstics. Una vegada a l’any es matava un porc, circumstancia que feia patir a tothom del voltant que sentia com el pobre animal patia fins la seva mort.

Els Valverde tenien una tenda de mobles a Horta que atenia la senyora Angels i algú més de la família, fou la primera i única durant bastant temps que hi havia a Horta i estava situada al carrer Tajo, davant del mercat d’Horta.

Passats els anys, com és ben natural, els fills i filles se’n van anar de casa, no sabem si tots o algun encara vivia amb els pares. Finalment, com ja es parlava des de feia anys que el passeig d’Urrútia acabaria essent ampliat i que aquesta ampliació podia afectar la torre, van decidir derruir-la i construir un edifici de pisos en 1978, una mica més amunt d’on estava originalment la torre, deixant suficient espai lliure per si algun dia s’havia d’ampliar el carrer.



Vestigis del que queda d'aquella bonica i gran finca. Fotos Carme Martín.


Aquesta ampliació com altres projectes que hi havia entre els anys 40 i 60 , no es van dur a terme, com tampoc la construcció del famós el pont que havia d’unir el carrer Feliu i Codina amb la Guinaueta on el carrer continuava; finalment l’Ajuntament va decidir unir els dos barris bastint la continuació del passeig de Fabra i Puig, la delineació de la qual va donar lloc a la destrucció de la primera casa que es va bastir a la barriada Villa Dolores.

  • En 1926 , s’obre un expediente per a la cessió de vials de la finca de can Carreres per a la prolongació del carrer Feliu i Codina. Q-118, Mercè Nuet Doctor. En 1947 s’obria un expedient per a la possible Cobertura del torrent de can Carreras a la cruïlla amb el carrer Feliu i Codina, Ex. I-1258, codi Q136. 24.3.1956, expedient que insta l’expropiació dels vials afectats per l’apertura del carrer Feliu i Codina, apareix el nom de la funcionaria o persona que ho demana Mercè Nuet Doctor, dossier 3778.

Recordem que a la baixada al barranc des de Feliu i Codina, una família havia mal construït i sense permisos clar, un habitatge de dos pisos que a rel del possible pont finalment l’Ajuntament els va fer derruir. Clar que no era lloc per construir-hi res però el motiu per obligar-los a fer-ho va ser trampós.

Però algú al final, amb tot el que s’havia arribat a parlar i condicionar a no fer ni dur a terme esperant aquestes obres, va decidir que el pont no es duria a terme per prellongar el carrer Feliu i Codina fins la Guinaueta on continuava i sort pels veïns que s’han estalviat un munt de cotxes i autobusos que actualment arrossega el passeig de Fabra i Puig.







Fonts Informatives :  Joan Ribas Monfort, Jordi Sánchez al que agraeixo la informació i el plànol dels terrenys de can Giralt.
Hemeroteca de La Vanguàrdia.


(*) Josep Graner i Prat (1844 – 1930) , un mestre d'obres català, molt prolífic, que es mogué entre en classicisme, l’historicisme i el modernisme. L'arquitectura de Josep Graner evolucionà molt, però sense perdre la tradició constructiva: de les formes més neoclàssiques vuitcentistes, a aplicar elements florals i historicistes, per trencar amb la rigidesa i, finalment, simplificà les formes i l'ornament, finalment. i

Cap comentari: