El MAS VINTRÓ del Guinardó

Mapa de situació de la masia 

El Mas Vintró estava situat al carrer Garrotxa i a primers del segle XX, ostentava el núm. 11 d'aquest carrer.

Els Vintró eren pagesos d’aquesta zona de Sant Martí com a mínim des del primer terç del segle XVIII, tenien el mas familiar, en la zona delimitada pels carrers de la Nació, de Vidiella i de la Muntanya. La masia de can Vintró tenia 9 mujades (*) de superfície.

Pere Vintró Sagristà, fill del primer de la saga familiar Pere Vintró Vintró (1784-1865), fou un notable propietari agrari martinenc amb terres també a la zona del torrent dels Enamorats, a la zona de Vilatrau, a l’actual barri de la Sagrera, als voltants del carrer de Cerdà i a Sant Andreu de Palomar on vivia en el carrer Llenguadoc cantonada al carrer de les Monges en una casa que encara existeix. 

A finals del segle XIX, va comprar grans extensions de terrenys pel Clot, Camp de l’Arpa i el Guinardó a la fi d’ampliar les seves propietats. Durant la seva vida va fer edificar moltes cases a Sant Andreu i Sant Martí de Provençals 

Va ser alcalde de Sant Andreu qual encara era poble, la majoria de les seves propietat les heretà del seu pare Pere Vintró Vintró. 

Va ser Pere Vintró i Sagristà qui va comprar a Pere Borràs Sunyol, el 1900 dues parcel·les de la Torre dels Pardals per ampliar l'heretat de can Vintró, en el seu moment va ser un dels grans terratinents del Guinardó i el van anomenar president de l'associació de Propietaris de la nova barriada. 

Pere Vintró Sagristà va morir el 2 de gener de 1902, a l’edat de només 60 anys, i el seu fill Pere Vintró Mariné va ser qui va heretar quasi tots els seus bens. 

Necrològica de la Vanguàrdia

En el cementiri de Sant Andreu els seus descendents posseeixen una notable tomba d’estil modernista en el seu honor, de l’arquitecte Simó Cordomí, que va encarregar el seu fill Pere Vintró Argemí, al costat de la qual està escrita la llegenda «La mort tot se lo emporta. Sols Chisto dona llum». 

El segon mas Vintró, estava situat en l’antic camí d’Horta i va ser una casa de pagès que amb els anys es va anar transformant mitjançant noves naus laterals annexes a la masia convertint-se amb el temps en un gran casalot que sempre fou destinat a finalitats agrícoles on els veritables propietaris mai hi van viure i sempre va estar a càrrec de masovers o llogaters de casa i terres, que cada cop eren més minses atès que el terreny es va anar urbanitzant. 

El Mas Vintró en 1931. Foto d'Esteve Puigpinós.
A l'esquerra s'endevina la torre de la Torre dels Pardals

Segurament es va construir a mitjans del segle XVIII i desconeixem els seus primers orígens, si sabem que la seva mina d’aigua va assortir de l’apreciat líquid a masies del voltant com can Sabadell i d’altres i que també disposava d'una font on els veïns anaven a buscar aigua amb garrafes. Jose Roig i Moliné recorda que a can Vintró brollava una font d'aigua en mig del fang i les pedres on anaven a omplir els cantirs els veïns en temps de guerra.

El 26 de gener de 1882, es redacta un document en que Marià Berdura autoritza a Josep Sabadell, de l'antic mas Sabadell, situat a tocar del C. Garcilaso (abans Estévanez), a passar una canonada per les seves terres per tal de de fer arribar  l'aigua sobrera que rebia cap a Can Viudet, el propietari del qual era el germà d'en Josep Sabadell, on apareix  en Pere Vintró com testimoni.

Mitjançant aquest document es va poder saber que malgrat a que a can Sabadell hi havia un pou d'aigua, que estava situat a l'entrada de la masia a l'esquerre, es veu que no produïa pas prou per regar els seus camps i necessitava l'aigua de la mina de Can Vintró, aquesta mena d'enteses eren corrents entre els propietaris dels masos de la zona, que acostumaven també a deixar-se eines del camp, animals per muntar femelles i d'altres elements relacionades amb  amb el normal traginar de camps i granges d'animals.

Així arriben a primers de segle XX, que la masia i una part de les terres que la circumdaven, concretament el 8 d’agost de 1930, van ser llogades al jornaler Ramon Rodenas Cervera. Per la part del propietari de la finca va firmar el contracte l’administrador dels Vintró aleshores José Duran Guix, el contracte era indefinit. 

Foto del senyor Rodenas treballant la terra de Can Vintró.
 Foto d'Esteve Puigpinós

El terreny que si adjudica era el que anava des de la masia fins el carrer Garrotxa (antic camí d’Horta), és a dir no massa gran, en el contracte es diu que la petita finca disposa d’una mina i li dona permís al llogater a utilitzar-la per l’us que estimi oportú, amb el permís del propietari, és clar, era per tant, ja aleshores era ja una explotació familiar més aviat petita. 

Aquesta zona va ser de les últimes urbanitzades. L'any 1929 es va presentar un projecte de la Cooperativa de Funcionarios del Estado, Provincia y Municipio anomenat Colonia SAR Infante Don Jaime, que havia d'ocupar bona part de la finca però que finalment no es va dur a terme.

Lamentablement el passat rural d'aquesta part del Guinardó ha quedat esborrat totalment no existeix cap carrer que recordi la masia. La plaça que ara existeix al final del carrer Art, i que anys en darrera estava davant per davant de la masia, està dedicada a un escriptor i sacerdot de nom Carles Cardó Sanjuan, que res te a veure amb la barriada i que bé podria renombrar-se, amb tota la raó del món, com «Plaça de l’era de can Vintro» que seria el més natural. 

(*) La mujada era una mesura de superfície utilitzada en el Pla de Barcelona; equival a la superfície llaurada enun dia per una parella de bous, aproximadament 4.896,5 m2, gairebé mitja hectàrea. La mujada es divideix en 16 mundines. 

Fonts informatives: 
Sobre la vida del Vintró a San Andrés, Jordi Sánchez bon col.laborador quan el necessites.
Josep Roig i Moliné sobre la font de can Vintró.
Del llibre de comptes de Marià Berdura, sobre l'aigua de Can Sabadell.