Els Milà de la Roca i el seu palau d'Horta.

Per algun motiu, a principis del segle XVIII Bartolomé Milà de la Roca nascut el 1659, un pagès que procedia de Sant Pere d’Avern al Subirats, de la masia coneguda com “can Milà de la Roca”, decideix traslladar-se a viure a Vilanova de Cubelles (nom que tenia en aquella època el poble de Cubelles). Es casà amb Francisca Torrent i visqueren sempre en la indicada població. Varen tenir entre d’altres, un fill de nom Bartolomé que es casà amb Maria Madrona Serra, ambdós varen viure de l’ofici de pagès treballant les seves terres, també tingueren diversos fills com era habitual el l’època, entre els quals hi va haver un nascut el 1727 que es batejà sota el nom de Francisco Milà de la Roca i Serra.

Un altre fill del matrimoni José Milà de la Roca i Serra de 21 anys marxà a viure a San Sebastián a treballar per compte propi. Es sap que demanà a son pare Bartolomé que sol·licités document de (1) neteja de sang el 26 de juliol de 1762, segurament a la fi de poder contraure matrimoni amb Tomasa Astigarraga Mendiburu. Es casarem en 1764 i el 16 de abril de 1765 nasqué el seu fill José Joaquín.

José Milá de la Roca i Serra, va comercialitzar durant molt anys entre Caracas i d’altres ciutats de l’Amèrica i San Sebastián, amb diversos productes però principalment amb cacau. Va arribar a ser un comerciant amb gran reputació especialment a San Sebastián. Tenia també participacions en bucs.

Com ja hem mencionat, es va casar amb Tomasa de Astigarraga, els Astigarraga descendien dels Señores de Vizcaya, es desconeix el motiu per qual José Milà de la Roca va aconseguir un casament tan avantatjat  però el cert és que va anar així.

José Milá de la Roca era el cap de família i tenia col·locats a diversos dels seus germans de manera estratègica en diferents ports americans.

El 1778 amb la derogació de part del decret de nova planta, Catalunya aconsegueix permís per comerciar des de diferents ports espanyols, José Milà de la Roca torna a Catalunya i s’instal.la a a Barcelona permanentment. A poc de viure-hi, va morir la seva muller Tomasa de Astigarraga i en 1786 es torna a casar amb Teresa Serra Ibern, també vídua amb qui té un altre fill.

Conseqüentment José tenia fills que duien el cognom Mila de la Roca i Astigarraga i Milà de la Roca Serra, igual que ell. Del primer matrimoni eren José Joaquin, José Ramón, José Vicente, María Josefa, Maria Antonia Milà de la Roca i del segon matrimoni José Maria Milà de la Roca i Serra.

José Joaquín Milà de la Roca i Astigarraga va ser Diputat en Corts per Barcelona, entre els anys 1808-1810.

Un dels germans de José Milà de la Roca i Serra, Francisco, pare de Antonio Milà de la Roca i Miró comerciant barceloní, va ser l’home fort del també comerciant Josep Xifré i Casas.

Escut dels Milà de la Roca

Per altra banda un dels seus fills José Ramón Milà de la Roca i Astigarraga va ser un dels més grans terratinents de la colònia espanyola oriental, a finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Desconeixem si es va arribar a casar ni si va ternir fills.

Segons els (*) capítols matrimonials de Joaquin Plana i Maria Josefa Milà de la Roca i d’Astigarraga de 21 ants, de 20 d’octubre de 1787, va rebre de dot 8000 lliures catalanes i dues calaixeres, ell era notari i fill de notari.

L’any 1788, es concedeix poder a Galain a Cádiz per a la venda de dos bucs, del bergantí La Resolución i del Correo de Cádiz.

Capítols matrimonials de Marcos Francisco Capalà i Pí amb Maria Antònia Milà de la Roca i d’Astigarraga el 2 de novembre de 1793, ella només tenia 16 anys. La quantitat dotada va ser la mateixa que la de la seva germana Maria Josefa.

Desconeixem però la data del matrimoni del primogènit José Joaquín Milà de la Roca i Astigarraga amb Maria Antonia Maynar i Clemente, el matrimoni va tenir diversos fills dels que només disposem els noms de Miquel Ramon i Pau Anton.

L’ 1 de setembre de 1796, es constitueix una mercantil a Reus de la que José Joaquín Milà de la Roca té tres quintes parts del capital que puja a 30.000 lliures catalanes que té per nom José Guardia & Cia.

A finals dels anys 90 del segle XVIII mor a Caracas Bartolomé Milà de la Roca i Serra segurament germà gran de José i de Francisco. José va intervenir per a nomenar apoderats a la fi de liquidar els bens que tenien en l’indicat país aleshores Colònia. L’any 1803 José Milà de la Roca dona poders a Bolet en la Nova Barcelona a Caracas per a la venda dels bens de Bartolomé Milà de la Roca.

El 1791 nomena apoderat al seu fill José Ramón Milà de la Roca i Astigarraga a Buenos Aires i des d’aquest moment serà aquest membre de la família qui mourà el negocis americans de la saga. José Ramón muntà diferents fàbriques de manipulats de carn i greixos. Ell va ser el primer en muntar un salador i un negoci d’encurtits en la ciutat de Montevideo. Tenia negocis a La Habana, Montevideo, Buenos Aires, Caracas, motiu pel qual controlava els mercats del centre i del sud americans.

Durant el decenni de finals del segle XVIII i gràcies a les bones relacions amb diferents capitostos francesos que comercialitzaven amb negociants del Pacífic, es va salvar en diverses ocasions de presons i confiscacions de les mercaderies dels seus bucs, la seva cultura i el seu saber fer feia que s’entengués perfectament amb la colònia francesa, simpatitzava amb la maçoneria com el seu germà primogènit José Joaquín que manejava conjuntament amb el pare d’ambdós els negocis Milà de la Roca des de Barcelona.

José Ramón, a finals de la dècada del segle XVIII, a conseqüència de la guerra contra Anglaterra, es veu forçat a fer tracte de negres, negoci aleshores legal però indecent.

Va comprar una extensió de terreny importantíssima a l’Uruguay utilitzant les seves influències amb la corona espanyola.

Anys més tard es va pronunciar en (2) l’Assemblea de Bayona amb d’altres diputats americans que va ser el germen de les futures nacions americanes.

Eren propietaris dels bucs La Guipuzcoana, alies Reyna de los Ángeles, Fragata Astigarraga, alies Nuestra Señora, Nuestra Señora de los Ángeles, número Set, número Vuit i Elisa.

Exemple de buc de l'època

Els Milà de la Roca eren una família en la que els seus membres creaven empreses comuns dirigides i controlades per ells mateixos donat que es quedaven els llocs dirigents i de confiança.

A José Joaquín el Rey li atorga el febrer de 1807 el títol de (3) “Ciutadà Honrat de Barcelona” i en conseqüència de anteposar el “de” al seu cognom, en el document apareixen els seus avantpassats en el Mas Milà de la Roca des de 1500.

Tant José Ramon com José Joaquín varen estar involucrats en la (4) Constitució de Cádiz de 1812, coneguda popularment com “La Pepa”. Les seves pretensions eren que les colònies americanes tingueren tracte de província. Com conseqüència de la invasió napoleònica, les colònies americanes tingueren una importants dosi de ganes de llibertat que els propis francesos s’encarregaren de propagar, causada per l’actitud de la península cap els territoris colonials motiu pel qual ja havien començat a separar-se diversos territoris i constituir-se en noves nacions i el Regne d’Espanya ja mai més tornaria a ser el mateix.

Com conseqüència d’haver-se involucrat tant en política, els Milà de la Roca varen perdre els seus negocis americans i entrar en desgràcia. Durant els anys 20 del segle XIX aquesta saga perd les seves empreses i curiosament en canvi, en Josep Xifré fa grans negocis en els mateixos territoris amb el mateix tipus de negoci. Són titllats d’afrancesats i per tant, mirats com traïdors, però en la pròpia Amèrica tampoc no se’ls té en consideració, motiu pel qual no varen aconseguir remuntar .

La mercantil Antonio Milà de la Roca & Cia., es va constituir l’1 de juliol de 1814, era de José Joaquin i Antonio Mila de la Roca i Miró, el seu cosí i director d’aquesta empresa. Un any mes tard José Joaquín va donar-li poders al cosí a la fi que procedís a donar rendibilitat a una casa a la ciutat de La Habana al carrer de Compostela, a la fi que es pogués llogar, vendre o el que fora menester, donat que els diners que aconseguís els havia d’aportar com a fons a la mercantil mencionada, acte seguir Antonio trasllada els seus poders cap a Inglada i de Pasqual i finalment altres persones acaben venent la casa en qüestió.

José Milà de la Roca i Miró fil de Francisco Milà de la Roca i Serra, es va casar amb una Estalella. D’aquest matrimoni va tenir també molta descendència: Francisco, Antonio, José Indefonso, Ivo, Joaquin, Maria Francisca i Clara.

La Granja Vella i terres del Monestir dels Jerònims la compra José Milà de la Roca i Serra el 5 de març de 1798, concretament crea un (5) cens amb domini directe en favor seu, donat que els Jerònims la tenien en ruïna i no disposaven de diners per rehabilitar i els necessitaven per reparar la Granja Nova, situada més a prop del monestir i on vivien alguns dels monjos. En l’escriptura, molt extensa, s’indica que la Granja Vella, abans denominada d’en Gausachs i més antigament Mas Soler, disposava de diferents terres, salts d’aigua i altres bens.

En l’any 1803, mor José Milà de la Roca i Serra, els seus bens passen al seu hereu José Joaquín Milà de la Roca i de Astigarraga, inclosa la Granja Vella. Deixa a Antonio Homs pagès i masover de la Granja Vella, 65 lliures catalanes.

Sobre can Gausachs , va construir una mansió a l’alçada d’un home triomfador de l’època, que pretenia reflectir en la seva casa justament el seu “triomf i grandesa” donat que era una persona que coneixia els luxes tant de les diferents ciutats d’Europa com d’Amèrica. La Finca del Milà de la Roca tenia gran extensions de terra, es dedicaven al cultiu de la vinya, oliveres i bosc on s’unien dos torrenteres i tenia permís per l’explotació de l’aigua de la finca mitjançant un cànon o cens que es pagava al Rey.

Resulta evident que de la casa derruïda que va compra Milà de la Roca no en va quedar pas res, i que el palau que podem contemplar avui dia (conegut com Martí-Codolar) no existiria, atès que va ser fruït dels desitjos de José Milà de la Roca. Les famílies Inglada i Martí-Codolar, successius propietaris del Palau foren merament residents temporals, l’últim amb alguns canvis que va introduir al palau original. La van comprar perquè tenien suficient diners per poder-ho fer, pel significat i bellesa de la finca i l’efecte que produïa entre la resta de ciutadans.

José María Milá de la Roca i Serra, es casa con Maria de las Mercedes Guilla i Sagarra , no disposem de dades del casament, si sabem però, que van tenir una família molt nombrosa formada per (6)Josep Nicasi Milà de la Roca i Guilla pilot nàutic i membre activista del partit moderat, Francisco de Paula, Estanislao, Enrique, Joaquina, Josefa Oriola (casada amb Baudili Valls) i Maria de las Mercedes.

El 16 d’octubre de 1819, es signen els capítols matrimonial entre Pablo Janer i Pasqual i Maria Antònia de Milà de la Roca i Maynar, com la família ja està en un moment econòmic complicat, es lliura una quantitat de diners petita, unes còmodes i una casa que hi havia en la Granja Vella de nom Torre Jussana, abans que aquesta es convertís en la torre que ara es coneix al voltant de 1825.

El 6 d’agost de 1821 es firmen els capítols matrimonials en Magín de Gironella i Ayguals i Maria de las Mercedes de Milà de la Roca i Maynar, se li lliura una petita quantitat de diners, còmodes i la promesa de lliurar al matrimoni una altra quantitat en quan es liquidi part del patrimoni familiar que ja s’intenta convertir en líquid.

Desprès d’haver convertit La Granja Vella en un autèntic Palau, amb luxes versallescs i com conseqüència del que la davallada dels negocis de la família en terres americanes, José Joaquín es veu forçat a vendre la mansió a Isidre Inglada i Marqués el 9 de novembres de 1824, davant el notari Francisco Mas i Fontana de Barcelona. Es fa mesurar la finca, tenint en compte la part segregada de la Torre Jussana, la medició de la Granja Vella va sumar un total de 290.000 metres quadrats, també assenyala la venda que les construccions que hi ha a la finca són de nova planta, així mateix que conté magatzems per a vins i oli producció principal de la finca. Així mateix, existeix una altra escriptura que correspon a la venda d’altres bens de la finca tals com botes i barrils i tot plegat es ven per 7000 lliures catalanes, una quantitat gens menyspreable.

S’obre el testament de José Joaquín de Milà de la Roca i Astigarraga el 7 d’agost de 1825.

En l’inventari consten una gran quantitat de vi, vinagre i olis emmagatzemats i guardats en la Granja Vella i en els magatzems de la seva casa del carrer de la Mercè.

Els Milà de la Roca varen mantenir una intensa relació comercial amb diferents comerciants de Vilanova i la Geltrú, motiu pel qual no resulta difícil pensar que la venda de la Granja Vella fou acordada entre amics, a conseqüència de que José Joaquín de Milà de la Roca i Astigarraga va quedar endeutat amb una bona part de la burgesia barcelonina, tot esperant l’arribada de les remeses americanes que mai no van arribar. Els nous països americans varen aconseguir la seva independència i els Milà de la Roca quedaren en l’ostracisme més profund que pot quedar un ésser humà desprès d’haver donat tant en les terres americanes. Els seus descendents, això si, com eren persones il·lustrades i/o ben casades, algunes branques van seguir dins l’elit barcelonina.

A la nostra manera de veure la finca palau coneguda popularment com Martí-Codolar, hauria de ser coneguda com el Palau dels Milà de la Roca per pura justícia històrica.

(1) Neteja de sang. Expedients que eren necessaris per tal de justificar la seva puresa o neteja de sang a cristians vells. És a dir, que acreditava que no eren descendents de jueus, moriscs, heretges i altres grups considerats indesitjables o impurs.

(2) La Constitución de Bayona, també denominada Carta de Bayona o Estatuto de Bayona i oficialment en francés Acte Constitutionnel de l’Espagne, fou una carta atorgada i promulgada a la ciutat francesa de Bayona, el 6 de juliol de 1808, per José Bonaparte, com a Rei d’Espanya i inspirada en el model d’estat constitucionsl bonapartista.

(3) Els ciutadans honrats foren una mena d'aristocràcia urbana que es va desenvolupar a laCorona d’Aragó durant la baixa edat mitjana a l'empara del creixement polític de les grans ciutats. La màxima representació d'aquesta classe va ser el ciutadà honrat de Barcelona, que estava exempt de determinats tributs i gaudia de prerrogatives.

(4) La Constitució de 1812 o Constitució de Cadis (oficialment: Constitució política de la Monarquia espanyola) fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cádiz el 1812 sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep.

(5) Domini directe: Domini que es reserva qui ha cedit un immoble a cens perpetu o emfiteusi o altre títol semblant. 

(6) Josep Nicasi Milà de la Roca i Guilla, escriptor i polític, neix a Barcelona 1807 i mor el 1883. Fill de Josep Maria Milà de la Roca i Serra. Era pilot nàutic. Membre i activista del partit moderat, dirigí “El Papagayo”, que s’oposà a Espartero, i el diari catòlic “La Convicción”, que mantingué llargues polèmiques amb Mañé i Flaquer, i el “Diari de Barcelona”. Publicà en català unes guies o pronòstics per als anys 1845-47 i 1856, i, en castellà, la novel·la de fulletó Los misterios de Barcelona (1844) —escrita des de la presó i que aconseguí una gran popularitat—,Los diablos de España(1846), el drama Los lores de la noche(1874) i la novel·la històrica De Godoy a Sagasta (1876), crítica de la revolució del 1868.

(*) Els capítols matrimonials són una de les institucions més característiques del dret civil català, bé que també són admesos en el dret espanyol i en el d'altres ...

Fonts informatives: 

Julio-Carlos García Castrillón - Archivo Monaco – de Bacardi ( Secció dels Gironella, part dels Milà de la Roca). Membre de la família s'ha dedicat a recopilar i posar en ordre els documents familiars, un treball ingent i de gran importància històrica. 
Adaptació al format un guió de l’escrit original i traducció al català de Carme Martín 

Punts informatius 1-2-3-4-5-6 extrets de l'Enciclopèdia Catalana i Wikipedia